[385]
Su-rrea-lis-ta…
No fa massa ja la vaig veure i llavors em va semblar bastant millor que ara. És curiós com canviem la percepció personal en circumstàncies diferents… L’argument és rebuscat i surrealista com pocs, però potser la realitat supera la ficció. Per mi, el millor són els detalls de la pel·lícula en que es mostra com es vivia en l’època i el de menys l’argument.
IMDb (7,5):
“Rodolfo i Petrita estan promesos i viuen en barris separats a Madrid mentre estan buscant un piset. Per desgràcia els seus baixos salaris no els permeten comprar-ne un. Aviat els companys de feina de Rodolfo l’insten a casar-se amb una vella i fràgil donya Martina, que és la principal llogatera de l’apartament on viu. D’aquesta manera, segons la llei de control de lloguer espanyol, en podria heretar el contracte d’arrendament del seu cònjuge. I així comencen els recels de la Petrita.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada