Bloc personal,

dimarts, 29 d’abril del 2014

Formigues (capítol 4)

Formigues. Sí. En primavera. Sí. De les petites… no devien tenir més de 3 mm. Fins aquí tot normal.

No tindria més importància si no fos perquè han aparegut en filera en un 3r pis! S’ha de caminar molt per pujar a un 3r pis a “investigar” si hi ha menjar…



(Fins aquí el capítol 4 de “monstres” –o els efectes de fer fotos amb objectiu macro–).

Més capítols de la sèrie monstres:


dilluns, 14 d’abril del 2014

10 músics (III)

10 coses que hagin tingut rellevància per tu en la teva vida.
10 pel·lícules, 10 llibres, 10 músics… 10 menjars... Una mica de tot.
Que hagin agradat o no. Per bo o per dolent. En positiu o en negatiu. En ordre o desordenadament. Però que donen sentit a tot plegat.
Tots reunits aquí en l’etiqueta 10 del bloc.


  1.   Chet Baker (1929 - 1988)
  2.   Dizzie Gillespie (1917 - 1993)
  3.   Miles Davis (1926 - 1991)
  4.   Wynton Marsalis (1961)
(Aniré afegint i/o modificant segons vagi recordant… o repensant-m’ho…)

diumenge, 13 d’abril del 2014

La Talaia, cursa de muntanya - Small Race (13K) 2014


Segons el previst i amb molt bones sensacions. Al meu ritme… tirant a les pujades amb passa curta i recuperant a les baixades amb gambada llarga. Em pensava que hi haurien moltes aglomeracions al principi i em costaria molt remuntar, però no ha estat així. M’he posicionat on pensava que podia anar bé, he anat adelantant però sense ofegar-me fins que hi ha hagut un moment que la cosa s’ha estabilitzat. A la pujada forta tampoc no hi han hagut aglomeracions: darrera d’un altre corredor i algú també darrera meu, però jo al meu ritme.

Pim-pam, pim-pam… a la meva… De tant en tant veies algun “matat” intentant suicidar-se a les baixades i a les pujades el passava entre ofecs… i també algú que m’anava adelantant, però ja veies que anava sobrat. Com dic, jo a la meva, adelantant mica en mica.

Temps final:
1:12:56
… i encara que estaven anunciats 13K, el meu GPS n’ha comptabilitzat 12,75.

He quedat en el lloc 65 de la general (de 327 que han arribat a la meta). 17è de la meva categoria (59è general masculí, 16è entre els homes d’aquesta categoria)! Oh, Déu n’hi do! Molt millor del que m’esperava… (per fer una previsió, divideixo el total de participants entre 3 i calculo sobre aquest terç, per fer-me’n una idea: per tant, per posició, calculava al voltant dels 100 primers en el millor dels casos). Temps “oficial”: 1:13:32 (ja és això… la diferència de temps des que han donat la sortida, fins que hi he passat…)

La bossa del corredor un pèl justeta (ridícula és la paraula exacta) pel desemborsament de la inscripció, però en aquesta ocasió la samarreta tampoc ha estat excessivament horrorosa, com passa en la majoria de carreres (jo la qualificaria d’acceptable), i una cosa compensa l’altra… ;-)

Se m’havia oblidat comentar el tema del pes. Almenys que en quedi constància per anar veient evolució (si n’hi ha): avui pesava 95 kg, que ja són quilos per anar fent pujadetes…! Però bé! M’agradaria pensar que he guanyat múscul, perquè em noto amb força.

Sempre em passa que la setmana de tapering, la setmana prèvia a la carrera que toqui, com hi ha una baixada notable de quilometratge i en part d’intensitat, m’engreixo… i bastant. Aquesta setmana m’he pesat algunes vegades i sortien 96 kg (un dia fins i tot 97 kg!). I més que el pes, aquesta setmana se’m veia una panxa notable… (sempre tinc gana i quan menjo sembla que “no hi hagi demà”… no em sacio amb res!).

dilluns, 7 d’abril del 2014

Game of Thrones: 4a temporada


Les “bestioletes” han crescut i la trama va regirant-se per moments… ;-)

Quina diferència des que van sortir de l’ou farà prop de 3 anys… en el final de la primera temporada!

@font-face… cinc anys després…

Això és una anotació personal per recordar-me’n després... ;-)

Feia molt de temps que hi anava darrera. Sabia que es podia incrustar pràcticament qualsevol tipografia en web però, per més que havia buscat no havia trobat la solució… o almenys una solució asequible als meus coneixements del moment. Coneixia de l’existència de les Google Fonts, però per més que havia rebuscat no m’acabava de convèncer: igualment t’havies de “conformar” amb les que Google t’oferia… és clar que eren lliures de drets però no em permetia posar qualsevol tipografia. Ara ho he tornat a provar… i a la primera! I mira que m’hi havia barallat!

De fet, ara que ja sé com funciona, és molt senzill. Primer de tot cal conèixer els diferents formats de tipografies i perquè serveixen cadascun. Perquè es vegin bé en web en qualsevol navegador –fins i tot en aquells engendres tipus Explorer 6–, i fins que això s’acabi de “normalitzar”, nececessitem la tipografia en quatre formats diferents:
  • OTF (Open Type Font) o TTF (True Type Font), indistintament: o bé una o bé l’altra;
    Amb això estaria solucionat, però ara venen els “parxes”… per veure-ho amb altres navegadors més antics o molt “senyoritus”, que volen estar per sobre de la resta escrivint les seves pròpies regles…:
  • EOT (Embedded Open Type) (coses de Microsoft…) visible des d’IE4.
  • SVG (Scalable Vector Grafics), un format més universal… Opera, Safari, iPhone i Pad ho veuran.
  • WOFF (Web Open Font Format) per Firefox i Opera

Doncs tenint la tipografia OTF o TTF, el més pràctic és entrar al WebFont Generator de FontSquirrell i que et converteixi la font als altres 3 formats. A més et prepara la fulla d’estil (CSS) o les línes de codi necessàries per insertar l’atribut @font-face a la teva fulla d’estil personal. Més fàcil impossible! I el més important: funciona!

Només he necessitat 5 anys per trobar la solució! ;-)

Si algú vol saber com funciona exactament aquí pot trobar una mica més d’informació (només fa 4 anys que està escrita…). La primera pista l’he trobada aquí i fa 5 anys que ja funcionava…

10 llibres (II)

10 coses que hagin tingut rellevància per tu en la teva vida.
10 pel·lícules, 10 llibres, 10 músics… 10 menjars... Una mica de tot.
Que hagin agradat o no. Per bo o per dolent. En positiu o en negatiu. En ordre o desordenadament. Però que donen sentit a tot plegat.
Tots reunits aquí en l’etiqueta 10 del bloc.


  1.   Mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo, 1974)
  2.   Jo, robot (Isaac Asimov, 1950)
  3.   El perfum (Patrick Süskind, 1985)
  4.   The QuarkXPress Book for Macintosh (David Blatner, 1994)
  5.   Gestiona mejor tu vida (Berto Pena, 2009)
  6.   El Secreto (Rhonda Byrne, 2006)
(Aniré afegint i/o modificant segons vagi recordant… o repensant-m’ho…)

dimarts, 1 d’abril del 2014

Molt bé per The Walking Dead 4a temporada

Acabo de veure l’últim capítol de la 4a temporada de The Walking Dead, la millor amb diferència de totes, després d’una 2a i 3a temporades bastant mediocres. I a més a més ho ha fet a l’alça, deixant una esperada 5a temporada per resoldre molts dubtes.

Diuen que només cal veure quin és el punt més àlgid de la sèrie per saber quan durarà… a Microsiervos. Esperem que no es faci llarga l’espera a la 5a perquè aquesta 4a temporada ha estat molt entretinguda i ben dosificada…

No farem cap comentari de detalls com la gespa tallada en un món “abandonat” en mans de zombies… ai las! Ja ho he tornat a fer! ;-)

Spoiler figurat: aquesta gent de Terminus ja feia temps que es veia venir que no serien “trigo limpio”. I això d’estar contínuament fent barbacoes de carn ja es podia intuir que no seria justament de cèrvol, sinó més aviat carn humana “viva”…