Bloc personal,

diumenge, 18 de febrer de 2018

Top 12 Star Trek movies

Potser hagués estat més interessant posar aquest top 12 en català (“Les 12 millors pel·lícules d’Star Trek, de millor a pitjor”), però considero que no calia… ;-) Aquí van, doncs, per ordre d’importància, segons “algú” que ha publicat aquest top a YouTube. Entre parèntesi la meva valoració, publicada en el seu moment, del què em va semblar a mi…

  1. Star Trek II: The Wrath of Khan (1982) (4/5) (TOS)
  2. Star Trek VI: The Undiscovered Country (1991) (3/5) (TOS)
  3. Star Trek IV: The Voyage Home (1986) (5/5) (TOS)
  4. Star Trek (2009) (5/5) (New)
  5. Star Trek: First Contact (1996) (4/5) (TNG)
  6. Star Trek III: The Search for Spock (1984) (4/5) (TOS)
  7. Star Trek Into Darkness (2013) (4/5) (New)
  8. Star Trek: The Motion Picture (1979) (4/5) (TOS)
  9. Star Trek: Generations (1994) (3/5) (TNG)
  10. Star Trek: Insurrection (1998) (4/5) (TNG)
  11. Star Trek V: The Final Frontier (1989) (2/5) (TOS)
  12. Star Trek: Nemesis (2002) (3/5) (TNG)
I encara no sé ben bé per què no incorpora l’última de les noves tot i fer-ne referència:
  1. Star Trek Beyond (2016) (3/5) (New)
TOS -> Star Trek: The Original Series
TNG -> Star Trek: The Next Generation
New -> New Star Trek (personatges de The Original Series en el futur divergent)

Ja posats, aquí un enllaç a totes les pel·lícules d’Star Trek que han fet fins ara: Star Trek Films. En total 13 pel·lícules, 6 amb els personatges d’Star Trek: The Original Series (1966-69), 4 amb els personatges d’Star Trek: The Next Generation (1987-94) i 3 més amb els personatges “basats“ en Star Trek: The Original Series (1966-69) però en un futur divergent.

dissabte, 17 de febrer de 2018

Reiraku (2017)




Inio Asano (guió, dibuix, tinta i color)
(Reiraku, Downfall)

[ Manga seinen, slice of life ]
(de moment, sense data de publicació a Espanya)



[89]

El millor que ha fet des de Punpun.

Però és una sèrie inacabada, com moltes de les coses que ha fet últimament. Així doncs, és clarament autobiogràfica.

Deixa la sèrie quan, en l’últim capítol, quedava clar que hauria de continuar. Així ho ha indicat Inio en el seu compte de Twitter. La història m’agrada molt i l’estil del dibuix també, molt més que aquesta “porqueria” de Dead Dead Demons… Una història totalment depriment, però que dóna moltes pistes que realment és autobiogràfica.

Sigui el que sigui el seu proper projecte, sembla que serà prou important doncs atura Dead Dead Demons… i deixa Reiraku a mitges. Així doncs, per calendari, aquesta és l’última peça publicada d’Asano.

Llegit via scans.



Tu manga online:
“Aquesta història ens presenta l’ànima perduda d’un solitari mangaka amb el cor consumit.”



7 capítols - 196 pàg. b/n + 4 color

#funnywordsgift (167)

“To take for ass the bicycle!”

[167]

divendres, 16 de febrer de 2018

Dead Dead Demons Dededede Destruction 6 (2018)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Deddo Deddo Dēmonzu Dededededesutorakushon - Dead Dead Demon’s Dededede Destruction)

[ Manga seinen, slice of life, ciència ficció ]
(a la venda a partir del dia 23/02/18)



[88]

Al final, sembla que tot va agafant forma… però a mi no m’agrada!

Segurament no és així, però a mi em dóna tota la sensació que va improvitzant sobre la marxa. No hi ha una guió real… que potser per altres coses ha anat bé, però aquí, a mi no m’agrada perquè s’hi ajunten masses coses que em fan grinyolar…

I atenció que l’autor ha manifestat la intenció, de moment, d’aturar-ne la serialització. O sigui que una sèrie incompleta sense data de per quan un volum set. Tot i que he vist que hi ha publicat fins el capítol 56, la qual cosa significa 8 capítols per aquest 7è volum…

Llegit via scans.


Whakoom:
“Sembla que la fi de la humanitat està a la volta de la cantonada, encara que els habitants de Tòquio cada vegada estan més cansats del tema dels ‘invasors’ i sembla que moviments com SHIP es desinflen… Mentrestant, Kadode i Ouran segueixen les seves vides, i amb elles, els seus estranys embolics amorosos… tot i que una amb més sort que l’altra.”





8 capítols (40-48) - 160 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades + vernís UVI) - 130 x 182 mm



Dead Dead Demons Dededede Destruction 1 (2014)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 2 (2016)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 3 (2016)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 4 (2017)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 5 (2017)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 6 (2018)

dijous, 15 de febrer de 2018

Star Trek: Deep Space Nine (1993) S01




[57]

“Teleñecos”!

¿De quina altra manera es pot qualificar una sèrie on tot el protagonisme se l’emporta l’equip de maquillatge cràneo-facial de noves espècies en una estació espaial anti-ergonòmica, en la que pujes a la sala de control per un ascensor, baixes quatre graons i n’has de pujar quatre més, on per caminar per qualsevol passadís no hi passen dues persones perquè toquen amb els efectes especials de suposat disseny més o menys alienígena, i que per caminar has d’aixecar els peus cada dues passes si no vols ensopegar?

La sèrie transcorre en una estació espacial que porten a mitjes els bajorans i la Federació, després de l’alliberament dels cardassians, port d’atracament de naus espacials, a les portes d’un forat de cuc estable “construït” per formes alienígenes que els bajorans adoren com déus.

Tenen l’uniforme amb els colors invertits respecte Star Trek: The Next Generation, de color la part superior i negre la resta de l’uniforme, amb la novetat que, a sota, porten un jerseiet de color gris de coll alt on hi han els galons. L’intercomunicador sí és el mateix de TNG. De fet tot és el mateix que més tard es veurà a Star Trek: Voyager excepte l’intercomunicador que allà és diferent. Més endavant sí serà el mateix.




20 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,9):
“Als voltants del planeta alliberat de Bajor, l’estació espacial Deep Space Nine de la Federació guarda l’obertura d’un forat de cuc de corrent estable en el punt més llunyà de la galàxia.”

dimecres, 14 de febrer de 2018

Altered Carbon (2018) S01




[56]

Té tantes coses bones i és tan bona que no sé ni per on començar…

D’alguna manera, les últimes sèries que he anat veient s’han anat lligant entre elles tot i ser molt diferentes i no tenir res a veure: Black Mirror, Star Trek: Discovery i Altered Carbon.

A això, suma-li estètica Blade Runner, ganes de fer bé les coses i ja tenim una sèrie de culte. És que la miris per on la miris és boníssima! Cal veure-la!

Hi han uns 5-6 primers capítols sublims. I quan la història sembla que ja no té més recorregut, llavors embolica que fa fort! I torna a “començar” amb una història encara més recargolada. El més inqüietant és veure personatges en la pell d’altres… una àvia en la pell d’un punk o una mare en la pell d’un “senyor amb barba” i com tots hem acabat veient el personatge interior i no pas “la pell”. Si alguna cosa no m’ha agradat ha estat el protagonista, que al principi m’agradava molt, però després, veient la seva versió original oriental, m’ha agradat més l’oriental… potser pels posat “xuletes” del protagonista… petits detalls.

Algú deia, veient els primers capítols de la sèrie, que la qualificació de “majors de 16 anys” podia ser perquè hi han un parell de nus integrals. Havent-la vist puc assegurar que no és per això. És perquè el protagonista fuma sense parar i fumar és una pràctica social mal vista. ;-) I ara que he mencionat els nus, haig de comentar que és de les poques vegades que no he vist els nus sexualment i això que hi ha una càrrega molt forta de contingut sexual. Jo he vist “pells”, carcases… Fundes, com diuen ells.



10 capítols de 46-66 minuts.



IMDb (8,5):
“En un futur on la consciència es digitalitza i s’emmagatzema, un presoner torna a la vida en un nou cos i ha de resoldre un assassinat mental per guanyar la seva llibertat.”

dilluns, 12 de febrer de 2018

Star Trek: Discovery (2017) S01




[55]

Difícil i irregular, però ben parida!

Hi han hagut moments que m’ha soprepassat. Massa novetats… massa canvis… Però si t’ho mires bé està molt ben parida i no hi ha res excessiu. Potser sí un pèl irregular en alguna fase, però és el normal al no ser capítols autoconclussius. I les coses s’han d’entendre en el seu contexte: la sèrie se suposa es desenvolupa bastant després d’Star Trek: Enterprise i només 10 anys abans d’Star Trek: The Original Series amb Kirk, Spock i l’Enterprise… i els efectes especials i la tecnologia desenvolupada, tot i que en certa manera volen ser un tribut, li falten coherència i continuïtat… paradoxes d’una sèrie amb més de 50 anys a les esquenes.



15 capítols de 37-49 minuts.



IMDb (7,4):
“Deu anys abans de Kirk, Spock i l’Enterprise, la USS Discovery descobreix nous mons i formes de vida a mesura que un oficial de la Flota Estelar aprèn a entendre totes les coses alienígenes.”

Black Mirror (2018) S04




[54]

Dóna per pensar…

La veritat és que l’he anat veient bastant “per obligació” i amb bastant temps entre capítols… I això que està molt bé! Però ja no tinc tant interés com tenia en les primeres temporades. Ja dono per fet que és una bona sèrie, però no “lo más”. Això sí, objectiu aconseguit, és una sèrie per pensar!




6 capítols d’entre 41 i 76 minuts.



IMDb (8,9):
“Una sèrie antològica de televisió que mostra el costat fosc de la vida i la tecnologia.”

diumenge, 11 de febrer de 2018

Star Trek: The Next Generation (1993-94) S07




[53]

L’última temporada de la “millor” sèrie Star Trek.

Com en totes les temporades hi han capítols millors i pitjors, però en línies generals dóna la sensació que “s’han deixat anar”… I això sí, en set anys, l’únic que ha aguantat el pas del temps ha estat el capità Jean-Luc Picard… la resta han acabat bastant “perjudicats”.

Intenten fer el típic de repescar velles glòries –un all star– com Wesley Crusher o Tasha Yar (per cert… al Wesley el “converteixen” en viatger del temps… WTF!) i, per aquesta temporada, la ració justa de Borg i Q. Potser més protagonisme de l’habitual, en aquesta ocasió per Worf.

Estant emetent al mateix temps Star Trek Deep Space Nine. A la temporada següent començarà Star Trek Voyager. I l’estiu següent d’acabar les set temporades ja podem veure la primera pel·lícula en cine dels personatges “The Next Generation” Star Trek: Generations (1994).
APUNTS: Aquests són la nau (USS Enterprise NCC-1701-D), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i la insígnia/comunicador en aquesta sèrie per aquesta 5a temporada, igual que les anteriors. Els millors uniformes.




26 capítols de 44 minuts.



IMDb (8,6):
“Cent anys després de la missió de cinc anys del capità Kirk, una nova generació d’oficials de la Flota Estelar inicien un viatge en una nova Enterprise en una missió per anar allà on ningú hi ha anat abans.”

Dead Dead Demons Dededede Destruction 5 (2017)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Deddo Deddo Dēmonzu Dededededesutorakushon - Dead Dead Demon’s Dededede Destruction)

[ Manga seinen, slice of life, ciència ficció ]
Norma Editorial



[87]

Aquesta barreja d’estils m’està matant.

Per un cantó escenaris hiperrealistes basats en fotografies. Per altra banda anatomies bastant ben proporcionades i realitzades. Almenys el vestuari molt realista també. El dibuix m’agrada molt, excepte aquesta manca de sentit espaial quan ha de dibuixar la nau alienígena que ja he comentat anteriorment… I finalment les cares dels personatges, alguns molt reals, altres més manga estàndar i altres caricatures totals. Què haig de pensar?

Llegit via scans.


Whakoom:
“S’acosta irremediablement la fi de la humanitat? Diversos grups socials continuen enfrontant-se respecte a què fer amb els invasors: aniquilar-los o acceptar-los com a part d’una nova societat. Mentrestant, Ouran i Kadode decideixen ‘adoptar’ a Ooba, el cos ha estat ocupat per un invasor, el que a part de causar algun petit problema que un altre, els ajudarà a posicionar…”






8 capítols (33-40) - 160 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades + vernís UVI) - 130 x 182 mm



Dead Dead Demons Dededede Destruction 1 (2014)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 2 (2016)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 3 (2016)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 4 (2017)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 5 (2017)
Dead Dead Demons Dededede Destruction 6 (2018)

dissabte, 10 de febrer de 2018

#funnywordsgift (166)

“I carry dry bread in the bag, I seat where I’m and wet it in the juice.”

[166]

diumenge, 4 de febrer de 2018

Funwari Otoko (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)

[ Manga seinen, encàrreg publicitari ]



[86]

Una altra història ben curteta…

No… si quan vol fa històries ben parides encara que amb prou feines tingui una dotzena de pàgines. Imagino que totes aquestes històries separades, en algun moment es publicaran conjuntament.

Llegit via scans.



Tu manga online:
“És un manga promocionat per una marca de shôchû (un licor de 45º) anomenada Funwari, fet per Inio Asano.”



12 pàg. b/n

Bakemono Re’ Chan (2015)




Inio Asano (guió, dibuix, tinta i color)
(Bakemono Recchan, Monster Girl Recchan)

[ Manga seinen, slice of life, bullying ]
(de moment, sense data de publicació a Espanya)



[85]

Una història curta, tant curta que cal llegir… agradi o no.

Història curta, molt curta, one-shoot –en diuen– d’una noia monstre. Tant curta que s’ha de llegir ni que sigui via scans… Al principi m’he confós i em pensava que eren els mateixos personatges de Dead Dead Demons Dededede Destruction i no m’estranyaria que –per dates– els hagués començat a esbossar aquí.

Llegit via scans.



Tu manga online:
“La història tracta sobre el dia a dia d’una estudiant d’institut que té cara de monstre.”



44 pàg. b/n + 2 color

dissabte, 3 de febrer de 2018

El fin del mundo y Antes del amanecer (2016)




Inio Asano (guió, dibuix, tinta i color)
(Sekai no Owari to Yoake Mae - The End of The World and Before Dawn)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial



[84]

M’ha agradat però me l’haurè de rellegir…

L’haig de rellegir perquè l’he anat llegint amb bastant de temps entre història i història, doncs és un recull d’històries curtes publicades entre 2005 i 2008. Posterior a Nijigahara Holograph (2003), al mateix temps que Solanin (2005), però abans de les joies –EMHO– La chica a la orilla del mar (2009-11) i Buenas noches, Punpun (2007-13). I la manera d’explicar històries i l’estil del dibuix s’encabeix en aquest període. Hi han situacions –tant en la història com en el dibuix– que semblen esbossos del que seran més tard capítols de Punpun, per exemple.

M’ha agradat molt el texte “explicatiu” que hi ha al final d’Un mundo maravilloso (única història amb algunes pàgines en color, a part de la primera…) i també l’epíleg final amb explicacions de cada capítol. S’entenen millor les coses així…

Sense que m’agradi tant com les “joies” mencionades, m’agrada molt més que el que està fent ara mateix amb Dead Dead Demons Dededede Destruction (2014-~) en el que realment no sé què està fent. Acabo de finalitzar la lectura de Made in Abyss (2013-~) i tinc la sensació per moments que a ell li hagués agradat fer aquesta història… detalls que veig.


Whakoom:
“Una estudiant d’institut que vol deixar la seva petita ciutat, un oficinista de mitjana edat que es queda a l’atur i es busca a si mateix, una noia que es replanteja la seva vida diversos anys després d’acabar la seva adolescència, un mangaka que torna al seu poble natal… Relats curts plens de la màgia i la sensibilitat de Inio Asano.”






11 històries autoconclusives - 264 pàg. b/n + 16 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades + vernís UVI) - 130 x 182 mm

#funnywordsgift (165)

“On what head fits what in your head doesn’t fit.”

[165]

dijous, 1 de febrer de 2018

Star Trek: The Next Generation (1992-93) S06




[52]

A falta de veure l’última, la millor temporada de totes.

Aquesta és realment la més pròxima a totes en els meus records. I és que a més té de tot. No sé com anirà la pròxima temporada, però em sembla recordar que serà la més fosca…

Un capítol per l’Scotty. Introducció a Deep Space 9. Bajorans. Actors que més tard protagonitzaran Star Trek Voyager (el tinent Paris i Tuvok) fent altres papers. Viatges en el temps. Stephen Hawking. Lore, el germà dolent de Data. No sé… què més es pot demanar?

Per posar-nos en contexte, en acabar aquesta 6a temporada, va començar a emetre’s paral·lelament Star Trek Deep Space Nine i va durar 7 temporades més, per la qual cosa van haver de coincidir l’emisió de la 7a temporada i 5 temporades d’Star Trek Voyager amb Star Trek DS9.
APUNTS: Aquests són la nau (USS Enterprise NCC-1701-D), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i la insígnia/comunicador en aquesta sèrie per aquesta 5a temporada, igual que les anteriors. Els millors uniformes.




26 capítols de 44 minuts.



IMDb (8,6):
“Cent anys després de la missió de cinc anys del capità Kirk, una nova generació d’oficials de la Flota Estelar inicien un viatge en una nova Enterprise en una missió per anar allà on ningú hi ha anat abans.”