Bloc personal,

dilluns, 5 d’octubre del 2009

El Montmell - serra d'Ancosa


Mostra Circuit moto "el Montmell" en un mapa més gran

Tal i com vaig indicar l'altre dia, ahir per la tarda (vagi sortir a les 6) faig fer el circuit pel Montmell... bé, del Montmell certament tocava ben poc, però era part de la serralada.

Vaig sortir des de casa, vaig agafar la carretera del pantano, l'Arboç, Banyeres del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i carretera amunt cap la Talaia i el Pla de Manlleu (el Placita de Manlleu, indica el mapa), fins can Llenas. Allí a la dreta cap Pontons i després baixant fins Torrelles de Foix i cal Sisplau. I girem a l'esquerra agafant la carretera de la Llacuna al revés de com l'agafo habitualment. Rofes, Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera, Sant Quintí de Mediona, Vilafranca del Penedès i a caseta de nou... ;-)

Segons el senyor Google Maps són 128,7 Km i es necessiten 2 hores 37 minuts... si fa no fa el que vaig tardar... sí.

I aquí valdria la pena citar, a part del senyor Google Maps, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que m'ha servit per apendre'm el nom de les serralades per on he anat passant.

==

Avui podríem parlar d'olors... Sí, aquests aromes que només es respiren quan vas en moto i pots gaudir del paissatge i la seva olor al mateix temps. Alguna cosa que te'n recorda una altra perquè, segons sembla, és un sentit que té molt a veure amb els records i la cognició...

Tot passant el Pla de Manlleu, ve una zona molt boscosa i on pots ensumar la verdor que t'envolta. És un paissatge d'alzines. Sí, sí, d'alzines. Jo em pensava que no en quedaven, però es veu que sí. Però al mateix temps és un bosc mort... ho dic des del punt de vista olfactiu. L'olor que sents és de mort (això tindrà molt a veure amb el que jo vaig apendre en el moment de saber quina olor era cadascuna...). Jo diria que el bosc s'està morint. Però la vista i la impressió de passejar-te per aquell revolts és molt agradable.


Mostra Carretera la Llacuna - Pontons en un mapa més gran
Una altra olor també a destacar és la de Pontons que, tot i que l'he sentit sempre anomenar (sembla ser que hi ha "molta" gent de Vilanova que hi passa les vacances), jo diria que no hi havia estat en tota la meva vida. És un paissatge singular. I l'olor és de poble: aquelles humitats... i aquella llar de foc encesa tot l'any... Olors a vell i antic. Però només he passat per la carretera principal. Un altre dia tinc el propòsit de conèixer el poble.

I l'olor que més m'agrada de totes és la de la serra d'Ancosa. Tot arribant al cim abans de baixar fins la Llacuna. És una olor de pi i de bosc que m'hi reconec i m'agrada. És diferent de la del bosc moribund aquest que citava. Aquí hi ha vida en l'olor.

I finalment la de Sant Quintí de Mediona. Aquí hi tinc tants records... Tot i que ahir, després de tan ensumar, finalment no hi vaig notar les olors habituals... estaria saturat. ;-)

==

-> Una altra cosa a fer que em proposo, a part de visitar Pontons, és la de conèixer el camí rural que porta des del cim de la serra d'Ancosa fins Pontons. He vist la desviació però em semblava una mica aventurar sobretot fent-se de nit.


Mostra Circuit moto "Prades i Montsant" en un mapa més gran
De totes maneres, la propera sortida la vull fer per la serra o muntanyes de Prades entrant al Montsant... Ja us explicaré.
<-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada