Abril 2011

Frases, cites i refranys: McDonald's

"És difícil tenir esperança en la humanitat quan el menjar brossa rep certificats de qualitat."

[J.R. Mora. Llegit a Hermano Temblón.]

Uns bessons perfectes...

Ahir per la tarda em van tirar aquesta floreta i no podia fer-me esperar per explicar-la... ;-)

Estava tranquilament al gimnàs fent la meva rutina d'exercicis i quan em va tocar treballar els bessons vaig sentir que darrera meu hi havien dos nois d'aproximadament 25 anys que murmuraven. Quan vaig acabar l'exercici, un dels dos nois se m'adreça i em pregunta: "Perdona, tu has fet algun cop ciclisme o alguna activitat de gran esforç amb les cames?, perquè en ma vida havia vist uns bessons tan desenvolupats..."

Durant uns segons em vaig sentir desconcertat, perquè no sabia si se'n reia o ho deia de debò perquè està clar que amb les inmenses varius que tinc a les cames mai ningú m'havia dit una cosa bonica d'elles... justament els comentaris fets fins el moment han estat els obvis descriptius de "tens varius". Però no, sembla que ho deien en sèrio i estaven una mica al·lucinats... és clar que tinc les cames grosses i, en conseqüència, els bessons grans també. Si en aquell just moment els estàs treballant, justament es marquen i les "boletes" estan al seu lloc.

La meva resposta va ser, evidentment, "no... bé de petit havia fet atletisme, però no és per això... En tot cas, la grandària dels bessons és genètica". A la qual cosa em va respondre "és que sempre he tingut força a la part de dalt, però de baix mai he aconseguit tenir aquests bessons... deus tenir-hi molta força, no?" I jo, "no especialment... A les cames, és a dir, als quàdriceps sí, però als bessons no. A mi m'ha passat sempre justament al revés: he tingut les cames molt desenvolupades però a la part de dalt mai he tingut força i m'ha molestat fins i tot portar un pes lleuger com un llibre a les mans..."

I la veritat és que si observes la gent que es treballa el cos al gimnàs tenen la part superior, pit i braços bàsicament, super-desenvolupats i en canvi tenen cames que semblen filferros...

Ja ho diuen que "hi ha de tot a la vinya del Senyor"...

Caiguda al parar en un Stop

La culpa la té la Policia Local que van com a bojos! ;-)

Doncs sí, a punt de passar per sota del pont de la via del tren que porta a la recta d'accés a l'antic sanatori Sant Joan de Déu de Calafell, ara Le Méridien Ra Beach Hotel & Spa (així de llarg...), haig de cedir pas als vehicles que venen justament d'allà. Prudentment fas una lleu aturada i passes ràpidament a l'altra banda, doncs és una zona sense visibilitat, per tal de poder encarar el pont de la sota la via.

En el moment que estava reduint la marxa per després passar ràpidament a l'altra banda, va sortir del pont de sota la via un cotxe de la policia local, però a una velocitat que feia por... I si jo no tenia visibilitat per veure qui podia sortir, ells tampoc!

També cal dir que jo anava rapidet, però si frenava sobtadament no havia de passar res. El cas és que al veure que era la policia vaig frenar més bruscament del que era normal. La roda de darrera va patinar una mica però tenia la moto controlada. Però amb el fet de frenar més ràpid del previst, en el moment que es va aturar totalment la moto, no la tenia en posició totalment vertical, així que tot i posar el peu al terra per aguantar el pes de la moto, em va cedir (suposo també per la mateixa inèrcia que portava) i em va caure al terra.

La veritat és que la caiguda va ser més vistosa que altra cosa, perquè al posar el peu al terra tampoc el vaig poder posar ben ferm i veient que-em-queia-que-em-queia, vaig deixar-la anar i com no estava ben recolzat també em vaig deixar anar jo i faig fer una voltereta pel terra. Ep! que al final de la voltereta era una altra cop dempeu!

Els policies, home-dona, van sortir corrents del cotxe a veure si m'havia passat alguna cosa i ajudar-me a aixecar la moto, però abans que hi arribessin ja tenia la moto dreta. O sigui que al final no va ser res: només la pèrdua de l'equilibri al moment de posar el peu a terra amb la moto aturada.

En un principi estava tranquil perquè al portar les defenses vaig pensar que no li hauria passat res a la moto, però "mi gozo en un pozo" quan vaig veure que, a part de la ratllada normal de les defenses al protegir el lateral de la moto, també tenia el guardapunys esquerdat (realment trencat però sencer alhora, sense que li caigués cap troç) i un intermitent trencat també. La sort és que continua funcionant.

I el que més greu em va saber, i no me'n vaig donar compte fins que no me'n vaig anar, és que tenia el final de la maneta de l'embragatge trencada també...

L'endemà vaig tornar al lloc i encara estaven al terra un troç de plàstic de l'intermitent que he enganxat amb cinta adhesiva negra i pràcticament ni es veu, i la boleta final de la maneta de l'embragatge, que això sí que no es pot enganxar. Ara bé, l'embragatge va perfectament i hi ha superfície suficient per posar-hi tota la mà.

Ara quan passo per sota la via, faig l'aturada ben feta i passo ràpidament a l'altre carril. Igualment si algú surt esverat d'aquest pont, el susto el tenim.

Conectar etiqueta del bloc amb Facebook

Com que ja ho he fet unes quantes vegades i sempre se m'oblida i perdo molt de temps "tornan a aprendre el que ja està aprés", a veure si aquesta vegada m'ho apunto i em queda clar...

El primer que he fet a estat crear noves entrades al bloc amb una etiqueta "distintiva" que pugui seguir. En el meu cas he fet entrades amb l'etiqueta Facebook.

A partir d'aquí es poden fer dues coses: o crear una RSS específica per aquesta etiqueta o senzillament introduir l'adreça de l'etiqueta però amb unes petites variacions.

- En el primer cas, si entrem a feedburner en comptes d'afegir l'adreça de l'etiqueta, que en aquest cas és http://cosesricardvilanova.blogspot.com/search/label/facebook, tal i com ens indiquen molt bé a Blog and Web, hem de substituir "/search/label/" per "/feeds/posts/default/-/". Per tant, en comptes de l'adreça que he posat, hauria de posar http://cosesricardvilanova.blogspot.com/feeds/posts/default/-/facebook. I seguim amb les pantalles que ens indica feedburner per donar un nom a la nostra nova RSS. En el meu cas penso que és millor no generar un RSS (encara que ho hagi fet i finalment tingui el nom de http://feeds.feedburner.com/anotacionspersonalsfacebookricardvilanova) perquè els feeds apareixen resumits i per poc que pugui m'estimaria més que, almenys aquí es veiessin complerts. Després Facebook ja retallarà el que vulgui...

- La segona opció, la més directa, és introduir la primera adreça amb la part substituïda dintre Facebook directament. Així doncs, després d'entrar a Facebook, fer clic en el nom del perfil (en el meu cas Ricard Vilanova), després fer clic a Anotacions, entrar dins una anotació (qualsevol), per exemple l'última, i a la part dreta a baix apareixerà el signe de RSS amb el texte Les meves notes al costat i en la línia de sota Edita les opcions d'importació. Aquí és justament on hem de fer clic (o guardar-nos aquesta adreça http://www.facebook.com/editnotes.php) i és on podrem introduir l'adreça substituïda indicada anteriorment.

És aquí mateix on, si cal més endavant, podem aturar les opcions d'importació.

Provant conectivitat bloc amb Facebook

Ei... sí... un, dos, tres... provant

Frases, cites i refranys: aprendre

"Intenta aprendre alguna cosa de tot i tot sobre alguna cosa."

["Try to learn something about everything and everything about something". Thomas H. Huxley. Llegit a Evasée.]

Més de 5 anys de bloc i prop de 700 entrades

Ara estava mirant des de quan estic escrivint al bloc i veig que ja porto gairebé 5 anys i mig dintre de res celebraré les 700 entrades escrites. Un promig de 127 entrades per any, la qual cosa vol dir que cada mes hi he escrit més de 10 entrades... Un bon ritme.

I a això li podríem sumar els 13 blocs que actualment gestiono (alguns només de proves) dels que realment operatius en podem considerar 7 i que sumen un total de 1.062 entrades... n'hi do...

Sabeu quina va ser la primera entrada que vaig escriure? Doncs una per informar-ne de les novetats que suposaven els blocs i altres "invents" de l'època. Es titulava Podcast, tot i que posteriorment vaig introduir noves entrades amb dates anteriors per una qüestió cronològica... Era de l'1 de desembre de 2005 tot i que, pel que veig, estava donat d'alta a Blogger des de setembre de 2005.

Evidentment en aquells temps no existia ni Facebook ni Twitter... i ara un bon web hauria d'estar construit sobre un bon bloc, de manera que el bloc serien les pàgines dinàmiques entrant però, a través de pàgines estátiques amb un visor de la part dinàmica. També implementant les novetats de Facebook i/o Twitter que, a la vegada, es retroalimentarien amb els continguts del bloc.

Curiós com canvien les perspectives en tecnologia amb el pas del temps. Per cert, que aquest bloc ja fa temps que està demanant un nou canvi de "pell"...

Google vídeo desapareix

Com imagino tothom molta gent sap, YouTube el va comprar Google ja fa va alguns anys. Abans però, Google tenia la seva pròpia infraestructura de vídeo: Google Vídeos.

En un moment donat hi vaig pujar un parell de vídeos de la meva aventura aèria. Però ara he rebut un correu del mateix senyor Google indicant-me que, a partir del 13 de maig de 2011, deixarà d'estar disponible, cosa que es veia a venir doncs a partir de maig de 2009 ja no en deixaven penjar més.

He hagut de descarregar els dos vídeos de Google Vídeos, pujar-los a YouTube i actualitzar els enllaços que hi apuntaven.

Així doncs, descansa en pau...

Relaxar-se massa... és perjudicial! Per la salut i la butxaca!

Quan vas fent piscines de punta a punta arriba un moment en que estàs absort amb els teus pensaments i aconsegueixes una relaxació molt bona pel cos i per la ment. Ho fotut és quan et relaxes fent esquena... Això és el que em va passar: fent esquena tenia un punt de referència al sostre per saber quan s'acabava la piscina, però la relaxació va ser tal que jo vaig continuar recte. Conseqüència un cop al cap que una mica més em desnuco... i un mareig que no vaig perdre el coneixement de ben poc. Resultat: una setmana amb nyenyu al front que semblava un unicorni.

Primer va ser fent esquena a la piscina i després va ser anant amb la moto... Per l'autopista C32, e Sitges a casa, passades les obres inacables de la nova carretera de Vilafranca, un cotxe dels mossos camuflat (no tenia ni llums ni anava pintat com els de policia) amagat darrera les tanques que indiquen que els carrils són més estrets i, com és zona d'obres, no es pot anar a més de 80 Km/h em va fer una foto que m'agradaria tenir de record perquè vaig sortir guapo de nassos... a 130 Km/h. O sigui que no espero una multa menor de 300€ i almenys dos punts de carnet. Llàstima que no pugui canviar 10 punts per 300€...

I el proper que serà? O amb el fet de rascar-me la butxaca aniré amb més compte? (és a dir, vigilant més).

Troy Trombone Shorty Andrews... brutal!

Sense paraules després de veure aquest vídeo de Troy Trombone Shorty Andrews un nano de "només" 25 anyets (02/01/86) que toca amb una facilitat insultant el trombó i la trompeta com si fossin joguines... i amb quina força!

Mireu com toca sense parar agafant aire al mateix temps... No sé si és una bona tècnica, però a veure qui ho pot fer!

L'últim disc que ha publicat, Backatown, encara fa fa que el vídeo sigui light... ;-)

Em sembla que el primer cop que en vaig sentir a parlar va ser al Facebook de Monette, el fabricant de trompetes, però no li vaig parar prou atenció. Ara he arribat a aquest vídeo justament escoltant-lo primer amb en Wynton Marsalis que, en un moment donat, se li feia "petit" al seu costat... salvant les diferències, és clar!

Aquí el vídeo Trombone Shorty vs. Wynton Marsalis:

Divvy

Gran descobriment aquesta petita utilitat pel Mac (i per Windows també) que, ben utilitzada, m'està aportant una gran productivitat.

Disponible a l'AppStore per només 10,99 €... (qui els vulgui pagar, és clar).

[Divvy a Mizage. Divvy a l'AppStore.]

⸋ resiliència

Una "paraulota" d'aquestes noves o almenys que no havia sentit en la meva vida i ara, en poc temps, ja he sentit en diverses ocacions. El contexte en que he sentit el vocable és en la tercera acepció, en la capacitat psicològica d'un individu...

Resiliència

[formació culta analògica sobre la base del ll. resiliens, -ntis, part. pres. de resilīre 'saltar enrere; retirar-se; recular']

f 1 TECNOL Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.

2 ECOL Capacitat d'un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l'estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.

3 PSIC Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.

re_si_li_èn_ci_a.

[Definició del diccionari.cat. Altres definicions: viquipèdia (català); wikipedia (castellà)]

Tecnologia tàctil

En aquests temps que ens està tocant viure en que l'iPad i tots els seus imitadors estan fent furor i la tecnologia tàctil està mig destapant el que ens espera en el futur en quant a interfícies, resulta curiós veure com, tot i tenir clar que el millor llapis digital és el dit, hi ha tota una indústria preparada per sorgir amb nous artefactes a mode d'accessori per crear llapis o stylus digitals per poder fer funcionar aquests aparells multitouch.

La principal excussa, i no sense raó, és que per escriure o fins i tot dibuixar no hi ha res com un llapis o bolígraf analògic. Però el que no pensem és que això és així perquè de petits ens van ensenyar a fer servir el llapis i el bolígraf per escriure... a utilitzar tota la mà per sostenir un "palet".

Ara bé, jo em pregunto, si no ens haguessin ensenyat això, no és evident que el dit és molt més "fàcil" de fer servir? A la sorra, quan no tenim res més a mà, escribim amb el dit. I com aquest exemple molts més.

Així doncs, els nens que neixin d'aquí 10 anys (els d'ara no perquè ja estan viciats amb els costums dels pares) i que ja a l'escola només disposin de tablets no sabran utilitzar correctament un bolígraf agafant-lo amb la mà perquè s'hauran acostumat a escriure amb el dit... bé amb els cinc dits. I d'aquí no res, veurem fet realitat la interacció amb ordinadors com a Minority Report (2002).

Ara que, pensant-ho bé, amb aquest ensenyament obsolet que també ens ha tocat viure, potser a l'escola tardarem més anys a veure els canvis que la tecnologia ens proporciona i la retroalimentació que també necessita per evolucionar, potser es ralentitzarà. En tot cas, al temps...

El que sí puc assegurar és que el meu proper ordinador, que serà un iMac de 27" amb 12 GB de RAM si no surten models qualitativament més avançats, encara portarà ratolí (o no), però sobretot haurà de tenir trackpad. És el que ara toca...

Frases, cites i refranys: peixos

"Eres un peix gran en un estany petit.
Però això és l'oceà."

[Big fish (2003).]

Frases, cites i refranys: inventant el futur

"El 50% dels productes i serveis que es consumiran d'aquí 10 anys estan per descobrir."

[Inventant el futur a 30 minuts.]

La vida i la mort... i els robots

- Iaiu.
- Què?
- Els nens de la meva classe diuen que quan et fas vell et mores... i jo els he dit que quan siguem grans serem robots...
- I no s'ho han cregut?
- No.
- Doncs és veritat. Una persona que ara és gran, quan sigui molt vella es morirà. Però quan vosaltres sigueu vellets sereu mig robots i viureu 100 anys més.
- ???
- L'altre dia vaig veure per la televisió una persona que quan era nen va estar molt malalt i li van haver de tallar la cama. I ara porta una cama robot. També hi ha gent que se'ls ha espatllat el cor i en porten un robòtic. No són doncs ja mig robots?