Bloc personal,

dimarts, 31 de març del 2015

El Crack (1981)




[219]

Per mi, de les millors del cinema espanyol.

Haig d’avisar qye el Garci em fa bastanta ràbia, però també he de reconèixer, per altra banda, que és una pena que s’hagin de comptar amb els dits d’una mà les bones pel·lícules produïdes a la pell de brau.



IMDb (7,3):
“Germán Areta és un detectiu privat que aconsegueix un client amb malaltia terminal que desitja veure a la seva filla fugida fa molt de temps abans que mori. Però quan Areta comença a rebuscar en els baixos fons de Madrid, s’adona que no està sol en la cerca d’aquesta noia. Una altra persona també està interessada en ella, algú poderós i perillós que no s’aturarà davant de res per evitar Areta conegui la veritat…”

Cornetes i tambors

Sensacions contradictòries en pocs segons: un primer moment de calfred que recorre el clatell amb esgarrifança al associar-lo amb els temps de mili, però de seguida planyensa, i fins i tot enyorança, en el moment en que entres en contacte amb la realitat, prens consciència i veus que et trobes tranquil·lament instal·lat en la comoditat de la teva pròpia casa.

I tot en un instant de primavera escoltant més enllà de la finestra oberta els assajos de cornetes i tambors per les processons de Setmana Santa des de casa.

#onedayonecover [159-365]

Joshua Redman- Elastic (2002)

dilluns, 30 de març del 2015

#onedayonecover [158-365]

Jeremy Pelt - Water and Earth (2013)

diumenge, 29 de març del 2015

Adèle y el misterio de la momia (2010)




[218]

Temps era temps quan les històries passaven als còmics de Tardi…

Potser la pel·lícula no té més d’un 3 estrelles, però els records de joventut de les històries de Jacques Tardi en una pel·lícula molt ben realitzada, la posicionen en un 4 estrelles. A mi m’ha agradat molt!



IMDb (6,3):
“Una aventura situada a la primera part del segle 20 que es centra en una popular novel·lista i el seu tracte amb els aspirants a pretendents, els policies, monstres i altres distraccions.”

Indiana Jones y el Templo Maldito (1984)




[217]

Un clàssic que cal estudiar!

La feien per la tele i qualitat HD. Valia la pena recordar-la amb totes les coses bones… i les dolentes. No té desperdici.



IMDb (7,6):
“Després d’arribar a l’Índia, Indiana Jones un poble desesperat li demana buscar una pedra mística. Ell està d’acord i es topa amb un culte secret a les terribles catacumbes d’un antic palau.”

#onedayonecover [157-365]

Música Urbana - Música Urbana (1976)

dissabte, 28 de març del 2015

Wild (2014)




[216]

WTF! Quina gran mentida…

Amb els 10 primers minuts m’han agafat ganes d’oblidar-me’n… no s’aguantava per enlloc. Sort que, mentre s’ha anat desenvolupant la trama s’ha arreglat una mica hi ha aparegut una mica de xixa.



IMDb (7,2):
“La crònica de 1.100 quilòmetres de caminada en solitari que dona porta a terme com a forma de recuperar-se d’un trauma recent.”

#funnywordsgift (19)

“In the blacksmith’s house, wooden spoon.”

[19]

#onedayonecover [156-365]

Michael Brecker - Pilgrimage (2007)

divendres, 27 de març del 2015

Intrusos a la wifi

Fa setmanes tenia problemes amb l’ADSL. A partir de certa hora del vespre tenia micro-talls en la línia. El router tallava la senyal i a continuació intentava tornar a sincronitzar. Si això anava ràpid, és possible que pràcticament ni ho notés. Però si tardava i justament en aquell moment estava treballant, posava el crit al cel…

Aprofitant un d’aquells talls vaig trucar al 1002 i en la verificació automàtica van trobar una incidència i en van enviar un tècnic. Va fer proves (pel matí) i no hi veia problemes… és clar, pel matí no tenia els talls. Solució? Em canvien el router… ai las!

Els talls continuen i torno a trucar, aquest cop al número directe del tècnic que em va facilitar. Com que no ve, acabo tornant a trucar al 1002 en un altre dels talls. Incidència activada i torna a venir el tècnic. Torna a fer proves i diu que sembla que la línia està bé. Li comento que els talls es produeixen just en el moment que uns nous inquilins s’han instal·lat al pis buit del costat. Em diu que no hi té res a veure… Finalment aprofiten que hi ha una línia lliure i em canvien la línia.

Continuen havent algun micro-tall, però res a veure amb l’anterior. Acaba el mes i els veïns abandonen el pis. Els pocs talls que tenia fins el moment desapareixen del tot. Si era qüestió dels veïns o de la línia, no ho sabré mai. El cas és que el problema es va solucionar.

En la meva paranaoia conspiranoica vaig instal·lar al iPad Fing - Network Scanner, que és una aplicació que rastreja tots els dispositius que xuclen del teu wifi. En aquell moment només apareixien l’iPad, l’iMac i el router. Tot normal.

Just ahir vaig començar a notar problemes amb la velocitat de conexió. I alguns problemes amb el wifi de l’ordinador. Tot sovint havia de reiniciar per recuperar la senyal. A més se’m van ajuntar altres problemes que no venien al cas com era el tenir instal·lades als navegadors alternatius al principal (Safari) extensions de publicitat que em desmuntaven les pàgines. La paranoia va tornar!

Per provar, vaig tornar a executar Fing des de l’iPad i m’apareix al llistat de dispositius connectats un PC-PC de Loopcomm Technology que feia mala espina. Efectivament algú se m’havia colat al wifi i interferia amb la meva navegació normal i em tallava el meu propi wifi.

Vaig desconnectar el wifi uns instants, vaig tornar a connectar i encara estava allà. Vaig tornar a desconnectar un parell de hores i al tornar ja no hi era. Mentrestant vaig investigar què calia fer per desempellagar-me d’un intrús així, confiant que s’hauria donat compte que jo ho sabia i no es tornaria a connectar per precaució. Però no. Al cap d’unes hores tornava a ser allà. Així que això és el que vaig fer:
  1. Entrar al router (escrivint 192.168.1.1 al navegador) i canviar la contasenya del wifi, ara en mode WPA2. Aquest cop una contrasenya de 24 caracters incloent majúscules, minúscules (depén de la tipografia de vegades és difícil saber quan hi ha una "L" minúscula o una "i" majúscula…), 6 números i 2 símbols… aquest cop no ho posaré fàcil!
  2. Desactivar el mode automàtic del WPS.
  3. Canviar la contrasenya del router…

Atenció: l’anterior router tenia encriptació WPA2, però aquest “nou” només WPA-PSK. I el que més em fot és que la contrasenya del router era 1234! Toca’t els ous! I només entrant aquesta contrasenya al router quedava visible la contrasenya del wifi que jo em pensava que anava encriptada i no era possible conèixer si no tenies accés físic al router i n’apuntaves la contrasenya que estava impressa a sota… En fi, sempre acabes aprenent coses noves.


Informe finalitzat. ;-)

94 kg


Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

94 Kg

#onedayonecover [155-365]

Joe Lovano - Rush Hour (1994)

dijous, 26 de març del 2015

#onedayonecover [154-365]

Harry Connick, Jr. - Songs I Heard (2001)

dimecres, 25 de març del 2015

#onedayonecover [153-365]

Ivó Oller Quintet - Jazz Nu (2009)

dimarts, 24 de març del 2015

#onedayonecover [152-365]

Ilona Knopfler - Live the Life (2005)

dilluns, 23 de març del 2015

#onedayonecover [151-365]

Herbie Hancock - Maiden Voyage (1965)

diumenge, 22 de març del 2015

#onedayonecover [150-365]

Freddie Hubbard - Blue Spirits (1965)

dissabte, 21 de març del 2015

Don’t Look Now (1973)




[215]

Té un què… o millor encara, un “no-sé-què”… ;-)

Vista ara, així per sobre i en la distància del temps, la pel·lícula no té més. Però fins i tot amb aquesta fredor que proporciona el pas dels anys, se li veu darrera un treball molt important. No és una pel·lícula més… està més que treballada. I a més té un “no-se-què” que li trobo a faltar a les pel·lícules d’ara…

M’agrado quan sóc tan precís… ;-)

Està “etiquetada” com una de les millors pel·lícules de terror, però no la veig tant de terror com sí un thriller de suspens.



IMDb (7,4):
“Un matrimoni que està de dol per la recent mort de la seva petita filla, es troba a Venècia amb dues germanes grans una de les quals és vident i porta una advertència del més enllà.”

#funnywordsgift (18)

“It’s never too late if that is good.”

[18]

#onedayonecover [149-365]

Eric Dolphy - Out to Lunch! (1964)

divendres, 20 de març del 2015

#onedayonecover [148-365]

Elisabet Raspall - Plu Jazz (2010)

dijous, 19 de març del 2015

#onedayonecover [147-365]

Eddie Palmieri - Listen Here! (2005)

dimecres, 18 de març del 2015

Late Shift

#onedayonecover [146-365]

Duke Ellington’s - Far East Suite (1966)

dimarts, 17 de març del 2015

#onedayonecover [145-365]

Dizzy Gillespie, Sonny Stitt, Sonny Rollins - Sonny Side Up (1957)

dilluns, 16 de març del 2015

#onedayonecover [144-365]

Diana Krall - Quiet Nights (2009)

diumenge, 15 de març del 2015

#onedayonecover [143-365]

Dave Holland Big Band - Overtime (2005)

dissabte, 14 de març del 2015

The Imitation Game (2014)




[214]

A mi m’ha agradat moltíssim!

Però també entenc que si fos més lineal, la gent l’entendria millor i la valorarien en la seva justa mesura…



IMDb (8,2):
“Durant la Segona Guerra Mundial el matemàtic Alan Turing intenta desxifrar el codi Enigma amb ajuda de col·legues matemàtics.”

#funnywordsgift (17)

“Bad thing of many, comfort of silly.”

[17]

#onedayonecover [142-365]

Buika- Mi niña Lola (2006)

divendres, 13 de març del 2015

Barefoot (2014)




[213]

M’ha agradat, però és dolentota…

Està ben produïda i és fàcil de veure, però els tòpics destrueixen tota la “màgia”. L’únic destacable està en la construcció de la llum i l’acurada fotografia en les imatges, juntament amb una ben escollida banda sonora que la converteix en la típica pel·lícula de fugida a través de carreteres secundàries.



IMDb (6,7):
“L’ovella negra d’una família rica es troba amb una pacient psiquiàtrica jova que ha estat criada en aïllament durant tota la seva vida i se l’emporta a casa dels seus pares per al casament del seu germà.”

Algú se’n recorda?

Seguint la línia editorial de l’Algú se’n recorda del “Esto sólo lo arreglamos entre todos”?, i únicament com a exercici memorístic, volia parlar aquí d’uns temes que, en un moment donat, van tenir molta rellevància i, amb el pas del temps, s’han anat diluint com un sucre en el cafè i ara ningú en parla… De fet, de les coses que volia comentar, tot documentant-me, alguna cosa sí havia canviat i no me n’havia assabentat.

El primer tema era els “no vull pagar” els peatges de les autopistes. Primer semblava una revolta popular i ara l’ha cosa s’ha reconduit en un “no vull passar”, com dient, per expressar la nostra queixa passarem per altres vies alternatives i gratuïtes… En fi… sense comentaris.

El segon tema era el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Javier Rodríguez, amb les seves contínues pixades fora de test referents al brot d’ebola. Donava per fet que el bon home encara hi era en el seu càrrec, però finalment he vist que va ser destituit el 4 de desembre de 2014. No ho recordava…

I per acabar el tercer tema era, si fa no fa el mateix d’aquest segon punt, el cas del director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa Díaz del Río, amb les seus comentaris fora de to referent als immigrants intentant saltar les reixes de Ceuta i Melilla.

Doncs això… algú se’n recorda? Temes molt roents dels que sembla tothom n’acaba tenint una opinió formada i després, apuntant un perfil baix, tothom se n’oblida.

He dit!

The Water Diviner (2014)




[212]

Molt justeta…

Li dono 3 estrelles perquè el tema que tracta la pel·lícula és “poc habitual”, almenys per mi. Perquè no té més de 2 estrelles… és bastant mediocre. I una vegada més tenim un conflicte amb les qualificacions a IMDb



IMDb (7,9):
“Un australià viatja a Turquia després de la Batalla de Gallipoli (Ia Guerra Mundial) per intentar localitzar els seus tres fills que no han tornat.”

#onedayonecover [141-365]

Clifford Brown - Memorial Album (1953)

dijous, 12 de març del 2015

#onedayonecover [140-365]

Oscar Peterson Trio + One - Clark Terry (1964)

dimecres, 11 de març del 2015

#onedayonecover [139-365]

Chet Baker in Paris (1955-1956)