Bloc personal,

diumenge, 10 de desembre de 2017

A Silent Voice 7 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones



[53]

Aix… m’ha fallat el final…

Respecte l’anime el final s’allarga més. Aquí haig de comentar que, en la meva opinió, l’anime l’encerten amb el final perquè l’acaben en el punt més alt i en el manga l’allarguen per explicar quatre detalls més que tenen la seva importància però no tant. I la gran cagada és aquest final que, per mi, li falta que sigui més explícita. Dóna a entendre moltes coses, però has d’estar molt avesat a la cultura japonesa per entendre els matisos. Més o menys ja s’explica en el manga on, en pràcticament cap moment hi ha contacte físic entre els protagonistes i quan hi és, es manifesta clarament com involuntari. Aquesta entrada agafats de la mà a l’escola de primària on va començar tot pot voler dir moltes coses, però no les aclareix.

El que m’he enterat és que el manga s’ha anat publicant i produint, per tant dibuixant, amb peridiocitat setmanal, la qual cosa vol dir que cada setmana sortia publicat un capítol. Amb això s’entén millor els altibaixos en algunes pàgines i també, potser, alguna incosistència en la història. Però en general m’ha encantat. Potser ara ja li posaria un 4 estrelles… És la segona història que més m’ha agradat després d’Oyasumi Punpun i això que és per adolescents! Cal reconèixer que Punpun està bastant per sobre i aquests altibaixos de qualitat de Koe no Katachi la rebaixen… El que sí puc assegurar és que l’anime, amb aquesta lectura, ha guanyat!

Llegit via scans.


Whakoom:
“Sumit en la desesperació, Shoya decideix mirar endavant i esforçar-se per esmenar tot el mal que ha causat; a partir d’ara, escoltarà les veus de cadascun dels seus amics.”






10 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

A Silent Voice 6 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones



[52]

Molt bé!

Poca cosa més a dir… M’encanta!

Llegit via scans.


Whakoom:
“Passat i present tornen a veure les cares. Shoya pateix el rebuig dels seus companys i els seus vells traumes envaeixen el seu món. Per la seva banda, Shôko no pot evitar sentir-se culpable i intenta suïcidar-se. El temps s’ha aturat per a tots dos, mentre la resta de la colla divaga pensativa fins esfondrar-se.”






10 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

A Silent Voice 5 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones



[51]

Endavant les atxes…

Poca cosa més puc dir… Respecte l’anime hi ha una mica més d’història que la fa més interessant i igualment hi ha coses que no s’acaben d’entendre.

Llegit via scans.


Whakoom:
“Shôko Nishimiya és una noia sorda que després de diversos anys es retroba amb Shoya, un antic company de classe. El seu cercle d’amistats s'expandeix quan Sàhara, Ueno, Kawai, Mashiba i Nagatsuka entren en escena. El que Shoya desconeix és que els seus esforços per tornar-li la il·lusió a Shôko donaran un gir inesperat a la seva pròpia vida.”






10 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

A Silent Voice 4 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones (temporalment esgotat)



[50]

M’encanta…

La història és la que és, ja la coneixia. Però al manga hi han detalls que a l’anime no surten i aquesta és la gràcia. També veure un dibuix de vegades més treballat i de vegades deixat a mitges (m’estic pensant que, com ho estic llegint via scan, no hi hagi alguna cosa mal escanejada i algú hagi redibuixat… no ho crec, però el dubte hi és, perquè sorprèn alguns “dibuixets” mal acabats).

Ara acabo de veure el conjunt de totes les portades i s’entén l’evolució de la història: volum 1 (4 primers capítols), els protagonistes de petits en el moment de l’assetjament; volum 2, el retrobament per tornar-li la llibreta; volum 3, el viatge en tren per trobar Sahara; volum 4, el dia d’amics al parc d’atraccions; volum 5, el dia del castell de focs, previs a “la gran desgràcia”; volum 6, Nishimiya sola, amb el braç trencat i la mirada perduda; volum 7, final feliç amb la festa amb tots.

Llegit via scans.


Whakoom:
“Shôko Nishimiya és una noia sorda que després de diversos anys es retroba amb Shoya, un antic company de classe. El seu cercle d’amistats s'expandeix quan Sàhara, Ueno, Kawai, Mashiba i Nagatsuka entren en escena. El que Shoya desconeix és que els seus esforços per tornar-li la il·lusió a Shôko donaran un gir inesperat a la seva pròpia vida.”






9+1 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

Memorîzu (1995) (Memories)




[543]

Estupenda!

3 micro-relats a cadascun millor que l’altre. M’han encantat els 3, cadascun per una cosa diferent. El primer per ser ciència ficció en la versió més clàssica amb naus espacials, la segona per una història “tonta” amb final “graciós” de guerra bacteriològica i la tercera per un dibuix boníssim.



IMDb (7,6):
“Format per tres històries de ciència-ficció diferents. A la primera, «Magnetic Rose», quatre viatgers espacials entren a una nau espacial abandonada que conté un món creat pels records d’una dona. A «Stink Bomb», un jove assistent de laboratori es transforma accidentalment en una arma biològica humana en moviment mentre es dirigeix directament a Tòquio. L’episodi final, «Cannon Fodder», representa un dia en la vida d’una ciutat, el propòsit de la qual és disparar canons contra un enemic invisible.”

dissabte, 9 de desembre de 2017

#funnywordsgift (157)

“Greener in maturity.”

[157]

Sennen joyû (2001) (Millennium Actress)




[542]

Molt bé, però a mi ni fu ni fa…

Un anime ben parit com pocs. Si la història m’hagués atrapat seria de les meves preferides, però francament no m’ha aportat res. És un homenatge al món del cinema en general i al japonés en particular molt ben fet, però ja està…



IMDb (7,9):
“Un reporter i entrevistador de televisió i el seu camarògraf es troben amb una antiga actriu i recorren els seus records i la seva carrera professional.”

A Silent Voice 3 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones (temporalment esgotat)



[49]

Manté l’interés…

El nivell es manté. La història, a estones, es desdibuixa perquè en moments li falta una mica de continuitat i, en altres moments, vol explicar per exemple amb gestos facials, sorpresa i no s’acaba d’entendre. Òbviament hi han coses que fan referència a la cultura japonesa i és normal perdre-se-les ni no ho coneixes. Però m’agrada molt. El dibuix també hi ha moments que queda com inacabat, amb traços molt gruixuts però sense definir en coses molt petites… Són coses que vaig veient. Però, repeteixo, m’agrada molt. Al manga hi han moltes més coses que no passen a la pel·lícula i coses que a la pel·lícula que no s’acaben d’explicar, aquí queden clares.

Llegit via scans.


Whakoom:
“Shoya decideix seguir vivint per tornar-li a Shôko la felicitat que li va prendre. Per ella, tornarà a enfrontar-se a un passat amb el que va decidir tallar per sempre fa molt de temps. Sorprenentment, la relació entre Shoya i Shôko es transforma per complet.”






9 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

divendres, 8 de desembre de 2017

Metoroporisu (2001) (Metropolis)




[541]

Curiós experiment…

Una història basada en tot el background de la pel·lícula original de 1927 de la que pren en el nom. Per cert… l’única pel·lícula que tinc puntuada amb 5 estrelles i mitja! ;-)

L’aparença física dels personatges no m’acaba de fer el pes. Però els fons sí. I la història, sense ser cap cosa de l’altre món, està força bé.



IMDb (7,3):
“Kenichi i el seu oncle Shunsaku Ban han de trobar el misteri que hi ha darrere de la noia robot Tima.”

A Silent Voice 2 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones



[48]

Molt interessant…

He tornat a veure l’anime, per tornar-me a posar en situació respecte el manga, i he descobert coses noves que li donen més valor a la pel·lícula sense treure-li mèrits al manga, com per exemple una banda sonora espectacular, minimalista, que pràcticament no perceps, però que està allà treballant de fons per fer-te implosionar emocionalment. I el manga que ara estic llegint, és bastant tosc, rústec, sense polir, però està molt ben parit també.

Òbviament hi han petits canvis en la història de la pel·lícula, respecte el manga, però per això penso que són coses que “han arreglat” o millorat. Per eixemple la neboda del protagonista, a l’anime surt des del principi i al manga surt de cop en aquest volum.

Per cert, estic referenciant i valorant el que m’ha semblat cada volum, però en aquest cas, com ho estic llegint via scans, el material disponible no correspon als volums sinó als capítols per separat que es van anar publicant en la revista corresponent. És a dir, que al final de cada capítol hi ha una mena de publicitat o “crida d’atenció” avisant el que passarà en el proper capítol, com als capítols de telenoveles per generar espectativa, o sigui, tal com s’havia publicat originalment.

La part més “dura” de l’assetjament “només” passa durant els primers 4 capítols del primer volum, però per mi és una llosa que està present al llarg de tota la història.

Llegit via scans.


Whakoom:
“Cinc anys més tard, just abans de suïcidar-se, Shoya Ishida decideix buscar a Shôko Nishimiya, la seva antiga companya de classe. Quan té lloc el retrobament i es disposa a demanar-li perdó a la noia, les seves veus s’ajunten donant lloc a una inesperada sorpresa.”






9 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

dimecres, 6 de desembre de 2017

Captain America: Civil War (2016)




[540]

Un pèl llarga, pero estupenda!

Està ben feta, collons! Aquests de Marvel han après a fer bones pel·lícules!

Estava conveçut que ja l’havia vista… però no! Havia vist els tràilers corresponents del moment i ja està. No havia vist la pel·lícula! Ara, ja vista, podria ser tranquil·lament qualsevol d’Avengers. Que porti el títol Captain America és purament anecdòtic.

Encara em quedava el dubte de si l’anterior, Captain America: The Winter Soldier (2014), l’he vista o no… al llistat consta que sí, en espanyol.



IMDb (7,9):
“La interferència política en les activitats dels venjadors provoca una ruptura entre maneres de pensar dels ex aliats Capità Amèrica i Iron Man.”

A Silent Voice 1 (2013)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones



[47]

He vist l’anime i m’ha entrat curiositat per conèixer el manga.

La veritat és que el manga és bastant més dur que la pel·lícula, sobretot en aquest primer volum on es mostra la crueltat de l’acosador… Dir crueltat és poc: bullying, assetjament escolar i més enllà… jo diria simplement violència extrema gratuïta injustificada que hauria de revisar algun jutge de menors. Que després el mal que fa li torni a ell, no el justifica ni li treu culpa. La segona part de la història, que vindrà en els propers volums, on ell s’ha de redimir i apareix la part més tendra i romàntica, això ja són figues d’una altra panera. La qüestió és que aquests 5 primers capítols del primer volum han estat molt bé.

Un dibuix simple, però efectiu. No del que més m’agrada, però ben utilitzat –això és shōnen, dirigit a nois adolescents–, aquí està bé. Estic mirant i repasant les imatges de les portades, d’aquest volum i de la resta dels 7 que conformen la història, i són “massa” boniques pel que s’explica després a dintre, és a dir, no corresponen massa… o m’ho sembla a mi.

Llegit via scans.


Whakoom:
“La diversió i l’aventura són el lema de Shoya Ishida, un noi capaç de qualsevol cosa amb tal de vèncer l’avorriment. Però la seva vida canviarà dràsticament després de conèixer a Shôko Nishimiya, una noia sorda que ha estat transferida a la seva escola.”






5 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

Dead Dead Demons Dededede Destruction 3 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Deddo Deddo Dēmonzu Dededededesutorakushon - Dead Dead Demon’s Dededede Destruction)

[ Manga seinen, slice of life, ciència ficció ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[46]

M’està començant a decepcionar… :(

Doncs sí… després de llegir La chica de la orilla del mar, ara Dead Dead Demons Dededede Destruction em sembla que va a menys. I les coses que no m’acabaven d’agradar del manga en general o de les noves aportacions d’Asano, ara s’han intensificat. No m’agraden les cares infantilitzades amb ulls enormes –sobretot les noies– i aquí és justament aquest el punt. I no m’acabava d’agradar la nova manera d’aplicar “noves” textures personalitzades i ara m’hi fixo massa i ho veig com un error… Tampoc li acabava de trobar el punt a la creació d’Asano en objectes irreals, inventats, perquè li falta perspectiva espacial i aquests “petits” inconvenients cada cop em són més evidents. Espero que en propers volums almenys la història doni una volta interessant, el que passa que això haurà d’esperar perquè en biblioteques de la comarca del Garraf només hi ha disponible, de moment, fins el volum 3 (a Espanya editat fins el volum 5, al Japó volum 6).

Llegit en biblioteca.


Whakoom:
“Els ciutadans de Tokyo han adaptat la seva vida diària als plats voladors que sobrevolen la ciutat, sense preocupar-se massa pels invasors… i ignorant si alguns ja estan entre ells.”






8 capítols - 160 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades + vernís UVI) - 130 x 182 mm



Dead Dead Demons Dededede Destruction 1 (2014)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 2 (2016)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 3 (2016)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 4 (2017)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 5 (2017)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 6 (2018)

dimarts, 5 de desembre de 2017

La chica a la orilla del mar 2 (2011)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Umibe no Onnanoko - A Girl on the Shore)

[ Manga seinen, slice of life, eròtic ] (ed. 2014)
Milky Way Ediciones



[45]

Mestratge…

Quina manera de dibuixar ulls… expressions en les mirades. No he vist ningú que ho pugui fer com Asano. Veient aquestes “obres secundàries” com La chica a la orilla del mar acabes entenent com ha pogut fer tot el que ha fet, doncs acabes veient-ne el procés evolutiu de la seva feina. És més, el tant elogiat ara mateix Dead Dead Demons Dededede Destruction em sembla una broma per passar l’estona i relaxar-se… tal i com, de fet, sembla ha manifestat en alguna entrevista.

I sobretot, el ritme. Fa el que vol amb el ritme de l’obra, l’accelera, el pausa, ara fons molt angulats per generar tensió, ara “escoltes” com parla un personatge però et mostra una altra cosa… Jo estic veient una pel·lícula de les bones! Ben rodada i ben parida! I els fons, aquests fons “massa” fotogràfics que al principi em molestaven una mica, ara els trobo genials!

El que estic processant ara mateix és que La chica a la orilla del mar la va començar a publicar el 2009 i no la va acabar fins el 2013… això vol dir que mentre anava publicant una cosa, en feia paral·lelament una altra. Mentre anava publicant Buenas noches, Punpun va fer al mateix temps La chica a la orilla del mar:





Whakoom:
“Ella, submisa i freda. Ell, arrogant i trastornat. Passat l’estiu, Sato i Isobe s’hauran d’enfrontar a la precarietat dels sentiments, al dolor i al final de la il·lusió.”






10 capítols - 216 pàg. + cobertes (rústica amb tinta metàl·lica) + sobrecobertes (plastificades mate) - 130 x 180 mm (14 mm gruix)