Bloc personal,

dijous, 31 d’agost de 2017

King Arthur: Legend of the Sword (2017)




[516]

Doncs m’ha agradat moltíssim…

Em pensava que seria un pastel del tipus The Great Wall (2016) –que també tenia coses bones, tot sigui dit– i m’ha sorprés molt gratament. Vestuari, llum, escenografia, tot tipus de detalls en els que habitualment m’hi fixo, molt ben cuidats i treballats. És una pel·lícula d’entreteniment, tampoc ens enganyem, que ningú hi busqui rigurositat històrica, però molt molt ben feta. Aquest Guy Ritchie sap el que es fa.

No està massa ben valorada, però jo l’he trobat encertadíssima. I això que el trailer em donava a entendre que seria el comentat en l’anterior pàrraf…

M’ha fet gràcia veure ‘Littlefinger’ –àlies ‘Meñique’ de Game of Thrones–, recentment protagonista per ser executat en l’últim capítol… ;-)




IMDb (7,0):
“Robat del seu dret de naixement, Arthur apareix amb força en els carrerons marginals de la ciutat. Però una vegada treu l’espasa de la pedra es veu obligat a reconèixer el seu veritable llegat tant si li agrada com si no.”

dimecres, 30 d’agost de 2017

Star Trek: Voyager (1996-97) S03




[36]

La temporada més justeta fins ara…

Aquesta temporada ha començat molt malament. Capítols molt mediocres. Fins i tot una oportunitat que tenien de fer justícia a la, per a mi, millor pel·lícula dels personatges originals –Star Trek IV: The Voyage Home (1986)– ha quedat molt desdibuixada i ha anat a pitjor per un mal plantejament.

Els uniformes que sempre m’han fet gràcia, ja vaig comentar que eren monos de treball i justament en aquest doble capítol fan que tot el que envolta el nom Star Trek sembla que sigui cartró pedra… Tot i estar disposat a la mentida que és la ficció, no hi ha res creïble.

Amb tot, en els darrers capítols d’aquesta temporada hi han hagut coses interessants i s’ha notat un treball en el vestuari i les segones i terceres equipacions (tratjes alternatius) i tenen atractiu. S’han vist ganes de començar una bona 4a temporada.

Al mateix temps que estaven emetent aquesta sèrie, també es podia veure Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) en la seva 5a temporada.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada.



26 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys de distància a màxima velocitat warp de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

dilluns, 28 d’agost de 2017

Game of Thrones (2017) S07




[35]

Ara sí, la valoració: ole!

En la meva opinió, l’últim capítol el més fluixet, però és clar, s’havien de deixar tancades algunes històries per obrir-ne d’altres… potser massa fils a resoldre en un sol capítol, però així van les coses. A nivell d’intriga bé, però a nivell d’acció i de “bitxus” extraordinaris els millors el 4t i el 6è. Ja vaig explicar que “segueixo Game of Thrones des del capítol 1 de la primera temporada. Des del principi m’ha semblat una sèrie diferent i molt interessant. Però hi han hagut temporades i capítols que han estat d’allò més avorrits i, sobretot, sonsos. Haig de reconèixer que tot i seguir-la, només m’ho vaig començar a passar bé en el moment que sortien els personatges “irreals”: els dracs, els caminants blancs, els zombies, els gegants… I no sé si per portar una mica la contrària, en el punt en que tothom lloava les grandeses de la sèrie jo en començava a estar una mica fart… molta superproducció, molta tonteria, però la sèrie estava d’allò més avorrida –si li treiem aquells moments molt puntuals que per nassos havien de capgirar-ho tot, és clar–.”

“Doncs justament en aquest punt ha començat la setena temporada i ja no sé si sóc jo o és que realment hi ha hagut un canvi molt gran, radical diria jo, però a millor. Els capítols estan tots molt interessants (de moment, havent vist el capítol 5è, el millor per mi ha estat el 4t que sincerament penso és una petita joia). I no és ja només la història que expliquen, els personatges que ja coneixem que tornen una vegada més a fer de les seves, sinó que la il·luminació i la fotografia estan sent excel·lents i aquelles coses de vestuari que fins ara passaven desapercebudes –parlo per mi, és clar– ara prenen protagonisme i tot té sentit. Però és que a més no hi han capítols anodins i altres excessívament carregats, sinó que ara està tot més compensat.”


El que més greu em sap és el gran spoiler del cartell, que vaig tardar en donar-me compte del que volia dir… i finalment en l’últim capítol hi ha el desenvolupament. ;-)



7 capítols de 50-80 minuts.



IMDb (9,5):
“Nou famílies nobles lluiten pel control de les terres mítiques de Westeros mentre que un terror molt antic torna després d’estar inactiu durant milers d’anys.”

diumenge, 27 d’agost de 2017

Dit trencat / luxat / esquinçat

Ahir mateix, fent un mal gesto, se’m va torçar completament el dit petit del peu dret. No vaig sentir cap dolor. Només un “creeeck”… Avui estava així, inflat i amoratat. Pressumeixo que, més que trencat, hi ha hagut una luxació en l’articulació, però avui sí fa mal… :(

Ara què toca doncs? Descans sí o sí!

88,5 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

88,5 Kg (pes real)

The Mummy (2017)




[515]

Bastant regulera… però bé.

Bastant simple, amb detalls molt treballats i altres escenes que semblen d’obra de teatre de primària. Però al cap i a la fi l’objectiu era entretindre i jo m’ho he passat bé. Ara bé, si volen fer el Dark Universe dels monstres de la Universal, cal que s’ho treballin una mica més per la propera. Aquí, de monstres, a part de la mòmia i tot el seu exèrcit de zombies –perquè ja no són mòmies resucitades, són directament zombies en el concepte actual de zombie– hi surten el Dr. Jeckyll / Mr. Hyde i només al final de déu Seth, però ja deixen clar que en la propera vampirs com a mínim… A més, hi ha hagut un moment que m’ha recordat An American Werewolf in London (1981), el que no sé si està fet expressament o és una coincidència… ;-)

Ara m’he estat mirant això del Dark Universe i veig que pel 2019 la propera és La núvia de Frankenstein i seguiran La criatura del Llac Negre, L’home invisible (Johnny Depp), Van Helsing, L’home llop, Frankenstein (Javier Bardem), Dràcula, El fantasma de l’òpera i El geperut de Notre-Dame. Ara que, amb la crítica rebuda per aquesta, potser s’ho replantegen tot…

Ja fa temps que el Russell Crowe no m’agrada gens i veure’l en qualsevol pel·lícula, d’entrada, em provoca rebuig… però són coses meves.



IMDb (5,6):
“Una princesa egípcia de fa 5000 anys es desperta de la seva cripta sota el desert portant amb ella la malevolència creixent durant mil·lennis i tot de terrors que desafien la comprensió humana.”

dissabte, 26 d’agost de 2017

#funnywordsgift (142)

“Whoever you understand, that you buy.”

[142]

dimarts, 22 d’agost de 2017

Joker (2015)




Brian Azzarello (guió) i Lee Bermejo(dibuix)



[24]

Definitivament no m’agrada el còmic americà!

Se suposa que és una obra mestra, per la qual cosa està editada en versió “deluxe” amb portada geltex i funda de PVC transparent. Però estem davant “còmic de superherois americà”, tota una etiqueta que cal estar a un nivell força alt només per igualar-se. És d’aquesta manera que en reconec la mestria d’alguns, però no m’agraden gens les històries que s’expliquen, com s’expliquen i la manera de visualitzar-les. Què hi farem! Per gustos els colors!

En canvi, per exemple, les pel·lícules darreres que estan fent estan molt ben realitzades, però no tenen res a veure amb els còmics, tot i que en algun moment s’hi han inspirat. Però ja per començar, la manera en que s’expliquen les històries –el guió, parlant finament– no tenen res a veure amb aquests “subproductes”… M’han agradat més alguns esbossos que es mostren al final de l’edició de luxe que els dibuixos que es mostren en les pàgines. Tampoc m’han agradat massa els colorejats. Sóc un torracollons? Molt possiblement… ;-)



Whakoom:
“A través dels ulls d’un mindundis del tres al quart, Brian Azzarello i Lee Bermejo aprofiten les pàgines d'aquesta novel·la gràfica per retratar els baixos fons de Gotham i reinterpretar-se de forma tan sorprenent com a perturbadora a l’enemic per excel·lència de l’Home Ratpenat.”

dilluns, 21 d’agost de 2017

Game of Thrones S07E06

Ole tu! Chapeau!

Buenas noches, Punpun 6 (2017)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[23]

Dura!

Les desafeccions dels adolescents, dels adults, dels nois, de les noies, de tothom, explicades tal qual, com la vida mateixa. Ben crua! Cada cop m’impressiona més.

Llegit en una sola sentada… quan comences, no ho pots deixar!

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun ha aconseguit entrar en un prestigiós institut prop de casa. Estava contentíssim i en plena eufòria per haver aconseguit que la seva companya de batxillerat Kanie acceptés sortir un dia amb ell, però després d’una discussió amb la seva mare aquesta li engega que més val que no torni a casa. Principis d’estiu d’un noi de quinze anys que no sap on ficar-se.”

Star Trek: Voyager (1995-96) S02




[34]

Està bé, però comença a perdre força…

A mi m’agrada i m’entreté bastant, però hi han capítols… i capítols! N’hi han de bastant dolents, alguns que comencen a centrar-se en els diferents personatges principals i algun altre que està força bé (els menys). Però es comença a fer una mica pesat, sobretot quan veus que tot és una qüestió de pressupost.

Ara m’he centrat bastant en aquesta sèrie i he deixat les altres que tinc pendents (TNG, DS9 i Enterprise) una mica de banda perquè em falten alguns subtítols en espanyol i se’m fa una mica farragós tot en anglès… encara que “energice”, “engage”, “captain to the bridge”, “warp nine” i altres frases repetides fins la sacietat són fàcils d’entendre… ;-)

Només porten un any de gravació de la sèrie i alguns actors ho porten ”malament”. També es pot veure la no correlació entre gravació i emisió per algun estilisme capilar… ;-) Al mateix temps que estaven emetent aquesta sèrie, també es podia veure Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) en la seva 4a temporada, just en tot el seu apogeu.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada. M’he començat a donar compte que aquest uniforme és el més lleig de tots, doncs és un mono de treball amb muscleres (hombreras) amb unes gomes al final dels pantalons que passen per sota els talons perquè quedi més o menys estirat. A alguns els queda bé i a altres els queda molt gran… I el coll alt gris de sota només els queda bé als que no tenen papada… ;-)


26 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys de distància a màxima velocitat warp de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

diumenge, 20 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 5 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[22]

Embolica que fa fort!

Coneixem més detalls d’altres personatges de la sèrie. El ritme ha canviat: molta imatge per il·lustrar unes poques línies de texte. De totes maneres hi han escenes que no acabo d’entendre… vol mostrar algun tipus de sentiment, suposo que ràbia, per exemple, i no entenc el dibuix… però tampoc en tinc el background del manga, és clar.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera acaba distanciant-se sentimentalment d’Aiko Tanaka, la noia que fa que el seu cor s’encongeixi, degut a un seguit de sentiments complicats de definir que sorgeixen després d’alguns assumptes que passen entre ells. Dos anys més tard, ja en el tercer i últim any de secundària, Punpun es disposa a comprovar els resultats dels exàmens d’ingrés a l’institut de batxillerat.”

dissabte, 19 d’agost de 2017

#funnywordsgift (141)

“Live the bread, live the wine and live the mother who gave birth you.”

[141]

dijous, 17 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 4 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[21]

Llegit pràcticament en una sentada.

Interès màxim. Una història que podria semblar per nens, s’acaba convertint en “còmic per adults”. Una història d’allò més interessant i, sobretot, explicada d’una manera ben especial. No té desperdici.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera, un alumne de secundària normal i corrent, s’enfronta temeràriament a un company del seu grup escolar per Aiko Tamaka, la noia de la que està enamorat platònicament. Pel seu cantó, el seu oncle Yûichi acaba explicant-li el seu passat a Midori Ohkuma, una noia sense treball fixe que li crida l’atenció.”

dimarts, 15 d’agost de 2017

Game of Thrones S07

Segueixo Game of Thrones des del capítol 1 de la primera temporada. Des del principi m’ha semblat una sèrie diferent i molt interessant. Però hi han hagut temporades i capítols que han estat d’allò més avorrits i, sobretot, sonsos. Haig de reconèixer que tot i seguir-la, només m’ho vaig començar a passar bé en el moment que sortien els personatges “irreals”: els dracs, els caminants blancs, els zombies, els gegants… I no sé si per portar una mica la contrària, en el punt en que tothom lloava les grandeses de la sèrie jo en començava a estar una mica fart… molta superproducció, molta tonteria, però la sèrie estava d’allò més avorrida –si li treiem aquells moments molt puntuals que per nassos havien de capgirar-ho tot, és clar–.

Doncs justament en aquest punt ha començat la setena temporada i ja no sé si sóc jo o és que realment hi ha hagut un canvi molt gran, radical diria jo, però a millor. Els capítols estan tots molt interessants (de moment, havent vist el capítol 5è, el millor per mi ha estat el 4t que sincerament penso és una petita joia). I no és ja només la història que expliquen, els personatges que ja coneixem que tornen una vegada més a fer de les seves, sinó que la il·luminació i la fotografia estan sent excel·lents i aquelles coses de vestuari que fins ara passaven desapercebudes –parlo per mi, és clar– ara prenen protagonisme i tot té sentit. Però és que a més no hi han capítols anodins i altres excessívament carregats, sinó que ara està tot més compensat.

El cas és que aquests dos últims capítols han estat excel·lents a tots nivells i, per tal com s’està desenvolupant la història –i sense haver llegit les novel·les (ni ganes, la veritat)–, el millor de Game of Thrones està per arribar i molt em temo que arribarà en aquesta mateixa temporada. Només cal veure el cartell de la setena temporada –que per cert, he tardat bastant temps en donar-me compte del què s’hi representava–: un drac treient foc gèlid i cavalcat per un caminant blanc… hi han més dracs o s’hi ha convertit? És un dels tres dracs que ha mort i ara és zombie?

dilluns, 14 d’agost de 2017

Star Trek insígnia

He trobat aquesta infografia de l’evolució de la insígnia (insígnia només primer i després també comunicador) d’Star Trek i m’ha semblat interessant compartir-la aquí.

diumenge, 13 d’agost de 2017

Star Trek: Voyager (1995) S01




[33]

Al final t’hi acostumes… ;-)

Al principi em semblava una mica estranya i rebuscada, però l’excusa per trobar una història per explicar està ben trobada i al final t’acabes acostumant als personatges. N’hi han de més creïbles i de menys. El que menys m’agrada és la veu de la capitana: té veu de vella… però, com tots, té el seus moments i puntualment pot arribar a ser convincent.

Estic veient al mateix temps Star Trek: Deep Space Nine (1993) S01, Star Trek: The Next Generation (1988-89) S02 i Star Trek: Enterprise (2001-02) S01 i d’entrada, em semblava bastant “fosca”, com DS9, però al final sembla que no ho és tant. De la mateixa manera que ha agafat moltes coses bones de TNG també n’ha agafat de dolentes i té bastants “vicis”, per cert. L’important però, és que entreté i ho fa bé. M’hagués agradat abans de seguir amb aquesta acabar la S02 de TNG, però tinc alguns problemes amb els subtítols i DS9 (S01) que també estic bastant avançat, era massa fosca i amb masses errors de tipus “ergonomia en una estació espacial”, per exemple, així que per això he continuat amb aquesta. Igualment no tinc problemes per saltar d’una a l’altra i anar comparant. De moment la millor: TNG, amb diferència.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada (em sembla que almenys això no canvia en el transcurs de les 7 temporades…).


16 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys de distància a màxima velocitat warp de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

dissabte, 12 d’agost de 2017

Paris Blues (1961)




[514]

Esgarrifa una mica tant d’estereotip…

En un altre moment i contexte hagués estat més que acceptable, però a dia d’avui, la cadena d’estereotips és bastant decebedora, i la història real que s’entrellegeix amb tot un seguit de personatges que sobre paper han de ser molt interessants, aquí es mostren bastant fastiguejats per aquesta visió “particular” que tenien els americans de la vida parisenca . L’únic que val la pena és l’aparició de Louis Armstrong amb un nom ben curiós: Wild Man Moore (l’home més salvatge).



IMDb (6,8):
“Durant la dècada dels ’60 dos músics de jazz nord-americans que viuen a París es troben i s’enamoren de dues turistes nord-americanes.”

#funnywordsgift (140)

“From where there isn’t it, it doesn’t flow.”

[140]

divendres, 11 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 3 (2017)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[20]

Això va a millor!

Em continua molestant –i molt!– haver de llegir textes a cos 4pt… però la història s’ho val. De vegades em penso que m’estic perdent coses perquè no entenc l’estructura narrativa i de vegades em costa identificar el que hi ha dibuixat. Però em continua semblant una obra mestra, malgrat perdre’m el significat d’algunes coses…



Whakoom:
“Punpun és ara estudiant de secundària, sota la tutela del seu oncle Yûichi Onodera i la seva mare que ja ha sortit de l’hospital.”

diumenge, 6 d’agost de 2017

Star Trek Films

Personatges d’Star Trek: The Original Series (1966-69)




(1979)
(1982)
(1984)





(1986)
(1989)
(1991)




Personatges d’Star Trek: The Next Generation (1987-94)




(1994)
(1996)
(1998)





(2002)




Personatges basats en Star Trek: The Original Series (1966-69)




(2009)
(2013)
(2016)



Doncs aquí estem amb la revisió feta de les 13 pel·lícules d’Star Trek. I també estic al dia de 122 capítols de les diferentes sèries de televisió: 80 capítols de les 3 temporades d’Star Trek: The Original Series (1966-69), 34 capítols de la 1a i 2a temporada d’Star Trek: The Next Generation (1987-94), 6 capítols de la 1a temporada d’Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) i 2 capítols de la 1a temporada d’Star Trek: Voyager (1995-2001).