Bloc personal,

divendres, 20 de desembre del 2013

Premi ‘OTH’:
Alberto Ruiz-Gallardón




El Gobierno aprova la llei de l’avortament
més restrictiva de la democràcia.


[ Alberto Ruiz-Gallardón
Ministre de Justícia des de 2011
(inspirat en les cites del Jep de La competència - RAC1) ]

> Notícia a El País

dimarts, 17 de desembre del 2013

Col·lecció de pedres (2a part)


De la mateixa manera que vaig decidir començar una col·lecció de pedres, ara decideixo acabar-la. No fos cas que em faltés espai per tanta quantitat... ;-)

dilluns, 16 de desembre del 2013

Millors marques

10 km (19/05/13): 45:21 (4:32 min/km)
Mitja Marató (15/12/13): 1:42:15 (4:49 min/km)
Marató (17/03/13): 3:52:15 (5:27 min/km)

diumenge, 15 de desembre del 2013

XXV Mitja Marató
Ciutat de Vilanova 2013


Temps final:
1:42:15
Ritme:
4:49 min/km

L’any passat vaig fer 1:43:52 i em va semblar anar molt ràpid (a 4:53 min/km). Tal i com explicava a la “crònica” deia que, segons la meva VAM, podia arribar a fer 1:42:23 (4:51 min/km). Mirat així, hi ha hagut una millora considerable...

Hauria d’estar més que content, però la veritat és que m’he quedat amb un mal regust de boca perquè havia preparat tot l’entrenament per fer 1:41:20 (a 4:46 min/km) i, veient que en aquest entrenament anava tot molt rodat, encara ho podia millorar i fer-ho en 1:40:00 (a 4:44 min/km). A més a més, en aquesta ocasió havia tingut en compte els desnivells i els desajustos del GPS, i sabia que la distància final que hi figuraria serien 21,25 km, com així ha estat.

En la carrera, no en tenia prou amb aquesta “avarícia” de fer millors marques i, trobant-me de sortida molt bé, en els 5 primers quilòmetres he anat massa ràpid... és aquí on l’he cagada! Si havia previst mantenir un ritme de 4:42 min/km, en aquests primers quilòmetres el rellotge anava marcant ritmes voltant el 4:35 min/km (ja estava previst que en baixades podia arribar a 4:30 min/km i en pujades a 4:50 min/km). El cas és que en el km 5 anava molt per sota del millors temps previstos (tenia previst fer-los en 23:14 i portava 22:42). I, és clar, sobre el km 10 em costava molt mantenir el ritme. Anava sobre la previsió, però gràcies al coixí que havia tret dels 5 primers... (tenia previst 46:20 i he fet 45:51). Al 15 anava fos (tenia previst 1:09:56 i he fet 1:10:04). L’estocada final han estat els tobogans de la carretera vella de Cubelles que m’han destrossat (tot i tenir-los en previsió) i, és clar, en els 2 últims quilòmetres m’he clavat (5:17 i 5:29 min/km... desastrós).

En definitiva portava un bon entrenament, amb un bon estat de forma, però amb aquesta ànsia de “voler més” m’han portat a una mala gestió dels recursos que disposava amb els ritmes inicials i han espatllat el que podia haver estat un dia magnífic. Resumint... que “qui no es conforma és perquè no vol”... ;-)

Anècdotes: En el moment d’acabar un mal de panxa espantós i havent d’aguantar la cua per recollir els obsequis de la bossa del corredor... Finalment m’he pogut separar de la gentada i he buidat els gasos que m’incomodaven als quatre vents. Després he volgut anar a buscar la moto que tenia aparacada al Parc del Garraf, però no hi he arribat... he hagut de fer una parada d’urgència als lavabos de les Pistes d’Atletisme per evacuar sòlid amb contundència. Ja més aliviat, he arribat al Parc del Garraf per marxar, però tampoc he pogut... una altra evacuació als lavabos del Parc... Finalment cap a casa i un parell més de sentades al lavabo per acabar de fer net.

Nens i nenes, aquesta ha estat la crònica del dia. Això és tot. I ara unes fotos cortesia de la Maribel i de l’organització de la cursa.

dimecres, 11 de desembre del 2013

Carme –en masculí–... i per què?

Carrer del Carme, passeig del Carme, rambla del Carme... Gairebé tots els pobles i ciutats tenen un carrer, passeig, rambla, avinguda... amb el nom “del Carme”.

Jo conec LA Carme –en femení–, però EL Carme –en masculí–, per què?

A què fa referència? Al municipi Carme de la comarca de l’Anoia? No ho sé... Fins avui mateix ni sabia de l’existènica d'aquest poble...

15 mesos per cobrar una factura:
premi especial ‘OTH’

Feina pressupostada el 28/06/12.
Comanda realitzada formalment (acceptació pressupost) el 17/07/12 (la part “grossa”) i el 03/08/12 (els extres finals).
Feina acabada (entregada a impremta) el 07/09/12.
Data de factura 02/10/12.

Pagament de l’IVA de la factura 30/01/13.
Pagament de la Renda (IRPF) 01/07/13 (primer plaç) i el 05/11/13 (segon plaç).

Traspàs del deute a proveïdors d’una administració a una altra, acollida a un crèdit ICO 19/08/13.
Aprovació del crèdit ICO per part del Consell de Ministres 16/11/13.

Data de cobrament 11/12/13.

15 mesos des que es va acabar la feina per cobrar-la!

NOTES:
1.- 0% interessos per demora en el cobrament.
2.- Avançament de l’IVA d’una factura no cobrada.
3.- Per intentar cobrar la factura, he hagut de fer-ne compensacions a compte –en terminis de pagaments de l’IBI* i altres impostos municipals– avantçant el pagament d’aquests terminis... per suposat... i sense cap tipus de descompte.
4.- El que més greu em sap és que, en el moment de fer la comanda, se sabia fefaentment que no es podria pagar l’encàrrec...

(*) Un IBI calculat en el moment més àlgid de la bombolla immobiliària, 2005, i pagant un preu desmesurat en comparació amb el valor real en que s’estan venent ara mateix els immobles.





VISCA LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES!!!



No puc estar-me de proclamar una premi especial OTH (¡Ole tus huevos!) a les administracions públiques per la barra i fatxenda que tenen!  :D






[ Inspirat en les cites del Jep de La competència - RAC1 ]

Zombies vs. princeses

Dues de les pel·lícules que he vist aquest cap de setmana han estat Frozen (2013), pel·lícula de dibuixos animats de Disney en que explica la història d’un parell de germanes –princeses– en la que una té el poder de convertir en gel allò que toca, i Memòries d’un zombie adolescent (Warm bodies) (2013), pel·lícula que explica com un noi zombie s’enamora d’una noia mortal (viva) i mica en mica es va tornant més viu... Segons la meva opinió, més enllà de “per passar l’estona” cap de les dues pel·lícules té una consideració especial per la que mereixi fer-ne cap recomanació... però justament per això, “per passar l’estona”, si estaven bé...

Ahir li vaig intentar explicar com havia anat la pel·lícula de dibuixos (Frozen) a un nen de 8 anys i com “aquell que sent ploure”... Avui li he esbossat molt per sobre la de zombies (Memòries d’un zombie adolescent) i des del principi, en cada pausa que feia, no parava de dir-me “explica’m més, explica’m més”. I això que mai n’ha vist cap perquè li fan por...

Igual, igual que fa 40 anys...


Avui, algú que m’havia conegut fa més de 40 anys em diu:
– Jo et conec d’alguna cosa...
I jo li contesto:
– Doncs no sé... Jo sí et conec, però de veure’t sovint aquí a la botiga.
– No sé... de fa molts anys... Potser havies anat als boy-scouts...
– No recordo haver anat mai als boy-scouts. En tot cas a algun centre d’esplai...
– ... o potser a la coral L’Estrop.
– Ah! Sí! A L’Estrop sí hi havia anat, però no devia tenir més de 6 ó 7 anys...
– Doncs d’això et conec. Estàs igual!

Encara m’estic pensant si això d’estar igual que fa 40 anys és bo o és dolent...

dimarts, 10 de desembre del 2013

Frases, cites i refranys:
supervivència i adaptació al canvi

“Les espècies que sobreviuen 
no són les més fortes, ni les més ràpides, 
ni les més intel·ligents, 
sinó aquelles que s’adapten millor al canvi.”

[ Charles Darwin (1809 - 1882) ]

dilluns, 9 de desembre del 2013

Frases, cites i refranys:
ensenyar a dubtar


“Sempre que ensenyis, 
ensenya a dubtar del que ensenyes.”

[ José Ortega y Gasset (1883 - 1955) ]

diumenge, 8 de desembre del 2013

Frozen (2013)




[11]

Molt bé.

Ben emotiva… i sense mariconades! ;-)



IMDb (7,8):
“Quan una princesa amb el poder per canviar les coses en gel fa una maledicció al seu país i hi porta l’hivern perpetu, la seva germana Anna fa equip amb un home de la muntanya, el seu ren juganer i un ninot de neu per canviar-ne l’estat del temps.”

Warm Bodies (2013)




[10]

Millor del que em pensava!

Si ho penses bé és d’allò més ridícula. Però trobo que li han sabut trobar el punt. Està molt bé!



IMDb (7,0):
“Després de que un zombi molt inusual salva una noia encara viva d’un atac, els dos formen una relació que posa esdeveniments en moviment i que podria transformar tot el món sense vida.”

dissabte, 7 de desembre del 2013

Any 1876: i d’aquesta manera es va perdre la platja de Vilanova...

I així és com, nens i nenes, Vilanova i la Geltrú va perdre una platja verge i neta per passar a tenir, per la resta dels seus dies, un port amb aigües estancades, pudentes, amb olor a gasoil i, amb els anys, també una zona de desballestament amb fums contaminants. Això sí, la gent benestant de Barcelona de tota la vida pot dir que té un amarratge al port de Vilanova pels caps de setmana... i ara també ho pot dir algun que altre rus...

Visca el progrés i el “bé comú”!  ;-)


(Enllaç al plànol en alta resolució de la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya)

Autoretrat

dijous, 5 de desembre del 2013

I què collons hi té a veure la intel·ligència amb l’espionatge?

Són coses que no entenc...

CIA... FBI... CNI...

Però què hi tenen a veure aquests “centres” d’intel·ligència amb l’espionatge? Jo no hi veig relació! Una cosa és la intel·ligència i una altra és l’espionatge. Però darrerament és habitual utilitzar les dues paraules com sinònims.

O potser s’està utilitzant una paraula per enmascarar l’altra? També podria ser... Per ser espia no cal ser intel·ligent... només si vols remarcar la qualitat o excel·lència d’un bon espia (però això és com tot).

Segons amb qui parles, et dirà que ell té uns estudis i, per tant, és molt intel·ligent... Una persona intel·ligent és qui, segons ells mateixos gent, durant una curta etapa de la seva vida (això és collita meva) es va dedicar a memoritzar un seguit de textos, va fer uns exàmens i li van acreditar una intel·ligència superior a la resta dels mortals... és igual que ara no sàpiguen escriure més de tres línies seguides sense faltes d’ortografia: tenen un títol que acredita aquesta (suposada) intel·ligència.

Encara que, si t’ho penses bé, en aquests examens també es podia copiar (obtenir informació de manera secreta) o bé d’uns apunts sota mà o mirant el que escrivia el del costat... Potser sí que poden ser sinònims.

(Anoto aquí que això és total i absoluta ironia –o cinisme, si es vol– perquè encara hi haurà qui es pensi són el mateix).

I ja posats de “graciocets”, encara que una mica agafat amb pinces... un acudit:


“La intel·ligència militar 
és una contradicció en els termes.”

[ Groucho Marx (1890-1977) ]


I el diccionari què hi diu:

==

intel·ligència

[s. XV; del ll. intelligentia, íd.]

1 1 Acció d'entendre alguna cosa, comprensió. Les notes són molt útils per a la recta intel·ligència dels texts.

           2 FILOS PSIC Facultat o capacitat de l'home per a comprendre el món de les relacions i prendre'n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.

2 p ext  Persona, ésser, intel·ligent, que excel·leix per la seva capacitat intel·lectual.

3 1 Comprensió mútua, acord, avinença. Estan en perfecta intel·ligència. Posar-se d'intel·ligència.

           2 Comunicació entre persones que s'entenen. L'acusaren de tenir intel·ligències amb l'enemic.

4 intel·ligència animal ETOL Raonament animal.

5 intel·ligència artificial INFORM/CIBERN Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d'inferència simbòlica per ordinador.

in_tel_li_gèn_ci_a.

==

espionatge

[c. 1900; del fr. espionage, der. de espion 'espia']

1 Acció d'espiar.

2 ORG MIL Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre l'organització, l'armament i la indústria bèl·lica i, en general, sobre tot el que fa referència a la capacitat defensiva o ofensiva d'un estat.

3 ECON Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre el procés de producció d'una empresa.

es_pi_o_nat_ge.

“Doncs canvia el WiFi...”

Estar intentant carregar una pàgina al navegador i, davant la impossibilitat d’una bona connexió, començar a fer el “numeret” movent l’iPad amunt i avall buscant una millor cobertura del WiFi de la casa i que, justament en aquest moment, un nen de 8 anys et digui “doncs canvia el WiFi”, no té preu...

“El WiFi de dalt es diu FLAN i el de baix COBY. Si ara estem a baix, canvia’l al de COBY i t’anirà bé”.

I és que, a més a més, ha anat fil per randa!

;-)

dilluns, 2 de desembre del 2013