Bloc personal,

dijous, 5 de març del 2015

Frases, cites i refranys:
presbícia

“Quan la muntanya no va a Mahoma,
Mahoma va a la muntanya.”



[ Mahoma (570 - 632) ]



ANÈCDOTA: Això és, tal qual, el que m’ha passat avui mateix… Ja fa un temps que tinc problemes de vista. Problemes lleus de vista. Presbícia, concretament (aix… ens fem grans…). Però tot i que no té més importància, és una situació que m’ha angoixat durant molt de temps i més del que molta gent es podria imaginar. El cas és que, finalment, em vaig posar ulleres. Les ulleres bé, però només serveixen per distàncies curtes. I si són massa curtes, tampoc…

El cas és que la pantalla de l’ordinador em quedava a una distància incòmoda. Em quedava just en aquella línia ni massa lluny ni massa aprop. Òbviament la pantalla la veia bé, però així que m’arriava avall per la cadira, després d’hores i hores d’ordinador, em quedava massa lluny de la pantalla i començaven els problemes de visió. Havia de forçar la vista, se’m secaven els ulls, em començaven a picar i ja tenim un principi de conjuntivitis:(

Primer vaig canviar de cadira. Seia més fermament, però quedava un pèl alt. Però com hi veia millor cap problema. Els problemes començaven quan portava massa temps. No sabia com posar-me. Començava amb les postures impossibles i finalment mal d’esquena:(

“Roda el món
i torna al born.”



I tornem a començar… Vista forçada i conjuntivitis primer, i canvi de cadira i mal d’esquena després… I tornem-hi.

Doncs avui, portant la roba de pensar, se m’ha acudit una idea del tipus que li passa al John Travolta a Phenomenon (1996) (pel·lícula recentment comentada) quan té un problema amb un conill que li menja les verdures de l’hort i no sap per on li entra el conill, tot i que recentment ha fet la tanca mig metre per sota de terra perquè no tingui oportunitat d’entrar… Després de veure el llum al cel, cau en que la solució és d’allò més òbvia: el conill ja era dintre quan va construir la tanca!

Doncs la solució a la meva presbícia, al meu mal d’esquena i a la meva conjuntivitis era ben senzilla: apropar la pantalla de l’ordinador a la meva vista. Tenia la pantalla bastant allunyada, en part per allò de que no es massa bo menjar-te la pantalla i en part perquè justament pels problemes de visió l’havia anat allunyant… Només ha calgut apropar-la un pam i tot solucionat. ;-)

“Quan la muntanya no va a Mahoma,
Mahoma va a la muntanya.”



O també es podria interpretar com:

“Si els tontos volessin,
seria Ministre de l’Aire.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada