Bloc personal,

dilluns, 21 d’agost de 2017

Game of Thrones S07E06

Ole tu! Chapeau!

Buenas noches, Punpun 6 (2017)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[23]

Dura!

Les desafeccions dels adolescents, dels adults, dels nois, de les noies, de tothom, explicades tal qual, com la vida mateixa. Ben crua! Cada cop m’impressiona més.

Llegit en una sola sentada… quan comences, no ho pots deixar!

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun ha aconseguit entrar en un prestigiós institut prop de casa. Estava contentíssim i en plena eufòria per haver aconseguit que la seva companya de batxillerat Kanie acceptés sortir un dia amb ell, però després d’una discussió amb la seva mare aquesta li engega que més val que no torni a casa. Principis d’estiu d’un noi de quinze anys que no sap on ficar-se.”

Star Trek: Voyager (1995-96) S02




[34]

Està bé, però comença a perdre força…

A mi m’agrada i m’entreté bastant, però hi han capítols… i capítols! N’hi han de bastant dolents, alguns que comencen a centrar-se en els diferents personatges principals i algun altre que està força bé (els menys). Però es comença a fer una mica pesat, sobretot quan veus que tot és una qüestió de pressupost.

Ara m’he centrat bastant en aquesta sèrie i he deixat les altres que tinc pendents (TNG, DS9 i Enterprise) una mica de banda perquè em falten alguns subtítols en espanyol i se’m fa una mica farragós tot en anglès… encara que “energice”, “engage”, “captain to the bridge”, “warp nine” i altres frases repetides fins la sacietat són fàcils d’entendre… ;-)

Només porten un any de gravació de la sèrie i alguns actors ho porten ”malament”. També es pot veure la no correlació entre gravació i emisió per algun estilisme capilar… ;-) Al mateix temps que estaven emetent aquesta sèrie, també es podia veure Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) en la seva 4a temporada, just en tot el seu apogeu.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada. M’he començat a donar compte que aquest uniforme és el més lleig de tots, doncs és un mono de treball amb muscleres (hombreras) amb unes gomes al final dels pantalons que passen per sota els talons perquè quedi més o menys estirat. A alguns els queda bé i a altres els queda molt gran… I el coll alt gris de sota només els queda bé als que no tenen papada… ;-)


26 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys llum de distància de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

diumenge, 20 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 5 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[22]

Embolica que fa fort!

Coneixem més detalls d’altres personatges de la sèrie. El ritme ha canviat: molta imatge per il·lustrar unes poques línies de texte. De totes maneres hi han escenes que no acabo d’entendre… vol mostrar algun tipus de sentiment, suposo que ràbia, per exemple, i no entenc el dibuix… però tampoc en tinc el background del manga, és clar.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera acaba distanciant-se sentimentalment d’Aiko Tanaka, la noia que fa que el seu cor s’encongeixi, degut a un seguit de sentiments complicats de definir que sorgeixen després d’alguns assumptes que passen entre ells. Dos anys més tard, ja en el tercer i últim any de secundària, Punpun es disposa a comprovar els resultats dels exàmens d’ingrés a l’institut de batxillerat.”

dissabte, 19 d’agost de 2017

#funnywordsgift (141)

“Live the bread, live the wine and live the mother who gave birth you.”

dijous, 17 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 4 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[21]

Llegit pràcticament en una sentada.

Interès màxim. Una història que podria semblar per nens, s’acaba convertint en “còmic per adults”. Una història d’allò més interessant i, sobretot, explicada d’una manera ben especial. No té desperdici.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera, un alumne de secundària normal i corrent, s’enfronta temeràriament a un company del seu grup escolar per Aiko Tamaka, la noia de la que està enamorat platònicament. Pel seu cantó, el seu oncle Yûichi acaba explicant-li el seu passat a Midori Ohkuma, una noia sense treball fixe que li crida l’atenció.”

dimarts, 15 d’agost de 2017

Game of Thrones S07

Segueixo Game of Thrones des del capítol 1 de la primera temporada. Des del principi m’ha semblat una sèrie diferent i molt interessant. Però hi han hagut temporades i capítols que han estat d’allò més avorrits i, sobretot, sonsos. Haig de reconèixer que tot i seguir-la, només m’ho vaig començar a passar bé en el moment que sortien els personatges “irreals“: els dracs, els caminants blancs, els zombies, els gegants… I no sé si per portar una mica la contrària, en el punt en que tothom lloava les grandeses de la sèrie jo en començava a estar una mica fart… molta superproducció, molta tonteria, però la sèrie estava d’allò més avorrida –si li treiem aquells moments molt puntuals que per nassos havien de capgirar-ho tot, és clar–.

Doncs justament en aquest punt ha començat la setena temporada i ja no sé si sóc jo o és que realment hi ha hagut un canvi molt gran, radical diria jo, però a millor. Els capítols estan tots molt interessants (de moment, havent vist el capítol 5è, el millor per mi ha estat el 4t que sincerament penso és una petita joia). I no és ja només la història que expliquen, els personatges que ja coneixem que tornen una vegada més a fer de les seves, sinó que la il·luminació i la fotografia estan sent excel·lents i aquelles coses de vestuari que fins ara passaven desapercebudes –parlo per mi, és clar– ara prenen protagonisme i tot té sentit. Però és que a més no hi han capítols anodins i altres excessívament carregats, sinó que ara està tot més compensat.

El cas és que aquests dos últims capítols han estat excel·lents a tots nivells i, per tal com s’està desenvolupant la història –i sense haver llegit les novel·les (ni ganes, la veritat)–, el millor de Game of Thrones està per arribar i molt em temo que arribarà en aquesta mateixa temporada. Només cal veure el cartell de la setena temporada –que per cert, he tardat bastant temps en donar-me compte del què s’hi representava–: un drac treient foc gèlid i cavalcat per un caminant blanc… hi han més dracs o s’hi ha convertit? És un dels tres dracs que ha mort i ara és zombie?

dilluns, 14 d’agost de 2017

Star Trek insígnia

He trobat aquesta infografia de l’evolució de la insígnia (insígnia només primer i després també comunicador) d’Star Trek i m’ha semblat interessant compartir-la aquí.

diumenge, 13 d’agost de 2017

Star Trek: Voyager (1995) S01




[33]

Al final t’hi acostumes… ;-)

Al principi em semblava una mica estranya i rebuscada, però l’excusa per trobar una història per explicar està ben trobada i al final t’acabes acostumant als personatges. N’hi han de més creïbles i de menys. El que menys m’agrada és la veu de la capitana: té veu de vella… però, com tots, té el seus moments i puntualment pot arribar a ser convincent.

Estic veient al mateix temps Star Trek: Deep Space Nine (1993) S01, Star Trek: The Next Generation (1988-89) S02 i Star Trek: Enterprise (2001-02) S01 i d’entrada, em semblava bastant “fosca”, com DS9, però al final sembla que no ho és tant. De la mateixa manera que ha agafat moltes coses bones de TNG també n’ha agafat de dolentes i té bastants “vicis”, per cert. L’important però, és que entreté i ho fa bé. M’hagués agradat abans de seguir amb aquesta acabar la S02 de TNG, però tinc alguns problemes amb els subtítols i DS9 (S01) que també estic bastant avançat, era massa fosca i amb masses errors de tipus “ergonomia en una estació espacial”, per exemple, així que per això he continuat amb aquesta. Igualment no tinc problemes per saltar d’una a l’altra i anar comparant. De moment la millor: TNG, amb diferència.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada (em sembla que almenys això no canvia en el transcurs de les 7 temporades…).


16 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys llum de distància de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

dissabte, 12 d’agost de 2017

Paris Blues (1961)




[514]

Esgarrifa una mica tant d’estereotip…

En un altre moment i contexte hagués estat més que acceptable, però a dia d’avui, la cadena d’estereotips és bastant decebedora, i la història real que s’entrellegeix amb tot un seguit de personatges que sobre paper han de ser molt interessants, aquí es mostren bastant fastiguejats per aquesta visió “particular” que tenien els americans de la vida parisenca . L’únic que val la pena és l’aparició de Louis Armstrong amb un nom ben curiós: Wild Man Moore (l’home més salvatge).



IMDb (6,8):
“Durant la dècada dels ’60 dos músics de jazz nord-americans que viuen a París es troben i s’enamoren de dues turistes nord-americanes.”

#funnywordsgift (140)

“From where there isn’t it, it doesn’t flow.”

divendres, 11 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 3 (2017)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[20]

Això va a millor!

Em continua molestant –i molt!– haver de llegir textes a cos 4pt… però la història s’ho val. De vegades em penso que m’estic perdent coses perquè no entenc l’estructura narrativa i de vegades em costa identificar el que hi ha dibuixat. Però em continua semblant una obra mestra, malgrat perdre’m el significat d’algunes coses…



Whakoom:
“Punpun és ara estudiant de secundària, sota la tutela del seu oncle Yûichi Onodera i la seva mare que ja ha sortit de l’hospital.”

diumenge, 6 d’agost de 2017

Star Trek Films

Personatges d’Star Trek: The Original Series (1966-69)




(1979)
(1982)
(1984)





(1986)
(1989)
(1991)




Personatges d’Star Trek: The Next Generation (1987-94)




(1994)
(1996)
(1998)





(2002)




Personatges basats en Star Trek: The Original Series (1966-69)




(2009)
(2013)
(2016)



Doncs aquí estem amb la revisió feta de les 13 pel·lícules d’Star Trek. I també estic al dia de 122 capítols de les diferentes sèries de televisió: 80 capítols de les 3 temporades d’Star Trek: The Original Series (1966-69), 34 capítols de la 1a i 2a temporada d’Star Trek: The Next Generation (1987-94), 6 capítols de la 1a temporada d’Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) i 2 capítols de la 1a temporada d’Star Trek: Voyager (1995-2001).

dissabte, 5 d’agost de 2017

Star Trek: Nemesis (2002)




[513]

Quan els actors volen fer de guionistes… malament…

La que fa 10 i última de la “tropilla” Star Trek: The Next Generation (1987-94). I l’última de totes abans de la ja mítica de J.J. Abrams Star Trek (2009). Al final han estat 6 pel·lícules amb els personatges d’Star Trek: The Original Series (1966-69) i 4 pel·lícules amb els personatges d’Star Trek: The Next Generation (1987-94)

Quan es va fer aquesta pel·lícula ja havien acabat Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) i Star Trek: Voyager (1995-2001). Estaven emetent Star Trek: Enterprise (2001-05) entre la seva 1a i 2a temporada.

Breu aparició de la capitana de la Voyager, ara almirall de la Flota.

Recordo haver-la vista i avorrir-me perquè no entenia res… Ara almenys he entés de què va la cosa, però són històries ja repetides en capítols i de manera bastant lineal, però fosca al mateix temps.

Aquesta explica la història d’un clon en versió jove del capità Picard, però que està envellint prematurament i, per tant, morint-se, que vol fer-se una transfussió completa dels gens del capità per salvar-se, al mateix temps que ha fet un pacte amb els remolans (no romulans… són els equivalents de Ròmul i Rem, aplicats a planetes parells que giren molt enganxats amb races diferentes; la romulana ve de vulcanians que van decidir deixar la saviesa…) per imposar-se als romulans i també destruir la raça humana amb una nova arma “menja-carn”.

APUNTS: Continuen amb la “lletjota” USS Enterprise NCC-1701-E tot i que al final queda bastant destruïda i vull pensar que la que apareix en l’hangar espacial en les últimes seqüències és la mateixa en reparació.



IMDb (6,2):
“L’Enterprise es desvia cap el planeta romulà Ròmul perquè suposadament volen negociar un tractat de pau.”

#funnywordsgift (139)

“Without saying neither donkey nor beast.”

divendres, 4 d’agost de 2017

Frases, cites i refranys:
cogito, ergo sum

“Cogito, ergo sum”.



(O dit d’una altra manera: “penso, per tant sóc”.
També recollit com: “ergo sum cogito”
i traduït com “doncs sóc penso”… n’hi ha per tots els gustos…)




[ René Descartes (1596-1650) ]


Pel fet d’estar en llatí, donava per fet que era cita d’algun filòsof grec, recollida pels romans i traduïda al llatí. L’últim que hauria pensat és que fos d’un il·lustrat de s.XVII…

Star Trek: Insurrection (1998)




[512]

Podria estar millor, però a mi m’ha agradat força…

Certament potser és més de 3 estrelles que no de 4, però a mi m’ha agradat. És la que fa 9. Amb referències explícites a Star Trek: Deep Space Nine (1993-99), igual que en l’anterior.

És curiós que, tot i sabent que gairebé del tot segur que l’he vista, no en guardo cap record. Ni de la història ni de res…

No sé si és la definició de la pel·lícula o la il·luminació o el maquillatge, però els actors que representen els personatges se’ls comença a veure el llautó… estan tots molt espatllats… es veuen tots molt grans, demacrats i gordos (?)… en definitiva, vells! Per tots passen els anys!

Aquesta la van estrenar acabant Star Trek: Deep Space Nine (1993-99), entre la 6a i 7a temporada. Al mateix temps que feien Star Trek: Voyager (1995-2001) entre la 4a i 5a temporada.

Explica la història d’un planeta amb molt pocs habitants que no envelleixen a causa de les radiacions dels anells del planeta. Mentre una aparent raça “envellida” obsessionada amb la cirurgia estètica (al final són disidents del planeta que han marxat i envellit) fa tractes amb la Federació per tal de fer-los fora del seu planeta per poder aplicar a més gent els miracles curatius del planeta.

APUNTS: Continuen amb la “lletjota” USS Enterprise NCC-1701-E.



IMDb (6,4):
“Quan la tripulació de l’Enterprise es dóna compte d’una conspiració de la Federació contra els habitants d’un planeta únic, el capità Picard comença una rebel·lió oberta.”

dimarts, 1 d’agost de 2017

Star Trek: The Next Generation (1987-88) S01




[32]

Excel·lent aquesta primera temporada.

Vaig començar a veure aquesta primera temporada de la nova sèrie al mateix temps que estava veient la 3a temporada d’Star Trek: The Original Series (1966-69). Tot i que potser és la sèrie de la que he vist més capítols pel Canal 33, em va costar acostumar-me als nous personatges tenint gravades a la retina el capità Kirk i companyia.

M’ha sabut greu la mort de la Tasha Yar, la tinent al càrrec de la seguretat, tot i que pel que veig encara ha de sortir almenys en 10 capítols més… ;-) I m’ha fet molta gràcia saber qui és Will Wheaton de jovenet, tant mencionat a The Big Bang Theory (teòricament surt en tres temporades i quart…), i també la cara rasuradeta de Number One… ;-)

APUNTS: Aquests són la nau (USS Enterprise NCC-1701-D), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i la insígnia/comunicador en aquesta sèrie per aquesta, de moment, 1a temporada.



26 capítols de 44 minuts.



IMDb (8,6):
“Cent anys després de la missió de cinc anys del capità Kirk, una nova generació d’oficials de la Flota Estelar inicien un viatge en una nova Enterprise en una missió per anar allà on ningú hi ha anat abans.”