Bloc personal,

dijous, 31 d’agost de 2017

King Arthur: Legend of the Sword (2017)




[516]

Doncs m’ha agradat moltíssim…

Em pensava que seria un pastel del tipus The Great Wall (2016) –que també tenia coses bones, tot sigui dit– i m’ha sorprés molt gratament. Vestuari, llum, escenografia, tot tipus de detalls en els que habitualment m’hi fixo, molt ben cuidats i treballats. És una pel·lícula d’entreteniment, tampoc ens enganyem, que ningú hi busqui rigurositat històrica, però molt molt ben feta. Aquest Guy Ritchie sap el que es fa.

No està massa ben valorada, però jo l’he trobat encertadíssima. I això que el trailer em donava a entendre que seria el comentat en l’anterior pàrraf…

M’ha fet gràcia veure ‘Littlefinger’ –àlies ‘Meñique’ de Game of Thrones–, recentment protagonista per ser executat en l’últim capítol… ;-)




IMDb (7,0):
“Robat del seu dret de naixement, Arthur apareix amb força en els carrerons marginals de la ciutat. Però una vegada treu l’espasa de la pedra es veu obligat a reconèixer el seu veritable llegat tant si li agrada com si no.”

dimecres, 30 d’agost de 2017

Star Trek: Voyager (1996-97) S03




[36]

La temporada més justeta fins ara…

Aquesta temporada ha començat molt malament. Capítols molt mediocres. Fins i tot una oportunitat que tenien de fer justícia a la, per a mi, millor pel·lícula dels personatges originals –Star Trek IV: The Voyage Home (1986)– ha quedat molt desdibuixada i ha anat a pitjor per un mal plantejament.

Els uniformes que sempre m’han fet gràcia, ja vaig comentar que eren monos de treball i justament en aquest doble capítol fan que tot el que envolta el nom Star Trek sembla que sigui cartró pedra… Tot i estar disposat a la mentida que és la ficció, no hi ha res creïble.

Amb tot, en els darrers capítols d’aquesta temporada hi han hagut coses interessants i s’ha notat un treball en el vestuari i les segones i terceres equipacions (tratjes alternatius) i tenen atractiu. S’han vist ganes de començar una bona 4a temporada.

Al mateix temps que estaven emetent aquesta sèrie, també es podia veure Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) en la seva 5a temporada.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada.



26 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys de distància a màxima velocitat warp de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

dilluns, 28 d’agost de 2017

Game of Thrones (2017) S07




[35]

Ara sí, la valoració: ole!

En la meva opinió, l’últim capítol el més fluixet, però és clar, s’havien de deixar tancades algunes històries per obrir-ne d’altres… potser massa fils a resoldre en un sol capítol, però així van les coses. A nivell d’intriga bé, però a nivell d’acció i de “bitxus” extraordinaris els millors el 4t i el 6è. Ja vaig explicar que “segueixo Game of Thrones des del capítol 1 de la primera temporada. Des del principi m’ha semblat una sèrie diferent i molt interessant. Però hi han hagut temporades i capítols que han estat d’allò més avorrits i, sobretot, sonsos. Haig de reconèixer que tot i seguir-la, només m’ho vaig començar a passar bé en el moment que sortien els personatges “irreals”: els dracs, els caminants blancs, els zombies, els gegants… I no sé si per portar una mica la contrària, en el punt en que tothom lloava les grandeses de la sèrie jo en començava a estar una mica fart… molta superproducció, molta tonteria, però la sèrie estava d’allò més avorrida –si li treiem aquells moments molt puntuals que per nassos havien de capgirar-ho tot, és clar–.”

“Doncs justament en aquest punt ha començat la setena temporada i ja no sé si sóc jo o és que realment hi ha hagut un canvi molt gran, radical diria jo, però a millor. Els capítols estan tots molt interessants (de moment, havent vist el capítol 5è, el millor per mi ha estat el 4t que sincerament penso és una petita joia). I no és ja només la història que expliquen, els personatges que ja coneixem que tornen una vegada més a fer de les seves, sinó que la il·luminació i la fotografia estan sent excel·lents i aquelles coses de vestuari que fins ara passaven desapercebudes –parlo per mi, és clar– ara prenen protagonisme i tot té sentit. Però és que a més no hi han capítols anodins i altres excessívament carregats, sinó que ara està tot més compensat.”


El que més greu em sap és el gran spoiler del cartell, que vaig tardar en donar-me compte del que volia dir… i finalment en l’últim capítol hi ha el desenvolupament. ;-)



7 capítols de 50-80 minuts.



IMDb (9,5):
“Nou famílies nobles lluiten pel control de les terres mítiques de Westeros mentre que un terror molt antic torna després d’estar inactiu durant milers d’anys.”

diumenge, 27 d’agost de 2017

Dit trencat / luxat / esquinçat

Ahir mateix, fent un mal gesto, se’m va torçar completament el dit petit del peu dret. No vaig sentir cap dolor. Només un “creeeck”… Avui estava així, inflat i amoratat. Pressumeixo que, més que trencat, hi ha hagut una luxació en l’articulació, però avui sí fa mal… :(

Ara què toca doncs? Descans sí o sí!

88,5 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

88,5 Kg (pes real)

The Mummy (2017)




[515]

Bastant regulera… però bé.

Bastant simple, amb detalls molt treballats i altres escenes que semblen d’obra de teatre de primària. Però al cap i a la fi l’objectiu era entretindre i jo m’ho he passat bé. Ara bé, si volen fer el Dark Universe dels monstres de la Universal, cal que s’ho treballin una mica més per la propera. Aquí, de monstres, a part de la mòmia i tot el seu exèrcit de zombies –perquè ja no són mòmies resucitades, són directament zombies en el concepte actual de zombie– hi surten el Dr. Jeckyll / Mr. Hyde i només al final de déu Seth, però ja deixen clar que en la propera vampirs com a mínim… A més, hi ha hagut un moment que m’ha recordat An American Werewolf in London (1981), el que no sé si està fet expressament o és una coincidència… ;-)

Ara m’he estat mirant això del Dark Universe i veig que pel 2019 la propera és La núvia de Frankenstein i seguiran La criatura del Llac Negre, L’home invisible (Johnny Depp), Van Helsing, L’home llop, Frankenstein (Javier Bardem), Dràcula, El fantasma de l’òpera i El geperut de Notre-Dame. Ara que, amb la crítica rebuda per aquesta, potser s’ho replantegen tot…

Ja fa temps que el Russell Crowe no m’agrada gens i veure’l en qualsevol pel·lícula, d’entrada, em provoca rebuig… però són coses meves.



IMDb (5,6):
“Una princesa egípcia de fa 5000 anys es desperta de la seva cripta sota el desert portant amb ella la malevolència creixent durant mil·lennis i tot de terrors que desafien la comprensió humana.”

dissabte, 26 d’agost de 2017

#funnywordsgift (142)

“Whoever you understand, that you buy.”

[142]

dimarts, 22 d’agost de 2017

Joker (2008)




Brian Azzarello (guió) i Lee Bermejo(dibuix)
(Joker)

[ Còmic americà, superherois ] (ed. 2015)



[24]

Definitivament no m’agrada el còmic americà!

Se suposa que és una obra mestra, per la qual cosa està editada en versió “deluxe” amb portada geltex i funda de PVC transparent. Però estem davant “còmic de superherois americà”, tota una etiqueta que cal estar a un nivell força alt només per igualar-se. És d’aquesta manera que en reconec la mestria d’alguns, però no m’agraden gens les històries que s’expliquen, com s’expliquen i la manera de visualitzar-les. Què hi farem! Per gustos els colors!

En canvi, per exemple, les pel·lícules darreres que estan fent estan molt ben realitzades, però no tenen res a veure amb els còmics, tot i que en algun moment s’hi han inspirat. Però ja per començar, la manera en que s’expliquen les històries –el guió, parlant finament– no tenen res a veure amb aquests “subproductes”… M’han agradat més alguns esbossos que es mostren al final de l’edició de luxe que els dibuixos que es mostren en les pàgines. Tampoc m’han agradat massa els colorejats. Sóc un torracollons? Molt possiblement… ;-)



Whakoom:
“A través dels ulls d’un mindundis del tres al quart, Brian Azzarello i Lee Bermejo aprofiten les pàgines d'aquesta novel·la gràfica per retratar els baixos fons de Gotham i reinterpretar-se de forma tan sorprenent com a perturbadora a l’enemic per excel·lència de l’Home Ratpenat.”



dilluns, 21 d’agost de 2017

Game of Thrones S07E06

Ole tu! Chapeau!

Buenas noches, Punpun 6 (2009)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial



[23]

Dura!

Les desafeccions dels adolescents, dels adults, dels nois, de les noies, de tothom, explicades tal qual, com la vida mateixa. Ben crua! Cada cop m’impressiona més.

Llegit en una sola sentada… quan comences, no ho pots deixar!

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun ha aconseguit entrar en un prestigiós institut prop de casa. Estava contentíssim i en plena eufòria per haver aconseguit que la seva companya de batxillerat Kanie acceptés sortir un dia amb ell, però després d’una discussió amb la seva mare aquesta li engega que més val que no torni a casa. Principis d’estiu d’un noi de quinze anys que no sap on ficar-se.”






RESUM (amb spòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.



11 capítols - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)


Capítol 57: Punpun ha anat a una sala de vídeojocs a passar la nit. En el seu cap mal descansat es repeteixen imatges del clauer trencat de la Midori, Toshiki –el boig de la secta– anunciant “buenas vibraciones”, la quedada amb la companya d’institut –Kanie–, palles mentals variades, caminant per la foscor de la nit pel carrer es treu el pito del pantaló i el va ensenayant sense trobar-se ningú… En aquest mateix moment, la mare de Punpun fot un clau amb un company de feina casat i amb filla, de qui en principi no en vol res, però de fet, en el fons li acaba demanant que es casin. Quan ell li diu que no pot ser, se’n va a la cuina i torna amb un ganivet.

Capítol 58: El tio acollonit, però no el vol matar a ell… es vol suicidar tallant-se el coll davant d’ell. En aquest moment pateix un atac d’ansietat i demana que la portin a l’hospital perquè no pot respirar. Punpun ha passat la nit al carrer. Al dia següent va a veure la seva mare i li diu que no cal que la vagi a veure, però en el fons es troba més sola que la una. Necessita anar al lavabo, però per no demanar ajuda hi va tota sola. Amb tots els medicaments que porta –tenia un pneumotòrax i està pendent que l’operin– pateix al·lucinacions que bàsicament resumeixen la seva vida.

Capítol 59: Mig perd el coneixement tot ensopegant amb un noi (casualment és Harumi –el de les ulleres–, el company i amic de Punpun a primària i que va haver de marxar a meitat de l’últim curs). Ni la mare de Punpun sap qui és ell, ni ell qui és ella. En aquest moment Harumi té 16 anys i la mare de Punpun contesta “anda… igual que mi hijo!”. Sense voler-ho ni desitjar-ho la mare de Punpun s’acaba enamorant d’aquest noi platònicament. Entre els seus records ens enterem que el pare de Punpun no la va “maltractar” tal i com ens van donar a entendre… Sembla que la mare de Punpun, en un moment que donava a entendre que se separarien, va amenaçar al pare de Punpun dient que mataria Punpun i després es treuria la vida… a continuació va demanar que la matés a ella.

Capítol 60: En les seves visites a l’hospital Harumi i la mare de Punpun confraternitzen cada cop més i s’expliquen els seus temors. La mare de Punpun s’obre amb ell com no ho ha fet mai amb el seu propi fill. Harumi li explica que està allà perquè ha tingut un accident de bicicleta i la seva xicota ha quedat ingressada i ha quedat amb la cara bastant malmesa. De moment encara no l’ha anat a veure perquè té por de la seva reacció. També ens acabem enterant que quan va morir l’àvia de Punpun de càncer, la mare estava viatjant pel món i no va anar a l’enterro… ho van considerar normal perquè consideraven que era una persona sense cor.

Capítol 61: Per la nit, la mare de Punpun té un malson i quan es desperta, al llit de davant hi ha una noia amb la cara envenada –la xicota d’Harumi– que també està trista. La mare de Punpun que està “enfonsada en la misèria” acaba animant a la xicota d’Harumi tot i que ella n’està enamorada. Mentrestant Punpun s’està preparant per la sortida amb la companya de classe –Kanie– i arriba a la cita abans d’hora, però ella ja hi és. A l’hospital la Midori ha anat a veure la mare de Punpun just abans de l’operació. Punpun està “per altres coses”.
Capítol 62: Per fer temps fins que arriba la germana de la Kanie entren en una sala de jocs i la Kanie intenta agafar un peluix d’una màquina. Com no pot, Punpun es deixa els cuartos fins que aconsegueix el peluix… vol que la cita surti perfecta. Després es mengen unes hamburgueses amb patates i, així com la Kanie intenta parlar més profundament dels reptes que han de tenir d’ara endavant, Punpun només parla de coses superficials i sense sentit… no hi ha manera que encaixi amb ningú, faci el que faci! Finalment es troben amb la germana de la Kanie (Kanie és el cognom; el nom és Azusa; la germana d’Azusa es diu Miyuki). Miyuki exposa a la galeria juntament amb més gent. La millor amiga de la Miyuki és Sachi Nanjo. Aquest personatge és el tercer eix de l’obra, vida i miracles de Punpun. És la noia que va aparèixer al capítol 17, volum 2, amb el cap ensangonat a la fàbrica abandonada el dia que buscaven els cadàvers i el tresor, quan va haver-hi l’incendi i posterior explosió… al final la imatge d’aquella nit és els sis companys junts agafats de la mà i contemplant el cel estrellat quan tenia 11 anys (ara en té 15 o 16). La Sachi i la Miyuki tenen 4 anys més que ells. Ara la Sachi s’ha tenyit el cabell de ros. La Miyuki ha pintat un cuadre amb la imatge de la seva mare. L’Azusa reflexiona que per ella la família és el més important. A tot això Punpun queda mig desplaçat perquè en l’únic que pensa és en fotre un clau. De sobte es queda embadalit mirant un cuadre enorme composat de 3 cuadres també enormes titulat “la via làctea” que justament ha pintat la Sachi, inspirada en aquella famosa nit que separadament van compartir.

Capítol 63: La Sachi li demana que escrigui unes paraules a la llibreta d’impressions i acaba escrivint pràcticament la seva vida i anhels des que era petit: estudiar l’espai, guanyar el premi nobel, traslladar-se al planeta Punpun, enamorar-se d’una noia, protegir-la, perdre-la de vista… Acabada de visitar l’exposició Azusa i Punpun marxen i es posen a parlar de coses rellevants de la vida… és a dir, ho parla Azusa perquè Punpun està trempat i només pensa en el que pensa: en follar.

Capítol 64: Azusa diu de marxar però Punpun insisteix en que es quedi. Però quan té oportunitat de dir alguna cosa o es queda callat o diu alguna cosa fora de to. A sobre confessa que aquella nit operen a la seva mare. A l’Azusa li sembla molt malament que no estigui amb ella a l’hospital. Punpun no entén res. En una d’aquestes sortides de to pensant en les seves coses li demana de sortir formalment. Ella li diu que no pot ser. se li abraona i li fa un petó a la boca. Ella l’aparta i li fot un mastegot. Se’n va i li torna el peluix. A tot això han operat la mare de Punpun i Midori és a l’hospital en el moment en que es desperta.

Capítol 65: Tot i estar plovent, al mateix parc on l’Azusa li ha fotut la bofetada, Punpun es despulla completament i se la pela. La mare de Punpun ha anat a la peluqueria i s’ha tenyit el pèl de ros per semblar més jove. Compra uns dolços per Harumi i quan torna a l’hospital, després de les reganyines de les infermeres, es dóna compte que la noia del llit de davant ha marxat. Li diuen que l’ha vingut a buscar un noi de la seva edat. Surt corrents de l’hospital a veure si els troba i finalment veu com estan parlant. Seguint els seus consells, Harumi li ha explicat a la seva xicota els seus sentiments i acaben fent-se un petó. La mare de Punpun està destrossada. Quan torna a l’hospital, una carta d’Harumi li ho explica tot. Finalment la mare de Punpun torna a casa disposada a començar una nova vida i en arribar Punpun està jugant a la Play. Després d’explicar-li que intentarà cuinar més, de manera més sana i fer una nova vida, Punpun no reacciona i la mare de Punpun li deixa anar un “¡¡Pero di algo, joder, cabrón!! ¡¡Al menos pregunta qué tal estoy, ¿no?!!”, Punpun es tanca a l’habitació i la mare de Punpun es posa a plorar sola al menjador.

Capítol 66: A l’institut els dies passen monòtonament. Les notes li surten bastant malament. Es retroba l’Azusa i, molt educadament, parla de seguir estudiant per arribar a ser adults com cal. Punpun només pensa en que no ha comentat amb ningú el seu “assetjament”. Mentrestant la mare de Punpun va al metge per revisar l’operació i ens enterem que les cartes que li escriu el pare de Punpun, en realitat les està escrivint ella… El metge li dóna a entendre que té càncer de mama. Punpun mirant els núvols…

Capítol 67: Han passat dos anys més. Punpun té 17 anys i està en el tercer i últim curs de batxillerat. La mare de Punpun està a l’hospital morint-se, literalment. Ha tingut un somni i ens ha mostrat la seva vida des que era petita amb l’assetjament dels companys d’escola perquè tenia els pits grans, la seva relació amb el seu germà Yûichi, la seva manera de ser forta i enfrontar-se a la vida, quan es va quedar prenyada d’en Punpun i es va haver de casar, quan amenaça Punpun de matar-se tots dos quan era més petit… En el moment que es desperta hi han Midori i Punpun a l’habitació. La mare es despedeix de Punpun demanant-li perdó. A Punpun se li escapa una llàgrimeta quan li diu que, malgrat tot, se l’estima molt. En el tanatori l’única que estar pel que s’ha d’estar és la Midori… Punpun i Yûichi s’allunyen emocionalment. Arriba el pare de Punpun.



Buenas noches, Punpun 1 (2007)
Buenas noches, Punpun 2 (2007)
Buenas noches, Punpun 3 (2008)
Buenas noches, Punpun 4 (2009)
Buenas noches, Punpun 5 (2009)
Buenas noches, Punpun 6 (2009)
Buenas noches, Punpun 7 (2010)
Buenas noches, Punpun 8 (2011)
Buenas noches, Punpun 9 (2011)
Buenas noches, Punpun 10 (2012)
Buenas noches, Punpun 11 (2012)
Buenas noches, Punpun 12 (2013)
Buenas noches, Punpun 13 (2013)

Star Trek: Voyager (1995-96) S02




[34]

Està bé, però comença a perdre força…

A mi m’agrada i m’entreté bastant, però hi han capítols… i capítols! N’hi han de bastant dolents, alguns que comencen a centrar-se en els diferents personatges principals i algun altre que està força bé (els menys). Però es comença a fer una mica pesat, sobretot quan veus que tot és una qüestió de pressupost.

Ara m’he centrat bastant en aquesta sèrie i he deixat les altres que tinc pendents (TNG, DS9 i Enterprise) una mica de banda perquè em falten alguns subtítols en espanyol i se’m fa una mica farragós tot en anglès… encara que “energice”, “engage”, “captain to the bridge”, “warp nine” i altres frases repetides fins la sacietat són fàcils d’entendre… ;-)

Només porten un any de gravació de la sèrie i alguns actors ho porten ”malament”. També es pot veure la no correlació entre gravació i emisió per algun estilisme capilar… ;-) Al mateix temps que estaven emetent aquesta sèrie, també es podia veure Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) en la seva 4a temporada, just en tot el seu apogeu.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada. M’he començat a donar compte que aquest uniforme és el més lleig de tots, doncs és un mono de treball amb muscleres (hombreras) amb unes gomes al final dels pantalons que passen per sota els talons perquè quedi més o menys estirat. A alguns els queda bé i a altres els queda molt gran… I el coll alt gris de sota només els queda bé als que no tenen papada… ;-)


26 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys de distància a màxima velocitat warp de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

diumenge, 20 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 5 (2009)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[22]

Embolica que fa fort!

Coneixem més detalls d’altres personatges de la sèrie. El ritme ha canviat: molta imatge per il·lustrar unes poques línies de texte. De totes maneres hi han escenes que no acabo d’entendre… vol mostrar algun tipus de sentiment, suposo que ràbia, per exemple, i no entenc el dibuix… però tampoc en tinc el background del manga, és clar.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera acaba distanciant-se sentimentalment d’Aiko Tanaka, la noia que fa que el seu cor s’encongeixi, degut a un seguit de sentiments complicats de definir que sorgeixen després d’alguns assumptes que passen entre ells. Dos anys més tard, ja en el tercer i últim any de secundària, Punpun es disposa a comprovar els resultats dels exàmens d’ingrés a l’institut de batxillerat.”






RESUM (amb spòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.



10 capítols - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)


Capítol 47: En els dos últims anys de secundària (al Japó la secundària dura tres anys i el curs escolar comença a l’abril i acaba el febrer; després comencen diferents tipus de batxillerat que duren 3 anys; les vacances d’estiu són molt més curtes, comencen el 21 de juliol i acaben el 31 d’agost, a més tenen 10 dies de Nadal i 10 dies entre curs i curs, entre març i abril) Punpun s’ha dedicat a estudiar de valent, sense distraccions, i ha passat a un bon institut de batxillerat. A diferència de la resta de companys que celebren la graduació, a ell no li fa ni fred ni calor i ara el seu únic objectiu en la vida és follar. Quan arriba a casa amb les notes les mare se n’alegra i una Midori distant –amb les seves preocupacions per la “desaparició” de Yûichi– també. En Yûichi –enfonsat en la depressió– ha comprat un ganivet…

Capítol 48: En sortir de la festa de graduació tothom ho està celebrant, està plovent i tots van sota paraigües. Punpun va tirant cap a casa. Enmig de tota la gent veu l’Aiko amb aquella mirada perduda i sobretot trista esperant algú. Punpun no té cap pensament, però es “guarda” aquella imatge de l’Aiko sota un paraigües atrotinat. Sembla que l’Aiko no l’ha vist… i si l’ha vist, com si res. Aprofita i para a la cafeteria de la Midori i la recomforta amb la seva pena. La Midori li anuncia que la setmana que ve faran la mudança, doncs la mare finalment ha venut la casa i se n’aniran a un apartament més petit. Les coses de Yûichi, encara “desaparegut” les enviarà a casa dels avis de Punpun i Midori tornarà a casa dels seus pares. Midori i Punpun comparteixen pensaments.

Capítol 49: Mentre Midori i Punpun reafirmen la seva amistat, Yûichi agafa un taxi per anar on està al mar. El taxista sospita fonamentadament que Yûichi vol fer una animalada i mica en mica es va obrint i li explica les seves penes. Sembla ser que, en aquests dos anys que no n’hem sabut res, Yûichi va tornar al taller de terrissaria i, ja mantenint una relació estable amb la Midori a casa de la seva germana i de Punpun, li va posar les banyes amb una alumna de 30 anys que estava a punt de casar-se. El promès se’n va enterar, va cancel·lar el casament i li va posar una demanda a Yûichi per danys i perjudicis pel que ha de pagar uns 15.000 €, més del que tenia estalviat per casar-se amb la Midori. La bleda de la seva germana, tot i menystenir-la, decideix vendre la casa perquè Yûichi pugui tirar endavant i davant de tota aquesta situació, Midori li perdona haver-li posat les banyes. Ell no pot sentir-se més humiliat… d’aquí la seva depressió i la seva fugida. Vol treure’s la vida perquè no es mereix res. Mentrestant acaben d’embalar totes les coses per la mudança a Midori li ve la baixona i li demana una abraçada i agafar-se de les mans mentre es queden estirats al terra. Venen els de la mudança, s’ho emporten tot i, mentre la mare de Punpun va a la nova casa, Punpun i Midori van a la cafeteria on Punpun l’ajuda. Midori torna anar de baixona i es queda abraçada al sofà amb Punpun.

Capítol 50: Acurrucats al sofà tots dos es posen a plorar. Midori li explica les seves penes i la història que fins ara no coneixia Punpun. A tot això, Midori li posa la mà dins el pantaló a Punpun. Primer s’espanta, però finalment li acaba fotent un polvo. Després li fa un regal per haver-se graduat: unes ulleres. A sobre Midori li diu que Punpun li agrada molt…

Capítol 51: Punpun està en estat de xoc i no sap ni què pensar. Acaba plorant, però potser ara d’alegria… Quan arriba a la nova casa, un apartament petitet en un bloc de 10 pisos d’apartaments, la seva mare ha anat a veure un amic i dormirà fora. Punpun té temps per pensar… es planteja què fer amb la seva vida. La idea del suïcidi sempre està present. Mentrestant la mare s’ha tirat un home casat i també reflexiona… Punpun se la pela per la nit.

Capítol 52: Seki està amb les seves empanades mentals pròpies de l’edat. Shimizu el va a veure i es posen a passejar. La seva relació és la de sempre i Seki se n’aprofita tant com pot de Shimizu tot i ser molt amics. Veu un cartell penjat al carrer de “chico para todo”, en borra el telèfon i posa el de Shimizu… la feina la vol ell, però el telèfon el té Shimizu. Just escriure el telèfon, un senyor gran que té una immobiliària –serà una figura important en la vida de Punpun més tard– els ofereix treball per netejar un pis que té on ha mort un home gran i l’ha de netejar per poder tornar-lo a llogar. En aquell moment truquen al telèfon de Shimizu, però l’acaba agafant Seki. Li ofereixen una altra feina. Deixa Shimizu amb el senyor de la immobiliària i Seki marxa. Una noia vol vengar-se del seu xicot que li ha posat les banyes i li encarrega matar-lo…

Capítol 53: Seki amb els problemes personals i dilemes morals propis de la seva edat comença a seguir a la persona que ha de matar. Però quan en té l’oportunitat d’empentar-lo a la via del tren, s’ho repensa i el continua seguint. Mentrestant Shimizu ha anat amb el senyor de la immobiliària a fer la neteja de l’apartament, però quan coneix la història de la mort del vell i creu veure un fantasma a la finestra, es caga literalment a sobre i fuig corrents. Enmig d’aquest microrelat, aparentment inconex, es creuen amb Punpun i la mare de Punpun, però sempre apareixen com a més a més, de fons… sense cap acció especial.

Capítol 54: Seki acaba sabent que l’objecte d’atemptat que li han encarregat en realitat té un vida normal i corrent i amb qui li havia posat les banyes és amb una noia que ha deixat embarassada, a més a més d’haver d’estar cuidant del pare que està a l’hospital. Shimizu, que havia sortit corrents i cagat, es troba amb un personatge que ja ha aparegut alguna vegada de forma casual i que tindrà molt més protagonisme més endavant en una de les subtrames. Toshiki, un boig que està construint una secta i afirma que la fi del món arribarà el 7 de juliol 5 anys més endavant… i si ara Punpun té 15 anys, això passarà quan en tingui 20, el clímax de la història (no hi tindrà res a veure, però com ja he dit abans, no hi ha res casual… tot està relacionat). Fa un primer intent de captar Shimizu. Mentrestant Seki ha tornat a quedar amb la noia que li ha encarregat l’assassinat i li confesa que no ho ha pogut fer. Ella també li diu que s’ho havia repensat i l’havia estat trucant per fer-li-ho saber. Seki li torna els diners, però la noia li’n deixa un bitllet gran.

Capítol 55: Seki invita Shimizu a sopar. Mentrestant Punpun està en un karaoke amb els companys de l’institut, però tot i els esforços sembla que no encaixa. En un moment donat surt del karaoke i se li acosta una noia, Kanie, i li proposa anar-se’n junts –de fet només vol sortir d’allà sense haver-ho de fer sola–. Kanie li va explicant la seva experiència personal. En un moment donat senten una música que “ho lliga tot”… El boig de la secta –Toshiki– està dirigint una composició que ha fet amb melòdiques en un terrat i justament ho acaben escoltant Seki i Shimizu per una banda, i Punpun i Kanie per una altra, molt a prop tots quatre però sense veure’s. Punpun s’arrenca i li demana per sortir el proper cap de setmana. Mentrestant la mare de Punpun rep una trucada que l’avisa que el seu pare, l’avi de Punpun, ha mort.

Capítol 56: A l’escola la Kanie li diu a Punpun si li va bé anar a veure una exposició que fa la seva germana gran (en serà un moment decisiu més endavant també). La mare de Punpun l’espera per sortir pitant a l’enterro. No se la veu afligida però està més nerviosa del normal i ho paga amb Punpun. A l’enterro hi és Midori, que no en sabia res des del dia del polvo del desvirgament. Allà s’entera que el mateix dia va tornar l’oncle Yûichi i al dia següent es van casar. Mentre Midori li explica els detalls, Punpun no para de repetir-se les escenes del polvo. Midori li regala un clauer amb una figureta de la seva visita a un temple durant el seu viatge de nuvis. Yûichi mentrestant està al pis de dalt amb els de la funerària, però en cap moment treu el cap. Quan marxen, Punpun el veu per la finestra, però cap dels dos diu res. La seva mare en sabia tota la història, però no li ha dit ni una paraula. De fet li diu una gran veritat: a cap dels dos –mare i fill– els importa una bleda la vida dels demés… De tornada cap a casa, la mare de Punpun torna a perdre els nervis i li diu que per la nit no vagi a dormir a casa que espera una visita… Punpun enrabiat, llença el clauer que li ha regalat la Midori. La mare de Punpun deixa anar alguna llàgrima quan pensa en què li ha dit al seu fill.



Buenas noches, Punpun 1 (2007)
Buenas noches, Punpun 2 (2007)
Buenas noches, Punpun 3 (2008)
Buenas noches, Punpun 4 (2009)
Buenas noches, Punpun 5 (2009)
Buenas noches, Punpun 6 (2009)
Buenas noches, Punpun 7 (2010)
Buenas noches, Punpun 8 (2011)
Buenas noches, Punpun 9 (2011)
Buenas noches, Punpun 10 (2012)
Buenas noches, Punpun 11 (2012)
Buenas noches, Punpun 12 (2013)
Buenas noches, Punpun 13 (2013)

dissabte, 19 d’agost de 2017

#funnywordsgift (141)

“Live the bread, live the wine and live the mother who gave birth you.”

[141]

dijous, 17 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 4 (2009)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[21]

Llegit pràcticament en una sentada.

Interès màxim. Una història que podria semblar per nens, s’acaba convertint en “còmic per adults”. Una història d’allò més interessant i, sobretot, explicada d’una manera ben especial. No té desperdici.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera, un alumne de secundària normal i corrent, s’enfronta temeràriament a un company del seu grup escolar per Aiko Tanaka, la noia de la que està enamorat platònicament. Pel seu cantó, el seu oncle Yûichi acaba explicant-li el seu passat a Midori Ohkuma, una noia sense treball fixe que li crida l’atenció.”






RESUM (amb spòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.



12 capítols - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)


Capítol 35: L’oncle Yûichi continua explicant la història del seu passat a Midori, la noia de la cafeteria que va conèixer quan era infermera a l’hospital cuidant la mare de Punpun.

Després que la noia de setze anys –filla d’una alumna seva al taller de terrisseria– li demana ajuda perquè la seva mare la té lligada amb cordes a casa després que avortés d’un company d’escola, es posa a ploure i van al seu apartament. Després de secar-se i prendre una infusió, se’n va la llum i la noia se li abraona i comencen els preliminars del que ha de ser un acte sexual bestial. Encara que ell està a punt d’esclatar li demana siusplau que pari. Ella no en veu el motiu. Però just en aquell moment truquen a la porta i entra la noia amb la que surt.

Capítol 36: La noia de setze anys s’amaga en un armari i la xicota de Yûichi no s’entera de res. També se seca de la pluja intensa, es treu la roba, es queda en roba interior i comença a explicar-li que està a punt d’arribar als trenta anys, que totes les seves companyes ja s’han casat i que només queda ella. Acaben tenint una escena de sexe brutal, davant la mirada dins l’armari de la joveneta.

Capítol 37: En el moment que la xicota de Yûichi es queda adormida i ell aprofita per fer la cigarreta, se’n recorda de la noia de l’armari, li obre la porta i l’acompanya fins la sortida. Veint com estan anant les coses, demana dues setmanes de festa al taller. El mateix dia que la seva xicota li torna a treure el tema del casament, Yûichi decideix tornar al taller. Allà les coses semblen anar com sempre. La mare de la joveneta no s’ha enterat de res. Però en el moment que li estan fent una entrevista a un company mestre terrissaire, el company s’aixeca amb la mirada perduda i sense dir ni asse ni bèstia agafa un martell i el clava al cap de la mare de la joveneta que estava parlant amb Yûichi. Entre el caos i mentre arriba l’ambulància, redueixen l’agressor i Yûichi surt corrents a avisar la policia, quan en arribar al carrer es troba la noieta llegint tranquil·lament una revista i li pregunta si la seva mare ja s’ha mort. Li explica que els homes són molt simples, que només va haver de xupar-se-la perquè el company agressor fés el que ella li demanava. (La frase d’invocació al déu Chinkurohoi que ensenya l’oncle Yûichi a Punpun quan es més petit, la fa servir aquesta noieta…).

Capítol 38: Mentrestant, l’agressor, en estat de xoc, comença a trencar-ho tot i obre el forn que està en marxa fins que es crema. La noia desapareix entre la multitud i, tot i veien-ne la seva maldat, decideix que n’està enamorat…

Acaba el relat del seu trauma de feia cinc anys i li pregunta a la Midori si sent rebuig. Malgrat tot la Midori diu que ell li agrada i que el que cal fer és afrontar la realitat i anar en aquell moment mateix al taller per saber com van acabar les coses. Yûichi accepta. Mentrestant, a casa, a la mare de Punpun se li estan acabant les cervesses, comença a sentir ansietat perquè Yûichi no ve amb la compra i Punpun no para de repetir-se la pel·lícula del “Como gane… ¡¡Tanaka será mía para toda la vida!!"

Capítol 39: Yûichi i Midori arriben al taller i l’antic company els explica que la ferida de la senyora no era molt greu, però sort de la filla que no va voler reclamar indemnització perquè sinó hagueren hagut de tancar el taller. I el mestre terrissaire agressor feia poc que acabava de tornar al taller i semblava ja tornar a la normalitat després de cinc anys. Durant tot aquest temps Yûichi ha anat carregant amb la culpa de creure que dues persones pràcticament havien mort, quan al final havien refet molt bé les seves vides. Midori li fa entendre que ell no pot carregar amb tot… Es despedeixen i tornant sol a buscar la moto, al creuar la via del tren decideix que ell no pot continuar amb aquest patiment i es planta al mig de la via en el moment que s’acosta un tren. Quan pràcticament el té damunt, Midori que sembla l’havia seguit li tira una bossa amb la compra al cap perquè surti de la via al temps que li diu imbècil.

Capítol 40: Yûichi surt de la via plorant i abraçant-se a les cames de Midori. I entre plors li demana ajuda a Midori. Ella li diu que farà per ell el que faci falta i ell li demana que si en alguna ocasió la fereix, que el mati. Ella li demana a canvi que no fugi mai més.

A tot això ha arribat el dia del torneig de bàdminton, el dia de la juguesca de Yaguchi i Punpun per la “possessió” d’Aiko. Després de les eliminatòries només queden jugant Komatsu –el company de Punpun de primària– i Yaguchi –el nou company d’escola, un any més gran que ells i actual xicot d‘Aiko–, però veient els últims entrenaments tothom dóna per guanyador Komatsu. Mentre Punpun puja a les graderies a veure el partit, es troba Aiko amb una amiga esperant al hall. El partit comença.

Capítol 41: Allà s’intercanvien mirades sense dir una sola paraula. Mentrestant el partit ha començat i Punpun s’ha perdut al fons de les ninetes d’Aiko… Quan finalment entren a la graderia, sorprenentment Yaguchi està guanyant amb bastanta diferència, però el partit no ha acabat. A la graderia, tots dos dempeu i mirant el partit, Aiko l’agafa la mà i li confessa que encara que surti amb aquell noi, en realitat està sola una altra vegada.

Capítol 42: El partit continua però com si no existís. Amb les paraules d’Aiko comença a agafar noves esperances… i una gran excitació! A tot això, pel seu cap les seves indecissions de si seguir-li el joc a l’Aiko i prometre-li anar a Kagoshimi –encara que sap que no pot fer-ho– o acabar amb la seva pròpia angoixa i soledat. Punpun li apreta fort de la mà. El partit, després de remuntar Komatsu, es queda aturat amb la lessió definitiva de Yaguchi.

Capítol 43: Tots baixen a veure com està Yaguchi. Tots menys Aiko. Punpun feliç perquè finalment ha guanyat l’aposta amb Yaguchi. Aiko serà per Punpun. Amb tot, Punpun no està content… Torna al hall del pavelló on està Aiko, que ja ha canviat l’expressió trista per una més o menys alegre i li diu que li sap greu no haver complert la promesa de marxar aquell dia a Kagoshima. Aiko li contesta que no passa res, però que hi poden anar ara, “porque tú… nunca mientes, ¿verdad?”. Punpun que està caient en un pou ben fosc li demana a Aiko que vagi a veure Yaguchi perquè la necessita. Ella no ho entén i sense girar-se l’un i l’altra es veuen per última vegada mig plorant tots dos.

Capítol 44: Yûichi porta Midori a casa a presentar-los. La mare de Punpun, com sempre, com una cabra boja. Punpun no en fa ni cas jugant a la consola. Midori intenta parlar-li a Punpun, però aquest la ignora. Per la nit, mentre Punpun cau adormit entre pensaments foscos, Yûichi i Midori foten un clau. A l’escola passa de tothom i s’enfonsa en una profunda depressió. Casualment es troba Seki i Shimizu i això li alegra el dia perquè feia molt de temps que no es veien. Mentrestant ha deixat el bàdminton i s’ha apuntat a una altra activitat, però per passar l’estona.

Capítol 45: Yûichi i Midori s’emporten Punpun al parc d’atraccions, i mentre ell es va menjant el cap contínuament, Midori li explica a Yûichi que agafarà la cafeteria. Yûichi li promet que, quan s’estabilitzin tots dos a les feines, es casaran. Tornant a casa, amb la bleda de la mare de Punpun, Midori fa de mare i, en certa manera, juguen a ser tots una família. Punpun s’aficiona a parlar amb el déu Chinkurohoi, a beure cafè, a caminar sol per les nits i a plorar constantment…

Capítol 46: Han passat dos anys més (Punpun ja té 15 anys i està acabant el tercer i últim curs de secundària) i la família Onodera (abans Punyama) està composada per la mare de Punpun, el germà de la mare –el seu oncle– Yûichi, Punpun i Midori Ohkuma. Punpun està esperant les notes de final de curs per començar el batxillerat. Midori està ajudant la mare de Punpun a vendre la casa i anar-se’n de lloguer per fer front a les despeses. Yûichi fa una setmana que està desaparegut, enfonsat també en una depressió i visitant la via del tren entre plors.



Buenas noches, Punpun 1 (2007)
Buenas noches, Punpun 2 (2007)
Buenas noches, Punpun 3 (2008)
Buenas noches, Punpun 4 (2009)
Buenas noches, Punpun 5 (2009)
Buenas noches, Punpun 6 (2009)
Buenas noches, Punpun 7 (2010)
Buenas noches, Punpun 8 (2011)
Buenas noches, Punpun 9 (2011)
Buenas noches, Punpun 10 (2012)
Buenas noches, Punpun 11 (2012)
Buenas noches, Punpun 12 (2013)
Buenas noches, Punpun 13 (2013)