Davant dʼaquest inevitable final, i arribat el moment, en un suposat ideal en el que tinguéssim dues opcions:
a) viure dos anys més amb perfecta salut suposant que seria la mateixa en que ens trobem ara mateix,
b) viure vint anys més, els primers deu anys amb perfecta salut, però els següents 10 anys amb gran patiment i dolors fins lʼextinció final...
hi ha molta gent que escollira lʼopció b. De fet lʼopció b és la que proporciona la natura (“la natura és sàvia”)... per alguna cosa serà.
En canvi jo tinc molt clar que, sense dubte, lʼopció bona és lʼa. És un suposat massa ideal, és clar, però... és que encara que en comptes de dos anys en fos un... on sʼha de signar?
El que més em sorprén és que aquest fet sorprengui. Potser no tots tenim la mateixa experiència vital de dolor.
[Coses meves.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada