Bloc personal,

dijous, 30 d’abril de 2015

Against the Sun (2014)




[227]

Malaguanyat el temps perdut en veure-la…

N’hi ha que són realment dolentes. Almenys en aquesta hi ha una bona intenció i s’hi endevina una actitud positiva perquè quedi bé… però d’on no n’hi ha no en raja!



IMDb (6,5):
“Un pilot, un bombarder i un operador de ràdio de la Segona Guerra Mundial, es troben a la deriva en un bot salvavides sense menjar ni aigua després d’haver abandonat el seu avió durant una missió d’exploració.”

#onedayonecover [189-365]

Miles Davis - In a Silent Way (1969)

dimecres, 29 d’abril de 2015

#onedayonecover [188-365]

Miles Davis - Miles Ahead (1957)

dimarts, 28 d’abril de 2015

#onedayonecover [187-365]

Miles Davis - Live-Evil (1997)

dilluns, 27 d’abril de 2015

93,5 kg


Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

93,5 Kg

Big Driver (2014)




[226]

Doncs jo l’he trobada estupenda!

Una bona història (Stephen King) amb poc pressupost, però ben explicada. A més, em pensava que tenia una valoració de 6,2 i finalment veig que és de 5,7… però igualment l’he trobada molt ben construïda.



IMDb (5,7):
“Una escriptora de misteri famosa busca venjança després d’un brutal atac.”

#onedayonecover [186-365]

Miles Davis - At Tribute to Jack Johnson (1970)

diumenge, 26 d’abril de 2015

Into the Woods (2014)




[225]

Pel meu gust, un pèl llarga…

Excel·lent treball d’il·luminació i mesura del color. Però amb la primera hora de pel·lícula, també n’hagués tingut prou…

Quatre contes clàssics barrejats amb certa maestria –la Caputxeta Vermella, Jack i les mongetes màgiques, la Ventafocs i Rapunzel (aquesta última agafada una mica amb pinces…)– en un musical bastant ben encertat. Com sempre en aquests casos, si les expectatives són baixes, qualsevol sorpresa sempre és a positiu, com és el cas. I a l’inrevés, si n’esperes massa, al final acaba amb decepció… Però com dic, amb una hora i mitja també haguéssim fet el cas. Al final, quan ja no tracta la part coneguda dels contes i han d’aportar coses noves, la història s’embolica innecessàriament.



IMDb (6,1):
“Un bruixa li fa un encanteri a un forner sense fills i la seva dona, i per desfer-lo, ha de trobar objectes màgics dels contes de fades clàssics per a revertir-ne la maledicció.”

Frases, cites i refranys:
Dalí i la droga

“Jo no prenc drogues.
Jo sóc la droga.”




[ Salvador Dalí (1904 - 1989) ]


#onedayonecover [185-365]

Miles Davis Quintet - Steamin’ (1956)

dissabte, 25 d’abril de 2015

A Most Violent Year (2014)




[224]

Està molt bé, però és aburrida de collons!

Com acostuma a passar en aquestes ocasions, imagino que és una pel·lícula hiper-documentada i segurament novel·lada sobre la creació dels lobbys a finals dels anys 70 i principis dels 80 en el sector del proveïment de combustible a Nova York, amb tots els seus clars i ombres en un contexte de post-gangsterisme. El més curiós és que, contràriament al que indica el nom, no té pràcticament res de violència. Justament aquesta és la clau de la història: mostrar com es construeix un imperi tradicionalment violent i amb interessos de tots tipus i ben contrastats, sense violència…

Un punt i a part, que deixarem per un altre dia, és el tema de les traduccions de títols: “A most…” no és el mateix que “The more…”. Quina autoritat moral tenen per canviar el sentit de la traducció?



IMDb (7,1):
“El 1981 a la ciutat de Nova York un ambiciós immigrant lluita per protegir el seu negoci i la família durant l’any més perillós de la història de la ciutat.”

#funnywordsgift (23)

“To bad weather good face.”

#onedayonecover [184-365]

Miles Davis - Sketches of Spain (1960)

divendres, 24 d’abril de 2015

#onedayonecover [183-365]

Miles Davis & Marcus Miller - Music from Siesta (1987)

dijous, 23 d’abril de 2015

#onedayonecover [182-365]

Miles Davis Quintet - Relaxin’ (1956)

dimecres, 22 d’abril de 2015

Frases, cites i refranys:
la felicitat

“Fill meu, la felicitat està feta de petites coses:
un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna…”




[ Groucho Marx (1890 - 1977) ]

#onedayonecover [181-365]

Miles Davis Quintet - Cookin’ (1955)

dimarts, 21 d’abril de 2015

#onedayonecover [180-365]

Miles Davis - Bags Groove (1954)

dilluns, 20 d’abril de 2015

#onedayonecover [179-365]

Miles & Quincy - Live at Montreux (1993)

diumenge, 19 d’abril de 2015

#onedayonecover [178-365]

Wynton Marsalis - Standard Time Vol. 6 - Mr. Jelly Lord (1999)

dissabte, 18 d’abril de 2015

#funnywordsgift (22)

“Two don’t fight if one no want.”

#onedayonecover [177-365]

Wynton Marsalis - Standard Time Vol. 5 - The Midnight Blues (1998)

divendres, 17 d’abril de 2015

#onedayonecover [176-365]

Wynton Marsalis - Standard Time Vol. 4 - Marsalis Plays Monk (1999)

dijous, 16 d’abril de 2015

#onedayonecover [175-365]

Wynton Marsalis - Standard Time Vol.3 - The Resolution of Romance (1990)

dimecres, 15 d’abril de 2015

#onedayonecover [174-365]

Wynton Marsalis - Standard Time Vol. 2 - Intimacy Calling (1991)

dimarts, 14 d’abril de 2015

#onedayonecover [173-365]

Wynton Marsalis - Uptown Ruler (1991)

dilluns, 13 d’abril de 2015

#onedayonecover [172-365]

Jeremy Pelt - Soul (2012)

diumenge, 12 d’abril de 2015

La Talaia, cursa de muntanya - Small Race (13K) 2015

Molt bé i bastant malament al mateix temps.

Però primer de tot, com sempre en aquestes ocasions, el pes: 94 kg (per 95 de l’any passat). En general, les setmanes prèvies amb bones sensacions, tot i que no havia fet cap entrenament de més de 10K des de la Mitja de Vilanova. Dit queda…

Temps final:
1:13:55
(Un minut més que l’any passat –1:12:56–, tot i que el temps oficial m’ha marcat 1:14:07… en aquesta ocasió el GPS diu que han estat 12,66 km per contra dels 12,75 km de l’any passat)


La “meva” carrera:
Parlant des del punt de vista de les sensacions, els primers quilòmetres han estat molt ràpids –els he patit– i a la pujada m’ho he notat. Al principi de la pujada hi posava més voluntat que no pas eficiència, fins que he estat conscient que ni adelantava ni anava més ràpid amb tanta voluntat, així que he intentat relaxar, dosificar en la mida del possible i anar darrera del que portava davant. He anat relativament bé fins gairebé dalt de tot que he afluixat en els metres finals. Després, en les pujades i baixades fins començar el primer descens important (km 6), en el canvi de camí, he anat recuperant com he pogut. He mirat els temps i sembla que a la pujada, tot i haver afluixat al tram final, he clavat el temps final de l’any passat i fins el canvi de camí només havia perdut 8 segons. Tot això ha balancejat els segons guanyats en l’inici ràpid.

En la baixada m’he notat més lleuger i recuperat que l’any passat i he aprofitat per tirar. A això se li pot sumar que, com no he parat a veure aigua en cap moment, he evitat embussos i a la baixada del rierol no tenia ningú que em frenés davant i podia tirar tant com em donaven les cames. Al final potser aquesta és la clau, doncs a la pujada forta no hi ha més remei que anar en fila índia i allà l’únic que es pot fer és “aguantar el tipo” i en canvi, a les baixades, si no et frena ningú ets tu qui marca el ritme que vols…

A la pujada de la carena del gat però, és evident que mantenint el ritme del que portava davant anava per sobre de les meves possibilitats i al canviar de camí en pujada encara (km 7,5) m’han començat les arcades, les mateixes que vaig tenir a la Mitja però que vaig saber controlar, i que ara m’han reventat literalment la carrera. He hagut de parar a un costat i vomitar… no sé què perquè avui anava ben net d’estòmac, però he vomitat els líquids gàstrics després de moltes i notables arcades. Jo diria que he estat ben bé dos minutets parat, però aquí la percepció del temps és molt relativa i és possible que només hagi estat un minut. En tot cas, després de controlar les arcades he continuat primer més tranquil i quan he vist que ja estava superat he tornat a tirar aprofitant una pronunciada baixada. En les rampes de pujada abans de la granja de les perdius ja he notat que no tenia els bessons en les millors condicions. Estaven contínuament a punt d’enrampar-se i havia de modificar la petjada així que començava la contractura. M’afectaven igualment a les dues cames… a la part interior del bessó. Però ho he superat com he pogut, tirant conscientment a les pujades i deixant-me anar ben ràpid a les baixades.

Al arribar a la granja de les perdius he marcat ritme, però potser no tant consistent com l’any passat. Passada l’autopista, a la primera pujada, un altre cop els bessos, així que a afluixar el ritme. I a partir d’aquí conservar cames com podia perquè veia que allò no anava bé.

A l’última pujadeta abans d’arribar al càmping, aquella pujadeta que tot i tenir entrenada per fer-la corrent sense caminar i que l’any passat em va saber moltíssim greu no poder-la fer sencera corrent, doncs l’he feta pràcticament caminant des de baix, amb els bessons dient prou! Caminant però, això sí, a bon ritme. I una vegada a dalt tornar a trotar m’ha costat moltíssim. I els bessons que deien “fins aquí”. He anat tranquilet dins el càmping, però els metres finals els he hagut de fer gairebé caminant, patint que no em quedés totalment enrampat.

Amb tot, sembla que aquests últims quilòmetres no he perdut tant de temps per culpa dels bessons i, si tenim en compte l’aturadeta per vomitar, no m’ha semblat tant perdre només un minut respecte l’any passat. Fins i tot penso que sense una cosa i l’altra hauria fet ben bé dos minuts menys… però com no estic per comptes de lleteres, el temps que he fet és el que temps he tardat i punt final.

Anotacions:
La samarreta maca, com la de l’any passat que la van encertar força bé i aquest any, canviant el color, ja s’han assegurat l’èxit. La bossa del corredor, com l’any passat, ridícula igualment. Bona iniciativa de la botifarra amb pà i tomàquet molt seguida per la majoria de corredors i caminaires que, com l’any passat, el meu estòmac es nega a acceptar… ;-)

Fins aquí la crònica.

#onedayonecover [171-365]

Keith Jarrett, Gary Peacock, Jack DeJohnette - Up for it (2003)

dissabte, 11 d’abril de 2015

#funnywordsgift (21)

“By the mouth the fish dies.”

#onedayonecover [170-365]

Paquito D’Rivera - Arturo Sandoval - Reunión (1990)

divendres, 10 d’abril de 2015

#onedayonecover [169-365]

Ornette Coleman - Ornette! (1961)

dijous, 9 d’abril de 2015

#onedayonecover [168-365]

Oliver Nelson - The Blues and the Abstract Truth (1961)

dimecres, 8 d’abril de 2015

#onedayonecover [167-365]

Miles Davis - Chronicle (1951-1956)

dimarts, 7 d’abril de 2015

#onedayonecover [166-365]

Michel Camilo & Tomatito - Spain (2000)

dilluns, 6 d’abril de 2015

#onedayonecover [165-365]

Mayte Martín & Tete Montoliu - Free Boleros (1996)

Foxcatcher (2014)




[223]

Molt rara…

La primera reacció que he tingut al veure aquesta pel·lícula era de rebuig, perquè en comptes d’explicar la vida d’un lluitador com era el que es donava a entendre en els inicis, s’explicava la vida d’un multimilionari feixista… i ja d’entrada la temàtica em feia esgarrifança. Ara bé, al final de la pel·lícula, quan passa el que ha de passar m’he quedat amb cara d’estupor i no puc dir altra cosa que no l’he entés… o sí. Perquè de fet, el que tracta és de la vida d’aquest individu repulsiu. I encara que la pel·lícula estigui molt ben feta, aquesta repulsió és encomanadissa a la pròpia producció… em sap greu. ;-)

Gran interpretació de Mark Ruffalo, el Hulk d’Avengers… ;-)



IMDb (7,1):
“Els germans guanyadors d’una medalla olímpica de lluita lliure pels EE.UU. s’uneixen a l’equip Foxcatcher dirigit pel patrocinador multimilionari John I. du Pont mentre s’entrenen per als jocs de 1988 a Seül, una unió que dóna lloc a unes circumstàncies impredbibles.”

diumenge, 5 d’abril de 2015

Indiana Jones y la última cruzada (1989)




[222]

Francament decepcionant…

No sé com em vaig poder entusiasmar tant amb la revisió de Indiana Jones y el Templo Maldito (1984) i ara, amb aquesta, decepcionar-me tant… Es veu tant evident el cartró-pedra de la decoració (i de la trama argumental) que se’m fa estrany… La tenia millor valorada en la fràgil i subtil memòria. De tota manera, a IMDb està molt ben vista.



IMDb (8,3):
“Quan el Dr. Henry Jones despareix tot buscant el Sant Grial, l’eminent arqueòleg Indiana Jones ha de seguir els passos del seu pare i detenir els nazis.”

Run More Often

#onedayonecover [164-365]

Madeleine Peyroux - Standing on the Rooftop (2011)