Toni Solà Quartet

Abans de començar hauré de puntualitzar que, a partir d'ara, m'haig de concienciar que sóc una 'gran' persona i si en algun moment he arribat a pesar 112 Kg serà per alguna cosa... El que vull dir és que jo sóc gran i gros i per tant, en comparació, per un que em trobi més gran que jo, abans me'n trobaré 10 que són més petits...

Faig aquesta puntualització perquè no és el primer cop que em presento a escoltar algú que no coneixia prèviament i, tot i haver buscat informació, quan me'l trobo davant la primera impressió és que 'era més petit i/o esquifit que no pas em pensava'. Doncs això, respecte quan l'havia vist per la tele i en fotos a internet, en persona era més 'normal'.

I quan dic que l'havia vist per la tele és perquè l'única referència prèvia que tenia d'en Toni Solà és que era el saxo de la banda del programa del Buenafuente... igual que el David Pastor anteriorment...

Dit això, sóc conscient que, pel que diré a partir d'ara, també sóc un 'tiquis-miquis' i estic d'un 'finolis' que em faig fàstic a mi mateix... ;-) El concert va estar psé-psé... 'normalillo'... I va estar així perquè cap al final es va arreglar una mica. Al principi, no sé si per culpa del so (que tampoc cal sonorització en una sala tant petita, on se sent fins i tot quan s'engega i s'apaga l'aire condicionat) o perquè encara estaven freds, el so del saxo sonava a llauna... tal com ho dic. Tampoc n'he sentit masses de saxos, però tot i reconèixer la qualitat d'aquest músic, el so no era càlid ni agradable.

Quan va tocar la primera balada 'No m'estimis' (??? no la sé trobar...) el so va canviar considerablement i, a partir d'aquell moment, els temes tenien una conjuntació que fins llavors era inexistent.

Ja m'agradaria a mi tenir la meitat del poder d'improvisació que té en Toni Solà, però el que no entenc és per què un músic que es presenta en solitari acaba versionant temes standards i clàssics ja de la història del jazz i no presenta composicions pròpies. Estic ara en aquest moment 'tiquis-miquis' i si en el Festival de Jazz de Barcelona 2009 podia arribar a opinar sobre segons quina música, ara faig el contrari... ;-)

El Quartet el formaven:

• Toni Solà, saxo
• Gerard Nieto, piano
• Ignasi González, contrabaix i
• Josep "Pinyu" Martí, bateria.

El Toni Solà és un crack, no hi ha dubte, però em va agradar molt la fluidesa i el frasseig del Gerard Nieto al piano. Però és el que he comentat abans, per què no presenta composicions pròpies enlloc de versionar clàssics?

I sí, el bateria era el "Pinyu", que tot just acabava de veure fa menys d'una setmana a Terrassa amb l'Ivó Oller Quintet. El que passa és que a Terrassa era titular del Quintet, però en el Quartet estava anunciat Esteve Pi.

Veure'l a la porta em va causar sorpresa. Em pensava que venia a escoltar també. Doncs no, venia a tocar i allà estava amb el Gerard Nieto, el Toni Solà i la cantant que va fer un tema. I quan m'hi vaig creuar tampoc li vaig dir res, però està clar que ell ja no em coneix perquè, tot i que a Terrassa em va donar la sensació que no parava de mirar-me, al Jamboree ni em va creuar la mirada... o sigui que ni em recorda...

I una altra cosa que sembla normal és fer les sessions dobles al Jamboree. Per això comencen com un clau a les 9 del vespre i a les 10 o pocs minuts després acaben: han de tornar-hi a les 11. I com no he fet mai la segona sessió no sé si hi ha més gent o els músics estan més calentats o pel contrari estan més cansats... i si després fan jam-session... o què. El dia que m'hi quedi ho sabré... ;-)