Bloc personal,

divendres, 31 de juliol de 2009

Juliol 2009


Juliol... mes de vacances i de moooltes activitats...

Per començar, les tres primeres setmanes de juliol a l'esplai d'Ítaca pel matí. Les tardes a casa la iaia Ade. L'última setmana, amb les vacances dels papes a Nova Iork, les 24 hores del dia a casa les iaies... aquest cop més repartit...

diumenge, 26 de juliol de 2009

Frases, cites i refranys

"En la vida hay dos problemas: el primero, saber lo que se quiere pero no saber cómo conseguirlo. El segundo, no saber lo que se quiere."

Mètode GTD (acabat de llegir)

Com ja havia comentat aquí estava llegint el llibre de GTD. I ara ja puc dir que l'he acabat.

I m'agradaria citar algunes frases que he trobat interessants a mode de resum:

- "Como llevo ya más de veinte años viviendo con estos estándares de una RAM y un disco duro mentales limpios y «bandejas de entrada» bien definidas, cuando en el «cesto» de alguien queda una nota sin procesar, o en medio de una conversación de ese alguien dice «sí, lo haré», pero no toma ninguna nota, se me disparan todas las alarmas."

- "La gente suele hacer una mueca siempre que explico que mi mujer, Kathryn, y yo ponemos cosas en las «bandejas de entrada» del otro, incluso cuando estamos sentados uno junto al otro; les parece una actitud «fría y mecánica». Pero lo cierto es que además de constituir un acto de educación destinado a no interrumpir el trabajo del otro, la práctica genera en realidad una mayor calidez y libertad en la pareja, ya que las cosas mecánicas se gestionan mediante un sistema, con lo que la relación no tiene el monopolio de nuestra atención."

-"La cuestión fundamental será crear un proceso de renegociación constante que lo incluya todo y que nos permita sentirnos bien respecto a lo que no hacemos. Ésa es la verdadera gestión del conocimiento a un nivel más sofisticado."

- "[...] imagínese entrando en un supermercado y dirigiéndose a la iluminada sección de frutas y verduras. ¿Ya ha llegado? Bien, pues ahora acérquese a los expositores de los cítricos: fíjese en el montón de limones. A su lado hay una tabla de cortar y un cuchillo. Coja uno de los limones y córtelo en dos. ¡Aspire el olor del cítrico! Es realmente jugoso y el zumo del limón gotea sobre la tabla. A continuación coja el medio limón y pártalo también por la mitad, de modo que le quede en la mano un cuarto de limón. Muy bien, ahora (¿recuerda cuando lo hacía de niño?) póngase el cuarto de limón en la boca y ¡muérdalo!
Si me ha seguido con atención, probablemente habrá notado cómo aumentaba ligeramente la cantidad de saliva en su boca. ¡Su cuerpo estaba intentando procesar el ácido cítrico! Y todo pasaba en su mente."

- "Apostaría que Organízate con eficacia le habrá ratificado muchas de las cosas que ya sabía y que en cierta medida ya aplicaba desde hacía mucho tiempo. Sin embargo, tal vez ahora le resulte mucho más sencillo poner en práctica su sentido común de forma sistemática en un mundo que, por su intensidad y complejidad, parece confundirnos cada días más."



A més, just ara que l'he acabat, he vist aquesta entrada de El Canasto indicant que hi ha un grup de lectura del llibre amb aportacions molt interessants.

diumenge, 19 de juliol de 2009

Diego El Cigala al FIMPT


Potser no hi té massa a veure aquí (o sí...), però ahir vam anar amb les entrades pagades a veure a Diego El Cigala al FIMPT.

Venia presentant el seu últim disc Dos Lágrimas i a part d'ell mateix a la veu portava un quartet de músics en l'acompanyament: Jaime Calabuch Jumitus al piano, Yelsy Heredia al contrabaix, Sabú Suárez Porrina a la percussió i Diego Moreno Morao a la guitarra.

Això és el que diuen a la programació de Diego El Cigala del FIMPT:
DIEGO EL CIGALA (ESTAT ESPANYOL): DOS LÁGRIMAS
Flamenc amb estrella
Gira de presentació del nou CD


www.elcigala.com

Amb els inoblidables batecs d’èxit del treball sensacional compartit amb Bebo Valdés, aquell Lágrimas negras que tants premis i reconeixements de públic i crítica ha recollit, amb un milió de còpies venudes, el cantaor Diego el Cigala, Ramon Jiménez Salazar, arriba a Vilanova i la Geltrú. Els seus concerts són tota una exhibició de talent i emoció. Tothom l’assenyala com un dels relleus naturals, tant per les seves aptituds com per la seva capacitat d’impacte popular, del mestre Camarón de la Isla, tot i que ell mateix assegura que Camarón no té relleu ni en tindrà mai. Fill del cantaor José de Córdoba i d’Aurora Salazar Motos, germana del mestre Rafael Farina, el Cigala ha demostrat amb els seus treballs en solitari, fets amb una cura especial, una sensibilitat fora de mida i un detallisme estètic excepcional. La seva visió del flamenc té tots els ingredients per perdurar: al respecte gairebé purista de la tradició i al classicisme hi afegeix un interès pel present i per l’obertura estilística que el fa contemporani i assequible.

Diego el Cigala va guanyar el Grammy Llatí 2006 al millor àlbum flamenc amb Picasso en mis ojos, un altre treball excel·lent, i juntament amb Bebo Valdés també va aconseguir el Grammy Llatí al millor vídeo musical versió llarga amb Blanco y negro, dirigit pel prestigiós cineasta Fernando Trueba. Són dos premis que confirmaven la seva carrera excel·lent que dos anys abans havia obtingut l’altre Grammy per Lágrimas Negras -també amb Bebo Valdés-, tres Premis de la Música, cinc Premis Amigo, un Premi Ondas, el Jazz Edison Award a Holanda, el reconeixement de l’emissora britànica BBC Radio 3 i l’àlbum de l’any al rotatiu nord-americà The New York Times.

El seu darrer treball, Dos lágrimas, que presenta al magnífic marc de la plaça de la Vila vilanovina, fa lluir la veu preciosa de Diego el Cigala, una veu de caramel que aboca el cor en tot allò que canta. Cobles, tangos, boleros, guaguancós i danzones, configuren un exercici de saviesa orfebre difícil de repetir, amb un bon nombre de cançons conegudes com María de la Ó o Dos gardenias. Per alegrar l’ànima.

Diego el Cigala participa per primer cop al festival de Vilanova i la Geltrú.


Intèrprets:
* Diego el Cigala, veu
* Jaime Calabuch Jumitus, piano
* Yelsy Heredia, contrabaix
* Sabú Suárez Porrina, percussió
* Diego Moreno Morao, guitarra

Discografia recent:
* 2004 / Lágrimas negras
* 2006 / Picasso en mis ojos
* 2008 / Dos lágrimas

dissabte, 18 de juliol de 2009

Gran feina d'en Sebastià Serra per la imatge del FIMPT


Estava mirant la programació del FIMPT perquè aquesta nit anem a veure a Diego El Cigala i m'he trobat amb una grata sorpresa: la imatge del FIMPT.

Per una vegada està feta amb gust i a més a més molt ben resolta. Pel que he anat investigant, aquest any l'ha fet en Sebastià Serra, gran dissenyador i millor il·lustrador. Així doncs la meva més sincera enhorabona Sebastià!

divendres, 17 de juliol de 2009

Productivitat


"No he hecho nada de lo que tenía que hacer esta tarde porque he estado leyendo un libro titulado «Organízate con eficacia»."

Què bo! Interessant aquesta entrada de Twitter... així com contraposada... ;-)

Ja sabeu que estic llegint aquest llibre, oi? Doncs estic a punt d'acabar-lo i m'hi sento totalment identificat.

[Llegit a Microsiervos en una entrada de Wicho referint l'entrada original de Twitter de Roberto Plà.]

dimecres, 15 de juliol de 2009

Roadster SPYDER 990 cc de BRP


Aquesta és la moto que vam veure a Sitges dissabte passat... Tothom que hi passava se la quedava mirant. La primera sensació que vaig tenir és que estava veient una moto aquàtica sobre rodes. De fet es dóna la casualitat (o no) que en una de les búsquedes per Sant Google, aquest model apareix en un web dedicat a motos aquàtiques...




I encara que se suposa que aquest blog "va de motos", ni compro revistes ni estic al cas de les novetats... com que em dóna una mica tot igual... Però quan una cosa es fa notar, l'anoto. ;-)

Voleu saber què val? Uns 21,000 $... que al canvi són uns 15.000 €... o sigui uns 2,5 milions de les antigues pessetes. (Pel que he anat veient, quan arriba a Europa el canvi de moneda no funciona i continua valent 21.000 €. Els preus que he anat trobant estan entre els 17.500 € del model senzill i els 20.500 € del model "bo"...)

El més curiós és que al costat hi havia un "monstre" de 1750 cc (o potser 1500 cc) i ningú s'hi fixava. De fet no us sabria dir ni marca ni model... ;-)

dimarts, 14 de juliol de 2009

La marca personal


Interessant vídeo sobre la marca personal i la seva promoció.

[Vist a eTc :: El blog de Marketing en Español en la seva entrada Entender la marca personal publicat per Pablo Veyrat.]

Copiat i enganxat del seu blog: "Dan Schawbel, consultor de “personal branding”, nos trae cinco consejos para ayudarnos a entender cómo debe ser nuestra actitud de cara a nuestra promoción personal en el espacio de la Web 2.0. Sus cinco mandamientos son: ser activo, ser uno mismo, asertividad, pasión y visibilidad."

dissabte, 11 de juliol de 2009

Revisió dels 36.000 Km

Que en realitat han estat 37.800 Km...

Aquest cop 99,73 €, repartits entre:
- 11,03 € del filtre de l'oli,
- 1,30 € de la junta de buidat,
- 38,64 € de 2,8 l. d'oli Motul i
- 35,00 € de la mà d'obra que és, a fi de comptes, el que pago més a gust perquè sé que sempre m'acaben ajustant aquella maneta que està donada o la cadena que ha estat destensada.
Així doncs un total de 85,97 € + 13,76 € de l'IVA = 99,73 €

divendres, 10 de juliol de 2009

29 Seminari Taller de Músics


Abans d'ahir al vespre vaig estar a la plaça de la Mediterrània per veure el concert del 29 Seminari Internacional de Jazz, Flamenc i Latin Taller de Músics. Prometia començar a les 21h i fins 3/4 de 10 van estar fent proves de so. A part d'això, el vaig trobar força interessant.

Si bé és veritat que potser estava massa a prop de l'escenari (5a fila), vaig patir les anades i venides d'una mala sonorització que, tot i ser molt potent i no sense dificultat, no va començar a sentir-se com calia fins ben bé al final.

El concert el feien els professors del Seminari i a l'endemà (o sigui, ahir) estava previst el concert de les big bands dels alumnes, a la que no vaig poder anar-hi. El vaig trobar força interessant perquè vaig poder conèixer gent que feia molt de temps sentia nomenar i no sabia qui eren i abans d'ahir els vaig poder posar cara i ulls.

Hi havien, així que recordi, la Dena DeRose a la veu i piano, el Diego Urcola a la trompeta, Carlos Martín al trombó, http://seminari.tallerdemusics.com/ediciones/29-seminari-internacional-de-jazz-flamenc-i-latin/professors/jonathan-kreisberg-guitarra/ a la guitarra, Joan Díaz i Randal Corsen al piano, Javier Colina al contrabaix, Horacio "El Negro" a la bateria, el seu germà Giovanni Hidalgo a les congues, Perico Sambeat al saxo alt i Vicenç Solsona dirigint tot el "cotarro"... ;-)

No fa gaire em sembla que el Javier Colina i el Perico Sambeat van estar tocant al Foment Vilanoví i no vaig tenir ocasió de veure'ls. El Diego Urcola sembla que té un currículum que no se l'acaba i té una trajectòria que fa por... I els altres, la veritat, ni n'havia sentit parlar. Em va sorprendre positivament, la joventut d'en Carlos Martín; i no només la joventut, sinó també el saber tocar el trombó com el tocava. Generalment el trombó és un instrument "no important" i és difícil veure bons trombonistes de veritat; en Carlos ho és i molt encara que no tingui les "taules" dels demés. La veu, la Dena DeRose tenia una veu d'escàndol i ho dominava tot, però potser, pels profans que hi poden haver en un concert al aire lliure i gratuït, va fer uns temes, o versions de temes massa "arriscats" i poc comprensibles; ara bé, la qualitat és la qualitat! Al piano potser em va agradar més en Joan Díaz que en Randal Corsen perquè es feia notar menys i hi havia un treball molt positiu en el conjunt. Finalment em sembla que Horacio "El Negro", tot i l'anomenada que li volen donar, per mi va passar molt desapercebut i ben "soso". En canvi el seu germà Giovanni Hidalgo va estar on calia quan calia.

En definitiva i una vegada més, molt bé per tots!

A falta de fotos del concert, aquí una foto dels profes en la presentació del Seminari.

D'esquerra a dreta Carlos Martín, Joan Díaz, Perico Sambeat, Dena DeRose, Randal Corsen, Vicenç Solsona, "ni idea" ;-), Javier Colina, Giovanni Hidalgo, Horacio "El Negro" i Diego Urcola.

divendres, 3 de juliol de 2009

Casa pintada


Doncs sí. Ja puc donar per acabada la pintura de la casa. La pintura plàstica exterior. Per les quatre cantonades: sud, est, nord i oest. Avui he acabat la segona mà de la cara oest que era l'última que em quedava.

La veritat és que sembla nova. I sí, ha estat la pintura, però el més important tot i que no es veu, ha estat el fet d'haver netejat prèviament les pedres d'acabament que semblen noves també.

A veure quan dura tot net... ;-)

El següent pas és pintar els ferros blaus: columnes i pèrgoles. Farem servir el color original, el blau d'Oxiron. El que no sabem encara és si continuarem amb l'acabat forja o ens decantarem pel més suau pavonat... Ja us ho explicaré.