Bloc personal,

divendres, 16 d’abril de 2010

Interplay

Havia buscat prèviament què era Interplay i no he trobat informació disponible. De totes maneres, per les conclusions que vaig treure del concert d'ahir, Interplay és un projecte d'en Rubén Fernández, galleg, que a través de composicions pròpies i versions prou personalitzades de temes estàndar de jazz ens dóna la seva particular visió de les harmonies en el jazz.

Interplay són:

  • Rubén Fernández, veu
  • Pablo Selnik, flauta
  • Elisabet Raspall, piano
  • Giulia Valle, contrabaix i
  • Aldo Caviglia, bateria

El concert em va semblar una proposta bastant arriscada però força interessant. Com sempre vaig assistir a la sessió de les 21h i, com vaig entrar 20 minuts abans, em vaig trobar que encara estaven provant so...

Algunes de les composicons del Rubén eren en galleg i altres en brasiler. Interessant el seu control de la veu.

Els músics em van semblar molt bons tots i em va sorprendre particularment el bateria que tenia els seus anyets i no tenia anomenat de res. Tots tenien el seu puntet de "prodigi" i el van mostrar en els diferents solos que van anar alternant. També em va semblar interessant el control de piano-forte en els diferents temes en el conjunt del grup.

Em va semblar que hi havia més gent de l'habitual, però vaig fer un recompte i devíem ser pocs més de 20 persones, si fa no fa com sempre, però devia ser la disposició que feia la sensació que érem més.

[Em sap greu no haver fet cap foto, però ni tan sols hi vaig pensar... estava molt cansat, després de llevar-me molt d'hora pel matí havent dormit poques hores i, per la tarda, després de jugar com un animal amb el Marc, em vaig quedar mig adormit al sofà a les 7 de la tarda (2 hores abans del concert) esperant el seu pare que celebrava el 27 aniversari.]

4 comentaris:

Anonymous ha dit...

El batería és l'Aldo Caviglia, qui va ser batería del Tete Montoliu entre molts altres, i mestre de tots els mestres actuals.

Ricard Vilanova ha dit...

Doncs ja pot ser bo, ja... ;-)

Ricard Vilanova ha dit...

Em sembla que algun cop que havia sentit Tete Montoliu ho havia fet amb un tal Billy Higgins o quelcom semblant (diria que en el Festival Grec de Barcelona a l'any de la picor - anys 90). I el disc que tinc del Tete, Music for Anna, el bateria és IdrisMuhammad. El que passa és que ha tocat tants cops que podria haver tocat amb un centenar de bateries diferents...

Anonymous ha dit...

Billy i Idris són bateríes americans. Jo em referia al trio que tenia aqui, lògicament. Pel trio d'aqui no van passar centenars, només un. En Peer Wyboris era el seu batería usualment, però l'Aldo hi va tocar uns anyets també, entre el 78 i el 81 aproximadament...

Publica un comentari