Bloc personal,

dimecres, 11 d’abril de 2018

Mi experiencia lesbiana con la soledad (2016)

[95]

Valoració




Fitxa tècnica

Kabi Nagata (guió, dibuix i tinta)
(Sabishisugite Rezu Fūzoku Ikimashita Repo - My Lesbian Experience With Loneliness)

[ Manga autobiogràfic, yuri ] (ed. 2018)
Fandogamia

5 capítols (+1 extra) - 144 pàg. (dues tintes: M,K) + cobertes (rústica) + sobrecobertes (laminades mate) - 148,5 x 210 mm (DIN-A5)

Sinopsi

Whakoom:
“Kabi Nagata narra la història real de la seva vida en un còmic, els orígens del qual es van publicar a la plataforma digital japonesa Pixiv i amb el qual va arribar a milions de lectors. En la seva història ens explica com, després d’abandonar els estudis universitaris, va caure en una depressió que la va portar a buscar a llocs que no li corresponien seu lloc al món, i de la qual només va poder començar a sortir-ne quan va obrir les portes a la seva pròpia sexualitat. El que va fer va ser contractar els serveis d’una escort lesbiana i al voltant d’això, antecedents i precedents, tracta aquesta història que ja és un èxit internacional de vendes.”

Crítica

Història d’una depressió…

Història d’una depressió en una noia sense, pràcticament, cap capacitat afectiva/comunicativa i, òbviament, poques interaccions socials, hauria de ser el títol complet d’aquesta crítica.

He de dir, d’entrada, que m’ha agradat bastant. No diré molt, perquè no serà un manga que el guardaré com una de les millors històries que hagi llegit, ni per història ni per dibuix, però sí he de reconèixer que, els que som rarets, és impossible que en un moment o altre no ens sentim identificats.

El títol, però, si eliminem la paraula “lesbiana” també hagués funcionat per tal d’entedre de què va la història, perquè tot i que és un tema important en la història, si ho analitzem bé, potser és el de menys. El seu problema és la nul·la capacitat de relacionar-se amb altres persones. Punt. ¿Que a més a més hi ha un tema tabú que és, en primer lloc, el sexe, però de manera genèrica i, com a cosa secundària, els seus gustos personals (li agraden les dones)? D’acord, però abans que lesbiana és un ésser humà que el que necessita és el contacte humà: una carícia o senzillament una abraçada. Em sembla, però, que, en l’actualitat del moment, ven millor si hi ha la paraula lesbiana i una noia despullada a la portada que una altra cosa. Feta aquesta reflexió, també he de dir que em sembla encertat, un bon títol i una bona portada.

Respecte la història, una mica ja n’he parlat en quatre línies. Explica, en mode autobiogràfic, els problemes socials bàsics de comunicació que té en entrar en una profunda depressió, com ho percep ella i els esforços que fa per intentar sortir-ne (ei! que tampoc acaba dient que ho hagi superat). M’agrada perquè la història és actual. Tot just fa dos anys de la versió digital i ara mateix en la impressa. Diuen que es va publicar la primera part –suposo que els 4 primers capítols– via digital a través d’un portal web especialitzat. I suposo que va acabar els últims capítols que apareixen després, perquè parla de la popularitat que va aconseguir, des de l’anonimat del sobrenom que utilitza (Nagata), a través de les xarxes primer, i amb la impressió en format físic més tard.

Respecte al dibuix, tinc diferents nivells de comentaris. El dibuix bàsic, no és del que més m’agrada, però reconec que està bé. No té un traç precís –com em podria agradar a mi–, però transmet justament allò que vol, una noia malgirbada (desaliñada en castellà). En altres moments el dibuix es torna esbossat per transmetre sensacions personals o, com és el cas, la manera de mostrar els pares, una rodona pel cap i una forma indeterminada pel cos sense extremitats. Això bé.

També m’agrada l’ús de les dues tintes, percentatge de magenta (rosa) i negre. Està molt encertat. També molt bé l’ús, pràcticament al llarg de totes les pàgines, de vinyetes horitzontals amb tota l’amplada de la pàgina. Amb quatre vinyetes per pàgina ja fa. Està bé. I també molt bé per les trames de línies i de punts en portada i separadors, desmesuradament grans. Ole!

Al tenir “només” 144 pàgines, presentar-se en un sol volum, en un format realment gran pel que acostuma a ser un manga, un DIN-A5, hagués quedat un gruix bastant estret en un gramatge “normal” de paper. Per això té un gramatge anormalment gruixut. Que ja està bé, però es fa estrany. I quan comences a passar pàgines, en el moment de tancar el volum, no recupera l’estat original. Li queda la forma d’haver “forçat” l’obertura de pàgines.

En resum, que molt bé per la història, bé pel dibuix i bé per l’edició. Em queda el dubte de, sent una obra actual en mode autobiogràfic, si l’autora ja s’ha buidat totalment en aquesta obra perquè, tal i com indica en un moment, se sent més còmode explicant coses reals que li han passat que no pas ficció, què farà a partir d’ara. Tindrà més coses per explicar o és una obra que ha tingut èxit i ressò puntual i ja està?

Una cosa que se m’oblidava comentar i afegeixo aquí a mode de post-data: he vist en els títols de crèdit que, a part de les dades habituals de llicència de l’obra, traducció i impressió, hi han dades de correcció per sensibilització LGBT. Un punt més a favor, no?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada