Bloc personal,

dijous, 30 de juny del 2016

#playlettering (008)

“D for design.”

dimecres, 29 de juny del 2016

Curs online de Desenvolupament Web

“Qui no té feina
el gat pentina.”



Ei!, que per no avorrir-me aquest estiu m’estic treient una titulació del tot inútil –els coneixements que es presenten els tinc més que asumits–, però davant la titulitis que existeix en aquest país sembla l’única manera d’acreditar públicament els teus coneixements… En fi, que estic fent un Curs online de Desenvolupament Web sota la benedicció d’Actívate de Google.

La “gràcia” és que està acreditat per la IEI de la Universitat d’Alacant, et dóna una titulació “oficial” i només li has de dedicar 40 hores… d’aquestes perdudes que sempre acabem tenint… ;-)

Això és el que es promet:


I aquest és el contingut del curs:

dilluns, 27 de juny del 2016

dissabte, 25 de juny del 2016

#funnywordsgift (82)

“Although the monkey in silk is still a monkey.”

[82]

divendres, 24 de juny del 2016

The VVitch: A New-England Folktale (2015)




[349]

Per mi, bé…

M’ha costat poder veure aquesta… feia temps que hi anava al darrera. Al final no n’hi havia per tant, però està més que correcte. El guió molt coherent.



IMDb (6,8):
“Una família en la dècada de 1630 de Nova Anglaterra està trencada per les forces de la bruixeria, la màgia negra i la possessió.”

⸋ harpia

[del gr. hárpyia, íd., der. de harpázō ‘arrabassar’ - s. XIV, Metge]

f 1 MITOLOGIA Geni malèfic alat, fill de Taumant i d’Electra oceànide.

2 fig. Dona malvada, perversa.

2 ORNITOLOGIA Ocell de l’ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids (Harpya harpya), de plomatge negre, amb l’abdomen i les potes blancs, que presenta, al cap, un plomall erèctil negre, i té les urpes més potents que les de cap altre ocell.

har_pi_a.

dijous, 23 de juny del 2016

#playlettering (007)

”C for characters.”

dilluns, 20 de juny del 2016

⸋ ataràxia

[del gr. ataraxía, íd.]

f 1 FILOSOFIA Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.

2 PSICOLOGIA Estat de tranquil·litat i impassibilitat de la persona produït per agents ataràctics o per mitjans psíquics.

a_ta_rà_xi_a.

diumenge, 19 de juny del 2016

Ratatouille (2007)




[348]

M’emociona una i mil vegades.

Mira que l’he vista vegades i cada vegada que la veig de nou em torna a emocionar. Fins i tot la trobo millor que l’última vegada…



IMDb (8,0):
“Una rata que sap cuinar s’alia amb un noi que treballa a la cuina d’un famós restaurant.”

dissabte, 18 de juny del 2016

#funnywordsgift (81)

“Such stick such splinter.”

[81]

dijous, 16 de juny del 2016

#playlettering (006)

”B for boldface.”

dilluns, 13 de juny del 2016

Ja està aquí la germana gran: 20 Kg.

M’acaba d’arribar la germana gran de la família: la de 20 kg. encara que, de moment, serà filla única. Una pesa rusa o Kettlebell de 20 Kg. de competició.
Després de bastant de temps “treballant” amb les Kettlebell for poor, fa cosa d’una mica més d’un any (febrer 2015) em vaig comprar una Kettlebell de 16 Kg. amb recobriment de plàstic.

Les Kettlebell són un equipament de fitness bastant car en el que les diferències de preu, a part del pes, són pel material en que estan fetes. Per qui no hi estigui posat hi han 3 tipus de peses ruses o Kettlebells:
  • les de competició: que són fetes d’acer i medeixen totes exactament igual, 21 cm. Ø, sigui quin sigui el seu pes;
  • les de ferro colat: les que s’acostumen a veure normalment i que, en la majoria dels casos, són negres;
  • i les de formigó (o qualsevol altre material pesat i compacte) recobertes de plàstic, bastant més voluminoses especialment en pesos mitjans i grans.

La qüestió és que, després d’haver “vist la llum” amb El Plan Revolucionario + Desencadenado i haver-ne fet dos voltes i mitja, vaig voler pujar de nivell i vaig provar Efecto Kettlebell amb una de 16 Kg. Me’n vaig buscar una de ben econòmica no fos el cas que me’n cansés… però ha estat justament al contrari. Així que acabada la primera volta d’Efecto Kettlebell, he volgut anar a més amb Sinergia (una combinació de Desencadenado i Efecto Kettlebell) i veient que la cosa rutllava bé, he decidit avançar-me i comprar-ne una de 20 Kg. per preparar la segona volta d’Efecto Kettlebell.

La cosa és que, per sort o desgràcia, he volgut anar massa depressa i se m’ha ocorregut vendre’m la de 16 Kg. de plàstic per Wallapop i comprar-me la de 20 Kg. de competició abans d’acabar Sinergia amb el resultat que la de 16 Kg. me l’han prés literalment de les mans i gairebé em quedo sense res… però finalment no: la de 20 Kg. ha arribat just a temps.

L’ordre natural de germanes és: primer una de 16 Kg., després pujar a la de 20 Kg. (punt en el que ens trobem), continuar amb la de 24 Kg. i acabar amb una segona de 16 Kg. En la meva humil opinió amb això ja faríem per uns quants anys… amb això i especialment combinant exercicis calistènics (Desencadenado) amb exercicis balístics de força (Efecto Kettlebell). Com que “familia unida jamás será vencida” per això havia pensat que tota la família fos igual… de competició… ;-)

dissabte, 11 de juny del 2016

#funnywordsgift (80)

“It is not made honey to the mouth of the donkey.”

[80]

dijous, 9 de juny del 2016

#playlettering (005)

”A for alphabet.”

dimarts, 7 de juny del 2016

Frases, cites i refranys:
refranys (autoreferent)

“Un proverbi és l’enginy d’un de sol
i la saviesa de tots.”



[ John Russell (llegit a El refranyer) ]

dissabte, 4 de juny del 2016

#funnywordsgift (79)

“You can never say this water I will not drink.”

[79]

divendres, 3 de juny del 2016

Round Midnight (1986)




[347]

Un paperot del Dexter Gordon!

Jazz, sí, però una mica pesada… i reconec que és molt bona i està molt ben feta!

En el seu dia vaig comprar el disc, en vinil, però mai havia vist la pel·lícula. Sempre hi ha un moment per tot.



IMDb (7,4):
“A Round Midnight la llegenda del jazz a la vida real Dexter Gordon retrata brillantment l’instrumentista de saxo tenor fictici Dale Turner, un músic que va perdent poc a poc la batalla amb l’alcoholisme, distanciat de la seva família i penjant d’un fil en el món del jazz de Nova York de la dècada dels ’50. Dale rep una oferta per tocar a París, on, igual que molts altres músics nord-americans negres de l’època, gaudeix d’un respecte per la seva humanitat que no està basada en el color de la seva pell. Un home parisenc que està obsessionat amb la música de Turner s’hi fa amic i intenta salvar Turner d’ell mateix. Encara que per Dale el mal ja està fet, la seva relació commovedora amb l’home i la seva filla li retorna les ganes de viure i de tocar quan el final s’acosta.”

dijous, 2 de juny del 2016

#playlettering (004)

“Blessed are the poor in spirit.”