Bloc personal,

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Rick and Morty (2013) S01




[43]

Sorprenent!

He començat a veure aquesta sèrie una mica per casualitat. N’havia sentit parlar, però em pensava que seria una cosa de l’estil Hora de aventuras (2010) (9 temporades!). I és clar, res a veure… És una bogeria encomanadissa! Amb ganes de veure les dues següents…



11 capítols de 22 minuts.



IMDb (9,4):
“Una sèrie animada que segueix les aventures d’un súper científic i el seu nét no tan brillant.”

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Buenas noches, Punpun 9 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[27]

Qui dia passa, any empeny…

Aquest volum m’ha semblat una mica més “fluixet” que l’anterior, però de fet, la manera amb que va desgranant la història –obra, vida i miracles de Punpun– és senzillament magistral. Domina el ritme i porta les situacions on i quan vol. Encara no sé com s’ho fa l’Asano per mostrar una noia tant atractiva –segons la meva opinió, és clar– física, intel·lectual i emocionalment en el volum 8 i convertir-la en una més en el 9. Justament al final d’aquest novè volum, finalment podem veure com és en realitat en Punpun…



Whakoom:
“Punpun ja té vint anys. Un fidel reflex de les angoixes, inseguretats i esperances del camí a la maduresa. Després assaborir fugaçment el que podria haver estat la felicitat, Punpun cau en una malenconia molt més profunda que abans. El temps de gràcia que s’havia concedit arriba al final, de manera que es planteja què fer amb la seva vida…”

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Star Trek: The Next Generation (1988-89) S02




[42]

Sensació d’haver afluixat el ritme…

La sèrie en sí, en sembla la millor de totes, però tal i com ha acabat l’últim capítol d’aquesta temporada, el pitjor de tots amb “alevosia” –és clar que sempre acabes recordant més l’últim que has vist– construit amb refregits, m’ha fet replantejar la qualificació.

En aquesta temporada Number One apareix ja amb barba, la doctora continua sent una dona –ja no és la mare del Will Wheaton– una substituta que a mi personalment no m’agrada gens (ni l’actriu, Diana Muldaur, ni el personatge, doctora Pulaski) i tenen coneixement, per primera vegada gràcies a Q (un altre personatge que li tinc mania), de l’existència dels Borg.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Enterprise NCC-1701-D), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i la insígnia/comunicador en aquesta sèrie per aquesta 2a temporada, igual que l’anterior. Havent vist ja altres sèries, em semblen els millors uniformes.



22 capítols de 44 minuts.



IMDb (8,6):
“Cent anys després de la missió de cinc anys del capità Kirk, una nova generació d’oficials de la Flota Estelar inicien un viatge en una nova Enterprise en una missió per anar allà on ningú hi ha anat abans.”

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Buenas noches, Punpun 8 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[26]

Puto geni!

Inexplicablement, la trama millora amb el temps i el que podia semblar una història senzilla, és ben complexe. Però l’important és el ben explicada que està… ben explicada, ben narrada, ben dibuixada… tot! I aquest personatge, la Sachi Nanjo, de moment el millor amb diferència. Estic començant a quedar estupefacte amb la qualitat de la història.



Whakoom:
“Punpun ja té divuit anys i segueix en un punt indeterminat de la seva vida aferrat al somni d’Aiko. Els anys passen però Punpun segueix sense trobar el seu equilibri. Treballant unes hores per a mantenir-se, amb prou feines té amics, il·lusions ni res que li impulsi a viure excepte l’esperança de retrobar a Aiko de nou… fins que Nanjo reapareix en la seva vida.”

#funnywordsgift (149)

“Donkey meat isn’t transparent.”

Big Mouth (2017) S01




[41]

Al principi incòmoda…

Haig de comentar que vaig començar a veure aquesta sèrie sense saber què em trobaria i, és clar, em va agafar desprevingut. Òbviament, “políticament” molt incorrecta però, després de superar aquesta primera incomoditat, al final li acabes agafant el punt.

Narra la vida de nanos de 12 anys – i famílies– en el seu dia a dia de l’escola a casa i moltes referències al món jueu, en el moment en que comencen a experimentar la seva sexualitat. La manera en que explica i ensenya les coses, i en el cas de ser nens de 12 anys i per tant menors, tot podria quedar molt a prop del que podria ser qualificat com a pornografia infantil… però és clar, això està més en aquells caps que tenen la “mirada bruta”…

Com dic, al final m’ha agradat i no és gens ofensiva. Al contrari, és molt pedagògica, però deixant de banda tots els prejudicis socials això pot incomodar. La qüestió és, si utilitza un llenguatge tant groller –que per altra banda és el més normal en els nanos–, és aconsellable que ho vegin nanos de la seva edat en el món real? Jo penso que sí, és més, és totalment inqüestionable, però seguramnet molt gent posarà el crit al cel.



10 capítols de 25-27 minuts.



IMDb (8,3):
“Una colla d’amics adolescents troben les seves vides amenaçades per les meravelles i els horrors de la pubertat.”

dijous, 12 d’octubre de 2017

Buenas noches, Punpun 7 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[25]

Per si no quedava clar, fan incondicional des de ja!

És cert que, sent tant friqui com sóc, és fàcil tenir-me convençut de qualsevol cosa… però en aquest cas és que s’ho val. Haig de fer esforços per no acabar-me cada volum d’una sentada perquè sinó, quin sentit tindria gaudir-ne en tan poc temps?



Whakoom:
“Punpun, ara independitzat, s’allunya cada dia més dels seus semblants. Fingeix portar una vida despreocupada, però el buit és cada cop més gran… fins que, per casualitat, torna a veure a Aiko.”

diumenge, 8 d’octubre de 2017

El olivo (2016)




[525]

Molt ben feta però… i què?

D’aquestes que li veus una feina brutal darrera, molt ben dirigida, ben interpretada, però que a mi ni fu ni fa… no hi ha una mínima emoció.



IMDb (6,9):
“Una noia, el seu oncle i un amic, comencen un viatge emocional per recuperar un arbre genealògic.”

dissabte, 7 d’octubre de 2017

#funnywordsgift (148)

“The Catalans from the rocks remove bread.”

[148]

divendres, 6 d’octubre de 2017

Star Trek: Voyager (2000-01) S07




[40]

Aguantant bé fins el final.

Al final li he acabat agafant carinyu a una sèrie més o menys “justeta”. És el de sempre, t’identifiques amb els personatges i et sap greu que s’acabi… però, és clar, set anys són molts anys… com per estar-ne fins als nassos! ;-)

Ratifico els mateixos plantejaments de les altres temporades. M’ha agradat especialment el doble capítol final –m’ha semblat prou original–, amb una bona sortida per deixar la sèrie ben tancada.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada.



26 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys de distància a màxima velocitat warp de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

“Fortasec”

#larealitatsuperalaficcio #1O

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Merrell Trail Glove 4

Ara sí! Ja les tinc aquí! Bastant abans del previst fins i tot… M’acaben d’arribar les Merrell Trail Glove 4. I aquí unes primeres impressions a nivell visual i de sensacions, respecte les anteriors.

Primer de tot però, comentar el preu. El preu d’aquestes sabatilles està “marcat” en 120€, però amb més o menys facilitat es poden trobar entre 100 i 105€. A mi m’han costat 70€ perquè he trobat una manera de fer “trampa”.

Jo calço un 45 EU –que equival a un 11 US o 10.5 UK (29 cm)–, però en realitat haig de calçar aquest número perquè tinc el peu molt ample, bastant alt i òbviament cal deixar un marge al final del peu per allò de quan s’infla… Normalment a Espanya es venen els números sencers, és a dir, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46… El cas és que a Amazon les hi tenia l’ull posat des de feia temps i, de cop, vaig començar a veure que es podien aconseguir millor de preu. Com passa en aquests casos, acostuma a ser en colors “lletjos”, models descatalogats o números que ningú compra. Però en aquesta ocasió la “trampa” estava en que els números sencers (43, 44, 45…) estaven a preu normal, però hi havia disponibilitat de números fraccionats –gens habitual–, i com sembla que ningú compra perquè o calces un 44 o un 45 –poca gent hi haurà que, de normal, calci un 44,5– estaven descomptats a 70€ i a més amb disponibilitat en el color que jo volia. Veient que era una oportunitat que no podia deixar escapar no vaig tardar gens en decidir-me. Però, és clar, calçant un 45 havia de demanar un 44,5 o un 45,5… Vaig demanar un 45,5 EU –11.5 US o 11 UK (29,5 cm)–.

El més interessant i sorprenent de tot és que m’ha arribat un 45! I aquí m’he tornat boig… he començat a mirar les caixes de sabatilles que guardo i acabo de donar-me compte que, en les anteriors Merrell Bare Access Trail vaig demanar un 45 EU i em va arribar un 44,5 EU –10.5 US o 10 UK (28,5 cm)–. I jo sense saber-ho… El cas és que m’ha sortit la jugada rodona. Molt content.

Ara bé, les primeres impressions a nivell visual, posant les velles al costat, és que eren molt llarges i més estretes. La veritat és que les Merrell Bare Access Trail tenen una sola molt ample, que suposadament dóna més estabilitat a la petjada. Però un cop posades les noves ja no semblen tant llargues… només era la sensació de posar-les una al costat de l’altre. I sí que són més estretes, però per tenir més contacte de petjada a nivell lateral amb el terra, que no t’obligui sempre a fer la petjada segons la forma de la sola. Això ho trobo bé.

Posades són un guà. No tenen llengüeta. És la part interior que continua i es posa dins la part exterior. Ajudat, això sí, per una goma. I el que no tinc tant clar és si aquesta goma, amb el pas del temps i els quilòmetres, aguantarà o no. Això ja ho veurem. Tampoc m’acaba de fer el pes, a nivell visual, aquesta “novetat” de la llengüeta, perquè en el cas de la gent com jo que tenim el peu molt ample, la llengüeta no queda centrada visualment… vull dir que l’etiqueta no queda al centre. Les sabatilles amb llengüeta, tant si tens el peu molt ample o molt estret, recolocant la llengüeta sempre queda al centre. Amb aquest nou tipus, la part interior embolcalla el peu –entenc que funcionalment és molt millor–, però no queda centrada visualment.

Ara, passats uns minuts amb les sabatilles posades i sense tenir les altres davant, m’agraden moltíssim i em sembla que s’hi ha de poder córrer molt bé.

Seguirem informant… ;-)

I per acabar el quilometratge total de cada sabatilla a dia d’avui:

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Hora de jubilació

Després de 1.650 Km potser que ja va sent hora d’una jubilació “forçada” d’aquestes sabatilles Merrell Bare Access Trail. Les que més quilòmetres han fet de totes i per més temps: 2 anys! El que més m’ha sobtat és el rendiment de la sola que, tot i estar òbviament desgastada en alguna zona, encara conserva majoritàriament el dibuix.

Després de 6 anys i 7.366 Km acumulats, aquestes són les que més han durat. Les anteriors, per arribar als 1.500 Km, vaig haver d’estirar-les molt… Les Pegasus no va durar pràcticament res, fins que es van trencar. Les altres Nike encara van aguantar una mica bé. I les pitjor, amb diferència, la Salomon… unes butllofes i mal als peus increïbles.

Resum dels dos últims anys: menys quilometratge acumulat en el total i més barefoot amb sandàlies. El quilometratge, el necessari i ajustat sempre amb drop 0.

D’aquí res m’arriben ja les noves i ganes tinc de presentar-les… ;-)
El quilometratge total de cada sabatilla a dia d’avui:

diumenge, 1 d’octubre de 2017

dimecres, 27 de setembre de 2017

La bella durmiente (1959)




[524]

La companyia mana…

Segur que l’havia vista de petit, però no la recordava pas. I molts detalls de la arxiconeguda història els tenia entesos d’una altra manera. Això m’obligarà ara a tornar a veure Maleficent (2014) perquè la història la vaig interpretar en un altre sentit i ara acabo de caure que són la mateixa història vista des de dos punts de vista diferents. Sempre s’aprenen coses “noves”…



IMDb (7,3):
“Després de rebre nombrosos regals, una fada dolentota fa una maledicció a una princesa que només un príncep pot trencar juntament amb l’ajuda de tres bones fades.”

Trolls (2016)




[523]

La companyia fa més que la mateixa pel·lícula…

Tot i que haig de reconèixer que està ben feta, és d’aquestes que per mi mateix no hauria visionat mai de la vida, però que per qüestions de l’atzar acabes veient una i una altra i una altra i una altra vegada… ;-)



IMDb (6,5):
“Després que els bergens envaeixin el poble dels troll, Poppy, la troll més feliç que hagi nascut mai, i Branch s’emboliquen en un viatge per rescatar als seus amics.”

88 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

88 Kg (pes real)

dilluns, 25 de setembre de 2017

Ookami kodomo no Ame to Yuki (2012) (Wolf Children)




[522]

Preciosa!

Què té l’anime japonés que no tenen la resta de pel·lícules d’animació “occidentals”? Començant per la història, la sensibilitat vers la natura, la música… tot! Una pel·lícula maquíssima! Tot i que no m’agradi una certa manera de representació de la forma humana, està incrustada ja en la manera de fer –cultural– de l’anime, que al final ho acabes oblidant i acabes disfrutant de la narració i et perds en l’exquisitesa dels detalls.




IMDb (8,2):
“Després que un home llop mor inesperadament en un accident, la seva amant ha de trobar una manera de criar els seus dos fills, un nen i una nena llops també. Però l’herència dels trets del seu pare és tot un repte per a ella.”