Bloc personal,

diumenge, 18 de març del 2018

Destination Moon (1950)



Direcció: Irving Pichel
Guió: Alford Van Ronkel, Robert A. Heinlein, James O'Hanlon, Robert A. Heinlein (novel·la)
Actors: John Archer, Warner Anderson, Tom Powers, Dick Wesson



[590]

Freak…



Un enginyer fracasa en la prova d’enlairar un coet a l’espai i es dedica a l’aviació. Al cap d’uns anys, un general retirat li comenta que hi ha tecnologia nuclear que el permetrà enlairar el coet que no va poder llençar en el seu moment.

Busquen financiació en el món civil i aconsegueixen tirar endavant el projecte, però els recursos s’esgoten ràpidament al mateix temps que comença una campanya d’opinió pública en contra del llançament d’un coet nuclear per la por a la radiació.

Quan ja el tenen construït, a l’espera de les últimes formalitzacions burocràtiques, els arriba una ordre judicial que no els permetria el llançament, però per tal de no rebre-la formalment, avancen el llançament al dia en que es presenta aquesta ordre.

Un contratemps no ha permès arribar el tècnic en comunicacions i n’agafen un d’inexpert. En l’enlairament pateixen les forces de la gravetat, però un cop en l’espai suren com plomes. L’inexpert de ràdio ha posat greix en les antenes sense saber que en l’espai queda congelat. Han de sortir de la nau per arreglar el problema. El doctor deixa d’estar momentàniament lligat a la corda i en el moment que el seu calçat magnètic se separa del metall del casc, s’allunya de la nau. L’enginyer l’ha de rescatar amb una bombona d’oxigen com únic impuls.

En arribar a la Lluna comencen a jugar amb la baixa gravetat i despleguen tot tipus de material. L’enginyer comprova dades i des de la Terra li diuen que no podran tornar a menys que es desfacin de pes superflu. Un cop s’han desfet de més de dos tones de material, encara els sobren uns 500 Kg. Aconsegueixen desmuntar peces cargolades i encara sobre 50 Kg. Comencen a discutir qui es queda a la Lluna per salvar la resta. L’inexpert s’esmuny de la resta i es queda a la superfície quan l’enginyer se li acut la idea de desfer-se del vestit sense haver de deixar ningú.

Aconsegueixen sortir de la Lluna.



És d’aquest tipus de pel·lícula per riure-te’n una mica de les bestieses pròpies de l’època i alhora admirar-ne la imaginació dispensada. No es va arribar a la Lluna fins el 1969 (20/07/69), per tant aquesta és l’única referència que podem tenir en compte en el moment de veure aquesta pel·lícula… rodada gairebé 20 anys abans.

M’ha fet gràcia que el coet es digui Luna, en espanyol, i no Moon com seria el previsible.



IMDb (6,4):
“Una de les primeres pel·lícules de ciència ficció amb un alt nivell de detalls tècnics precisos per explicar la història del primer viatge a la Lluna.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada