Bloc personal,

diumenge, 29 de juny de 2014

33” a la pujada del Far i 6’51” al camí de Miralpeix… al mateix dia…



Mantenint el 4t lloc però amb dos segons menys. Marca final 33” a la pujada del far.




I també mantenint el 7è lloc i un segon menys: 7’51” al camí de Miralpeix.

divendres, 27 de juny de 2014

35” en la pujada del far



Mica en mica s’omple la pica”: 4t lloc a Strava en la pujada del far amb 35”.

95,5 kg


Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

95,5 Kg

dimecres, 25 de juny de 2014

2’52” a la pujada dels Colls



Ole, ole, ole… “petant-ho”… ;-)

Si no m’ho dic jo, qui m’ho dirà? :D

2’52” en la pujada del cim del Codolet i 4t en la classificació del segment d’Strava, rebaixant els 3’00” de la setmana passada.

The Lego Movie (2014)




[24]

Entretinguda i divertida!

Una tarda aburrida la té qualsevol i una d’aquestes en deixa distret.



IMDb (7,9):
“Un treballador de la construcció Lego dels normals es creu ser un profeta i és reclutat per unir-se a una missió per aturar un malvat tirà que vol enganxar l’univers Lego amb cola per sempre.”

Nebraska (2013)




[23]

Per pensar!

Relacions personals.



IMDb (7,8):
“Un home gran i alcohòlic fa un viatge de Montana a Nebraska amb el seu distanciat fill per tal de reclamar un fals premi de màrqueting on li ha tocat un milió de dòlars.”

Enemy (2013)




[22]

Inquietant… molt inquietant.

El títol de la novel·la diu més que el títol de la pel·lícula: L’home duplicat (José Saramago).



IMDb (6,8):
“Un home busca al seu doble exacte després de veure’s a sí mateix en una pel·lícula.”

Chinese Zodiac (2012)




[21]

Força entretinguda!

Últimament em trobo cada cop més que, si no saps què veure, alguna pel·lícula de mitologia xinesa entreté més que segons quina super-mega-hiper-producció americana.



IMDb (6,2):
“Un home busca en el món per un conjunt d’artefactes místics, 12 caps de bronze dels animals del zodíac xinès.”

divendres, 20 de juny de 2014

… i ara menys de 7’ al camí de Miralpeix (carrer Baluard anada)



“Lo prometido es deuda…” :DDD

Següent objectiu aconseguit… tal i com deia abans d’ahir: baixar de 7’10” en el camí de Miralpeix (marcat com a carrer Baluard anada a Strava). Marca final 6’52”. He passat de l’11è lloc a d’una tacada i estic a només 3” del 6è i 7” del 5è que són factibles… però a 12” del 3r que queden mooolt lluny… ;-)

Un tram de 1,5 km amb 27 metres de desnivell (sortint a 43 m. es baixa fins a 26 m. en el punt més baix, es puja a 44 m., es baixa a 30 m. i es torna a pujar fins a 53 m. en el punt més alt).




L’humor: una il·lusió del sentit

Si podem fer un acudit i amollar unes rialles fresques ens dóna la impressió que dominem la realitat.”


[ “Humor” - Melcior Comes, escriptor.
20/06/14 - El Cafè de la República. Factoria Sensible. ]


“No ha passat ni un minut, però ja al telèfon mòbil, a lo les anomenades xarxes socials, ja fem befa del personatge que un dia o l’altre fica la pota fins a la cintura. Vivim temps humorístics. Twitter, sobretot és un intercanvi de puies i d’humor. Les tires còmiques dels diaris diuen més del tarannà col·lectiu que moltes cròniques. Els humoristes són els nous gurús, perquè un informatiu en clau còmica té més audiència que els telenotícies seriosos. En temps de crisis, d’aldarull i canvis imprevistos, l’humor actua com a abrasiu i com a dotador de sentit. Potser no sabem què ens passa, però si podem fer un acudit i amollar unes rialles fresques ens dóna la impressió que dominem la realitat. El rei abdica i els elefants ballen la conga. Sembla que ja ho hem assimilat. L’humor, en el fons, no és res més que una il·lusió del sentit. Vivim en temps de comèdia a pesar de totes les tragèdies que ens sacsejen minut a minut. Si podem riure, almenys tenim una vaga sensació de potència dins la impotència general que sovint ens embarga. Som un poble amb humor. Ens agrada riure més del que ens agrada lluitar. D’això se’n pot dir civilització, tot i les engrunes de suau decadència. Anem fent entre alegria i ganyotes fins a la següent oportunitat de tornar a plorar de rialles.”


dimecres, 18 de juny de 2014

3’00” a la pujada dels Colls… ;-)



… i 6a millor marca registrada a Strava ex aequo amb un altre runner.

És una pujada de “només” 400 metres però amb un desnivell de 37 metres (12 m. en el punt més baix i 49 m. en el més alt). Entre Vilanova (bé, Ribes) i Sitges, a la zona dels Colls, és conegut com el cim del Codolet. Cal pujar-ho “lleugeret” fins que no saps si et surt el cor o el fetge per la boca… ;-) Al principi costa, però quan t’hi acostumes el secret està en no carregar-se contínuament, que és el que a mi més em passa, i anar contínuament relaxant i avançar, avançar i avançar. Quan et dones compte ja estàs a dalt.

Ara mateix, baixar 8” més per aconseguir igualar marca de dos corredors més empatats també en el lloc 4t, fora del meu abast… Però content igualment. :-D




Proper objectiu, baixar dels 7’10” (1,5 km) del carrer Baluard (anada) amb pujades i baixades importants (la pujada final és d’infart). Estic en 11è lloc, però “només” baixant 10” em posaria en 7è lloc… a partir d’aquí ja en parlaríem…

dimarts, 17 de juny de 2014

⸋ catatonia

1 PSIQ Síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora.

2 PAT Hipertonia i rigidesa d’una part del cos, generalment una extremitat, que es manté molta estona en una postura fixa sense fatiga aparent.

ca_ta_to_ni_a.

⸋ catarsi

[del gr. kátharsis ’purificació]

f 1 Purificació de les emocions de l’espectador produïda per l’obra d’art.

2 PSIC Exteriorització i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques, els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.

dissabte, 14 de juny de 2014

Frases, cites i refranys:
“Confiteor” (altrament conegut com mea culpa)

Jo, pecador em confesso a Déu totpoderós
a la benaurada sempre Verge Maria,
al benaurat sant Miquel Arcàngel,
al benaurat sant Joan Baptista,
als sants apòstols Pere i Pau,
a tots els sants, i a vosaltres, germans,
que vaig pecar greument de pensament, paraula i obra;
per culpa meva, per culpa meva,

per la meva gravíssima culpa*.
Per això, demano a la Verge Maria Mare de Déu,
al benaurat sant Miquel Arcàngel,
al benaurat sant Joan Baptista,
als sants Apòstols Pere i Pau,
a tots els sants, i a vosaltres, germans,
que pregueu per mi a Déu nostre Senyor. Amén.




(*) “… se’n dava un truc al pit i se’n girava així…”.


divendres, 13 de juny de 2014

Feedly: segon dia de caiguda

Per segon dia consecutiu, Feedly, el millor lector (EMHO) de RSS multiplataforma, ha caigut… Mal senyal. :(

Entre això i el “Facebook sucks”, que no té res a veure, anem apanyats…

diumenge, 8 de juny de 2014

Walk of Shame (2014)




[20]

Psé…

A veure… la pel·lícula està bé: entreté que és el principal objectiu. Però l’he hagut de visionar en quatre parts perquè em costava empassar la quantitat de tòpics de torn.



IMDb (6,0):
“El somni d’una reportera d’esdevenir presentadora de notícies es veu compromesa després d’una aventura d’una nit de la que surt varada al centre de Los Angeles sense un telèfon, cotxe, identificacó o diners… i només té 8 hores per arribar a l’entrevista de treball més important de la seva vida.”

The Grand Budapest Hotel (2014)




[19]

Exquisida en els detalls!

D’aquestes pel·lícules rares i surrealistes que enamoren justament per això…



IMDb (8,2):
“Les aventures de Gustave H, un conserge llegendari en un famós hotel d’Hongria entre la primera i segona guerres mundials, i Zero Moustafa, el noi del vestíbul que es converteix en el seu amic més fiable.”

300 Rise of an Empire (2014)




[18]

S’ha de veure.

Res com l’original, però manté l’estètica tant potent gràficament.



IMDb (6,4):
“El general grec Temístokles lidera la càrrega contra la invasió de les forces perses liderats pel mortal-convertit-en-déu Xerxes i Artemisia, comandant venjativa de l’armada persa.”

divendres, 6 de juny de 2014

10 sèries (IV)

10 coses que hagin tingut rellevància per tu en la teva vida.
10 pel·lícules, 10 llibres, 10 músics… 10 menjars... Una mica de tot.
Que hagin agradat o no. Per bo o per dolent. En positiu o en negatiu. En ordre o desordenadament. Però que donen sentit a tot plegat.
Tots reunits aquí en l’etiqueta 10 del bloc.


  1.   Game of Thrones
  2.   Sherlock
  3.   True Detective
  4.   The Newsroom
  5.   The Big Bang Theory
  6.   The Walking Dead
  7.   Breaking Bad
  8.   Fringe
  9.   Weeds
  10.   Lie to me
(Aniré afegint i/o modificant segons vagi recordant… o repensant-m’ho…)

dijous, 5 de juny de 2014

True Detective

Matthew McConaughey és un d’aquells actors que mai havia “tragat”… li tenia mania… fins que vaig veure Dallas Buyers Club on em vaig quedar molt gratament sorprés. I era una pel·lícula que em resistia a veure perquè pensava que seria el mateix de sempre… Serà pel canvi físic o bé serà per la magistral interpretació… em vaig quedar bocabadat i va canviar radicalment la impressió que tenia sobre ell.

Ara, per una notícia que algú em va comentar de que Brad Pitt interpretaria la segona temporada de True detective, vaig conèixer l’existència d’aquesta sèrie. Una sèrie que, deien, estava protagonitzada per Matthew McConaughey i Woody Harrelson, dos “actors de cine”. Vaig pensar que seria una sèrie que valdria la pena de veure. Me le vaig anotar per seguir quan pogués…

I novament grata sorpresa quan, ara mateix, estic veient una de les millors sèries dels últims anys amb un molt bon treball dels dos protagonistes. Molts detalls a comentar, però potser els més evidents les excel·lents caracteritzacions dels protagonistes per mostrar el pas dels anys entre les 3 diferents etapes per les que es mou el time-line de la sèrie.

Ara mateix, fan de Matthew McConaughey!

I títols de crèdit de traca i mocador. Ole, ole, ole:

dilluns, 2 de juny de 2014

Històries surrealistes de la vida…

Diumenge, 1 de juny de 2014, 22:34
Missatge al mòbil d’un número desconegut: “Estoy interesada en tus servicios llamame” (tal qual, literal).

Investigo una mica el número per no emportar-me sorpreses: em diu que és Movistar, que en el moment de la primera contractació estava a Madrid i que sota aquest número algú, amb nom i cognoms, ha demanat compartir pis a Saragossa. Penso: ufff, mala cosa… a veure si truco un diumenge a la nit i em trobo un servei de contactes d’aquests premium que en el moment de trucar “te la claven”…

Però per si de cas, contesto amb un altre missatge.

Diumenge, 1 de juny de 2014, 22:41
El meu missatge: Por favor, e-mail a hola@estudimelic.com. Gracias.

Resposta immediata:

Diumenge, 1 de juny de 2014, 22:42
La seva contestació: “No puedo perder el tiempo gracias”

Penso: bé, doncs bona nit!

==

Aquest matí he tingut una trucada de telèfon i després he vist que anteriorment n’havia tingut una altra del tipus truca-penja per forçar la meva contestació.

Dilluns, 2 de juny de 2014, 11:16
Trucada perduda.

Dilluns, 2 de juny de 2014, 12:13
Trucada final: resumiré més o menys les paraules que ha dit.

- Hola, estoy buscando alguien que me haga unos diseños. ¿Tú eres de Vilanova?
- Sí, sí. De Vilanova.
- ¿Y trabajas en alguna empresa?
- Bueno… soy autónomo.
- Nosotros nos dedicamos a hacer llaveros y regalos promocionales y estamos buscando a alguien que nos pueda hacer unos diseños.
- Bien. Ningún problema.
- Estamos buscando alguien que trabaje con los programas de diseño… Photoshop y… este… ese otro programa de diseño…
- ¿Illustrator?
- No.
- ¿InDesign?
- No. Ese otro… ¡CorelDraw!
- Hombre… CorelDraw hoy en día ya no lo utiliza nadie… está discontinuado…
- Pues es el programa que utilizamos nosotros.
- ¿Y cuál sería el trabajo a realizar?
- Pues eso, tu harías el diseño de las plantillas y luego nosotros iríamos cambiando las fotos…
- Ah bueno…
- Pero, ¿cuánto cobrarías tú? ¿Cobrarías por horas o por trabajo?
- Pues depende del tipo de proyecto. Si es bastante grande se puede cobrar por horas, pero lo normal es por piezas a realizar.
- Bueno… nosotros estamos pagando a 90 céntimos…
- Uy, me parece que estamos fuera de rango. Con eso no cubrimos ni el tiempo de enviar un e-mail…

Fi de la trucada. I que consti que no és una broma. És una trucada real!

Surrealista és poc! ;-)

Però per si de cas, aquí una OFERTA DE TREBALL:
Esteu interessats en fer una feina a 90 cèntims per cada plantilla feta en Photoshop i CorelDraw? Poseu-vos en contacte amb mi i us faré arribar un telèfon de contacte.