Bloc personal,

dijous, 18 de gener de 2018

Kumo no Mukō, Yakusoku no Basho (2004) (The Place Promised in Our Early Days) (El lugar que nos prometimos)



Direcció: Makoto Shinkai, Yoshio Suzuki
Guió: Makoto Shinkai, Steven Foster
Veus de doblatge: Hidetaka Yoshioka, Masato Hagiwara, Yuka Nanri



[569]

No he entès res!

Potser si en els últims temps no hagués vist coses tant bones i amb tanta qualitat ara, per comparació, aquesta m’hagués semblat boníssima. Però és clar, amb els precedents per visionat acumulats, aquesta ara em sembla bastant mediocre… Per una banda hi ha un abús dels efectes tipus resplendor de llum, que en altres pel·lícules i en la seva justa mesura són macos, aquí són excessius. I per altra banda la història està forçada de principi a final. Les veus de doblatge són fins i tot còmiques en la manera en que busquen una tendresa impossible i la música, que en aquest cas no està malament, va buscant sempre moments de clímax que, en el meu cas, no arriben mail. Un despropòsit.

Senzillament no m’ha agradat gens i això que, veig, el director és el mateix d’altres pel·lícules que he valorat bastant bé. Sempre hi ha una primera vegada per cada cosa…



IMDb (7,2):
“En una línia temporal alternativa de la postguerra, el Japó es divideix en el nord controlat per la Unió i el sud controlat pels Estats Units.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada