Bloc personal,

dimecres, 6 de juliol de 2005

Històries per no dormir: 3.- la trucada

He vist que tenia una trucada perduda d'ahir per la tarda i no sé de qui era. Però imagino que era o bé del Sergi o bé del Josep Maria.

Així que avui mateix he contestat a la trucada. Era el Sergi. Hem estat parlant quasi una hora pel mòbil. La trucada l'he pagat jo... fins que s'ha tallat i m'ha trucat.

El ressentiment és tan palpable que m'estranya que no l'hagi vist a venir. M'ha començat a dir un fart d'animalades... dieun que "más vale malo conocido, que bueno por conocer". De fet, sempre m'he repetit aquesta frase per excusar la meva marxa de Venca per anar a Creàtica. Perquè quan estava a Venca, al final no podia ni veure al Sergi. Fins que un dia li "vaig cantar la canya". I amb l'especial que és ell només podien passar dues coses. Que em girés la cara o que no. No em va girar la cara sinó que a sobre em va agafar un apreci que no havia vist fins el moment. Em tenia carinyo... Coses que passen. I quan vaig pendre la decisió d'anar a Creàtica pensava això: és preferible anar a un lloc on hi ha un "capullo" que anar a un lloc nou però desconegut. De fet aquesta frase és ben tonta, és només l'excusa dels covards com jo, però això, m'havia de posar una excusa per canviar de feina.

I és molt curiós com canvia la percepció de les coses, perquè al principi no podia veure al Sergi i en canvi li tenia molt de respecte al Josep Maria. I al final ha estat a l'inrevés. El "capullo integral" ha acabat sent el Josep Maria i la persona-persona és el Sergi, perquè en el fons i després de totes les tonteries sense ni cap ni peus que m'ha dit, en el fons el que ha demostrat ser persona és el Sergi. I aquí no sé si sóc jo que he canviat la percepció de les coses o són ells que han canviat i han invertit els papers...

En la trucada primer em donava la raó en que no era la manera correcta d'actuar. Després m'ha començat a qüestionar l'autoria dels treballs. Em deia, "està clar que el logo de Mercè Pastissers l'has fet tu" (el va gestionar ell i sabia de segur que l'havia portat íntegrament jo des del principi fins al final), "però no tindràs el valor de dir-me que el logo del centenari de Pirelli l'has fet tu?" M'he quedat de pedra... "Com que si no l'he fet jo? Doncs tan clar com que he fet el de la pastisseria Mercè". I em contesta, "va home va, que el Josep Maria m'ha ensenyat esbossos del que havia fet i està clar que l'ha fet ell". Li he dit, "el Josep Maria et pot haver ensenyat els esbossos que vulgui (que pot haver fet per intentar millorar la meva obra, naturalment) però el logo és 100% meu. Ell només ha fet el contacte amb el client, a part d'algun petit canvi d'impressions que haguem pogut tenir". I això és l'exemple de tota la conversa que hem tingut. Després ha estat tota l'estona "más de lo mismo".

Que si no recordava que el plànol de Vilanova l'havia fet ell i que jo només havia posat els noms dels carrers, quan en realitat, efectivament ell va començar a fer el plànol de Vilanova, però el que no recorda ell és que l'anava fent tan malament que el vaig haver de redibuixar tot i començar des de zero.

Que si no tenia clar que quan abans d'anar a Creàtica, ells mai em van cridar per anar a fer una feina de Venca estant jo a Venca. Quan en realitat així va ser. Jo estava a Venca fent un mini-catàleg i em van preguntar si el següent el volia començar ja o donar-lo a Creàtica. Vaig dir de donar-lo a Creàtica tot i sabent que l'acabaria fent jo igualment. I el vaig fer a Creàtica quan estava al racó de Santa Llúcia. I el vaig fer amb l'Albert Pueyo, que ja hi havia anat un parell de cops. Però és que entre tots són tan inútils que mai s'han sabut treure la feina de sobre i sempre han necessitat un pencaire com jo que els tregués els marrons de sobre... fins que me n'he cansat, és clar. I ell "erre que erre" que si el senyor Sitges, que si no els van donar feina fins que no s'hi van reunir i que ningú hi va anar... en fi.

Que qui havia fet tota la feina de Canal Club. Aquí és l'única part que li puc donar mig la raó. Perquè realment la diagramació la va fer el Josep Maria, però els tontos del cul que ens vam currar tot el muntatge (la feina bruta) vam ser primer el Lluís i jo i després em sembla que també s'hi va afegir l'Helena. És clar, que d'aquí a dir que nosaltres NOMÉS érem maquetistes i que tal i com exposo al book sembla que l'hagi fet jo, hi ha una gran diferència.

Que si em pensava que ells no sabien que des de feia temps estava fent treballs pel Carles Pujadas que estava equivocat, perquè ells ja ho sabien i no em deien res... ??? Però com que ho sabien? Doncs és clar que ho sabien! Si va ser el Pujadas que hi va anar expressament per demanar permís perquè pugués anar fent feines!

Que si què em pensava jo del nou lloc de treball. Que potser no sabien ells prou bé que quan deia "necessitava un canvi d'aires" referint-me a ADN Studio, el que volia dir era que ells estaven per sota... aquí ja ha estat quan se m'han caigut al terra. S'han fet una palla mental de tal calibre que ja no veuen el que tenen davant. Això de donar-li interpretacions al que deia o volia dir ja ha estat l'últim.

I així una darrera de l'altra. El que està clar, és que el temps i el punt de vista de cadascú és com "el color del cristal desde el que se mira".

Així que li he dit que aquesta conversa només tenia una raó de ser: respondre a la proposta del meu e-mail de la contraoferta que no és més que posar un copyright de Creàtica o treball realitzat a Creàtica. Com que m'ha dit que no aquí s'ha acabat la conversa.

I després d'això encara que em deia que si un dia d'aquests podíem anar a fer un cafè. Ja feia estona que no entenia res... Li he dit que jo sóc persona i que com a tal no els negaré la salutació si em creue amb ells pel carrer, però que no en vull saber res més d'ells. I això ha estat tot.

dilluns, 4 de juliol de 2005

Històries per no dormir: 2.- la meva contesta

Després de passar tot el cap de setmana donant-li voltes, però sobretot gràcies a les moltes respostes rebudes sobretot d'ànim, he decidit enviar-los un fax de contestació a l'advocada i al mateix temps trucar-los de viva veu. Ja que ells no han tingut els nassos de dir el què, jo sí.

El meu fax aquí. Més clar, l'aigua.

He trucat per telèfon i he demanat pel Josep Maria. No hi era... M'ha trucat al cap d'una bona estona i he estat parlant amb ell un rato. El que he descobert, només amb el to de la veu, és que tenen una mena de ressentiment en contra meu que no poden amb ell... I suposo que els motius familiars hi tenen MOOOOLT a veure.

I els motius familiars són aquests:
Jo tinc un germà. Ha estat vivint amb la Carme primer en un pis de lloguer. Després en una casa de propietat a la Geltrú. I finalment en una segona casa encara més gran a la Geltrú també. Han tingut dos fills (bessons). I s'han separat. La casa se l'ha quedat la Carme i en comptes de rebre la manutenció pels dos fills, reb només la meitat a canvi del que hauria d'haver de pagar al meu germà. S'ha ajuntat amb la Xesca i s'han comprat una casa a Canyelles. S'han separat també i s'han venut la casa. I portant els bessons a futbol, ha conegut la Blanca. Exdona del Josep Maria... Viuen junts. I viuen junts en un pis, que pel que jo tinc entés, era dels pares del Josep Maria i els hi van donar. Està a la rambla Principal. El Josep Maria, per invertir, va comprar un pis a la plaça de Soler i Gustems (la plaça dels carros) i va fer una hipoteca del pis de la rambla. I quan es va separar de la Blanca, la custòdia dels dos fills se l'ha quedat la Blanca, havia de passar uns diners en concepte de manutenció dels fills i, evidentment, pagar la hipoteca de la vivenda on viuen els fills.
Resumint, que sembla que al Josep Maria no li senta gens bé haver d'estar pagant un pis on està vivint el meu germà.

I pregunto jo... què hi pinto enmig de tot això? Doncs oficialment res, però ajuda, i molt, a aquesta mena de ressentiment que hi ha contra mi. No només perquè "els vaig deixar tirats" (deuen pensar ells) sinó perquè ha de pagar el pis on viu el meu germà.

Així i tot, com he vist que "no baixava del burro", li he enviat un e-mail fent-li una contraoferta. L'e-mail aquí.

I ara a esperar a veure què diuen.

divendres, 1 de juliol de 2005

Històries per no dormir: 1.- el burofax

Avui he anat a Correus a recollir "alguna cosa" que algú m'havia enviat i el carter m'havia deixat notificació. Resulta que la "cosa" era un burofax.

El burofax és una "notificació oficial amb acuse de recibo" que en aquest cas m'han enviat d'un despatx d'advocats. Aquest burofax el podeu veure aquí. Però resumint em venien a dir que estava "difonent il·lícitament, imatges i dissenys artístics, que són propietat de CREÀTICA HADDOCH ASSOSIATS, SL[...]" un material que "està protegit per les lleis de propietat intel·lectual i industrial i el seu ús indegut pot ser objecte de sancions, fins i tot penals[...]", que estava "incorrent en una conducta danyosa contra els" seus "representats", que estava "violant els drets d'exclusiva i les proteccions que el Registre de l'Oficina de Patents i Marques atorga a aquesta mercantil", que "la major part de les imatges, els dissenys i textos continguts en el "book" que esteu difonent al vostre web, són propietat dels meus clients i per aquest motiu us comminem a què destruïu immediatament aquestes imatges, cesseu en aquestes conductes il·lícites i ens comuniqueu per qualsevol mitjà fefaent que heu renunciat a seguir infringint la llei i violant els drets dels meus patrocinats" i finalment que "si en el termini inexhaurible de cinc dies no compliu amb aquest requeriment, ens reservem els drets i les accions judicials que ens atorga la llei, per a exigir-vos l'íntegra reparació dels danys que hagueu ocasionat".

No cal ni dir l'estat de xoc amb que m'he quedat. Fa cosa d'un any i mig vaig estar molt malament pel tema de les migranyes... però que molt malament. Quan finalment vaig solucionar el tema anant a urgències i després a neurologia i canviant la medicació, ja nonés vaig tenir una insignificant recaiguda fa 3 mesos, però ja estava totalment superada. Doncs va ser rebre el burofax dels nassos, llegir-lo un segon cop perquè no donava crèdit al que estava llegint... una tercera vegada i començar-me un dolor de cap com feia molt de temps que no tenia.

No entenia res. Quan vaig sortir de Creàtica vaig sortir bé... penso jo. Hi va haver durant molt de temps una entesa més que cordial, entrant en el terreny familiar... Tot i que quan marxes ho fas perquè no estàs bé, no vaig tenir una mala paraula o un mal gest amb ningú. Així que no entenia res de res. "M'he perdut alguna cosa pel mig" pensava.

El cas és que, com explico aquí, ja feia cosa de 9 mesos, el llavors director de l'institut Manuel de Cabanyes Josep Maria Also es va posar en contacte amb mi i em va demanar que, en la celebració del 25 aniversari de l'institut, com antic alumne que era, si podia preparar una mica de "book" amb la feina que actualment feia. Hi havien passat pels taulells de l'institut antics alumnes que ara eren arquitectes, il·lustradors, etc. i ara em demanava a mi, com dissenyador gràfic que sóc, una mostra de la meva feina. Doncs no sabeu, en aquell moment, el problema que això em causava, doncs en quasi 20 anys de professió mai he necessitat tenir un "book" amb feines meves per vendre'm per les empreses. Sempre he anat a "tiro fet". Vaig començar a Venca que és on realment vaig apendre l'ofici (tot i que en aquesta feina és més important l'actitut que altres coses... i això ja ho portava jo inscrit en el codi genètic... què hi farem!). Van ser 4 anys, però 4 anys molt intensos. Almenys així els recordo jo. I després la gent que treballava amb mi, el Josep Maria Codina i el Sergi Jiménez, després de col·laborar en alguna feina per Venca quan estava a Venca, em van demanar que anés a treballar a la seva empresa, Creàtica, que ja feia un any que acabaven de muntar. Han estat 11 anys!, que es diu aviat. I quan ja no podia més... me'n vaig anar. I me'n vaig anar al poble del costat, a Sant Pere de Ribes, perquè donava la casualitat que hi havia una noia que estava a punt de parir i demanava la baixa per maternitat i necessitàven algú ja! No m'ho vaig pensar. A sobre pagaven bastant millor. Evidentment no els va agradar, però a qui a d'agradar o desagradar és a mi, no?... Ja no sé per on anava... ah, sí, que en tots els anys que porto treballant ningú m'ha demanat un "book" i jo tampoc he sortit a buscar feina... Així que el fet de demanar-me que mostrés la meva feina suposava un problema.

En aquell moment donava la casualitat que Creàtica acabava de publicar la seva web (web que personalment havia treballat així com en el nou logotip...). Sense pensar-m'ho dos cops vaig agafar les imatges publicades, les vaig "estampar" en un parell de DIN-A3 i els vaig portar al Josep Maria Also. Això em va animar, perquè des que havia marxat la meva autoestima estava pel terra... em sentia malament amb mi mateix per un munt de coses que a sobre no se'm poden imputar... aquestes coses que pasen. El veure les MEVES FEINES impreses em va animar de debó i em va portar a tirar endavant un projecte que vàries vegades havia començat, però mai acabat: fer la meva pròpia web. Així que vaig comprar un domini (ricardvilanova.com) i vaig preparar la meva web que contenia, entre altres coses, el meu "book". I és clar, no tenia material original de res, així que vaig utilitzar imatges de la web de Creàtica...

Això és, potser, tot el mal que he pogut fer.

Només rebre el burofax i arribar a la feina, he enviat uns quants e-mails a amics explicant-los el cas. El Lluís García, ex-company de Venca primer i un temps després de Creàtica, és el que m'ha ajudat més, almenys psicològicament parlant. Ràpidament s'ha solidaritzat amb mi, doncs va patir en el seu moment les pixades fora de test d'aquest parell d'impresentables (com acostuma a mencionar-los). Ha trucat a un advocat de Codig, el Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya del que ell n'és membre i m'ha tranquilitzat en aquest tema doncs ja d'entrada m'ha dit que tenia les de guanyar. Que de moment enviés aquest burofax per fax a l'advocat del Col·legi, que tot i no ser-ne soci, estudiarien el meu cas.

Ja més tranquil he continuat enviant e-mails i han començat les primeres respostes. Tot l'afer Creàtica el tinc documentat aquí, però concretament les respostes són aquestes. I tot i que la majoria de gent em dóna la raó i sobretot m'anima, molt important, hi ha algú també que diu el que pensa, cosa que agraeixo més que a ningú.

Bé, amb tot això tinc molt a pensar...

Coses meves...


Coses meves són el meu diari i també anotacions personals i notícies... Aquí