Bloc personal,

dijous, 2 de desembre del 2010

Tuc. 16 anys. Descansa en pau...



Avui 2 de desembre de 2010, al voltant de les 10 del matí, el Tuc ha mort.

Li hem practicat l'eutanàsia amb una injecció letal. L'hivern passat ja va donar mostres de molta feblesa quan li va agafar una espècie de rictus i no era capaç de mantenir-se en peu... donava una passa i queia de morros contra el terra; perdia l'equilibri. Quan ja el donàvem per perdut, va començar a millorar, tot i que ranquejava bastant i tenia una gran pèrdua auditiva i de visió.

Ahir al vespre però, quan el vaig anar a treure pel seu passeig diari no es podia aixecar del terra. Estava com hemiplègic: la seva part esquerra no li funcionava i tenia les potes de davant i darrera, en la part esquerra, totalment rígides. Procurava de posar-lo dret, però era incapaç de doblegar l'extrem de la pota per posar els dits al terra i queia. Li vam haver de donar de menjar en mà doncs no arribava ni tan sols al bol de pinso i acostar-li l'aigua sota el morro perquè, tot i que el tenia a un parell de pams, era incapaç d'arribar-hi.

Ha passat tota la nit bordant desesperadament fins que algú se li acostava i llavors es calmava. Però estant tombat i sense poder-se posar dret, amb la part esquerra totalment encarcarada, aquesta matinada s'ha pixat a sobre... i veient que, si bé era possible que una vegada més se'n sortís, això podia repetir-se la setmana que ve o el mes següent, hem decidit portar-lo al veterinari a que el punxessin amb la injecció letal. De fet, l'hivern passat, durant uns dies ja ens en vam fer la idea que aquesta seria la seva fi.

El Kevin, quan va morir, li van haver de posar 3 injeccions: la primera era l'anestèsia i les dues de després eren les letals. Encara que ell era 2 vegades més gran que el Tuc... I amb el que pesava va haver de venir el veterinari a casa el Quico. Al Tuc en canvi, només li han posat una injecció on en els primers segons s'ha quedat mig adormit i enseguida ha mort. Jo diria que ha estat tant ràpid que no ha passat ni un minut des que li han posat, encara que en aquests moments es perd bastant la noció del temps... Per qui no ho sàpiga, moren amb els ulls oberts.

Pel pont de la Immaculada que comença dilluns que ve, hauria fet els 16 anys justos, doncs va nèixer entre el 6 i el 8 de desembre de 1994. Si fem cas de la vella fòrmula que diu que 1 any de vida d'un gos equival a 7 anys d'una persona, hauria viscut 112 anys! Déu n'hi do!

Descansa en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada