Bloc personal,

dijous, 17 de gener del 2013

Presència a internet: ser o no ser (reflexions)


És important tenir presència a internet?

Els entesos en la matèria diuen que sí, que cal ser-hi, perquè en un moment donat pots estar localitzable i és un oportunitat més de negoci.

Jo miro les estadístiques dels diferents webs que tinc engegats i la veritat és que són bastant raquítics. També cal dir que no hi ha un interés especial en tenir una major presència perquè tampoc acabo de veure la rendabilitat del temps a invertir per aconseguir aquesta presència en funció dels resultats finals... Amb tot mantinc un mínims.

I a que ve aquesta reflexió? Doncs ve a que ja és la quarta vegada (que ara ara mateix recordi) que mantenir aquesta presència a internet em reporta aspectes negatius. És la quarta vegada que suposats col·legues, professionals del sector i alguns familiars, a base de xafardejar per aquí i per allà, hi troben més coses a retreure que no pas a lloar! Persones que, sense conèixer els motius i circumstàncies dels continguts relatats, et diuen què pots dir i què no. Qualsevol “personatge” té dret a dir-te què és el que has dir i com ho has de dir.

A dia dʼavui no recordo que ningú hagi lloat el contingut dʼalgun dels webs o dels blocs i en canvi sí que, pels continguts pujats, mʼhe trobat en circumstàncies gens agradables en les que algú me nʼha fet retrets. A nivell personal un retret només és això: un retret. Pots fer-ne cas o no. Et pot afectar més o menys. Però a nivell professional aquests retrets passen per notificacions judicials. I això, dʼentrada, ja fa por...

Potser sí... potser en el fons això és el que busquen: fer por. I potser pel fet que no és la primera vegada, ni la segona, sinó la quarta vegada! potser sóc jo el que no tinc les coses clares i realment no puc dir el que vull ni de la manera que vulgui... De fet realment és així, almenys amb la legalitat vigent. Però també em sembla que amb un mínim de sentit comú, mencionant sempre les fonts de la informació i/o continguts aportats, i sempre amb respecte, qualsevol possible confrontació dʼinteressos o malentés es pot solucionar si hi ha un mínim interés per les parts... no cal arribar de primeres a lʼúltima opció: la notificació judicial.

Són situacions que, per més que passin els anys, mai entendré ni mʼhi acostumaré. Són moments dʼaquests que ho engegaries tot a rodar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada