Bloc personal,

dimecres, 31 de desembre de 2014

#onedayonecover [69-365]

Dave Holland - Quintet Critical Mass (2006)

Kaguyahime no monogatari (2013)
(El conte de la princesa Kaguya)




[147]

Una Ghibli “diferent”… ja era hora!

Diferent i, sobretot, molt arriscada. Però està clar que se n’han sortit i amb nota!



IMDb (8,2):
“Dins d’una tija brillant de bambú, un vell tallador de bambú i la seva dona, es troben una petita nena que creix ràpidament i es converteix en una jove i exquisida dama. La jove princesa misteriosa captiva a tots els que van a la seva trobada, però al final ella s’ha d’enfrontar al seu destí i trobar el càstig pel seu crim.”

Story board de
“L’any de la bèstia”


Aquest és l’story board per la construcció del vídeo de 24 segons en relació a “Bons propòsits 2015 - L’any de la Bèstia” construït directament des de Photoshop amb 288 fotogrames (12 fotogrames / segon), 7 imatges estàtiques diferentes i 84 imatges d’animació real frame to frame.


Frases, cites i refranys:
moriu-vos!



“Si buscáis los máximos elogios,
moríos.”




[ Epitafi d’Enrique Jardiel Poncela (1901 - 1952) ]

dimarts, 30 de desembre de 2014

Resum en dades de 2014
a Strava



Balanç de l’any 2014 en el còmput total de les dades recopilades al perfil d’Strava.

#onedayonecover [68-365]

Dave Ddouglas - Spirit Moves (2009)

dilluns, 29 de desembre de 2014

#onedayonecover [67-365]

Clifford Brown - Study in Brown (1955)

The Good Lie (2014)




[146]

Molt bonica, però…

Realment és una història maca, bonica i emotiva –dura també–, però personalment tinc sempre la sensació que està tot forçat per “muntar” una pel·lícula… en cap moment m’“enganyen” que, en el fons, és el que jo demano.



IMDb (7,3):
“Refugiats sudanesos que tenen l’oportunitat d’establir-se a Amèrica arriben a Kansas City, Missouri. La trobada amb un conseller de l’agència d’ocupació els canvia per sempre tota la vida.”

Frases, cites i refranys:
anar lluny

“Si vols anar ràpid, ves-hi sol.
Si vols anar lluny, ves-hi acompanyat.”




[ Proverbi africà, citat a The Good Lie (2014) ]

diumenge, 28 de desembre de 2014

Peeping Tom (1960)




[145]

Rara, rara, rarota…

Una altra d’aquestes d’algun llistat top i bastant ben valorada a IMDb, però que a mi no m’ha dit res… ni la història, ni la realització, ni res de res… :(

Ha quedat totalment descontextualitzada i fora de lloc.



IMDb (7,8):
“Un jove assassina a les dones i utilitza una càmera de cinema per filmar les seves expressions abans de morir de terror.”

#onedayonecover [66-365]

Various (C. Terry, F. Hubbard…) - Great Trumpet Legends (1960-1969)

The Karate Kid (2010)




[144]

Correcta.

La pel·lícula no pot ser qualificada en cap cas de més de 3 estrelles… i tirant llarg… però per qüestions que no venen al cas, i com m’ha fet emocionar en diferents moments, li poso la 4a estrella perquè aquí mano jo! ;-)



IMDb (6,2):
“Qüestions de feina fan que una mare soltera s’hagi traslladar a la Xina amb el seu petit fill; en la seva nova casa el nen aprèn kung fu que li ensenya un mestre.”

Kettlebell for poor

Lideratge empresarial

Lideratge empresarial = suma de 1 + 2 + 3 + 4:
  1. Destresa comercial
  2. Crueltat
  3. Administració financera
  4. Habilitat de màrqueting

La roba de pensar

Per pensar i reflexionar res millor que posar-se la roba de pensar*.
(*) Preferiblement entre 5:30 i 6:15 min/km

A altres velocitats els pensaments són uns altres… menys reflexius i més enfocats allò que s’està fent en aquell moment. Això també serveix per moments de més o menys estrés quotidians i feines més o menys mecàniques en mode automàtic.

dissabte, 27 de desembre de 2014

Children of Men (2006)




[143]

Interessant plantejament…

Ha estat bé. Un retrat de la realitat que tenim davant i no volem veure. I una posada en escena correcta, sense ser excessiva i tampoc justeta… en la justa mesura.



IMDb (7,9):
“El 2027, en un món caòtic en el qual les dones s’han tornat estèrils, un ex activista es compromet a ajudar a arribar a un santuari al mar una dona miraculosament embarassada.”

#onedayonecover [65-365]

Christian Scott - Yesterday You Said Tomorrow (2010)

Les diabòliques (1955)




[142]

C’est magnifique!

Mooolt booona! Una obra mestra.

Recordo haver-la vist. Segurament també la versió americana, però aquesta també. L’origen dels remakes amb la mateixa història. Insuperable!



IMDb (8,2):
“La dona d’un cruel director de col·legi i la seva amant conspiren per matar-lo, però després d’assassinar-lo el seu cos desapareix i estranys successos comencen a atemorir les dues dones.”

95 kg


Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

95 Kg

Brazil (1985)




[141]

Booona!

Malgrat tenir punts excessivament còmics, és potser la pel·lícula que més s’acosta a la realitat actual… tot el sistema burocràtic és la nova informàtica d’aquest nostre futur. I no l’havia vist mai abans… és fins i tot estrany… Però és molt curiós, i preocupant alhora, pensar que, en l’actual moment, és de gran actualitat.



IMDb (8,0):
“Un funcionari en un món del retro-futur intenta corregir un error administratiu i ell mateix es converteix en un enemic de l’estat.”

#funnywordsgift (6)

“A gift horse… do not look the tooth.”

Mi super ex-novia (2006)




[140]

Sense comentaris… :(

És una pel·lícula “per passar l’estona”… però no arriba ni a això…



IMDb (5,1):
“Quan un noi normal deixa de sortir amb la seva xicota que és una superheroïna, ella fa servir els seus poders per convertir la seva vida en un infern.”

divendres, 26 de desembre de 2014

Els trolls de les caixes,
el “parpadeo” i el “libre albedrío”



– Mmm…
– Mantenemos las calles limpias.
– Libres del mal.
– Sííí…
– ¿Usted nunca piensa en el Universo, señor Trucho? ¿Y si nuestro mundo no fuera más que una motita de polvo?
– Una diminuuuta mota.
– Y hubiera gigantes observándonos.
– Y cada vez que nos moviéramos…
– … en realidad fueran ellos los que nos movieran a nosotros.
– Parece un poco aburrido.
– Por ejemplo, lo que acabo de hacer: parpadear. Eso les llevaría… un día.
– ¿Y moverme el brazo? ¡500 hombres!
– No podrían ir nunca a casa. Tendrían que hacer esto… luego esto… y esto… ¡en algún momento habría que parar!
– Creo que esto cambia el concepto de libre albedrío.
– ¡Es demasiado! Y luego tendrían que hacerme a mi hablando del parpadeo. ¡No se acabaría nunca…! Me parece que se pasan un poco. La verdad, no sé de dónde sacan el tiempo. Seguro que tienen otros trabajos. Es más como una afición. Ya sabe: como coleccionar sellos, algo que haces en tu tiempo libre.


#onedayonecover [64-365]

Chet Baker - The Great Last Concert (1988)

El valor de la feina: el saber

Aquell mecànic del taller que es mira i remira el motor. Finalment agafa una clau de tub i apreta un cargol.

– Oh, fantàstic! Ha sabut arreglar-me el cotxe en un tres i no res! Quan li dec?
– 100 euros.
– Com? 100 euros per cinc minuts de feina?
– 10 euros per apretar el cargol i 90 euros per saber quin cargol apretar.

Quantitat vs. coneixement

Somiant proactivament

És important saber d’on venim per tenir clar on anem. Els records formen part del passat i els somnis són projectes de futur.

Cal somiar proactivament.

Tot corrent (2)

Quan veig una femella m’accelero.

Tot corrent (1)

Imaginar situacions conflictives.
Visualitzar sortides punyents.
Ennuvolar la ment amb pensaments foscos i deixar fer que vagi a més.

Repetint una i una altra vegada obsessivament la mateixa situació buscant millors respostes.

L’acte de pensar tot corrent a ritmes suaus.

Les Roquetes
de Sant Pere de Ribes

Som a l’any 15 del segle XXI. Tota la costa catalana està ocupada per pixapins barcelonins –i de l’àrea metropolitana– que no saben diferenciar entre una E oberta i una E tancada (“hola, sóc de Barsalona…”) Tota? No! Un poblet d’irreductible gent humil, majoritàriament castellanoparlant, resisteix encara i sempre a l’invasor just al costat de Vilanova i la Geltrú (pagant els seus impostos a Sant Pere de Ribes…). I a sobre són dels pocs que mantenen la retolació en català!
Som a l’any 50 abans de Jesucrist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Un poblet d’irreductibles gals resisteix encara i sempre a l’invasor. I la vida no és fàcil per a les guarnicions de legionaris romans dels petits campaments de Babaorum, Aquàrium, Laudanum i Petibónum…
vs.

Passejant per Les Roquetes he observat que la majoria de retolacions en comerços està en català. És curiós això, perquè justament a Les Roquetes, pel carrer es parla més el castellà que no pas el català. I mentrestant, per contra, a “la Vilanova de tota la vida” on suposadament es parla català, no es veu tanta catalanització als comerços.

El primer que sobta al veure’n el plànol, és la forma del nucli poblacional, que sembla amurallada. Però no hi han muralles. Són les restes d’un guetto. Un guetto que en els actuals moments de crisis global prén més forma que mai i es pot mastegar a peu de carrer. I també sobta veure que, així com en altres poblacions castigades per la crisi la tipologia de la població ha estat desplaçada per immigrants, aquí no ha passat. Lògicament n’hi han, però la població “autòctona” es manté.

És curiós veure l’aspecte físic i vestimentes dels habitants d’aquest últim reducte poblacional, com els gals d’Astèrix, en un segment socio-econòmic més pobre –i més castigat, també– que el que estic habituat a veure… Hi han hores, durant el dia, quan “els homes treballen” (vinga tòpic…!) les dones prenen literalment els carrers i pràcticament només es veuen les xonis de rigor, els jubilats (i jubilades) i aturats.

Només cal fer una mirada enrera i recordar quan els pijos –altrament coneguts com gent benestant i ben posicionada econòmicament per qüestions familiars més o menys ancestrals– dels anys 50, 60 i 70 parlaven amb la gent del carrer en català, però entre ells en castellà. De la mateixa manera que algunes elits del país residents a Madrid parlaven amb el pueblo llano en castellà, però entre ells en idiomes més elevats culturalment com l’anglès o el francès. L’idioma era un signe de diferenciació i distinció.

Això mateix es pot llegir també a Medium.