Bloc personal,

diumenge, 30 d’abril de 2017

Beauty and the Beast (2017)




[471]

Un musical justet, justet…


Versió carn i ossos de la pel·lícula d’animació, revisada ara perquè sigui políticament correcta… En fi, arreglar coses per deixar-les socialment més justes i espatllar-ne d’altres. Davant l’esforç d’una producció d’aquest tipus jo hagués esperat alguna cosa creatívament més innovadora.




IMDb (7,7):
“Una adaptació del conte sobre un príncep d’aspecte monstruós i una noia jove que s’enamoren.”

dissabte, 29 d’abril de 2017

Life (2017)




[470]

Puta merda de principi a final…

I no em vull posar de mala llet, però és que… Déu n’hi do quin merdot! Diàlegs ridículs i pocasoltes, situacions inversemblants, no hi ha res que s’aguanti per enlloc. I mai millor dit des del primer minut fins l’últim. Si algún vol saber de què va la pel·lícula quina miri el trailer. La història principal queda resolta al trailer. A partir d’aquí no hi ha res que valgui la pena. I amb un final que es veia venir… Estic molt enfadat… i defraudat!



IMDb (6,9):
“Un equip de científics a bord de l’Estació Espacial Internacional descobreix una forma de vida que evoluciona ràpidament, que va causar l’extinció a Mart i ara amenaça a la tripulació i tota la vida a la Terra.”

#funnywordsgift (125)

“Do pot boil.”

divendres, 28 d’abril de 2017

The Survivalist (2015)




[469]

Atípica… però m’ha agradat.


És una mica estranya… posa èmfasi en detalls que tampoc aporten res i en canvi, altres que potser sí tindrien rellevància, els passa per alt. Però la trobo interessant. Reconec també que és un gust bastant personal… Imprescindible entendre la intro amb les gràfiques per entendre el contexte “futur distòpic apocal·líptic”.




IMDb (6,3):
“En una època apocalíptica de fam, un supervivent viu d’una petita parcel·la de terreny amagat al bosc. Dues dones que busquen aliment i refugi descobreixen la seva granja i es troba amb la seva existència amenaçada.”

dijous, 27 d’abril de 2017

dimarts, 25 d’abril de 2017

Frases, cites i refranys:
“Secció 8”

“- Ho sento pel Pèls a la Mà.
Estaven per donar-li de baixa per motius de salut.

- Què tenia?

- Se l’estava pelant deu vegades al dia. No són merdes. Deu vegades al dia, com a mínim.
La setmana passada el van enviar a Da Nang, amb el curabojos de la Marina. I el fill de puta se la pela a la sala d’espera.
«Secció 8» instantània.
Estava esperant que li aprovessin els papers.”




Frases, cites i refranys:
la mirada dels mil metres

“– Mai ha estat a la merda, no té la mirada.
La mirada dels mil metres.
S’adquireix quan has estat molt a la merda.
És com… com si poguessis veure a través de les coses.

– Jo la tinc.

– Tots els d’infanteria la tenen. Tu també la tindràs.

- De debò?”




Frases, cites i refranys:
no ens podem encorbar

“No et preocupis. Simplement no podem mostrar por. Hem de semblar forts davant seu.

No caiguis. Mentre estiguem de peu, estarem segurs. Ni tan sols ens podem encorbar. Hem d’estar ben drets.”




[ Rester vertical (2016) ]

dilluns, 24 d’abril de 2017

Frases, cites i refranys:
“Mi mamá dice…”

“Mi mamá dice que la vida
es como una caja de bombones,
nunca sabes qué te va a tocar.”




[ Forrest Gump (1994) ]


Si algú ha tingut la desgràcia d’haver de passar per les oficines de l’atur, haurà comprovat que allà si fa no fa passa el mateix. Independentment de si és SOC o és SEPE (només amb aquesta “petita” diferència ja es podria obrir un debat…) mai saps que et tocarà. Hi ha gent encantandora i gent esquerpa amb mala folla. Anava a dir que com a tot arreu, però aquí –no sé perquè– pren més protagonisme el segon grup. Gent amargada disposada a tocar-te els nassos perquè sí, perquè no tenen vida o està tan buida i és tan trista que no tenen res millor a fer. Gent que necessita seriosament teràpia… no sé de quin tipus, però que la necessiten com hi ha Déu.

A veure… jo sóc esquerp. Jo sé millor que ningú que també necessito teràpia. Però… escolta… el que jo he arribat a veure/patir allà dins és seriós. Tampoc cal ser l’amabilitat personificada i vendre’m la moto perquè, de fet, no hi vaig a comprar res… però és clar, hi han uns mínims que estan dins qualsevol manual d’atenció al públic. Ni això caldria, senzillament sentit comú. I repeteixo, hi ha gent –també estranyament en aquest contexte apocalíptic– que són justament el contrari amb una amabilitat i saber estar poc habituals.

Així que, tant si us toca d’un tipus o d’un altre, en la mida que pogueu, quan us atengui algú que hi treballi, feu-li una abraçada. Ho necessiten.

diumenge, 23 d’abril de 2017

Manchester by the Sea (2016)




[468]

PEL·LICULOT! (En majúscules)


Desgarradora i cruel. A mida que es va mostrant la història del que passa en la línia real del temps, cada cop més dura. Excel·lent elecció de la banda sonora. Molt bona.

Òscar 2017 al millor actor per un desconegut “germà de Batman”, Casey Affleck. Merescut!




IMDb (7,9):
“Un oncle deprimit, en morir el seu germà, ha de tenir cura del seu nebot adolescent.”

The Karate Kid (1984)




[467]

Simplona… blanca… i genial!


No podria ser més lineal i més “blanca”. No té res i ho té tot. És clar que és més pel que va “significar” per molta gent de la meva generació i algunes de posteriors que per altres coses…

M’ha sorprés que el Ralph Macchio en versió original no vocalitza i no se l’entén gaire… I que, tot i ser tan simple, hi han uns planos seqüència molt interessants. Per acabar, està malament que ho digui però és el que vaig pensar en el moment de l’estrena, cinematogràficament una noia tant mamelluda i “rodona” respecte el noi la fa poc creïble perquè sembla la seva mare… ;-)




IMDb (7,2):
“Un mestre d’arts marcials es compromet a ensenyar karate a un adolescent assetjat.”

dissabte, 22 d’abril de 2017

#funnywordsgift (124)

“Where there is hair there is joy and filth too.”

Rester vertical (2016)




[466]

Rara… molt rara.


Al principi té una mica de coherència, però ja es comencen a veuen coses “rares”. Al final aquestes coses rares acaben prenent tot el protagonisme i acaba sent totalment surrealista… un disbarat… Però bé. M’ha agradat. ;-)




IMDb (6,5):
“Un guionista de cinema ha de criar un nen tot sol mentre que va buscant inspiració per a la seva nova pel·lícula.”

dimarts, 18 d’abril de 2017

Full Metal Jacket (1987)




[465]

Perquè és un clàssic, que sinó faria mal…

A la intro del principi, el recital d’insults i paraulotes que de sempre ens ha marcat a tots, en la versió original l’speak és més suau que en el doblatge… o potser com ja és tant icònic que el tinc sobrevalorat.



IMDb (8,3):
“Un pragmàtic marine americà observa els efectes deshumanitzants que la guerra del Vietnam té en els seus companys reclutes del camp d’entrenament quan lluiten de manera sanguinolenta en combat.”

The game is over

El joc s’ha acabat.
Ha començat el compte enrera.
Queden dos mesos: maig i juny.
Això és tot.
I partir d’aquí: “Déu proveirà…”
“Ja sabem de quin mal hem de morir…”
“Que passi el que hagi de passar…”
O apretem el cul i ens espavilem ja!

dilluns, 17 d’abril de 2017

The Man Who Laughs (1928)




[464]

L’origen del Joker de Batman!


L’he vista per casualitat, perquè he llegit que el personatge de la versió d’aquesta pel·lícula és en el que es van inspirar per fer el Joker de Batman. I a Déu que és clavat! I la pel·lícula m’ha encantat! Ja no se’n fan d’aquestes…




IMDb (7,8):
“Un noble orgullós es nega a besar la mà del despòtic rei Jaume el 1690, és cruelment executat i el seu fill quirúrgicament desfigurat.”

Fences (2016)




[463]

S’ha de veure.


És clarament una obra de teatre en format cinematogràfic. I ben parida. Parlar i parlar sense parar. És dels pocs casos que recomano veure-la doblada, perquè segur que m’he perdut molts detalls per tal de llegir i no predre el fil de la conversa. També caldria escoltar el doblatge a veure com està… ;-)

El Denzel Washington estava nominat als Oscars, però al final res. Qui sí se’l va emportar va ser la Viola Davis com actriu de repartiment…




IMDb (7,3):
“Un pare afroamericà de classe obrera tracta de criar a la seva família en la dècada de 1950 i mentrestant arriba a un moment clau amb els esdeveniments de la seva vida.”

diumenge, 16 d’abril de 2017

The Girl with All the Gifts (2016)




[462]

Està molt bé i és entretinguda.


Una de zombies “diferenta”. Categoria de zombies que corren més ràpid que l’Usain Bolt… ;-)




IMDb (6,7):
“Una científica i una mestra que viuen en un futur distòpic s’embarquen en un viatge de supervivència amb una nena especial anomenada Melanie.”

dissabte, 15 d’abril de 2017

Segon origen (2015)




[461]

Una altra ocasió desaprofitada…

Té coses que estan bé, sí, però era una ocasió única per fer-ne una pel·lícula amb cara i ulls i s’ha quedat, com sempre, a mig camí. Sense explicar res del que és realment important de la novel·la. Mira si és trist que, un actor secundari –el Sergi López– agafa més protagonisme en pocs minuts que els actors principals en tota la pel·lícula. Molt malament… :(

Hi han coses ben treballades visualment, però totalment superficials. I per altra banda coses importants –independentment de si en el moment de l’adaptació als temps actuals se n’eliminen d’altres– no estan mínimament explicades, com per exemple com aprèn medicina o mecànica en Dídac. Està bé, per exemple, el canvi climàtic, que el generador d’energia solar continui funcionant i que hi hagin mòbils, però perquè ha deixat tot de funcionar?, com ho arregla en Dídac?, hi han extraterrestres o és causa natural? No tenen dubtes en cap moment?, no intenten esbrinar perquè ha mort tothom?, com han mort?, perquè les màquines han deixat de funcionar? En 30 segons que està el Dídac dintre l’aigua, es fa de seguida de nit o cobert de núvols foscos? Explica-ho, collons! No hi ha plantejament de dubtes, ni es fan preguntes. Ho accepten tot tal com els ve. Penso que era bastant fàcil fer quatre picades d’ullet, quatre detallets “sense importància” que no afectessin la línia argumental, a la gent que va crèixer amb la novel·la bullint-li al cap. He dit!

I no vull fer cap comentari dels efectes especials… fa deu anys els feien millor… Ja se m’ha escapat! ;-) Ni dels errors típics –i comprensibles si vols– de veure males herbes recentment tallades a la vora de la carretera, talment passa a The Walking Dead.



IMDb (4,4):
“L’Alba, de 20 anys, i en Dídac, de 10, són els únics supervivents d’una catàstrofe que ha devastat el planeta. La seva supervivència marcarà un nou començament per a la humanitat.”

Terratrèmol

Acabo de notar un petit terratrèmol, aquí i ara. Diga-li terratrèmol, diga-li vibració sísmica… Estic marejat.

Igual només ha estat un mareig, però aquí ho deixo anotat perquè en quedi constància.






CONFIRMAT: terratrèmol magnitud 4,2 amb epicentre a Sils (Girona) a les 13:04 (editat: ara diuen que de 3,8)

#funnywordsgift (123)

“Better to say ‘here has left a coward’ not ‘here are a brave death’.”

divendres, 14 d’abril de 2017

Ai no korîda (1976) (In the Realm of the Senses - L’imperi dels sentits)




[460]

No recordava que tot fos un no parar… ;-)


Diuen que no es massa bona, però a mi m’ha agradat ara, fins i tot més que quan la vaig veure per primera i única vegada. Tenia 10 anys (gairebé 11) quan van estrenar aquesta pel·lícula a França i 14 quan la van estrenar a Madrid… Déu n’hi do! Però jo la vaig veure per televisió, TVE (com han canviat les coses!), quan la van “donar en obert”. Una expectació en l’època. Calculo que ja en tindria 15, 16 o 17… També recordo el tema de la qualificació de la pel·lícula, perquè de tant en tant en feien alguna d’eròtica (parlo del que es podia veure per televisió) i aquesta que clarament és pornogràfica “suau”, diria que es va qualificar com a eròtica. Hi havien les pel·lícules S –eròtiques– i les X –pornogràfiques (sexualment explícites)–, i aquesta era S, si malament no recordo (que també podria ser).

Tothom parla de l’escena final on apareix la castració i de la sang, però a mi això no em va afectar en res… la sang era evidentment d’atrezzo, igual que la titola. En canvi l’escena que em va “marcar” va ser la de l’ou dur. I també la de la penetració final. Són coses que no es veuen tots els dies… ;-)

(No farem comentaris de l’escena dels nens, alguna cosa més que políticament incorrecte en els nostres temps).



IMDb (6,6):
“El relat apassionant de la història de Sada Abe, la relació d’una dona amb el seu “amo” la porta a una obsessió sexual que després acaba amb un final violent.”

The Passion of the Christ (2004)




[459]

Gore per Divendres Sant!


Ideal per veure entre processó i processó.

Doncs no l’havia vista encara i la veritat és que està molt bé. Potser excés de gore, justament el que recordo que comentava la gent que l’havia vista o gent que no la volia veure per això, però encara és poc amb el que es pot fer amb un cos humà…



IMDb (7,2):
“Representa les últimes dotze hores en la vida de Jesús de Nazareth en el dia de la seva crucifixió a Jerusalem.”

Forrest Gump (1994)




[458]

Una pel·lícula “tonteta” molt ben parida.

Com és per passar l’estona no se li ha donat la rellevància que té (en la meva opinió), però és tan bona com qualsevol altra més “intel·lectual”.



IMDb (8,8):
“Encara que no és intel·ligent, Forrest Gump ha estat accidentalment present en molts moments històrics, però el seu veritable amor, Jenny Curran, l’eludeix.”

dijous, 13 d’abril de 2017

Das Boot (1981) (El submarí)




[457]

Un clàssic imprescindible.

Ara les miniatures “canten” i els cromes també, però la tensió claustrofòbica ben realitzada i aconseguida, l’he vist ben poques vegades recentment.



IMDb (8,4):
“El món claustrofòbic d’un submarí alemany durant la Segona Guerra Mundial; l’avorriment, la brutícia i el terror.”

dimecres, 12 d’abril de 2017

Yôjinbô (1961) (Yojimbo)




[456]

M’ha encantat!


M’agrada molt aquesta narrativa de western japonés i tota la utilleria contextual i cultural que fan servir.



IMDb (8,3):
“Un ronin astut arriba a una ciutat dividida per dues bandes criminals i decideix enfrontar-les una contra l’altra per alliberar la ciutat.”

dimarts, 11 d’abril de 2017

Ran (1985)




[455]

Genial però “aburrida”.


Com diria Homer Simpson: “me aburrooo”. Un clàssic. Bona història, excel·lentment explicada, però amb un ritme d’una altra època…



IMDb (8,2):
“Al Japó medieval, un senyor de la guerra ancià es retira i lliura el seu imperi als seus tres fills. No obstant això, subestima enormement la forma en que el nou poder els corromprà i farà s’aniquilin entre ells.”

diumenge, 9 d’abril de 2017

Jesus Christ Superstar (1973)




[454]

Ideal per Setmana Santa.

Recordo la versió que en van fer alumnes de l’IB Manuel de Cabanyes (un parell o tres anys més grans que jo). El que no sabia és que era abans la versió teatral que la cinematogràfica… M’ha tocat la patata, suposo perquè em porta records, però veig a IMDb no té una gran valoració…



IMDb (7,3):
“Versió cinematogràfica de l’obra de teatre musical presentant les últimes setmanes de la vida de Crist de manera anacrònica.”

Lion (2016)




[453]

Gran, gran, gran pel·liculot!

I mira que me l’anava retrassant perquè no em semblava que pugués ser interessant… L’únic però que li poso es diu Dev Patel. Són coses meves però a mi no m’agrada.



IMDb (8,1):
“Un nen indi de cinc anys d’edat es perd en els carrers de Calcuta, a milers de quilòmetres de casa i sobreviu a molts desafiaments abans de ser adoptat per una parella a Austràlia. 25 anys més tard, comença a buscar a la seva família perduda.”

dissabte, 8 d’abril de 2017

El fin de la comedia (2014) S01




[24]

Genial i depriment al mateix temps.

Increïble l’humor intel·ligent d’aquesta rara avis i al mateix temps la tendresa i depressió que pot arribar a generar… en un contexte que ja ho busca. M’ha agradat molt.

6 capítols de 25 minuts.



IMDb (7,8):
“La vida d’Ignatius Farray, un comediant que lluita amb els seus problemes diaris mentre tracte de divertir-se fent monòlegs.”