Bloc personal,

dissabte, 31 de juliol de 2010

divendres, 30 de juliol de 2010

"El sueco Mustafá Mohamed..."

Tot veient els Europeus d'Atletisme Barcelona 2010, en la prova de classificació dels 3000 obstacles un suec amb la seva equipació groga es posa primer momentàniament en la cursa. Però aquest suec, lluny de ser alt i ros, és baixet i més fosc que els testicles d'un escarbat; es diu Mustafá Mohamed. La globalització està fent que res torni a ser el que era... ;-)

divendres, 16 de juliol de 2010

Dimarts 20 de juliol, a les 20 h, a la sala Toc: presentació nova imatge Festa Major 2010 de Vilanova i la Geltrú

Doncs ja està dit... ;-)

Dimarts vinent, 20 de juliol, a les 20 h, a la sala Toc, presentació de la nova imatge de Festa Major 2010 de Vilanova i la Geltrú en el que alguna cosa hi hem tingut a veure...

dissabte, 10 de juliol de 2010

DeDiego Brothers: Odola Sangre


Al voltant d'una quinzena de persones ens vam aplegar a la sessió de les 9 del vespre per escoltar els germans bilbains De Diego al Jamboree. Presentaven el seu segon disc Odola Sangre.

Quan va acabar el concert no sabia si m'havia agradat o no... La qual cosa ja diria molt del mateix concert si no fós perquè, com comença a ser normal amb la meva contradictòria personalitat, en el moment d'acabar estava convençut que no havia passat ni mitja hora. Se'm va fer curtíssim com poques vegades...

La veritat és que el primer tema em va donar males sensacions perquè tot i que el portaven ben treballat, el bateria, per exemple, em donava la sensació que no en sabia gaire... una situació que de seguida es va esvair. Amb el Juan de Diego, el trompeta, em va passar el mateix: el primer solo em va semblar molt pobre i totalment mancat d'idees, però després, en el transcurs del concert, vaig veure que almenys tenia recursos.

Cal dir amb tot, que no em va acabar d'agradar el so que li treu, doncs si bé és veritat que quan puja en el registre mig-alt li treu suc, en el registre baix no li troba el punt i si a sobre o fa fluixet és el seu taló d'Aquiles... No vull dir que no ho faci bé –és el que dic sempre, ja m'agradaria a mi fer dues frases seguides–, només és una qüestió de gustos de saber quin so esperes d'una trompeta. Amb el fliscorn em va semblar que li treia més partit.

El seu germà, el Víctor Correa, en canvi em va semblar molt millor en quant a recursos, pràctica i creativitat també. Almenys del Víctor ja sabia el que m'esperava perquè ja havia donat mostres en l'últim concert de la Big Acoustic band (BAb) d'Alfons Carrascosa

De totes maneres em va semblar que l'Elisabet Raspall va ser la millor amb diferència del quintet. Suposo que en conjunt les diferències entre ells també quedaven més igualades sobretot perquè sembla que porten uns quants anys tocant junts i això, sembla que no, però es nota.

Ara que comparar els Brecker Brother amb DeDiego Brothers, com feien en el texte introductori del fulletó em sembla, com a mínim, disparatat.

DeDiego Brothers són:
  • Juan de Diego, tropeta i fliscorn,
  • Víctor de Diego, saxo tenor,
  • Elisabet Raspall, piano,
  • Pere Loewe, contrabaix i
  • Caspar St Charles, bateria.

dimecres, 7 de juliol de 2010

"Regreso al futuro" ja està passada

Tots tenim en ment la pel·lícula de l'Spielberg "Regreso al futuro" (1985) (en castellà perquè és com l'hem vist gairebé tots). Quan el professor programa el cotxe-màquina del temps per anar al futur, la data programada és el 5 de juliol de 2010. A dia d'avui ja és història...

Els mites van caient: 1984, 2001 una odisea en el espacio, 2010 odisea dos... o ens fem grans! ;-)

Frases, cites i refranys: targetes

"M'han enviat la nova targeta amb xip 'més segura'. La seguretat consisteix en anar posant el meu PIN en llocs públics. Seguretat... per a ells."

[Llegit a Microsiervos via fred_SSC]

dijous, 1 de juliol de 2010

Calicchio Reflector


Oh, oh, guaita què he trobat fent neteja! La publicitat del Calicchio Reflector que comentava al principi del bloc, en l'etiqueta #02 material, concretament a Material "hardware" (i IV)!

I la publicitat tampoc és tan antiga... és la dècada dels 90... De fet la impressió de la portada té punt de trama d'impressora làser, però l'interior és... racònic? ;-)


EDITAT: He vist que aquesta pàgina té moltes visualitzacions (no sé ben bé per què), així que hi he afegit aquestes fotos de l’entrada que comento on es mostra com construir el teu propi Caliccio Reflector amb una membrana de timbal.

Big Acoustic band (BAb) Alfons Carrascosa


Ahir al vespre, de nou al Jamboree un mes i mig després de l'últim concert. La B.A.b d'Alfons Carrascosa feia temps tenia ganes de veure-la. Així que ahir, últim dimecres del mes em vaig acostar al Jamboree a la sessió de les 9 del vespre.

Amb una sala bastant plena vaig tenir la sensació que la gent s'ho va passar bé (sobretot en l'últim speaker del Carrascosa quan ell solet es va ficar en un jardí que es va convertir un bucle sense fi d'oratòria... ;-)). No sabia què em podia trobar i en vaig sortir bastant content. La B.A.b, com a Big Band resident de Jamboree, desenvolupa música actual per a big band, original i amb repertori propi. Com ells mateixos es defineixen, oberta a diverses influències d'estil i forma.

Encara que quedi malament dir-ho, jo vaig anar a veure professionals reconeguts en el seu instrument per separat, a veure què en treien en conjunt, més enllà del mateix repertori i els arranjaments que, de fet, seria l'important en aquestes formacions.

Com que mica en mica començo a conèixer noms, tenia clar qui eren el Matthew Simon, el Víctor Correa i el Sergi Vergés, per exemple. Els trombons els coneixia, en part, per l'últim concert: Les Quatre Vares. I el Matthew el tinc anomenat des de sempre però no l'havia escoltat detingudament fins el disc Lord Jim Suite (2010) amb la Publio Delgado Ensemble. O sigui que en part també m'imaginava que seria una formació semblant. Però per exemple el Mattew Simon encara no l'havia escoltat en directe i, la veritat, en va faltar un solo seu. Suposo que ho van repartint i "donant oportunitats" a noves promeses o, potser, se'l van guardar per la sessió de les 11.

En línies generals he de dir que em va agradar i, com la resta del públic, vaig disfrutar prou. De vegades aquest sentiment és contagiable en el sentit que si veus que els músics s'ho passen bé, tu també t'ho passes i si ho veus també en el públic, encara més. Em vaig sentir bastant relaxat i molt a gust. Però com a "Pere Punyetes" que sóc tinc els meus PERÒ... El primer seria que, tot i ser grans músics individualment, de vegades es decompensava el conjunt una mica i semblava que cadascú volgués sobresortir de la resta encara que fessin una segona veu... això que dic és molt subtil i és més una sensació que un fet constatable, cal dir-ho.

Segons la programació els músics serien:
trompetes:
  • Matthew Simon
  • Jaime Peña
  • Julián Sánchez i
  • Juan de Diego

trombons:
  • Víctor Correa
  • Aran Montagut
  • Tom Johnson i
  • Sergi Vergés (trombó baix)

saxos:
  • Pablo Arias (saxo alt i flauta)
  • Guim García (saxo alt, soprà i flauta)
  • Xavier Figuerola (saxo tenor, clarinet i flauta)
  • Víctor de Diego (saxo tenor, soprà i flauta) i
  • Joan Chamorro (saxo baríton i clarinet baix)

secció rítmica:
  • Txema Riera (piano i teclats)
  • Rai Ferrer (baix elèctric i contrabaix) i
  • Ramón Ángel Rey (bateria)

direcció, composició i arranjaments:
  • Alfons Carrascosa

Aquest llistat no correspon massa amb la foto i tampoc amb els que hi havien allà. A part dels que he mencionat que ja "coneixia", el Julián Sánchez que ja coneixia d'un disc seu (Aires, Vol. 1 (2010) - Julián Sánchez & Javier Galiana) i d'un parell de concerts (el mateix de la presentació del disc i l'"accidentat" Big Booker) no hi era i en canvi hi havia un noi amb una cara d'agobiat que em recordava a mi mateix en tantes ocasions... ;-) Els noms els anava citant el Carrascosa però no recordo pas el seu. Dels altres trompetes, el Jaime Peña és el primer cop que sento el seu nom i l'escolto, i el Juan de Diego és un d'aquests que tinc pendents de veure, sense anar més lluny divendres de la setmana que ve, 09/07/10, amb Dediego Brothers juntament amb el seu germà, saxo aquí també i l'Elisabet Raspall.

De fet, el que veig en la foto és que no hi han els germans de Diego (substitueixen un trompeta que no conec i el mateix Alfons Carrascosa) i en l'actuació el guitarra no hi és ni tampoc el Julián Sánchez.