Bloc personal,

diumenge, 28 de maig del 2017

Alien: Covenant (2017)




[492]

Més del mateix… :(


Tot i les “males crítiques” ja anava preparat, però així i tot, tinc la sensació que aquesta pel·lícula ja l’havia vista… i és més que evident que no… tot just l’estan estrenant als cinemes. Així que, entreté i poca cosa més. Fins i tot diria que, amb la sensació de ja haver-la vista, pot arribar a avorrir, però com “està ben feta” no arriba a aquest punt.




IMDb (6,9):
“La tripulació d’una nau espaial que transporta colons hu amb destinació a un planeta remot, descobreix un paradís inexplorat amb una amenaça més enllà de la seva imaginació i ha d’intentar escapar-se’n.”

dissabte, 27 de maig del 2017

dimecres, 24 de maig del 2017

Nina (2016)




[491]

Doncs a mi m’ha agradat i força!


Encara que està mal valorada a IMDb a mi m’ha agradat molt. És clar que té les seves cosetes. Potser la més important i vistosa és que la Zoe Saldana és massa “guapa” per fer de la lletja i esquerpa Nina Simone. Per altra banda, ara mateix la tinc massa identificada amb la tinent Uhura d’Star Trek i Gamora dels Guardians de la Galàxia. Amb tot, durant el devenir de la pel·lícula, poques vegades veig els personatges de ciència ficció d’aquestes produccions amb més repercusió. Veig la Nina. La segona és que ella en canta totes les cançons que sonen a la pel·lícula; a sobre ho fa molt bé; però la Nina tenia una veu molt personal i inconfundible i, és clar, qui l’hagi sentida fins i tot es fa estrany sentir temes clàssics seus en una veu “normal”… Pel demés, la història i la manera d’explicar-la, a mi m’ha enganxat de principi a final. “30 anys d’alcohol, drogues i malaltia mental”, és una frase que diu la mateixa Nina i que descriu bastant bé els tristos finals de molts d’aquests genis.




IMDb (5,2):
“La història de la pianista i cantant de jazz, morta el 2003, Nina Simone incloent el seu ascens a la fama i la relació amb el seu representant de Clifton Henderson.”

dilluns, 22 de maig del 2017

Star Trek Beyond (2016)




[490]

Regulera, però a mi ja em va bé.



Lorem ipsum.



Doncs sí. Potser la més fluixa de les 3. I potser és perquè ja no hi és el J.J. Abrams a la direcció. Amb tot, m’ho passat d’allò més bé i he rigut com una criatura quan, per exemple, intentava arrancar la nau en baixada… ;-)




IMDb (7,1):
“La tripulació de l’USS Enterprise explora els confins de l’espai desconegut on es troben amb un nou enemic despietat, que els posa a ells i tot el que la Federació representa, a prova.”

diumenge, 21 de maig del 2017

Aquarius (2016)




[489]

No sé si bé o malament… encara l’estic processant… ;-)


… com el polvo de la Sònia Braga. Està clar que ha captat el meu interés de principi a final, però en el fons ha passat de tot i no ha passat res i no sé si això és bo o és dolent.




IMDb (7,8):
“Clara, una vídua de 65 anys d’edat i jubilada com a crític musical, va néixer en una família rica i tradicional a Recife, Brasil. Ella és l’última resident d’Aquarius, un original edifici de dues plantes construït en la dècada de 1940, en una zona de classe alta de Recife, a primera línia de platja. Tots els altres apartaments ja han estat adquirits per una constructora que té altres plans per a aquest edifici, però Clara s’ha compromès només a marxar quan mori i participarà en una guerra freda amb l’empresa. Aquesta tensió destorba Clara mentre passa el seu dia a dia, així com es mostra ferma en la seva manera de pensar sobre els seus éssers estimats, el seu passat i el seu futur.”

dissabte, 20 de maig del 2017

On the Milky Road (2016)




[488]

Realment sorprenent!


Una mica més curta i més simplificada i hagués estat una maleïda genialitat… s’ha fet un pèl llarga, innecessàriament (EMHO).




IMDb (7,0):
“Una història que s’estén a través de la guerra, l’amor i la vida com un reclús.”

#funnywordsgift (128)

“Break the ice.”

[128]

divendres, 19 de maig del 2017

Silence (2016)




[487]

Correcte, però no m’interessa gens ni mica…


I per molt ben feta que estigui, és pesadeta de nassos. De les coses bones també te’n canses…




IMDb (7,3):
“Al segle 17, dos sacerdots jesuïtes portuguesos viatgen al Japó en un intent de localitzar al seu mentor, que es rumoreja que té l'apostasia compromesa, i per propagar el catolicisme.”

dijous, 18 de maig del 2017

Kimi no na wa. (2016) (Your Name.)

[486]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Makoto Shinkai
Guió: Makoto Shinkai
Veus de doblatge: Ryûnosuke Kamiki, Mone Kamishiraishi, Ryô Narita

[ Animació, drama, fantasia ] 1h 46min

Sinopsi

IMDb (8,4):
“Dos desconeguts es troben vinculats d’una manera estrambòtica. Quan es formi una connexió, la distància serà l’únic que els mantindrà separats?”

Crítica

Bé… peeerò…

Mal acostumat a les pel·lícules de Ghibli, tot i que aquesta les supera en moltes coses, en altres es queda clarament per sota. És curiós veure com hi han pel·lícules orientals dedicades a un target d’edat tant concret, quan a occident les preparen per a tots els públics i com més ampli és aquest marge, millor…

[Editat 24/05/21] Quatre anys després, l’he tornat a veure per tercera o quarta vegada i m’agrada encara més. Encara vaig descobrint nous detalls que la converteixen en una pel·lícula de referència. Una d’elles és el títol, que tant en japonès com en anglès porten un punt final, tot i que, em sembla, la traducció més correcta seria "El teu nom és…" amb el verb i els punts suspensius, que són les paraules finals.

Com a curiositat, quan vaig escriure incialment aquesta entrada, la valoració era 8,6 i ara veig que és 8,4… En la meva opinió això no vol dir pràcticament res, més enllà que, des de l’èxit l’ha vist molta més gent que els otaku habituals i hi ha hagut molta gent, com jo mateixa al principi, que li ha costat entendre-la.

Resum (amb espòilers)

Mitsuha Miyamizu és una noia de secundària que viu a la ciutat rural d'Itomori, prop d'Hida. Avorrida de la ciutat, vol ser un noi de Tòquio en la seva pròxima vida. Inexplicablement comença a canviar de cos de manera intermitent amb Taki Tachibana, un noi de l’institut de Tòquio, que es desperta com l’altra persona i ha de viure les seves activitats i les seves interaccions socials durant el dia. Els dos inicialment creuen que aquestes experiències són somnis vius, però finalment s’adonen que poden comunicar-se entre ells deixant missatges en paper, telèfons i, de vegades, a la pell de l’altre. Mitsuha (en el cos de Taki) estableix a Taki una cita amb el seu company de feina Miki Okudera, mentre que Taki (en el cos de Mitsuha) fa que Mitsuha sigui popular a l'escola. Un dia, Taki (al cos de Mitsuha) acompanya l’àvia de Mitsuha, Hitoha, i la seva germana Yotsuha, a deixar el ritual kuchikamizake d’alcohol, fet per les germanes, com a ofrena al santuari sintoista situat a la part superior de la ciutat. Es creu que representa el cos del déu guardià del poble que governa sobre les connexions i el temps humans. Taki llegeix una nota de Mitsuha sobre el cometa Tiamat, que s’espera que passi el més proper a la Terra el dia del festival de tardor. L'endemà, Taki es desperta al seu cos i va a una cita amb Miki, que li diu que li agradava la cita, però també que pot dir que està preocupat pels pensaments d'una altra persona. Taki intenta trucar a Mitsuha per telèfon, però no pot arribar a ella i troba que el canvi de cos ha finalitzat.

Taki, Miki i el seu amic Tsukasa viatgen a Gifu en tren en un viatge a Hida, tot i que Taki desconeix el nom de la ciutat, sinó que confia en els esbossos que ha fet del paisatge circumdant de memòria. Un propietari de restaurant a Hida reconeix la ciutat a l’esbós com Itomori, originària d’aquí. Porta a Taki i els seus amics a les ruïnes de la ciutat, que ha estat destruïda i on van morir cinc-cents residents quan el cometa Tiamat es va fragmentar inesperadament tres anys abans. Mentre contempla el cràter d’impacte amb incredulitat, Taki observa que els missatges de Mitsuha desapareixen del seu telèfon i els seus records d’ella comencen a desaparèixer. Taki troba el nom de Mitsuha en el registre de víctimes mortals i es pregunta si el canvi de cos era només un somni. Mentre Miki i Tsukasa tornen a Tòquio, Taki viatja al santuari, amb l'esperança de retrobar-se amb Mitsuha i avisar-la del cometa. Al santuari, Taki beu el kuchikamizake de Mitsuha i després cau en una visió, on albira el passat de Mitsuha. També recorda que ja s'havia trobat amb Mitsuha en un tren tres anys abans quan va arribar a Tòquio en el seu propi període de temps per trobar-lo, tot i que Taki no la va reconèixer ja que el canvi de cos encara havia de produir-se en el seu període temporal. Abans d’abandonar el tren amb vergonya, Mitsuha li havia lliurat la cinta de cabell, que des de llavors porta al canell com a encant de bona sort.

Taki es desperta al cos de Mitsuha a casa seva al matí del festival. Hitoha dedueix el que ha passat i li diu que la capacitat de canvi de cos ha passat a la seva família com a cuidadores del santuari. Taki convenç a Tessie i Sayaka, dos dels amics de Mitsuha, perquè els ciutadans evacquin Itomori, desactivant la subestació elèctrica i emetent una falsa alerta d'emergència. Taki es dirigeix ​​cap al santuari, adonant-se que Mitsuha deu estar al seu cos allà, mentre Mitsuha es desperta al cos de Taki. A la part superior de la muntanya durant la posta de sol, els dos perceben la presència de l’altre, però estan separats per períodes de temps contrastats i no es poden veure. Quan cau el crepuscle (anomenat a la pel·lícula com "hora màgica" o kataware-doki), [nota 1] tornen als seus propis cossos i es veuen en persona. Després que Taki torni la cinta de Mitsuha, intenten escriure els seus noms a la palma de l’altre perquè es recordin. Abans que Mitsuha pugui escriure la seva, però, el crepuscle passa i tornen als seus respectius períodes de temps. Quan el pla d’evacuació falla, Mitsuha ha de convèncer el seu pare Toshiki, l’alcalde d’Itomori, per evacuar tothom. Abans de fer-ho, Mitsuha s'adona que els seus records de Taki s'esvaeixen i descobreix que va escriure "T'estimo" a la seva mà en lloc del seu propi nom. Els fragments del cometa xoquen contra la Terra i destrueixen Itomori. Taki es desperta en el seu propi període de temps sense recordar res.

Cinc anys després, Taki s’ha graduat de la universitat i busca feina. Intueix perdre alguna cosa important que no pot identificar i sent un interès inexplicable pels esdeveniments que envolten el cometa, ara fa vuit anys. La ciutat d’Itomori havia estat destruïda; no obstant això, tota la seva gent va sobreviure ja que havien evacuat just a temps. Mentrestant, Mitsuha s'ha traslladat a Tòquio. Temps després, Taki i Mitsuha es veuen mútuament quan els seus respectius trens es passen, i de seguida es veuen atrets a buscar-se. Cadascun desembarca i corre per trobar l’altre, reunint-se finalment a les escales del santuari Suga [ja]. Taki crida a Mitsuha, dient que sent que la coneix, i ella respon igual. Després d’haver trobat allò que cadascun havia buscat durant molt de temps, van vessar llàgrimes de felicitat i es pregunten simultàniament el seu nom.

dimecres, 17 de maig del 2017

Ah-ga-ssi (2016) (The Handmaiden)

[485]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Park Chan-Wook
Guió: Sarah Waters (novel·la Fingersmith), Seo-kyeong Jeong, Park Chan-Wook
Actors: Kim Min-hee, Ha Jung-woo, Cho Jin-woong

[ Drama, romanç, thriller ] 2h 25min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Una noia és contractada com a criada d’una hereva japonesa, però al mateix temps està involucrada en secret en una conspiració per estafar-la.”

Crítica

Carai amb els coreans…

Tres històries pel preu d’una! Boníssima! A mi m’ha atrapat des dels primers fotogrames. Sembla estrany que hagi passat tant desapercebuda… és clar que, amb l’ola de neopuritarisme que hi ha últimament, potser no és tant estrany…

[ Editat 18/11/21 ]:
Acabo de revisionar aquesta pel·lícula i encara no puc sortir del meu astorament preguntant-me una vegada i una altra “com és possible que l’hagi oblidat completament!”. No recordava absolutament res de la pel·lícula, tot i haver resultat sorprenentment bona. Només recordava vagament una escena de la biblioteca i la serp del terra. Ni tan sols visualitzant l‘altre cartell de la pel·lícula en la que surten els personatges principals.

Resum (amb espòilers)

Part 1
A la Corea ocupada pels japonesos, un estafador que opera sota el sobrenom de "Comte Fujiwara" planeja seduir una hereva japonesa anomenada Lady Hideko, després casar-se amb ella i enviar-la a un asil per tal de robar-li l'herència. Contracta una carterista anomenada Sook-hee per convertir-se en la minyona d'Hideko i animar l'Hideko a casar-se amb ell.

L'Hideko viu amb el seu oncle Kouzuki, un home coreà que va ajudar els japonesos a fer-se càrrec del seu país a canvi d'una mina d'or. Aleshores, Kouzuki utilitza aquesta riquesa per alimentar la seva obsessió pels llibres rars, venent falsificacions per acumular més diners i llibres. La feina principal de Sook-hee és ajudar a l'Hideko a preparar-se per llegir per als convidats de Kouzuki. Tornant frustrat d'una lectura, Hideko demana a Sook-hee dormir al seu costat. Les dos acaben fent l'amor, amb el pretext de preparar l'Hideko per a la seva vida matrimonial amb el comte. Sook-hee comença a expressar reticències sobre el pla, però quan la mateixa Hideko suggereix que estima algú que no sigui el comte, Sook-hee insisteix en el matrimoni. L'Hideko li dona una bufetada i la llença violentament de l'habitació.

Quan en Kouzuki marxa de negocis durant una setmana, Hideko i Fujiwara fugen. Després de cobrar l'herència d'Hideko, es revela que la ingenuïtat d'Hideko era part de l'estafa. Ella i Fujiwara enganyen a Sook-hee i convencen l'asil que ella és la "comtessa" perquè la retinguin en lloc d'Hideko.

Part 2
Una sèrie de flashbacks mostren que la "pràctica lectora" d'Hideko era, de fet, Kouzuki ensenyant-li a llegir eròticament pornografia sàdica des que tenia cinc anys. Els flashbacks mostren un règim d'abús psicològic i físic que degrada gradualment la seny de la tia de l'Hideko, que finalment es troba penjada d'un arbre al pati, i així Hideko pren el relleu com a lector de les subhastes. Quan Hideko qüestiona la descripció d'un penjat en un llibre que ha de llegir, en Kouzuki li diu que va assassinar la seva tia amb dispositius de tortura al soterrani després que ella intentés fugir.

En un passat més recent, el comte s'adona que seduir a Hideko seria impossible i, en canvi, la inclou en el pla per fugir i després dividir la seva herència. Quan Hideko expressa la seva por al seu oncle, el comte li regala un flascó d'opi amb el qual es pot suïcidar, perquè mai la puguin portar amb vida al soterrani. Hideko demana al comte que li trobi una noia per contractar com a minyona i que internaran a un asil al lloc d'Hideko.

Mentre rep les instruccions del comte, que s'aprofita de l'analfabetisme de Sook-hee, Hideko s'enamora inesperadament d'ella. Hideko intenta confessar el seu amor, però quan Sook-hee insisteix que el matrimoni continuï, Hideko la llença de l'habitació i intenta penjar-se. Sook-hee la salva i tots dos admeten les seves trames. La Hideko ajuda a la Sook-hee a escriure una carta a la seva família per dir-li que s'ha unit amb l'Hideko i a tramar un complot per allunyar Hideko i Sook-hee dels homes que els han estat manipulant. La Hideko li mostra a Sook-hee els llibres que es va veure obligada a llegir i Sook-hee comença a destruir la biblioteca. Hideko anomena Sook-hee "el seu salvador" i s'uneix a destruir la col·lecció del seu oncle.

Part 3
Després de deixar Sook-hee a l'asil, Fujiwara i Hideko mengen junts, on Fujiwara vol que l'Hideko es torni a casar amb ell, aquesta vegada com a Sook-hee, ja que han canviat d'identitat. També revela que Sook-hee morirà d'aquí a uns quants dies, cosa que farà que Hideko qüestioni els desitjos de Fujiwara. L'amic de Sook-hee, Bok-soon, incendia l'asil i es fa passar per bomber per rescatar Sook-hee. Hideko dosifica el vi de Fujiwara amb gotes de l'ampolla d'opi, fent que es desmaii mentre ella agafa els diners i se'n va. Les dones es reuneixen i fugen juntes, disfressant Hideko d'home per evitar ser detectades.

Kouzuki captura en Fujiwara en rebre una carta de Hideko que detalla l'engany de Fujiwara. Tortura a Fujiwara al seu celler amb la seva col·lecció d'eines antigues de creació de llibres i el pressiona per obtenir detalls sexuals sobre la seva neboda. Fujiwara inventa una història sobre fer l'amor la nit de noces, mentre un flashback mostra que va veure com Hideko es masturbava abans de tallar-se la mà amb un ganivet per tacar-li els llençols, negant-se a consumar el matrimoni. Quan en Kouzuki demana més detalls, en Fujiwara el convenç de donar-li un dels seus cigarrets. Després de fumar, un Fujiwara disgustat es nega a donar més detalls. Kouzuki nota que els cigarrets estan produint fum blau. Fujiwara revela que els seus cigarrets havien estat lligats amb mercuri i el gas tòxic del fum els mata a tots dos.

En un ferri a Xangai, la Xina, Sook-hee i Hideko celebren la seva nova llibertat fent l'amor una vegada més.

dilluns, 15 de maig del 2017

Gifted (2017)




[484]

Gairebé rodona.


A mi, la temàtica d’aquest tipus de pel·lícules m’encanten. A sobre veure el Capità Amèrica amb una mica de menys volum i cara trista m’hi aporta un plus. I la nena maquíssima. Molt expressiva i molt creïble. El que passa és el de sempre: que és tot massa perfecte i bonic per ser real… ;-) Per la resta, està molt ben feta. Ben feta, ben filada, ben argumentada, els bons són bons, els dolents són dolents, els girs “inesperats”… ;-)

NOTA: que diuen que a les Espanyes no l’estrenen fins el 30 de juny… :D :D :D




IMDb (7,8):
“Frank, un home que cria la filla de la seva germana que acaba sent una nena prodigi comença una batalla per la seva custòdia amb la seva mare que no havia vist encara mai la nena.”

diumenge, 14 de maig del 2017

Ghostbusters (2016)




[483]

Psé, psé…

Al prinicipi ha estat bastant entretingut. Després m’he aburrit com una ostra i he vist totes les mancances de l’“experiment”. I al final sembla que la cosa ha millorat una miqueta especialment amb els “cameos”… En definitiva, és bastant dolenta, però pot arribar a entretenir.



IMDb (5,4):
“Arran d’una invasió fantasma a Manhattan, les entusiastes de tot allò paranormal Erin Gilbert i Abby Yates, l’enginyera nuclear Jillian Holtzmann i la treballadora del metro Patty Tolan s’ajunten per aturar l’amenaça d’un altre món.”

Alice in Wonderland (1903)




[482]

Un petit descobriment de gairebé 9 minuts.


Em sembla que és la més antiga que he vist… darrera de Le voyage dans la lune (1902) una joia en tots els sentits i que, comparada amb aquesta, a part de que està molt malmesa, té “poca” imaginació (la d’Alícia, dic). I em sembla que és més llarg el resum que la pel·lícula mateixa… ;-)




IMDb (6,3):
“Alícia s’adorm en un jardí i es desperta per un conill blanc difuminat en armilla amb rellotge de butxaca. Ella el segueix per un forat i es troba en una sala de moltes portes. Una clau obre una petita porta: després d’una bona estona, a través de la porta arriba a un jardí on l’espera un gos. Més tard, a la casa del conill, la seva grandària és de nou un problema. Tracta d’ajudar a una mainadera amb un nadó plorarner i a continuació, un gat de Cheshire la dirigeix a una festa de te amb el Barreter Boig i la Llebre de Març. Finalment Alícia comtempla una processó real: totes les cartes de la baralla precedeixen a la reina de cors, que li dóna la benvinguda i tot seguit s’enrabia i acaba demanant al botxí real. Alícia ha de córrer per salvar la seva vida.”

La tortue rouge (2016)




[481]

Molt bonica, però em falta un perquè.


Només per ser d’animació, el meu respecte més gran. Si a sobre hi aposten bèsties pardes tipus Studio Ghibli, per alguna cosa serà. Però m’hi falta la clàssica “moraleja” de tots els contes i/o històries. Està tot molt bé, millor que bé, però tot plegat… per què? I també em falta informació de detalls del com, però això ja no és tant important… ;-)




IMDb (7,6):
“Un home naufraga en una illa deserta i es troba amb una tortuga de color vermell que canvia la seva vida.”

dissabte, 13 de maig del 2017

People Places Things (2015)




[480]

Molt bé. Simple i efectiva.


La veritat és que l’actor i la història ja em tenen guanyat abans de començar… així que, per poc bé que hagi estat, ha estat estupenda!




IMDb (6,9):
“Will Henry és un dibuixant de còmic que tot just s’acaba de separar i ha d’equilibrar la criança de les seves filles bessones i una aula plena d’estudiants mentre explora i navega per les complexitats d’un nou amor i deixa anar de la dona que el va deixar plantat.”

#funnywordsgift (127)

“Making it explode.”

[127]

divendres, 12 de maig del 2017

The Holy Mountain (1973)




[479]

WTF! Qui t’entengui que et compri!

I no és cap tonteria… hi ha una producció darrera que espanta. Hi ha alguna cosa, però no sé el què és… A primera vista diria SU-RREA-LIS-MO, però em sembla que no va per aquí la cosa.



IMDb (7,9):
“En un món corrupte per la cobdícia del combustible, un poderós alquimista s’emporta el personatge de Crist i set individus materialistes a la Muntanya Sagrada on esperen aconseguir la il·luminació.”

dijous, 11 de maig del 2017

“El gordo ese” i una mica tonto, també

Des de fa ben bé 15 anys, com hi havia un desfase entre el pes que em marcava la balança de casa i el pes que marcava la balança del metge, faig decidir afegir-li 6 Kg a la de casa. Així, per exemple, si realment pesava 90 Kg a mi em marcava 96 Kg perquè sabia que quan aniria al metge allà em diria que pesava 95 o 96 Kg. Bàsicament em curava en salut per no fotre’m un susto massa gran. I tots els pesos marcats fins ara han estat amb una afegit de 6 Kg. Tenia les “visites” a casa fins els nassos perquè els que es fotien el susto eren els que provaven la balança. Jo els avisava que estava 6 Kg sobrepassada i ja està, però de moment el susto no els hi treia ningú.

Ara, d’un dia per un altre, vaig comprovar que havia pujat, de cop, entre 3 i 4 Kg i que en comptes de ser una cosa passatjera es mantenia i, en la meva dèria hipocondríaca ja pensava que alguna cosa se m’havia “trencat” dintre meu i m’havia fet guanyar aquests 3 kg de cop que no havia manera de baixar. Amb la mosca darrera l’orella em tenia!

Una setmana. Una setmana he tardat en donar-me compte que amb algun copet que li havia donat amb el peu, en comptes dels 6 Kg de sobrepés que li tenia afegits a la balança, havia passat a 9 Kg! I aquesta era la diferència i paranoia amb la que porto des de fa una setmana… No es pot ser més tonto!

En definitiva, que he decidit deixar el pes original que marca la balança. Deixar el zero al zero. I si peso 90 Kg, que marqui 90 Kg. Així que, a partir d’ara, totes les gràfiques d’aquesta secció aniran amb el pes “bo” i per tant 6 Kg per sota del que hi ha hagut marcat sempre.

He dit.

dimecres, 10 de maig del 2017

Pawn Sacrifice (2014)




[478]

Bobby Fischer… el boig… bé… força bé.


Una altra de “based on a true story” que tant agrada als americans.




IMDb (7,0):
“Durant la Guerra Freda, Bobby Fischer, el prodigi dels escacs nord-americà, es troba atrapat entre dues superpotències i les seves pròpies lluites en les que acaba desafiant a l’imperi soviètic.”

dilluns, 8 de maig del 2017

A Walk in the Woods (2015)




[477]

Tonta i simplona, però a estones he rigut com un babau.


Quina manera més ridícula de tirar la reputació de tota una vida en una pel·lícula ”de passar l’estona” tant justeta, no? No serà que en el fons és una promo d’una zona geogràfica americana concreta? Doncs si és així, almenys fes-ho bé… És bastant dolentota, però té el seus puntets.




IMDb (6,3):
“Després de passar dues dècades a Anglaterra, Bill Bryson torna als EUA on decideix que la millor manera de connectar amb la seva terra natal és caminar el sender dels Apalatxes amb un dels seus amics més antics.”