Bloc personal,

dijous, 6 de maig del 2010

La Quitxalla II (xalet de Catllaràs)


Veient l'èxit que ha tingut l'altra foto de La Quitxalla, aquí una altra per anar desenterrant la memòria.

No sabria determinar l'any... però diria que devia ser 1978, perquè recordo que va ser l'estiu que es van proclamar 2 Papas i la vikipedia no menteix... ;-) el que sí sé és que és el xalet de Catllaràs a la Pobla de Lillet. S'admeten confirmacions per saber s'any. I diria que anàvem junts Quitxalla i Branca...

Aquest va ser l'any on es va produir la nit terrorífica més intensa en la vida de molts dels que hi eren. No sé si serà un principi d'Alzheimer o què, però cada cop en dono més compte que tinc memòria de peix, però... el que jo recordo és que els monitors em van dir si volia col·laborar amb ells per fer la nit de la por. Havia de fingir que em trobava malament perquè em feia mal la panxa i havia d'anar a la infermeria. Passant allà la nit, ningú sospitaria de mi. El que ningú va tenir en compte van ser les circumstàncies afegides perquè es convertís en una nit de por de veritat.

Si tot hagués anat segons el pla, jo només havia d'obrir una finestra del menjador des de fora fent un crit i espantar la gent i ja està. Però la primera circumstància especial és que plovia a bots i barrals... i la finestra estava tancada... Jo em vaig equipar amb un 'xubasqueru' i a l'arribar a la finestra i trobar-me-la tancada, la vaig rascar i vaig fer un udol que fins i tot em vaig espantar a mi mateix... ;-) I la segona circumstància va ser que es va donar la coincidència que justament en el moment que jo vaig voler empentar la finestra estaven explicant una història de terror que, segons em van dir després, anava d'un nen que el posaven dins un forn. Recordo algú amb atac d'histèria fins i tot... xDDD

Per altra banda el 1978 jo tenia 12 anys i gràcies a tot aquest muntatge vaig agafar la primera borratxera de la meva vida. I tot va ser perquè, no sabria si dir abans o després de l'actuació, hi havien alguns companys (recordo el Manel Artigas i el Joan Daniel Tutusaus) no s'acababen de creure que estés malalt i van voler a venir a veure'm a la infermeria. Justament en aquell moment acabàvem d'obrir una ampolla de cava i estàvem brindant amb els monitors. I a mi em van donar una copa de cava que, en el millor dels casos, li havia fet un glopet. Estaven a punt d'entrar però, jo em trobava amb la copa a la mà i algú va dir: de pressa, a dins el llit! Em vaig acabar la cop d'un glop i em vaig ficar al llit. No sé si finalment van arribar a entrar però jo vaig continuar la comèdia.

Al pocs minuts, al beure'm la copa de cava de cop, em va començar a donar voltes el cap. Ho vaig comentar i, atenció... què em van donar per curar-me? Aigua del Carme!!! Quina borratxera! I amb 12 anys! ;-)

Després de l'esgarip jo vaig fugir corrents muntanya amunt, perquè segons el pla original haurien d'haver sortit a veure què era allò o, com a mínim, a buscar-me. Però no, estaven tots tant acollonits que no va sortir ningú ni tan sols a la porta. Imagineu-vos la situació. Nit tancada de llamps i trons plovent intensament i jo, corrent muntanya amunt no fos cas que em trobessin. I evidentment sense por... Jo que feia atletisme corria i molt. Però al cap d'una estona, veient que ningú em seguia vaig parar i algú m'hauria d'haver vist enmig del bosc en la nit profunda plovent i amb el "xubasqueru"... aquella visió sí que hagués fet por.

I arrel de converses amb el Tutu i el Sergi Batlle, segons sembla, em van escollir per fer la nit de la por perquè de més petit, de colònies a Font-Rubí també em van fer una proposta semblant: em van deixar a la font de nit amb una llanterna i, a mig sopar, quan tothom es va assebentar de la meva absència em van venir a buscar. Això que deia el Sergi al Facebook:
"Et refrescaré la memoria:colonies de Fontrubí,una tarda,jocs a la font,separada 2 km de la casa,et deixem una llinterna i et quedes sol a la font,per fer veure que t´has perdut,es fa de nit,a la casa començem a sopar,et trobem a faltar i organitzem una batuda,deixant tots el sopar a mitjes,i al final et trobem a la font tots molt contents. Va ser una nit solidaria,i tu un valent de nassos !!! T´enrrecordes ?"
Sincerament no recordava pràcticament res. Molt vagament una llanterna i una caminada de nit. Res més.

Ara bé, de la foto del xalet de Catllaràs podeu anar dient noms... Jo reconec la Guardià, el Lluís López, l'Anna Cabutí, el Tutu, el Manel Artigas, la Nati Muntaner, el Xavier Balfegó, l'Andreu Usieto, la Sónia, el Sebastià 'Tinito' Serra, el Jordi Llorens, el 'Sidi' Pujol, el Francesc Pujades, el Xavier Vilanova i jo, és clar. N'hi ha més, però no recordo noms i el nom dels monitors els he oblidat completament... aquest Alzheimer! xDDD

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada