Bloc personal,

dissabte, 30 de juny de 2018

The Florida Project (2017)

[610]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Sean Baker
Guió: Sean Baker, Chris Bergoch
Actors: Brooklynn Prince, Bria Vinaite, Willem Dafoe

[ Drama ] 1h 51min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“Al llarg d’un estiu, la pel·lícula segueix a Moonee, una nena precoç de sis anys, on s’explica les aventures amb els seus companys de joc i els lligams amb una mare rebel però de la que en té cura, mentre viuen en els suburbis empobrits de Disney World.”

Crítica

La nena, espectacular!

Una pel·lícula molt bona en molts aspectes, però delicada en alguns detalls i que pot ser difícil de pair. Per moments sembla un documental, perquè realment els actors obliden la càmera. M’han agradat molt les escenes amb moltíssima gent fent com si res, com si realment tot fos improvitzat i estés passant en la realitat, i, sobretot, un Willem Dafoe soberbi.

Resum (amb espòilers)

Moonee, una nena de sis anys, viu amb la seva jove mare Halley al Magic Castle, un motel a Kissimmee, Florida, prop de Disney World. Passa la major part dels seus dies d’estiu sense supervisió amb els seus amics Scooty i Dicky residents en motels, involucrant-se en entremaliadures, estafes a turistes, robatoris i altres mal comportaments. Després que els tres nens són enxampats escupint al cotxe d’un nou resident, el pare de Dicky li prohibeix jugar amb Moonee i Scooty. Durant la neteja del cotxe dels convidats, Moonee coneix a Jancey, una nena que viu al motel Futureland al costat i la convida a sortir amb ells. Més tard, la família de Dicky es trasllada a Nova Orleans, la qual cosa entristeix el grup. Bobby, el director de Magic Castle, acaba vigilant i protegint dels nens.

Halley, que lluita per pagar la renda, ven perfum als turistes en els estacionaments de l’hotel i li demana a la mare de Scooty, Ashley, que els aconsegueixion menjar de la cafeteria on treballa. No obstant això, la mare del nen no vol saber-ne res més després de descobrir que Moonee, Scooty i Jancey van incendiar un condomini abandonat.

Halley comença a oferir els seus serveis en línia com a prostituta, tancant a Moonee al bany quan té un client. Bobby se n’adona i aplica restriccions als clients no registrats a la seva habitació de motel. La mare, en un servei sexual, roba unes pulseres-entrada per Disney World i les intenta vendre, però el propietari de les pulseres torna per recuperar-les; Bobby el fa fora, però avisa a Halley que la farà fora si continua prostituint-se.

Desesperada, Halley li demana disculpes ​​a Ashley i també diners per pagar el lloguer… Però Ashley li retreu el fet de prostituir-se i Halley l’apallisa davant el seu fill. L’endemà, el Departament de Nens i Famílies de Florida (DCF) arriba a investigar Halley. Ella neteja l’habitació i es desfà de la marihuana, però continua superba i desafiant. S’emporta Moonee a un restaurant de l’hotel del complex del costat on carrega el menjar a l’habitació d’un hoste. Quan tornen al motel, el DCF i la policia estan esperant que Moonee sigui cedida a una família d’acollida mentre es tramet la investigació. Moonee aconsegueix fugir, busca a la seva amigueta i juntes escapen al Magic Kingdom Park de Disney World.

#funnywordsgift (186)

“Where two eat, eat three.”

[186]

dijous, 28 de juny de 2018

diumenge, 24 de juny de 2018

Tomb Raider (2018)

[609]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Roar Uthaug
Guió: Geneva Robertson-Dworet, Alastair Siddons
Actors: Alicia Vikander, Dominic West, Walton Goggins

[ Acció, aventura, fantasia ] 1h 58min

Sinopsi

IMDb (6,5):
“Lara Croft, la ferotge i independent filla d’un aventurer desaparegut, ha d’anar més enllà dels seus límits quan descobreix l’illa on el seu pare va desaparèixer”

Crítica

Fluixeta, però interessant…

Al principi no m’ha agradat gens i he estat a punt de puntuar-la amb un 2, però al final, veient l’esforç esmerçat i la cura pels detalls per fer-ho més semblant a les últims versions del joc, he pensat que un 3 era més just. No m’ha agradat la simplesa de la història al principi. I sí m’han agradat els moviments de l’Alicia Vikander que són molt similars al personatge del joc, els reals i els digitals. El problema és que, durant massa anys, ens hem malacostumat a l’estereotip de la voluptuosa Angelina Jolie, una Lara Croft superheroïna que sap de tot, i ara veiem una noieta fràgil que tot just està aprenent a desenvolupar-se en un món completament nou.

Resum (amb espòilers)

Després de la desaparició del seu pare, Richard Croft, Lara Croft treballa en un servei de missatgeria en bicicleta. Quan és detinguda després d’un accident de bicicletes amb un cotxe de policia, la companya de negocis del seu pare, Ana Miller, paga la fiança i l’adverteix que si no reclama la seva herència, la propietat del seu pare serà venuda. Lara accepta de mala gana i accedeix a una càmera secreta a la tomba del seu pare. Allà troba un missatge de vídeo pre-gravat del seu pare detallant la seva investigació sobre Himiko, la mítica Reina de Yamatai, que es deia que tenia el poder sobre la vida i la mort. Richard adverteix a Lara que destrueixi totes les seves investigacions, però Lara decideix no fer-ho per poder investigar més la seva desaparició.

Lara viatja a Hong Kong on contracta Lu Ren, capità del vaixell Endurance, per navegar cap al Mar del Diable i l’illa de Yamatai. La nau s’enfonsa en una tempesta violenta i Lara apareix sobre la sorra de la platja on queda inconscient. Mathias Vogel, líder d’una expedició per ubicar la tomba de Himiko, la té retinguda. L’expedició ha estat finançada per una organització ombrívola anomenada Trinity que busca aprofitar i armar el poder de Himiko. Vogel es vanaglòria de matar al seu pare i té intenció d’utilitzar la seva investigació per continuar la seva expedició. Afegeix Lara i Lu Ren als seus obrers esclaus, però aviat Lara escapa amb l’ajuda de Lu Ren. Lu Ren es queda darrere després d’haver estat ferit greument.

Lara recupera la consciència després de la nit i es veu obligada a matar a un guàrdia de la Trinitat quan és gairebé descoberta. Segueix una figura misteriosa que vagava per l’illa i descobreix que la figura és el seu pare, que es va quedar a la illa per evitar que la Trinitat trobés la tomba de Himiko. Després de que Lara el convenç que és real i no és una idea de la seva imaginació, Richard li cura les ferides. Malgrat les seves protestes, Lara marxa a recuperar la seva recerca del campament de Vogel. Lara entra en contacte amb Lu Ren i ell, juntament amb els pescadors, distreuen els homes armats que permeten a Lara infiltrar-se en el campament de la Trinitat i recuperar la recerca del seu pare. En el caos que segueix, Richard es dirigeix ​​a la tomba d’Himiko i és capturat per Vogel, que persuadeix a Lara per obrir la tomba.

El camí està farcit per una sèrie de trampes i finalment localitzen el sarcòfag de Himiko. Dos soldats de la Trinitat tracten d’eliminar el seu cadàver, però han estat infectats pel “poder” de Himiko, que en realitat tenia una malaltia tan poderosa, a la que ella era immune, que el simple contacte físic desencadena una desintegració corporal immediata i redueix els infectats a un estat semblant a un zombi agressiu. Les imatges al voltant de la tomba revelen que Himiko, que aparentment era immune al propi virus i que era portador, va venir voluntàriament a l’illa en comptes d’haver-se vist obligat, tal com ho suggerien les llegendes, sacrificant-se per contenir el virus. Vogel conclou que no pot treure el cos de Himiko i, en canvi, es prepara per tallar-li un dit, que segella en una bossa. En la confusió, Lara i Richard dominen els soldats restants, tot i que Vogel escapa i Richard es contamina. Sabent que no hi ha cura, Richard proposa destruir la tomba d’Himiko per evitar que la malaltia s’estengui per tot el món. Lara persegueix Vogel mentre Richard fa una bomba, matant-se i segellant la tomba. Lara s’enfronta a Vogel i lluiten cos a cos. Lara li posa el dit tallat de Himiko a la boca i el llança a un profund abisme a mesura que la infecció es fa càrrec. Ella s’escapa de la tomba a mesura que s’esfondra i es reuneix amb Lu Ren i els pescadors, i els comandants d’un helicòpter de la Trinitat per escapar de Yamatai.

Lara torna a Londres, on accepta formalment la seva herència i, sense adonar-se, descobreix que la companyia que pagava Trinity, Patna, és en realitat una filial de Croft Holdings. Ella procedeix a investigar més a Trinity i comença a sospitar que Ana Miller és una dels seus agents que la van manipular per acceptar la seva herència per tal que Lara signés el control de les operacions comercials de Croft Holdings quan Richard Croft va deixar de cooperar amb Trinity. Després de presenciar la crueltat de Trinity de primera mà, es prepara per a la seva propera aventura.

dissabte, 23 de juny de 2018

#funnywordsgift (185)

“From Saint John to Christmas, half year the same.”

[185]

dilluns, 18 de juny de 2018

Black Panther (2018)

[608]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Ryan Coogler
Guió: Ryan Coogler, Joe Robert Cole
Actors: Chadwick Boseman, Michael B. Jordan, Lupita Nyong’o

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 2h 14min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“T’Challa es proclama rei de Wakanda després de la mort del seu pare, en la nació africana aïllada, però tecnològicament avançada i s’ha d’enfrontar amb un malvat molt vengatiu que va ser víctima, en la seva infància, d’un error del pare T’Challa.”

Crítica

Està bé, però no mata…

El de sempre… En principi no n’esperava res d’especial, però van començar a parlar-ne tant bé, que, finalment, m’esperava molt més. Expectatives massa altes, encara que, realment, està bé, però hi ha trossos que em sobren i hi ha un abús dels efectes digitals.

Resum (amb espòilers)

Abans de l’aparició de l’home sobre la terra, a Wakanda, enmig de l’Àfrica negra, va caure un meteorit de vibrani que va modificar l’entorn, incloent plantes i animals. A la zona, cinc tribus africanes lluiten entre sí per aconseguir el vibrani, fins que, per indicació d’una deïtat en forma de pantera negra, un guerrer ingereix l’interior d’un flor blavosa en forma de cor i adquireix habilitats sobrehumanes convertint-se en el primer Black Panther, rei de Wakanda, unint totes les tribus –excepte la Jabari– per formar la nació de Wakanda. Durant segles, els habitants de Wakanda han anat utilitzant el vibranium per desenvolupar una tecnologia infinitament molt més avançada que la coneguda dels occidentals i han aconseguit aïllar-se de la resta del món, mitjançant tecnologia d’ocultació, al mateix temps que es feien passar per un país del tercer món.

L’any 1992, el rei T’Chaka visita el seu germà que està als EE.UU. i l’acusa d’informar a un traficant d’armes del mercat negre per robar el vibranium de Wakanda. El que, en aquell moment, era el soci del germà del rei, és en realitat un agent infiltrat de Wakanda i qui acaba revelant la traició. En assabentar-se, el germà del rei treu una arma i es disposa a matar l’agent, però el rei en persona acaba matant el seu propi germà i fuig tot i saber que el seu germà havia tingut un fill amb una noia de la que s’havia enamorat.

A dia d’avui, després que el rei T’Chaka hagi mort a Captain America: A Civil War (2016) en un atemptat a l’ONU, ha de ser escollit el seu successor. El fill del rei, T’Challa torna a Wakanda, però abans, ell i Okoye, la líder de la guàrdia reial Dora Milaje –composta únicament per dones guerreres–, aborten una missió secreta de Nakia –ex-parella de T’Challa– perquè pugui assistir a la cerimònia de coronació, juntament amb la seva mare Ramando i la seva germana petita Shuri –experta en les últimes tecnologies desenvolupades a Wakanda–. A la cerimònia, el líder de la tribu “dissident” Jabari desafia T’Challa per la corona, però acaba perdent, tot i que, rendint-se, salva la vida.

Mentrestant, el traficant d’armes que ja va aconseguir el vibranium fa molts anys, roba un artefacte de Wakanda exposat en un museu i la parella d’Okoye (la guerrera de la guàrdia reial), W’Kabi, líder d’una altra tribu que es dediquen al pastoreig de rinoceronts, li demana al rei que porti a Wakanda el traficant per respondre dels seus crims. Així doncs, el rei, la seva guardaespatlles i Nakia –l’ex-xicota– viatgen a Corea del Sud on el traficant planeja vendre l’artefacte a un agent de la CIA que el rei ja havia conegut a Captain America: A Civil War (2016) i encara no sospita res de l’existència de la Wakanda tecnològicament avançada. Entre trets creuats, el traficant intenta fugir, però finalment és atrapat pel rei, tot i que, finalment, ha d’entregar-lo a l’agent de la CIA. Mentre l’estan interrogant, el traficant li explica a l’agent el desenvolupament tecnològicament avançat de Wakanda que no s’acaba de creure. Els amics del traficant el rescaten i fereixen greument l’agent quan volia protegir Nakia. En comptes de perseguir el traficant, el rei decideix tornar a Wakanda per salvar-li la vida a l’agent amb la seva tecnologia.

Mentre la germana petita del rei cura l’agent, T’Challa s’assabenta de la veritat amagada fins aquell moment en la que el seu pare va matar el seu propi germà i va deixar abandonat el seu fill. Aquest fill va créixer ple d’odi i rancúnia contra Wakanda i es va convertir en una arma d’assassinar del govern nord-americà per desestabilitzar païssos, adoptant el nom de Killmonger. Al mateix temps, Killmonger, que és qui ha ajudat al traficant a sortir de la presó, l’assassina i porta el seu cos a Wakanda per acabar revelant la seva identitat i reclamar el tron. Killmonger desafia T’Challa al combat ritual, on acaba matant Zuri (l’agent de Wakanda que el seu pare va estar a punt de matar i raó per la qual va morir en mans del seu propi germà), i derrota T’Challa tot llençant-lo per una cascada. Killmonger ingereix la flor en forma de cor i ordena incinerar la resta, però Nakia té temps de salvar-ne una, al mateix temps que fuig amb la mare del rei i la germana petita a refugiar-se amb la tribu Jabari.

Killmonger es disposa a compartir la tecnologia de Wakanda –de fet, només les armes– amb la resta del món oprimit i acabar, segons ell, amb les desigualtats. Quan Nakia, la mare i la germana del rei arriben a la tribu Jabari a demanar-los ajuda, es troben amb el rei que no està mort com tothom es pensava, sinó en estat de coma, després que els Jabari el salvessin del riu. Finalment li donen la flor en forma de cor al rei, el reviuen i T’Challa torna per lluitar novament contra Killmonger i evitar l’enviament d’armes. L’agent de la CIA, assessorat per la germana petita del rei, pilota una nau hologràfica per abatre les naus amb armes, mentre el rei lluita contra Killmonger –tots dos amb vestits Black Panther– i algunes tribus combaten entre elles depenent del posicionament que acaben prenent en el desenllaç final. Okoye, finalment, es rebel·la contra Killmonger, tot i ser el seu rei, per les males intencions que demostra, però la seva parella, W’Kabi, el líder pastorejador de rinoceronts, fa costat a Killmonger i acaben lluitant entre ells. Quan sembla que està tot perdut, els Jabari arriben per ajudar i W’Kabi acaba rendint-se. Per la seva part T’Challa ha ferit de mort a Killmonger i, tot oferir salvar-li la vida, aquest prefereix morir, abans que viure empressonat.

Acabada la batalla, el rei vol canviar la manera d’actuar del seu pare amagant-se del món i ofereix els seus coneixements a la resta del món, revelant la veritat sobre Wakanda. En una escena post-crèdit, la germana petita del rei ajuda a Bucky Barnes –soci del Capità Amèrica– a recuperar-se.

diumenge, 17 de juny de 2018

La Strada (1954)

[607]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Federico Fellini
Guió: Federico Fellini, Tullio Pinelli
Actors: Anthony Quinn, Giulietta Masina, Richard Basehart

[ Drama ] 1h 48min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Una noia justeta de gambals és venuda a un artista de carrer, vagabund i viatger, patint pallisses i humiliacions al llarg del camí.”

Crítica

D’aquestes que cal veure, agradi o no.

L’he hagut de veure en diferentes tongades, perquè, des de bon principi, a part de trobar-la estranya, no m’acabava de fer el pes. Però al final, entenent tota la història, és una molt bona pel·lícula… no excel·lent –en la meva opinió–, però si molt bona.

El que no acabo d’entendre és per què utilitzen una estrella de Hollywood com era l’Anthony Quinn en una pel·lícula italiana, que podria haver estat interpretada per qualsevol actor italià, que n’hi havia i de molt bons… Si algun però li haig de posar és que, la protagonista, tot i reconèixer que ho fa molt bé, a mi no m’acaba d’agradar… no li trobo el què. De fet, però, la protagonista en la història és la noia i sembla que acaba prenent més importància el “reconegut” actor hispano-americà.

En general és estranya. No sé si, fins i tot, surrealista. Però bé.

Resum (amb espòilers)

Gelsomina (Giulietta Masina), una dona jove crèdula, s’assabenta que la seva germana Rosa ha mort des que va sortir al carrer amb un home forçut del món de la faràndula, Zampanò (Anthony Quinn). Ara, el mateix home ha tornat un any més tard a demanar-li a la mare si Gelsomina prendrà el lloc de Rosa. La mare accepta 10.000 lliures i la seva filla surt el mateix dia.

Zampanò fa la seva vida com a artista de carrer itinerant, entretenint a les multituds trencant una cadena de ferro lligada estretament al pit i després passant el barret per obtenir “la voluntat”. En poc temps, topen la natura ingènua de Gelsomina amb els mètodes brutals de Zampanò. Ell l’ensenya a tocar el tambor i la trompeta, ballar una mica i a fer el pallasso per al públic. Tot i la seva voluntat de complaure, es basa en la intimidació i fins i tot la crueltat per mantenir el seu domini.

Finalment, ella es rebel·la i s’en va, fent el seu camí cap a la ciutat. Allà observa l’actuació d’un altre artista de carrer, Il Matto (el boig), un talentós equilibrista i clown (Richard Basehart). Quan Zampanò la troba allà, ell la força a tornar. S’uneixen a un circ ambulant on ja hi treballa Il Matto. Il Matto se’n riu de l’home forçut sempre que en té ocasió, tot i que no pot explicar què el motiva a fer-ho. Després que Il Matto li tira una galleda d’aigua a Zampanò, Zampanò el persegueix amb un ganivet a la mà. Com a resultat, és empresonat per pocs dies i els dos homes són acomiadats del circ ambulant.

Les dificultats de Gelsomina amb la seva associació forçada són el tema que la preocupa. Abans de l’alliberament de Zampanò de la presó, Il Matto proposa que hi ha alternatives a la servitud de Gelsomina i li explica la seva filosofia de que tot i tothom té un propòsit, fins i tot un còdol, fins i tot ella. Una monja suggereix que el propòsit de Gelsomina en la vida és comparable al seu propi. Però quan Gelsomina ofereix a casar-se amb Zampanò, la defuig.

Els camins separats de l’engany i el forçut es creuen per última vegada quan Zampanò es troba Il Matto arreglant una punxada de la roda del cotxe. Gelsomina observa espantada com el forçut colpeja el pallasso al cap diverses vegades. Il Matto es queixa que el rellotge s’ha trencat, després col·lapsa i mor. Zampanò, acollonit per si torna entrar a presó, oculta el cos i empeny el cotxe de la carretera on esclata en flames.

L’assassinat acaba amb el poc enteniment que li quedava a Gelsomina. Després de deu dies, el seu afecte desapareix i la seva mirada queda perduda. Finalment, Zampanò l’abandona mentre fa una migdiada, deixant-li una mica de roba, diners i la seva trompeta.

Alguns anys més tard, escolta a una dona que canta una melodia que Gelsomina sovint tocada. S’assabenta que el pare de la dona havia trobat a Gelsomina a la platja i amablement la va acollir a casa. No obstant això, ella havia perdut l’enteniment i va morir. Zampanò s’emborratxa una vegada més i camina cap a la platja, on trenca a plorar.

dissabte, 16 de juny de 2018

#funnywordsgift (184)

“I’ve been left with a brow of nose.”

[184]

dissabte, 9 de juny de 2018

#funnywordsgift (183)

“The bigger, the more animal.”

[183]

diumenge, 3 de juny de 2018

The Twilight Zone (1960-61) S02

[71]

Valoració



Fitxa tècnica

Creador: Rod Serling
Actors: Rod Serling, Robert McCord, Jay Overholts

29 capítols de 25 minuts

Sinopsi

IMDb (9,0):
“Persones normals i corrents es troben en situacions extraordinàriament sorprenents que intenten resoldre de manera satisfactòria.”

Crítica

Clarobscurs argumentals.

En la meva opinió, els capítols són d’una qualitat notablement inferior respecte els de la primera temporada. Hi ha algun capítol que, tot i ser objectivament molt dolent, paradoxalment està molt bé. Però és que hi han capítols avorrits de nassos… i també altres realment brillants.

A part de la construcció de les històries, també hi han capítols que no estan gravats sobre pel·lícula fotogràfica, sinó que ho estan en format televisió, de manera que les llums queden cremades amb una aurèola al seu voltant i la qualitat de la imatge també és notòriament inferior.

En aquesta temporada m’han fallat bastant els subtítols i, de la mateixa manera que en altres sèries no hi ha problema perquè s’entén, en aquesta ocasió m’ha costat seguir-lo, així que hi ha algun capítol que tinc pendent de veure.

Alguns capítols encara els recordava. Alguns són mitologia vivent de la ciència ficció. El de la gent “normal” desfigurada i la freak normal (el món al revés) el recordava molt bé. Els recursos de marcians i venusians també (hi han dos capítols: un en què els marcians tenen dos caps i van sobre rodes i els venusians, dos caps també, però tenen cos de nens, i un altre en que estan infiltrats entre nosaltres, però uns tenen tres braços i els altres tres ulls… memorables!). I, sobretot, m’ha fet gràcia veure el capità Kirk (l’actor William Alan Shatner) interprentant un capítol que també recordava.

La capçalera d’aquesta segona temporada és diferenta. A mi m’ha agradat més. És més curta i va més per feina.

dissabte, 2 de juny de 2018

Bride Stories 7 (2015)

[98]

Valoració



Fitxa tècnica

Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial

8 capítols (36-43) (+1 extra) - 200 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (12 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Per intentar oblidar a Talas, Smith continua el seu viatge per Pèrsia acompanyat pel seu guia i passen una temporada a casa d’una nova amistat, un jove acabalat casat amb una bella dona que, malgrat tenir-ho tot, troba a faltar alguna cosa en la seva vida diària. Un nou relat sobre la vida quotidiana de les tribus i habitants de les estepes asiàtiques del s. XIX.”

Crítica

Canvi d’ambientació, canvi d’estil de dibuix.

Realment es fa difícil entendre com, una mateixa història, pot ser tan diferent depenent del context. Amb la història d’Amira i Karluk –fins i tot les bessones, també– el dibuix és d’un traç més gruixut i amb la història d’Anis el traç és més fi, l’ambientació és molt diferenta (Pèrsia, l’actual Iran) i agafa un aire tan bucòlic que no semblen el mateix. No sé si m’acaba d’agradar aquest “nou” estil, però en qualsevol cas no fa més que destacar el mestratge de l’autora.

Amb Smith com a fil conductor, Kaoru Mori ens explica, en aquesta ocasió, la vida d’una noia jove i ben posicionada a Pèrsia, rodejada de luxes amb dues cares (pròpies de l’Islam més estricte): per una banda les dones no es poden “comunicar” amb els homes, ni tan sols visualment, i quan apareixen ho fan amb aquell burca de cap a peus i una reixeta a la cara amb la que és impossible veure’n les faccions, com tampoc la forma del cos, i, per altra banda, entre elles es mostren totalment obertes, desinhibides, amb una gran desimboltura pel que fa a les relacions socials, fins el punt que bona part del volum transcorre en uns banys públics pràcticament nues.

En aquest volum, Smith i el seu guia arriben a noves terres –Pèrsia– i són els invitats d’un home jove i ric que els ofereix la seva hospitalitat al llarg d’un mes, abans retornin a la seva travessia. La dona d’aquest home ric és una noia, també jove, molt prima, amb un nen de mesos que és atès per la servitud i només s’ha de preocupar de passejar i ser feliç. La noia que li cuida la criatura l’aconsella fer-se una núvia-amiga per poder conversar i compartir secrets, per la qual cosa la invita a anar als banys públics a conèixer gent. El marit sorprès perquè, al ser rics, ja tenen banys privats, accedeix a la petició i deixa que hi vagi. Allà coneix a Shirin, una noia també jove de la que se sent atreta pel seu pèl negre com si fos seda, els llavis vermells com robins… i un mamellam desproporcionat!

Fan amistat fins el punt que, finalment, formalitzen la seva unió de núvies-amigues amb el ritual establert, però, el mateix dia de la cerimònia, el marit de Shirin s’infarta i mor. La vídua, amb un fill de pocs anys, queda amb poques opcions de continuar una vida mínimament digna, per la qual cosa la seva amiga-núvia Anis se l’ofereix al seu marit com a segona muller, cosa a la qual, després d’alguns dubtes, accepta, conjuntament amb l’adopció del nen i els pares d’ella. Tot un món…