Bloc personal,

dissabte, 31 d’octubre de 2015

#funnywordsgift (48)

“Who went to Sevilla lost his chair.”

dimarts, 27 d’octubre de 2015

dissabte, 24 d’octubre de 2015

#funnywordsgift (47)

“Big donkey walk or not walk.”

divendres, 23 d’octubre de 2015

#onedayonecover [365-365]

Miles Davis - Birdland (1951)

dijous, 22 d’octubre de 2015

#onedayonecover [364-365]

Keith Jarrett, Gary Peacock & Jack DeJohnette - The Out-of-Towners (2004)

dimecres, 21 d’octubre de 2015

#onedayonecover [363-365]

Joe Lovano and Hank Jones - Kids: Duets Live at Dizzy’s Club Coca-Cola (2007)

dimarts, 20 d’octubre de 2015

#onedayonecover [362-365]

Joe Henderson - Page One (1963)

dilluns, 19 d’octubre de 2015

#onedayonecover [361-365]

Joe Lovano Nonet - 52nd Street Themes (2000)

diumenge, 18 d’octubre de 2015

#onedayonecover [360-365]

Joe Henderson - Lush Life (1992)

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Vice (2015)




[296]

Quina llufa!

Aquesta pel·lícula només l’he vista perquè n’he vist l’anunci per la tele que properament l’emetrant… i per ser més que ningú, he pensat: abans la veig jo. Doncs dolenta és poc! Un excel·lent exemple però, de com NO FER una pel·lícula.



IMDb (4,1):
“Bruce Willis protagonitza aquest thriller de ciència-ficció sobre l’últim recurs: el vici, on els clients poden jugar les seves fantasies més salvatges amb uns habitants artificials que s’assemblen als humans.”

#funnywordsgift (46)

“No woman is ugly by where pee.”

#onedayonecover [359-365]

Joshua Redman Quartet - Spirit of the Moment (1995)

divendres, 16 d’octubre de 2015

#onedayonecover [358-365]

Joshua Redman - Freedom in the Groove (1996)

dijous, 15 d’octubre de 2015

#onedayonecover [357-365]

Joshua Redman - Beyond (2000)

dimecres, 14 d’octubre de 2015

The Gambler (2014)




[295]

Molt bona.

Mark Wahlberg és dels meus preferits i, tot i que la temàtica del joc no m’agrada gens, és el que fa bona una pel·lícula “normaleta”.



IMDb (6,0):
“El professor de literatura i jugador Jim Bennett té un deute que li fa demanar diners prestats a la seva mare i diversos usurers. Per complicar encara més la seva situació, té una relació amb un dels seus estudiants. Arriscarà Will Bennett la seva vida per una segona oportunitat?”

#onedayonecover [356-365]

John Coltrane - Giant Steps (1959)

dimarts, 13 d’octubre de 2015

#onedayonecover [355-365]

John Coltrane - A Love Supreme (1965)

dilluns, 12 d’octubre de 2015

The Mist (2007)




[294]

Efectes especials de fireta, però molt bé…

Ja l’havia vista per la tele, però tenia els meus dubtes. He hagut d’esperar una mica a veure que tots anaven a parar al supermercat per saber-ho.

Llàstima dels efectes especials dels “bitxus” de fireta, però la història, amb tots els ingredients necessaris del terror i d’angoixa, ben explicada i ben muntada.



IMDb (7,2):
“Una estranya tempesta fa aparèixer una mena de criatures assedegades de sang en un petit poble on un petit grup de ciutadans s’atrinxeren en un supermercat i lluiten per les seves vides.”

#onedayonecover [354-365]

Dave Holland Quintet - Extended Play (2003)

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Still Alice (2014)




[293]

Molt bé.

La història, sense res més, podria arribar a semblar nyonya, però els actors són tots de 10.



IMDb (7,5):
“Una professora de lingüística i la seva família posen a prova els seus bons moments quan ella és diagnosticada d’Alzheimer.”

#onedayonecover [353-365]

Dave Holland Big Band - What Goes Around (2002)

dissabte, 10 d’octubre de 2015

#funnywordsgift (45)

“What have to see the balls with to eat wheat!”

El tirador (2007)




[292]

Entretinguda.

Entretinguda i poc més… tot i que està bastant ben plantejada i construïda.



IMDb (7,2):
“A un tirador que viu a l’exili el convencen de tornar a l’acció després d’assabentar-se d’un complot per matar el president. En última instància el traeixen i l’inculpen de l’intent d’assassinat, moment en el que es dóna a la fuga per trobar l’assassí real.”

#onedayonecover [352-365]

Clifford Brown - All Stars (1956)

divendres, 9 d’octubre de 2015

#onedayonecover [351-365]

The Clifford Brown Quartet in Paris (1953)

dijous, 8 d’octubre de 2015

X: The Man with the X-Ray Eyes (1963)




[291]

Una gran castanya!

Aquesta pel·lícula la vaig veure per primera i única vegada (fins ara) quan tenia entre 12 i 14 anys, un dissabte pel matí, en una matinal de televisió. Com el televisor era en blanc i negre, jo la vaig veure en blanc i negre… i ves per on que ara he descobert que era en color!

La qüestió és que la pel·lícula és un pastel de nassos, però a mi se’m va quedar ben gravada i feia temps que tenia pendent de revisar-la. Doncs això: revisada està… i el temps posa cada cosa al seu lloc. ;-)



IMDb (6,8):
“Un metge utilitza gotes oculars especials per dotar-se de visió de raigs X, però el nou poder té conseqüències desastroses.”

#onedayonecover [350-365]

The Clifford Brown Sextet in Paris (1953)

dimecres, 7 d’octubre de 2015

X+Y (2014)




[290]

Bona.

M’ha tocat la patata! Simple i senzilla. De les que m’agraden… Sense arribar a un mar de llàgrimes, però amb els ulls humitejats.



IMDb (7,2):
“Un adolescent prodigi de les matemàtiques mig autista fa noves amistats quan l’equip britànic aterra en l’Olimpíada Matemàtica Internacional.”

Event Horizon (1997)




[289]

Dolentota.

No l’havia vista. I tampoc n’havia sentit parlar. Així que no és d’estranyar que sigui dolentota. La qualificació d’IMDb, en la meva opinió, sobrevalorada, tot i que cal reconèixer que m’ha tingut entretingut.



IMDb (6,7):
“Un equip de rescat investiga una nau espacial que va desaparèixer en un forat negre i ara ha tornat… amb algú o alguna cosa nova a bord.”

#onedayonecover [349-365]

Comin’ On with The Chet Baker Quintet (1965)

dimarts, 6 d’octubre de 2015

#onedayonecover [348-365]

Groovin’ with The Chet Baker Quintet (1965)

dilluns, 5 d’octubre de 2015

50 anys

- Tres múltiples de 5.
- 5, 10 i 15.
- OK. Doncs 5/10/15, és a dir, 5 d’octubre de 2015.
- …
- Ara multiplica el primer pel segon, és a dir, 5 x 10.
- 50.
- Molt bé! Doncs ja ho tens: el 5/10/15 bon dia per celebrar el 50è aniversari.



Un dia o altre havia d’arribar. Però millor si els números tenen una explicació matemàticament coherent… ;-)

Frases, cites i refranys:
el bressol

“La Terra és el bressol de la humanitat,
però ningú pot viure al bressol per sempre.”




#onedayonecover [347-365]

Smokin’ with The Chet Baker Quintet (1965)

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Me and Earl and the Dying Girl (2015)




[288]

Està bé… correcte… però no mata.

Un 8,0 a IMDb és desproporcionat de totes, totes. I amb els mateixos tòpics de sempre: pel·lícula adolescent de “noia amb càncer” i com enfrontar-se al món real.

Sí és original la manera gràfica en que es presenta la pel·lícula. I com a mínim no és tan nyonya com altres…



IMDb (8,0):
“Greg és un estudiant de secundària que passa la major part del seu temps fent paròdies de pel·lícules clàssiques amb el seu company de treball Earl, fins que canvia el seu punt de vista sobre la vida després de fer-se amic d’una companya de classe que acaba de ser diagnosticada amb càncer.”

Psycho (1960)




[287]

Rodona.

El referent de sempre, però que feia molt no l’havia vista de principi a final. És possible que només l’hagués vista sencera una vegada. A destacar, amb el pas del temps:
  • l’assassinat passa molt al prinicipi de la pel·lícula,
  • no recordava en absolut per què l’actriu secundària arriba al motel (genial la història),
  • l’actriu secundària és guapíssima (a Hitchcock (2012) l’Scarlett Johansson no li arriba a les soles de la sabata) i té un “vozarrón” de tres parells…
  • la il·luminació és brutal,
  • els plànols i moviments de càmera encara més,
  • em sobra l’escena final de l’explicació psiquiàtrica.
En fi… qui sóc jo per valorar la feina del “mestre”.



IMDb (8,6):
“Una secretària de Phoenix roba 40.000 $ d’un client del seu jefe, es dóna a la fuga i va a parar a un motel dirigit per un jove sota el domini de la seva mare.”

#onedayonecover [346-365]

Chet Baker - Chet (1959)

dissabte, 3 d’octubre de 2015

On the Beach (1959)




[286]

O és molt bona… o és molt dolenta… no sé.

Recordo haver-la vist, de petit, per la tele. Però és un record bastant diferent amb el que m’he trobat ara…

Jo recordo la búsqueda de vida en alguna ciutat abandonada/destruïda per la radiació com la part principal de la pel·lícula, i ara, aquesta part de “moltes-pel·lícules-en-una” queda esvaïda en menys de la quarta part del metratge final. I la percepció que se’m queda ara és un “anar fent” dels pocs supervivents de la humanitat davant un final inevitable. En resum, ridícula. Ara, sense la por a l’apocalipsi nuclear d’aquella època, es veu fora de lloc, atípica i, sobretot, molt ridícula amb aquestes forçades “històries d’amor” i les “forçades” Hollywood Stars del moment.

El que sí és curiós és que la pel·lícula s’estrena el 1959, és ciència ficció perquè parla del futur 1964 en un apocalipsi radioactiu de la humanitat, i jo la vaig veure per l’única televisió que hi havia al moment pels voltants de 1975…



IMDb (7,3):
“Després d’una guerra nuclear mundial els habitants d’Austràlia han d’arribar a un acord amb el fet que tota la vida humana serà destruïda en qüestió de mesos.”