Bloc personal,

dimarts, 31 de gener de 2017

Lat. 41° 13’ 48.4” N
Long. 1° 44’ 47.7” E

Mostra la nova adreça en un mapa més gran

Nou canvi d’adreça (el definitiu forever):
Av. Mas d’en Serra, 22-24, 3r 2a
08812 Les Roquetes (Sant Pere de Ribes)
639 86 41 08

O el que és el mateix:
latitud +41° 13’ 48.4” N
longitud +1° 44’ 47.7” E.

Pis comprat

Ha costat molt. Més del qui ningú es pot imaginar. Però finalment ja està comprat. Algun dia explicaré el “calvari”, però ara una altra cosa menys… Aquí algunes fotos de com devia haver estat algun dia, perquè ara mateix està per tirar-ho tot a terra i tornar a començar!

dilluns, 30 de gener de 2017

Logan’s Run (1976)




[431]

Entre vintage i molt dolenta.

Atenció: Oscar als millors efectes visuals al 1976! Quan 2001: A Space Odyssey (1968) ja l’havien feta feia 6 anys! Està clar que els anys no passen per tots igual!



IMDb (6,8):
“El futur idíl·lic de ciència ficció té un gran inconvenient: la vida s’ha d’acabar a l’edat de 30 anys.”

diumenge, 29 de gener de 2017

Toni Erdmann (2016)




[430]

Anodínament esbojarrada.


Lenta… però lenta com poques. S’han de tenir ganes –i interès– per aguantar fins al final. Sort que, en un moment donat, hi ha un esbojarronament que et fa pensar en un final imprevist.




IMDb (7,8):
“Un pare bromista intenta tornar a connectar amb la seva filla, executiva d’una important empresa, sempre massa ocupada amb la feina.”

Nineteen Eighty-Four (1984)




[429]

Fosca i sinistra…


No m’ha agradat especialment… a part de la foscor que aporta la novel·la original de George Orwell, és tot molt tètric excepte per petits punts de llum en la feina d’algun actor. Però cal reconèixer que està treballada i té el seu mèrit. Hauré de revisar la versió de 1956 a veure si és millor o pitjor.




IMDb (7,2):
“En una societat totalitària en el futur, un funcionari que treballa diàriment en la reescriptura de la història (passada) intenta rebel·lar-se contra la prohibició de l’amor.”

Parrús



Per què ja no es veuen parrusos com Déu mana a les pelis? Doncs no ho sé… Ara va tot rasuradet, però és que tampoc es mostra res i molt rarament s’arriba a veure un mugró. És pecat!

Estem vivint des de fa temps una època de neo-puritarisme sense precedents. En comptes d’anar endavant, anem enrera.

dissabte, 28 de gener de 2017

#funnywordsgift (112)

“Pills Juanola raise cock.”

[112]

dimecres, 25 de gener de 2017

Hacksaw Ridge (2016)




[428]

Agradable sorpresa.


Molt bé! És diferent! És el de sempre però amb una perspectiva diferent que a mi m’ha agradat força.




IMDb (8,5):
“Durant la Segona Guerra Mundial, el metge Desmond T. Doss de l’exèrcit nord-americà que va servir durant la batalla d’Okinawa, es va negar a matar la gent i es va convertir en el primer home en la història d’Estats Units per rebre la medalla d’honor sense disparar un tret.”

dilluns, 23 de gener de 2017

La La Land (2016)




[427]

Una pena i una llàstima!

Podria haver estat un bona pel·lícula musical i no ho és. Podria haver estat una bona pel·lícula de ballarins i no ho és. Podria haver estat una bona pel·lícula de jazz i tampoc ho és. I me la sua que hagi estat tan premiada: no val una puta merda! Ni homenatges ni hòsties! Un bunyol ensucrat que tira d’esquena! Ella l’única que se salva perquè fa un bon paper i omple la pantalla… (bonic tòpic). Ell no!



IMDb (8,7):
“Un pianista de jazz s’enamora d’una aspirant a actriu a Los Angeles.”

diumenge, 22 de gener de 2017

Frases, cites i refranys:
tots bojos

“Hi han persones que mai es tornen boges.
Quines vides tan horribles han de viure!”




[ Charles Bukowski (1920-1994) ]

Nocturnal Animals (2016)




[426]

Molt bona. I dura. M’ha agradat.


Li he trobat a faltar una moralitat per acabar. I s’ha d’estar ben despert per entendre-la… però molt bé.




IMDb (7,7):
“La propietària d’una galeria d’art molt rica és perseguida per la novel·la del seu ex-marit, un thriller violent que s’interpreta com un conte de venjança simbòlica.”

Tum, tum…

Hi ha dies que necessito uns greus ben potents dels subwoofers que em facin tremolar l’estòmac per substituir les carències afectives de l’ànima.

dissabte, 21 de gener de 2017

La red Madú (1983)




Alain Goffin (dibuix, tinta), François Rivière (guió)



[16]

En el seu moment… oh!

Aquí, rellegint vells còmics…



Whakoom (Els àlbums / Les aventures de Cairo):
La red Madú (Li réseau Madou, 1982) és una amable i naïf història d’espies explicada pel mestre guionista del gènere negre François Rivière i magníficament plasmada en paper pel poc conegut i per res prolífic autor, Alain Goffin, en la seva particular forma d’entendre la línia clara. Clara i prima. Neta i mínima. El color, pla i opac, característic d’aquest estil, va a càrrec de Françoise Procureur.
La red Madú és el nom d’una cèl·lula de contraespionatge que opera a Brussel·les en el nadal de 1938, de la qual cap dels sis membres que la componen es coneixen entre si i només saben i obeeixen les instruccions de qui els va reclutar. El desconeixement de la identitat dels altres és la millor garantia de salvaguarda per a la seva seguretat i supervivència, però malgrat aquest tallafocs es descobreix la presència d’un talp, un agent doble, que necessita ser identificat abans que caigui tot el grup.”

Dossier Harding (1982)




Flocʼh (dibuix, tinta), François Rivière (guió)



[15]

En el seu moment… oh!

Aquí, rellegint vells còmics…

Em va semblar més interessant ara fa 35 anys… ;-) Ara la història se m’ha fet una mica pesada i, tot i la destresa en el dibuix, el trobo irregular (és “només” el seu segon àlbum).



Whakoom (Els àlbums / Les aventures de Cairo):
“Una intriga policíaca a l’estil d’Agatha Christie, segona entrega de la seva trilogia anglesa (Cita en Sevenoaks i En busca de Sir Malcolm són els altres dos). Recorda a Tintín, però els personatges tenen unes proporcions una mica més realistes, com en Jacobs. Els rostres també són menys esquemàtics que en Tintín, però conservant el llenguatge de línia clara, sense ombres ni excessiu detall en els trets. En la manera de dibuixar a les dones, podem dir que Floc’h parteix de zero, ja que en l’obra d’Hergé i Jacobs aquests estaven gairebé absents. Aquí es tracta de dones belles i elegants que res tenen a veure, per exemple, amb la Castafiore, aconseguint uns personatges atractius i amb encant.”

The Great Wall (2016)




[425]

Ridícula i sòmines com poques…

Mare de Déu senyor! Mira que és dolenta! Quan vaig veure el tràiler ja s’intuïa que devia ser un pastel, però no fins aquest punt…



IMDb (6,3):
“Explica la història d’un mercenari (Matt Damon) empresonat dins de la Gran Muralla en el moment que descobreix el misteri darrere d’una de les més grans meravelles del món. Una onada rere l’altra uns estranys animals ataquen contínuament l’estructura defensiva. En aquest moment la seva recerca de la fortuna es converteix en un viatge cap a l’heroisme ja que s’uneix un gran exèrcit de guerrers d’elit per fer front a aquesta força inimaginable i aparentment imparable.”

#funnywordsgift (111)

“Health and strength to ʻcanutʼ and on hand to be able to peel it.”

[111]

divendres, 20 de gener de 2017

The Accountant (2016)




[424]

Sí, però no.


Al principi prometia més. I mira que sóc bastant anti-Ben Affleck, però m’estava agradant bastant. Però arriba un punt que no s’aguanta per enlloc, tot és més que previsible i se li veu tot el llautó… i mira que això em fa una ràbia!




IMDb (7,4):
“Un geni de les matemàtiques porta els llibres de comptabilitat d’un nou client, en el moment que el Departament del Tresor comença a investigar les seves activitats i el nombre de morts comença a pujar.”

dijous, 19 de gener de 2017

Casa venuda

Una cosa menys.

dilluns, 16 de gener de 2017

Sherlock (2017) S04




[20]

Una obra mestra.

Concretament el capítol 2 d’aquesta 4a temporada, The Lying Detective. El capítol amb menys espectadors de totes les temporades, és un capítol rodó, perfecte, sublim.

El primer també ha estat molt bé. I el més fluixet, el que se li veu el llautó, el tercer…

3 capítols de 88 minuts.



IMDb (9,2):
“Una actualització moderna que en mostra el famós detectiu amb el seu company metge com la solució a la delinqüència del segle XXI a Londres.”