Bloc personal,

divendres, 30 de juny de 2017

Okja (2017)




[501]

Desconcertant… “i-ara-què”…


Per un cantó molt bé i per un altre molt malament… Molt ben feta, però sense “ànima”. La part coreana, pulcra com poques, però amb la sensació que no hi ha res més… no sé com explicar-ho. I l’americana més “normal” perquè hi estem acostumats. I sí, hi ha un missatge que fins ara poques vegades s’havia donat d’aquesta manera, però a mi m’ha deixat desconcertat. Per un cantó veus un “conte infantil” de Totoro amb tot el respecte a la natura que vulguis, per un altre una crítica a la indústria càrnica per la mala praxis com la que alguns hem vist a aquests vídeos de YouTube de “míralo-antes-que-lo-borren”. I tot arrebossat amb quatre acudits que et poden fer treure el somriure, però no li veig la relació ni el què… O sigui, que no sé què pensar-ne.

Pel que fa als personatges/actors també una mica de tot: El porc/hipopòtam és Totoro, clarament. La nena, la de qualsevol de les pel·lícules de Ghibli. La “dolenta” de la pel·lícula –Tilda Swinton– no m’agrada gens (com actriu). Això sí, he trobat genial la interpretació que fa Jake Gyllenhal de l’estrafolari presentador Johny Willcox. L’activista del FLA, el Jay –Paul Dano–, sembla estar de moda, però té un físic molt estrany i no m’atreu gens. En canvi “el xino” de The Walking Dead –Steven Yeun– m’ha fet gràcia veure’l en “un altre paper”.

Al final, tot molt “correcte”, molt ben gravat, molt ben produït, amb una crítica a l’explotació animal molt potent… però jo m’he quedat com si res, com esperant un “i-ara-què”…



IMDb (7,7):
“Mija és una noieta sud-coreana que arrisca tot per evitar que una potent empresa multinacional segresti al seu millor amic, un animal gegant anomenat Okja.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada