Bloc personal,

dissabte, 23 de juny de 2018

#funnywordsgift (185)

“From Saint John to Christmas, half year the same.”

[185]

dilluns, 18 de juny de 2018

Black Panther (2018)

[608]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Ryan Coogler
Guió: Ryan Coogler, Joe Robert Cole
Actors: Chadwick Boseman, Michael B. Jordan, Lupita Nyong’o

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 2h 14min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“T’Challa es proclama rei de Wakanda després de la mort del seu pare, en la nació africana aïllada, però tecnològicament avançada i s’ha d’enfrontar amb un malvat molt vengatiu que va ser víctima, en la seva infància, d’un error del pare T’Challa.”

Crítica

Està bé, però no mata…

El de sempre… En principi no n’esperava res d’especial, però van començar a parlar-ne tant bé, que, finalment, m’esperava molt més. Expectatives massa altes, encara que, realment, està bé, però hi ha trossos que em sobren i hi ha un abús dels efectes digitals.

Resum (amb espòilers)

Abans de l’aparició de l’home sobre la terra, a Wakanda, enmig de l’Àfrica negra, va caure un meteorit de vibrani que va modificar l’entorn, incloent plantes i animals. A la zona, cinc tribus africanes lluiten entre sí per aconseguir el vibrani, fins que, per indicació d’una deïtat en forma de pantera negra, un guerrer ingereix l’interior d’un flor blavosa en forma de cor i adquireix habilitats sobrehumanes convertint-se en el primer Black Panther, rei de Wakanda, unint totes les tribus –excepte la Jabari– per formar la nació de Wakanda. Durant segles, els habitants de Wakanda han anat utilitzant el vibranium per desenvolupar una tecnologia infinitament molt més avançada que la coneguda dels occidentals i han aconseguit aïllar-se de la resta del món, mitjançant tecnologia d’ocultació, al mateix temps que es feien passar per un país del tercer món.

L’any 1992, el rei T’Chaka visita el seu germà que està als EE.UU. i l’acusa d’informar a un traficant d’armes del mercat negre per robar el vibranium de Wakanda. El que, en aquell moment, era el soci del germà del rei, és en realitat un agent infiltrat de Wakanda i qui acaba revelant la traició. En assabentar-se, el germà del rei treu una arma i es disposa a matar l’agent, però el rei en persona acaba matant el seu propi germà i fuig tot i saber que el seu germà havia tingut un fill amb una noia de la que s’havia enamorat.

A dia d’avui, després que el rei T’Chaka hagi mort a Captain America: A Civil War (2016) en un atemptat a l’ONU, ha de ser escollit el seu successor. El fill del rei, T’Challa torna a Wakanda, però abans, ell i Okoye, la líder de la guàrdia reial Dora Milaje –composta únicament per dones guerreres–, aborten una missió secreta de Nakia –ex-parella de T’Challa– perquè pugui assistir a la cerimònia de coronació, juntament amb la seva mare Ramando i la seva germana petita Shuri –experta en les últimes tecnologies desenvolupades a Wakanda–. A la cerimònia, el líder de la tribu “dissident” Jabari desafia T’Challa per la corona, però acaba perdent, tot i que, rendint-se, salva la vida.

Mentrestant, el traficant d’armes que ja va aconseguir el vibranium fa molts anys, roba un artefacte de Wakanda exposat en un museu i la parella d’Okoye (la guerrera de la guàrdia reial), W’Kabi, líder d’una altra tribu que es dediquen al pastoreig de rinoceronts, li demana al rei que porti a Wakanda el traficant per respondre dels seus crims. Així doncs, el rei, la seva guardaespatlles i Nakia –l’ex-xicota– viatgen a Corea del Sud on el traficant planeja vendre l’artefacte a un agent de la CIA que el rei ja havia conegut a Captain America: A Civil War (2016) i encara no sospita res de l’existència de la Wakanda tecnològicament avançada. Entre trets creuats, el traficant intenta fugir, però finalment és atrapat pel rei, tot i que, finalment, ha d’entregar-lo a l’agent de la CIA. Mentre l’estan interrogant, el traficant li explica a l’agent el desenvolupament tecnològicament avançat de Wakanda que no s’acaba de creure. Els amics del traficant el rescaten i fereixen greument l’agent quan volia protegir Nakia. En comptes de perseguir el traficant, el rei decideix tornar a Wakanda per salvar-li la vida a l’agent amb la seva tecnologia.

Mentre la germana petita del rei cura l’agent, T’Challa s’assabenta de la veritat amagada fins aquell moment en la que el seu pare va matar el seu propi germà i va deixar abandonat el seu fill. Aquest fill va créixer ple d’odi i rancúnia contra Wakanda i es va convertir en una arma d’assassinar del govern nord-americà per desestabilitzar païssos, adoptant el nom de Killmonger. Al mateix temps, Killmonger, que és qui ha ajudat al traficant a sortir de la presó, l’assassina i porta el seu cos a Wakanda per acabar revelant la seva identitat i reclamar el tron. Killmonger desafia T’Challa al combat ritual, on acaba matant Zuri (l’agent de Wakanda que el seu pare va estar a punt de matar i raó per la qual va morir en mans del seu propi germà), i derrota T’Challa tot llençant-lo per una cascada. Killmonger ingereix la flor en forma de cor i ordena incinerar la resta, però Nakia té temps de salvar-ne una, al mateix temps que fuig amb la mare del rei i la germana petita a refugiar-se amb la tribu Jabari.

Killmonger es disposa a compartir la tecnologia de Wakanda –de fet, només les armes– amb la resta del món oprimit i acabar, segons ell, amb les desigualtats. Quan Nakia, la mare i la germana del rei arriben a la tribu Jabari a demanar-los ajuda, es troben amb el rei que no està mort com tothom es pensava, sinó en estat de coma, després que els Jabari el salvessin del riu. Finalment li donen la flor en forma de cor al rei, el reviuen i T’Challa torna per lluitar novament contra Killmonger i evitar l’enviament d’armes. L’agent de la CIA, assessorat per la germana petita del rei, pilota una nau hologràfica per abatre les naus amb armes, mentre el rei lluita contra Killmonger –tots dos amb vestits Black Panther– i algunes tribus combaten entre elles depenent del posicionament que acaben prenent en el desenllaç final. Okoye, finalment, es rebel·la contra Killmonger, tot i ser el seu rei, per les males intencions que demostra, però la seva parella, W’Kabi, el líder pastorejador de rinoceronts, fa costat a Killmonger i acaben lluitant entre ells. Quan sembla que està tot perdut, els Jabari arriben per ajudar i W’Kabi acaba rendint-se. Per la seva part T’Challa ha ferit de mort a Killmonger i, tot oferir salvar-li la vida, aquest prefereix morir, abans que viure empressonat.

Acabada la batalla, el rei vol canviar la manera d’actuar del seu pare amagant-se del món i ofereix els seus coneixements a la resta del món, revelant la veritat sobre Wakanda. En una escena post-crèdit, la germana petita del rei ajuda a Bucky Barnes –soci del Capità Amèrica– a recuperar-se.

diumenge, 17 de juny de 2018

La Strada (1954)

[607]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Federico Fellini
Guió: Federico Fellini, Tullio Pinelli
Actors: Anthony Quinn, Giulietta Masina, Richard Basehart

[ Drama ] 1h 48min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Una noia justeta de gambals és venuda a un artista de carrer, vagabund i viatger, patint pallisses i humiliacions al llarg del camí.”

Crítica

D’aquestes que cal veure, agradi o no.

L’he hagut de veure en diferentes tongades, perquè, des de bon principi, a part de trobar-la estranya, no m’acabava de fer el pes. Però al final, entenent tota la història, és una molt bona pel·lícula… no excel·lent –en la meva opinió–, però si molt bona.

El que no acabo d’entendre és per què utilitzen una estrella de Hollywood com era l’Anthony Quinn en una pel·lícula italiana, que podria haver estat interpretada per qualsevol actor italià, que n’hi havia i de molt bons… Si algun però li haig de posar és que, la protagonista, tot i reconèixer que ho fa molt bé, a mi no m’acaba d’agradar… no li trobo el què. De fet, però, la protagonista en la història és la noia i sembla que acaba prenent més importància el “reconegut” actor hispano-americà.

En general és estranya. No sé si, fins i tot, surrealista. Però bé.

Resum (amb espòilers)

Gelsomina (Giulietta Masina), una dona jove crèdula, s’assabenta que la seva germana Rosa ha mort des que va sortir al carrer amb un home forçut del món de la faràndula, Zampanò (Anthony Quinn). Ara, el mateix home ha tornat un any més tard a demanar-li a la mare si Gelsomina prendrà el lloc de Rosa. La mare accepta 10.000 lliures i la seva filla surt el mateix dia.

Zampanò fa la seva vida com a artista de carrer itinerant, entretenint a les multituds trencant una cadena de ferro lligada estretament al pit i després passant el barret per obtenir “la voluntat”. En poc temps, topen la natura ingènua de Gelsomina amb els mètodes brutals de Zampanò. Ell l’ensenya a tocar el tambor i la trompeta, ballar una mica i a fer el pallasso per al públic. Tot i la seva voluntat de complaure, es basa en la intimidació i fins i tot la crueltat per mantenir el seu domini.

Finalment, ella es rebel·la i s’en va, fent el seu camí cap a la ciutat. Allà observa l’actuació d’un altre artista de carrer, Il Matto (el boig), un talentós equilibrista i clown (Richard Basehart). Quan Zampanò la troba allà, ell la força a tornar. S’uneixen a un circ ambulant on ja hi treballa Il Matto. Il Matto se’n riu de l’home forçut sempre que en té ocasió, tot i que no pot explicar què el motiva a fer-ho. Després que Il Matto li tira una galleda d’aigua a Zampanò, Zampanò el persegueix amb un ganivet a la mà. Com a resultat, és empresonat per pocs dies i els dos homes són acomiadats del circ ambulant.

Les dificultats de Gelsomina amb la seva associació forçada són el tema que la preocupa. Abans de l’alliberament de Zampanò de la presó, Il Matto proposa que hi ha alternatives a la servitud de Gelsomina i li explica la seva filosofia de que tot i tothom té un propòsit, fins i tot un còdol, fins i tot ella. Una monja suggereix que el propòsit de Gelsomina en la vida és comparable al seu propi. Però quan Gelsomina ofereix a casar-se amb Zampanò, la defuig.

Els camins separats de l’engany i el forçut es creuen per última vegada quan Zampanò es troba Il Matto arreglant una punxada de la roda del cotxe. Gelsomina observa espantada com el forçut colpeja el pallasso al cap diverses vegades. Il Matto es queixa que el rellotge s’ha trencat, després col·lapsa i mor. Zampanò, acollonit per si torna entrar a presó, oculta el cos i empeny el cotxe de la carretera on esclata en flames.

L’assassinat acaba amb el poc enteniment que li quedava a Gelsomina. Després de deu dies, el seu afecte desapareix i la seva mirada queda perduda. Finalment, Zampanò l’abandona mentre fa una migdiada, deixant-li una mica de roba, diners i la seva trompeta.

Alguns anys més tard, escolta a una dona que canta una melodia que Gelsomina sovint tocada. S’assabenta que el pare de la dona havia trobat a Gelsomina a la platja i amablement la va acollir a casa. No obstant això, ella havia perdut l’enteniment i va morir. Zampanò s’emborratxa una vegada més i camina cap a la platja, on trenca a plorar.

dissabte, 16 de juny de 2018

#funnywordsgift (184)

“I’ve been left with a brow of nose.”

[184]

dissabte, 9 de juny de 2018

#funnywordsgift (183)

“The bigger, the more animal.”

[183]

diumenge, 3 de juny de 2018

The Twilight Zone (1960-61) S02

[71]

Valoració



Fitxa tècnica

Creador: Rod Serling
Actors: Rod Serling, Robert McCord, Jay Overholts

29 capítols de 25 minuts

Sinopsi

IMDb (9,0):
“Persones normals i corrents es troben en situacions extraordinàriament sorprenents que intenten resoldre de manera satisfactòria.”

Crítica

Clarobscurs argumentals.

En la meva opinió, els capítols són d’una qualitat notablement inferior respecte els de la primera temporada. Hi ha algun capítol que, tot i ser objectivament molt dolent, paradoxalment està molt bé. Però és que hi han capítols avorrits de nassos… i també altres realment brillants.

A part de la construcció de les històries, també hi han capítols que no estan gravats sobre pel·lícula fotogràfica, sinó que ho estan en format televisió, de manera que les llums queden cremades amb una aurèola al seu voltant i la qualitat de la imatge també és notòriament inferior.

En aquesta temporada m’han fallat bastant els subtítols i, de la mateixa manera que en altres sèries no hi ha problema perquè s’entén, en aquesta ocasió m’ha costat seguir-lo, així que hi ha algun capítol que tinc pendent de veure.

Alguns capítols encara els recordava. Alguns són mitologia vivent de la ciència ficció. El de la gent “normal” desfigurada i la freak normal (el món al revés) el recordava molt bé. Els recursos de marcians i venusians també (hi han dos capítols: un en què els marcians tenen dos caps i van sobre rodes i els venusians, dos caps també, però tenen cos de nens, i un altre en que estan infiltrats entre nosaltres, però uns tenen tres braços i els altres tres ulls… memorables!). I, sobretot, m’ha fet gràcia veure el capità Kirk (l’actor William Alan Shatner) interprentant un capítol que també recordava.

La capçalera d’aquesta segona temporada és diferenta. A mi m’ha agradat més. És més curta i va més per feina.

dissabte, 2 de juny de 2018

Bride Stories 7 (2015)

[98]

Valoració



Fitxa tècnica

Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial

8 capítols (36-43) (+1 extra) - 200 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (12 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Per intentar oblidar a Talas, Smith continua el seu viatge per Pèrsia acompanyat pel seu guia i passen una temporada a casa d’una nova amistat, un jove acabalat casat amb una bella dona que, malgrat tenir-ho tot, troba a faltar alguna cosa en la seva vida diària. Un nou relat sobre la vida quotidiana de les tribus i habitants de les estepes asiàtiques del s. XIX.”

Crítica

Canvi d’ambientació, canvi d’estil de dibuix.

Realment es fa difícil entendre com, una mateixa història, pot ser tan diferent depenent del context. Amb la història d’Amira i Karluk –fins i tot les bessones, també– el dibuix és d’un traç més gruixut i amb la història d’Anis el traç és més fi, l’ambientació és molt diferenta (Pèrsia, l’actual Iran) i agafa un aire tan bucòlic que no semblen el mateix. No sé si m’acaba d’agradar aquest “nou” estil, però en qualsevol cas no fa més que destacar el mestratge de l’autora.

Amb Smith com a fil conductor, Kaoru Mori ens explica, en aquesta ocasió, la vida d’una noia jove i ben posicionada a Pèrsia, rodejada de luxes amb dues cares (pròpies de l’Islam més estricte): per una banda les dones no es poden “comunicar” amb els homes, ni tan sols visualment, i quan apareixen ho fan amb aquell burca de cap a peus i una reixeta a la cara amb la que és impossible veure’n les faccions, com tampoc la forma del cos, i, per altra banda, entre elles es mostren totalment obertes, desinhibides, amb una gran desimboltura pel que fa a les relacions socials, fins el punt que bona part del volum transcorre en uns banys públics pràcticament nues.

En aquest volum, Smith i el seu guia arriben a noves terres –Pèrsia– i són els invitats d’un home jove i ric que els ofereix la seva hospitalitat al llarg d’un mes, abans retornin a la seva travessia. La dona d’aquest home ric és una noia, també jove, molt prima, amb un nen de mesos que és atès per la servitud i només s’ha de preocupar de passejar i ser feliç. La noia que li cuida la criatura l’aconsella fer-se una núvia-amiga per poder conversar i compartir secrets, per la qual cosa la invita a anar als banys públics a conèixer gent. El marit sorprès perquè, al ser rics, ja tenen banys privats, accedeix a la petició i deixa que hi vagi. Allà coneix a Shirin, una noia també jove de la que se sent atreta pel seu pèl negre com si fos seda, els llavis vermells com robins… i un mamellam desproporcionat!

Fan amistat fins el punt que, finalment, formalitzen la seva unió de núvies-amigues amb el ritual establert, però, el mateix dia de la cerimònia, el marit de Shirin s’infarta i mor. La vídua, amb un fill de pocs anys, queda amb poques opcions de continuar una vida mínimament digna, per la qual cosa la seva amiga-núvia Iris se l’ofereix al seu marit com a segona muller, cosa a la qual, després d’alguns dubtes, accepta, conjuntament amb l’adopció del nen i els pares d’ella. Tot un món…





#funnywordsgift (182)

“At the belly of the ox, neither snow neither rain.”

[182]

diumenge, 27 de maig de 2018

Lucky (2017)

[606]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: John Carroll Lynch
Guió: Logan Sparks, Drago Sumonja
Actors: Harry Dean Stanton, David Lynch, Ron Livingston

[ Drama, comèdia ] 1h 28min

Sinopsi

IMDb (valoració):
“El viatge espiritual d’un ateu de noranta anys.”

Crítica

A mi m’ha agradat!

És una pel·lícula lenta, però no ho sembla. Va al seu ritme, però no es fa pesada. És una mena d’homenatge a l’actor que durant tants anys ha fet pel·lícules i, suposo, sabent que moriria en poc temps. És tendra i alhora dona temps per reflexionar.

Resum (amb espòilers)

Lucky és un home de 90 anys que viu sol, perquè busca la soledat, però no se sent sol… fa la seva vida a la seva manera. Viu en un poble en algun lloc del desert i, a través dels seus ulls, veiem la seva vida i la vida de la gent amb la que socialitza a diari. Explica la història d’un ateu de 90 anys i la seva lluita contra l’envelliment propi de la seva edat, amb petites anècdotes autobiogràfiques reals del protagonista. La pel·lícula reflecteix com arriba a ser conscient de la seva pròpia mortalitat, mentre busca una manera d’entendre-ho. L’actor Harry Dean Stanton ha mort recentment (17/09/17), just abans de l’estrena de la pel·lícula.

91,5 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

91,5 Kg


dissabte, 26 de maig de 2018

Le scaphandre et le papillon (2007)

[605]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Julian Schnabel
Guió: Ronald Harwood (screenplay), Jean-Dominique Bauby (novel·la)
Actors: Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner, Marie-Josée Croze

[ Biografia, drama ] 1h 52min

Sinopsi

IMDb (8,0):
“La veritable història de l’editor d’Elle, Jean-Dominique Bauby, que pateix un accident cerebrovascular i ha de viure amb un cos gairebé totalment paralitzat i només el seu ull esquerre no ho està.”

Crítica

Excel·lent pel·lícula (la història), però encara millor la realització (com s’explica).

A veure… complicada i, segons es miri, un pèl lenta, però un pel·liculot de cap a peus. Primer per la història i després per la manera en què està explicada. Magistral.

Resum (amb espòilers)

El primer terç de la pel·lícula està explicat pel personatge principal, Jean-Dominique Bauby (o Jean-Do, com els seus amics l’anomenen), en primera persona. La pel·lícula comença quan Bauby es desperta d’un coma de tres setmanes en un hospital de Berck-sur-Mer, França. Després d’una anàlisi inicialment massa optimista d’un metge, un neuròleg explica que té una condició extremadament rara en què el pacient està gairebé totalment paralitzat físicament, però roman mentalment normal. Al principi, l’espectador coneix principalment els “pensaments” de Bauby (creu que està parlant, però ningú el sent), que són inaccessibles als altres personatges (que es veuen a través del seu ull funcionant).

Una fisioterapeuta i una terapeuta de la parla intenten ajudar a Bauby a ser tan funcional com sigui possible. Bauby no pot parlar, però ell desenvolupa un sistema de comunicació parpellegant el seu ull esquerre mentre li van enunciant una per una les lletres de l’abecedari per esbrinar què vol dir.

A poc a poc, el punt de vista restringit de la pel·lícula s’amplia i l’espectador comença a veure Bauby des de “fora”, a més de recordar fets del seu passat, incloent una visita a Lourdes. També fantaseja, imaginant platges, muntanyes, l’emperadriu Eugénie i una festa eròtica amb un dels seus transcriptors. Es revela que Bauby havia estat redactor de la popular revista de moda francesa Elle, i que tenia un acord per escriure un llibre (que originalment es basaria en El comte de Monte Cristo però des d’una perspectiva femenina). Decideix que seguirà escrivint un llibre, utilitzant la seva tècnica de comunicació lenta i esgotadora. Des de l’editorial amb què Bauby va fer el contracte de llibre original li envien una noia per dictar-li.

El nou llibre explica què és estar atrapat en el seu cos, el que veu com si estigués dins d’un antic vestit de bus amb un casc de bronze (scaphandre en francès), com en el títol original. D’altres veuen el seu esperit, encara viu, com una “papallona”.

La història de l’escriptura de Bauby està sobreposada amb els seus records fins al seu accident cerebrovascular. Veiem als seus tres fills, la seva mare (a qui mai es va casar), la seva amant, els seus amics i el seu pare. Es troba amb gent del seu passat, les vides del qual tenen similituds amb la seva nova vida atrapada: un amic que va ser segrestat a Beirut i que es trobava en reclusió solitària durant quatre anys, i el seu propi pare de 92 anys, que es limita al seu propi departament, perquè és massa fràgil per baixar quatre volades d’escales.

Bauby finalitza la seva memòria i escolta les respostes de la crítica. Mor de pneumònia deu dies després de la seva publicació.