Joe Magnarelli Quartet

Ahir al vespre, 03/09/10 a la sessió de les 21 h i davant d'un parell de dotzenes de persones, vaig descobrir aquest gran trompetista: Joe Magnarelli. Segons sembla repetia actuació després de passar pel Jamboree l'any passat i, a l'igual que altres músics aquest any, a part de tocar ahir divendres en les dues sessions, també tocarà avui en les sessions de dissabte... o sigui que fa doblet en sessions i dies.

El que no hi ha manera que m'entri al cap és el per què si en el programa menciones alguna cosa de Chet Baker en el titular, per exemple Ronald Baker Quintet - Homenatge a Chet Baker, la sala s'omple i la gent aplaudeix com si s'acabés al món i ahir en canvi, aquest trompetitsta que considero que era molt més bo que el Ronald Baker, doncs no: com dic, al voltant de 24 persones només. Potser tindrà a veure, a part del nom en el titular, amb aquella curiositat de l'astrònom que explicava El Petit Príncep. Perquè si alguna cosa se li podia retreure només era l'aspecte poc cool que tenia (una mica anticuat en vestuari i tall de cabell, no?). En quan a temes i a manera d'improvisar em va agradar moltíssim. Mira què et dic!: potser el que millor he sentit improvisar, amb un principi de solo marcat, un desenvolupament ben estructurat i un final clars. Amb domini de molts recursos ben emprats i dosificats fent fàcil allò que era ben difícil. A més beu de la inspiració de la vella escola i això em porta almenys a entendre alguna cosa; com quan em sorprenc a mi mateix entenent alguna cosa quan algú parla en anglès: doncs el mateix. Per al meu personalíssim gust potser se li pot retreure la manca d'una mica de cos en el punt de vibració, però no deixa de tenir el seu propi estil i so.

• Joe Magnarelli, trompeta
• Juan Galiardo, piano
• Ignasi González, contrabaix
• i anunciat al programa Esteve Pi, bateria, però va ser algú altre que ho va fer 'de conya' del que ni recordo el nom... segur que el tornaré a escoltar segur i no se m'oblidarà el nom.

L'actuació la va fer molt ben acompanyada de músics de la casa i on es notaven hores i hores d'assaig. Ho tenien tot molt ben estudiat. Molt bons el piano i el bateria. En canvi, el contrabaix, que potser és ara per ara el músic 'mercenari' que més he escoltat en els concerts que he assistit, per mi era el més justet... i sense fer res gens malament. I si està en tantes formacions serà perquè té un nivell que no tenen altres... potser no ho sé apreciar... o com no destaca, que de vegades aquesta ha de ser la seva feina, sembla que sigui meny bo que la resta. L'Ignasi González em surt amb el Joe Magnarelli Quartet, amb Ronald Baker Quintet i amb Toni Solà Quartet.

Copio i enganxo el texte de presentació de Mas i Mas:
"Molts encara recorden el magnífic concert que el trompetista italoamericà va oferir la passada temporada, o aquell en el qual va acompanyar a Dick Oatts en formació de quartet també al Jamboree. I és que Joe Magnarelli és un dels bufadors més excelsos del bop contemporani, un músic que el 1986 va recalar a Nova York i en poc temps va esdevenir un dels grans instrumentistes de Manhattan. Finalista del prestigiós concurs Thelonious Monk, el 1990, Magnarelli ha compartit taules amb Grant Stewart, John Hendriks, Harry Connick Jr., Junior Mance, Maria Schneider, Ray Barretto o l’orquestra del Village Vanguard. En solitari, presenta un currículum gloriós, amb un conjunt de treballs en els que poden apreciar el seu toc elegant, brillant i preciosista, com el dels grans de la trompeta de tots els temps; com el de l’excel·lent base rítmica que l’acompanya."