Bloc personal,

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Tomasz Stanko Quartet

Tal i com vaig comentar aquí ahir me'n vaig anar a l'Auditori a veure el primer dels 6 concerts de Trompetes! del 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Ahir li va tocar a Tomasz Stanko Quartet. El concert començava a les 20.30h a la sala 2 de l'Auditori. Vaig sortir de casa amb temps... a les 18.30h, però plovia i Barcelona colapsada. Les rondes aturades. Vaig decidir entrar per la Gran Via tot i els semàfors i vaig arribar a les 20.15h. Al final amb tranquilitat, però si arribo a anar justet...

El concert va començar bastant puntual: a les 20.40h. I bé... què dir... No sé... ;-) De fet era el concert "més car" dels 6 (30€ a preu de taquilla), però la veritat em sembla que, tot i que encara no he vist els demés, m'agradaran més els demés. I no perquè no sigui un gran trompetista, que ho és, sinó perquè de fet la música que fa NO M'AGRADA. Mira que tinc dos discos seus i ja sabia de què anava la cosa... però una cosa és escoltar un tipus de música "de fons" que proporciona un ambient concret i una altra és anar a escoltar detingudament, veient-li la cara, a l'individu que està "bufant el ferro".

Feia poc més d'un any que no sabia qui era, però farà aquest temps vaig mirar quin eren els millors músics del moment i estava entre els primers. Els discs que tinc d'ell són el Soul of Things (2002) i el Suspended Night (2004) que apareixen ni més ni menys que en el lloc 10 i 31 del Top 100 de música de jazz. O sigui que és més o menys influent.

Pel meu gust personal l'únic que vinc a dir és que fa un jazz massa conceptual... que per un moment donat és una música que està bé per un concert...

Puntualitzat aquestes opcions personals diré que va ser un concert molt bo. A destacar el pianista que era que el casi manava... ;-) M'explico. Jo estava a la fila 2 a un pam com aquell qui diu de l'escenari i "te'l menjaves". En un moment que el Tomasz va decidir canviar l'ordre dels temes li ho comentar al pianista (als demés ni els mirava) i aquest li va posar una cara estranya i va semblar que mig s'emprenyava... i això ho dic jo que tenia justament al pianista d'esquena, el que tenia més a prop. També va ser curiosa la relació entre els músics: l'amo era evidentment el Tomasz, però com dic qui semblava "manar" era el pianista, i entre ell i el contrabaix s'ho manegaven en les entrades. Però és que al bateria ningú li va dedicar ni una mirada. Ni en el moment de canviar de tema li deien res. Potser és perquè en tots els temes el bateria entrava després i quan li tocava entrar ja sabia què estaven fent.

I això també és una altra curiositat, tots els temes començaven més o menys igual i també acabaven més o menys igual. Normalment en les entrades dels temes començaven suaus; piano i contrabaix. Al cap d'una estona s'hi afegia el bateria i després la trompeta. I els finals semblava que el Tomasz tenia la "pose" assajada: aixecant la trompeta i amb una nota llarga per acabar.

Cal dir que va estar bé en el tema de matissos. Sabien començar suau, pujar quan havien de pujar i baixar quan calia.

El que no m'agrada d'aquest tipus de música és que la trompeta no fa una melodia clara. És més una música que crea un clima o un ambient que no una melodia clar. I a veure, melodia n'hi havia... I a mi m'agrada una trompeta "ample", un so rodó, uns acords clars... i...

En fi, que a mi el que m'agrada són els estàndars ben arreglats i ja està! ;-)

Atenció. Aquest diumenge li toca el torn a la Ingrid Jensen Quartet. El nom em sonava però no sé realment qui. La programació diu que és la primera trompeta de l'orquestra de la Maria Scheneider, de la que sí en tinc referència. A veure com va. Em sembla que sí m'agradarà. I com ja he dit abans no he vist encara la resta però em sembla que qui més m'agradarà serà el Raynald Colom. El concert d'aquest diumenge serà a les 20.00h a la sala Luz de Gas. Qui s'apunta? Jo estaré allà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada