Bloc personal,

dimarts, 17 de juliol de 2018

La princesa de Samarkanda (1951) (The Golden Horde)

[617]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: George Sherman
Guió: Gerald Drayson Adams, Harold Lamb (història)
Actors: Ann Blyth, David Farrar, George Macready

[ Acció, aventura ] 1h 17min

Sinopsi

IMDb (6,4):
“La princesa de Samarcanda i un cavaller anglès s’enfronten als exèrcits de Genghis Khan.”

Crítica

Masclisme en vena!

Una altra de YouTube… Si deixem de banda que, avui en dia, es de mal gust veure o escoltar comportaments masclistes estereotipats tant extrems, la veritat és que m’ha tingut entretingut una bona estona. Ni que sigui per veure aquests contrastos que provoquen els canvis de mentalitat amb el pas dels anys.

És la típica i clàssica pel·lícula d’aventures “ben feta”, com es feien abans, sense complicacions, amb excès de maquillatge i perruques estupendes això sí, però fins i tot això bé de gust veure-ho, on els bons són els genocides i infames creuats cristians amb una sobèrbia desproporcionada –en els que no mora pràcticament ningú– i els dolents els culturalment més avançats perses –on, malgrat ser l’exèrcit més poderós que ha existit mai sobre la terra, cauen com mosques–. Excel·lents les coreografies en les escenes d’acció amb cavalls. I el vestuari què?, digne d’admirar. Petons –de fet un únic petó en primer pla– amb boca totalment tancada.

No acabo d’entendre bé això de les traduccions: en el pòster i la pel·lícula escriuen Samarkand, sense l’A final (deu ser el nom en anglès). En canvi a IMDb i, més o menys, a tot arreu li afegeixen l’A… (per castellanitzar-ho, suposo). En català la K es converteix en C.

Resum (amb espòilers)

L’any 1220, Sir Guy de Devon (David Farrar) i una petita banda de croats anglesos arriben a Samarcanda a Àsia Central. La ciutat i la seva princesa princesa Shalimar (Ann Blyth) estan amenaçades per Genghis Khan (Marvin Miller) i les seves hordes. Shalimar espera derrotar el conqueridor buscant una enfrontació interna i sense causar baixes entre la seva població, mentre que Sir Guy prefereix fer una confrontació oberta en batalla. Tot i l’atracció mútua entre Shalimar i Sir Guy, els seus diferents mètodes amenacen qualsevol esperança que tingui la victòria.

dilluns, 16 de juliol de 2018

The Wonderful Wizard of Oz (1910)

[616]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Otis Turner
Guió: L. Frank Baum (novel·la), Otis Turner
Actors: Bebe Daniels, Hobart Bosworth, Eugenie Besserer

[ Aventura, fantasia, curt-metratge ] 13min

Sinopsi

IMDb (5,7):
“Una versió primerenca del clàssic conte, basada més en l’escena musical de 1902 que en la novel·la original.”

Crítica

Un entreniment…

Amb menys de 15 minuts de durada, petites joies com aquesta que, la veritat, són bastant dolentes, però són entretingudes de veure perquè fa gràcia de veure què es feia en els teatres com a varietats musicals a principis del segle XX. Perquè d’això es tracta, de gravar en pel·lícula un musical de l’època.

Resum (amb espòilers)

A Kansas, Dorothy i Imogene, la vaca, són perseguides per una mula. Dorothy corre al camp i descobreix que l’espantaocells està viu. L’espantaocells comença a notar que s’acosta una tempesta i reuneix la mula, la vaca, el Toto –el gosset– i la Dorothy darrere d’un paller. Un tornado apareix a la part superior i s’emporta el paller ben lluny, deixant-ho caure al país d’Oz.

A Oz, el mag declara a la Ciutat Esmeralda que es retira de ser el governant i que coronarà a un nou líder. La bruixa malvada Momba apareix, ataca el bruixot i desapareix. Mentrestant, Dorothy juga amb Toto, mentre apareix el lleó. La bruixa bona Glinda decideix convertir a Toto en un autèntic protector que pot lluitar contra grans depredadors. Tot i que Toto es fa amic del lleó, és l’Espantaocells que troba la declaració del mag en un arbre.

El viatge segueix endavant i troben el l’home de llauna. L’engreixen i troben a Eureka, el gat. Quan entren a un bosc, Momba la Bruixa surt a la finestra quan els seus soldats surten de la casa, tots són capturats i conduïts a la presó de la bruixa. Dorthy tira aigua a Momba i la mata. Després de derrotar a la bruixa, els viatgers arriben a la Ciutat Esmeralda per a la festa de retirada del mag, que nomena rei a l’espantaocells i surt en un globus.

diumenge, 15 de juliol de 2018

Vamps (2012)

[615]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Amy Heckerling
Guió: Amy Heckerling
Actors: Alicia Silverstone, Krysten Ritter, Sigourney Weaver

[ Comèdia, horror, romanç ] 1h 32min

Sinopsi

IMDb (5,2):
“Dues dones vampirs de la ciutat de Nova York es troben davant de grans possibilitats romàntiques.”

Crítica

Bufff…

Confonc la nena d’E.T. the Extra-Terrestrial (1982), Drew Barrymore, amb la coprotagonista d’aquesta, Alicia Silverstone. L’altra és ni més ni menys que Jessica Jones, és a dir, Kryten Ritter.

Una altra vista en espanyol a través de YouTube que, de dolenta que era, he estat a punt de deixar-la unes quantes vegades, tot i que, al final, per culpa del càsting, me l’he menjat sencera.

Resum (amb espòilers)

Stacy (Krysten Ritter) i Goody (Alicia Silverstone) són dos vampirs que viuen la bona vida a la ciutat de Nova York en el món actual amb les xarxes socials. Goody va ser convertida l’any 1841 per la mare de vampirs Ciccerus (Sigourney Weaver). Va lluitar amb la seva vida com a vampir fins que Stacy va ser convertida per Ciccerus en algun moment durant la dècada de 1990. Goody va poder ensenyar a Stacy com utilitzar les seves noves habilitats, com mantenir-se a la sang de la rata, però manté la seva edat actual en secret perquè té por de ser vista com massa antiquada.

En una reunió de vampirs Stacy explica com va lluitar amb l’addicció a les drogues com a ésser humà, però ara és feliç ja que ser un vampir li ha donat una segona oportunitat. Goody també descobreix que si la seva mare vampira, Ciccerus, és morta, tornaran a la seva edat humana. Mentre treballa en un hospital com a exterminadora de rates, Goody es troba amb el seu exnòvio Danny (Richard Lewis) que no ha vist des dels anys 60. Tornen a contactar sota la pretensió de ser la filla de Goody, però Danny finalment assabenta de la veritat quan mossega un home per evitar-li una embòlia. Quan li pregunta per què el va deixar, Goody explica que tot i que l’estimava, no volia deixar de trobar a algú amb qui pugui construir una vida.

Una subtrama que el govern americà està cercant vampirs mitjançant l’ús dels seus dispositius electrònics provoca pànic per al grup anònim dels vampirs. Goody, juntament amb el seu amic, el renéixer tecnològic Renfield i Danny (ara advocat) elaboren un pla per eliminar i canviar tota la informació sobre tots els vampirs de la zona de Nova York durant un eclipsi solar. Després d’aconseguir-ho, els vampirs celebren una festa pels que s’alimenten d’humans i no humans i es posen a prova algunes antigues rivalitats. Però tot plegat resta amenaçat per Ciccerus que no assisteix a la festa i fa una massacre en un restaurant asiàtic ple de gent, perquè ella és un monstre psicòtic.

Mentrestant, Stacy comença una relació amb un jove estudiant universitari anomenat Joey (Dan Stevens). Aviat es revela que Joey és fill de l’infame assassí de vampirs Dr. Van Helsing (Wallace Shawn) que es troba a la ciutat per trobar i matar vampirs. Després de passar la nit amb Joey, veu a Stacy reptar pel costat del seu edifici d’apartaments per arribar a casa abans que s’aixequi el sol. Malgrat el seu xoc inicial, Joey accepta que Stacy és un vampir. Quan Stacy comença a vomitar després de despertar-se cada nit, Goody descobreix que Stacy està embarassada, però que el bebè no sobreviurà a menys que torni a ser humana, cosa que només pot succeir si maten a Ciccerus. Per aconseguir-ho, han d’esbrinar on està la seva tomba, però Goody, gràcies a un vell joc de trivialitats, sap que ha pres la tomba d’Ulysses Grant perquè és un lloc a Nova York on ningú no hi va mai.

Goody li diu a Stacy que ha de tornar a ser humà per poder quedar-se embarassada i les dues decideixen fer-ho malgrat seran més grans (i Goody morirà, és clar). Goody després va al Dr. Van Helsing per obtenir la seva ajuda per matar a Ciccerus i li aconsella que els vampirs només puguin ser assassinats a causa de la llum solar o la decapitació. Quan se li pregunta per què volia convertir-se en un vampir, Goody va explicar que el seu marit i les seves germanes havien estat assassinades durant una epidèmia de còlera i que havia de mantenir-se viva per protegir els seus dos fills. Van Helsing, doncs, té el seu assistent per trobar els descendents vius de Goody; la majoria d’ells són metges, professors i polítics. Les noies s’uneixen amb Joey i el doctor Van Helsing per rastrejar a Ciccerus i després d’una lluita, acaben matant a Ciccerus perquè Stacy pugui mantenir al seu bebè i tenir un futur amb Joey. Stacy es veu relativament igual, tot i tenir quaranta anys, però Goody ràpidament envelleix a una dona gran. Revelant la seva edat actual, Goody acompanya a Joey i Stacy a Times Square on Goody recorda sobre la seva vida. A mesura que el sol s’aixeca, es desintegra en cendres.

Uns anys més tard, Stacy i Joey apareixen a la casa del doctor Van Helsing per recollir a la seva jove filla, a qui han posat de nom Goody. A mesura que Van Helsing juga amb la seva néta, s’adona que la noia té un parell d’ullals de vampir, però en lloc d’estar horroritzat, sembla divertit.

Rashômon (1950) (Rashomon, el bosque ensangrentado)

[614]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Akira Kurosawa
Guió: Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto, Ryûnosuke Akutagawa (història)
Actors: Toshirô Mifune, Machiko Kyô, Masayuki Mori

[ Crim, drama, misteri ] 1h 28min

Sinopsi

IMDb (8,3):
“Es recorda un delicte atroç i les seves seqüeles des de diferents punts de vista.”

Crítica

Només per a seguidors de Kurosawa

L’he vista en espanyol per YouTube. La veritat és que no m’ha agradat massa tot i saber que és una obra mestra (una més) d’Akira Kurosawa, però… què vols que et digui? és lenta i avorrida, per una història que, tot i tenir el seu punt, no m’aporta res.

És la “clàssica” història d’una mort vista des de quatre punts de vista diferents, quatre versions totalment diferents per uns fets únics. Pel que he llegit, té d’interès el clàssic estil Kurosawa del relat del moviment i incloure un element natural, la pluja en aquest cas, per afegir sensualitat a la història. La veritat, a mi, sí em va agradar el Yôjinbô (1961) (Yojimbo), Shichinin no samurai (1954) (Els set samurais) o Ran (1985), però aquesta no massa.

Resum (amb espòilers)

La pel·lícula comença amb un llenyataire, Kikori, i un sacerdot asseguts sota la porta en runes de la ciutat de Rashômon per guarir-se de la pluja. Un plebeu se’ls uneix i li diuen que han estat testimonis d’una història inquietant, que després comencen a explicar-li. El llenyataire afirma que va trobar el cos d’un samurai assassinat tres dies abans mentre buscava llenya al bosc; en descobrir el cos, diu, va fugir de pànic per notificar-ho a les autoritats. El sacerdot diu que va veure el samurai amb la seva esposa viatjant el mateix dia que va succeir l’assassinat. Tots dos homes són convocats per declarar en judici, on es troben amb el bandoler capturat Tajômaru, que afirma haver-lo trobat al bosc.

La història del bandoler
Tajōmaru, un famós bandoler, afirma que va enganyar el samurai per deixar el camí de muntanya acompanyat amb ell i trobar un tresor d’espases antigues que va descobrir. Al bosc lliga el samurai a un arbre i després hi porta l’esposa del samurai. Inicialment intenta defensar-se amb una daga, però finalment és “seduïda” pel bandit. La dona, plena de vergonya, li suplica que s’hi enfronti en dol fins que un dels dos mori, per salvar-la de la culpa i la vergonya de tenir dos homes que coneguessin la seva deshonra. En el record de Tajōmaru van lluitar hàbilment i feroçment, però al final Tajōmaru va ser el vencedor i la dona s’escapa. Al final de la història a judici, se li pregunta sobre una daga costosa propietat de l’esposa del samurai: diu que, en la confusió, va oblidar-ho tot i que era absurd que deixés un valor tan valuós objecte.

La història de la dona
L’esposa del samurai explica una història diferent al judici. Diu que Tajōmaru va marxar després de violar-la. Va suplicar perdó al seu marit la perdoni, però simplement la va mirar fredament. Després el va alliberar i li va suplicar que la matés perquè estigués en pau. Va seguir mirant-la amb una mirada d’aversió. La seva expressió la va molestar tant que es va desmaiar amb una daga a la mà. Es va despertar per trobar el seu marit mort amb la daga al pit. Va intentar matar-se, però va fracassar en tots els seus esforços.

La història del samurai
El tribunal llavors sent la història del difunt samurai, que és explicada a través d’un mèdium. El samurai afirma que Tajōmaru, després de violar la seva dona, li va demanar que viatgés amb ell. Va acceptar i va demanar a Tajōmaru que matés al seu marit perquè no sentís la culpa de pertànyer a dos homes. Tajōmaru, sorprès per aquesta petició, la va agafar i va donar al samurai l’opció de deixar anar la dona o matar-la. “Només per aquestes paraules”, va dir el mort samurai, “estava preparat per perdonar el crim”. La dona fuig i Tajōmaru, després d’intentar recuperar-la, hi renuncia i deixa el samurai lliure. El samurai se suicida amb la daga de la seva dona. Més tard, algú li treu la daga del pit.

La història del llenyataire
De tornada a la porta de Rashōmon (després del judici), el llenyataire explica al plebeu que les tres històries eren mentida. El llenyataire havia presenciat la violació i l’assassinat, diu, però no volia estar massa involucrat durant el judici. Segons la nova història del llenyataire, Tajōmaru va suplicar que l’esposa del samurai es casés amb ell, però la dona va alliberar el seu marit. El marit inicialment no estava disposat a lluitar contra Tajōmaru, dient que no arriscaria la seva vida per una dona mimada, però la dona llavors va criticar tant a ell com a Tajōmaru, dient que no eren homes reals i que un home real lluitaria per l’amor d’una dona. Ella va encoratjar els dos homes a lluitar entre ells, però després va amagar la seva cara amb temor una vegada que van aixecar espases; els homes també estaven temorosos a mesura que van començar a lluitar. Van començar un duel que va ser molt més lamentable i vergonyós que la història explicada per Tajōmaru fins que, finalment, Tajōmaru guanya únicament per sort. Després d’algunes vacil·lacions, mata el samurai, que suplica per la seva vida estés a terra i la dona fuig espantada. Tajōmaru no pot atrapar-la, però agafa l’espasa del samurái i deixa l’escena del crim neta.

Clímax
A la porta, el llenyataire, el sacerdot i el plebeu interrompen la discussió de la història del llenyataire amb el so d’un nadó plorant. Troben al bebè abandonat en una cistella i el plebeu s’emporta un quimono i un amulet que han deixat per al nadó. El llenyataire retreu el plebeiu el fet de robar a un bebè abandonat, però el plebeu el castiga. Després d’haver deduït que la raó per la qual el llenyataire no parlava en el judici va ser perquè va ser qui va robar el punyal de l’escena de l’assassinat, el plebeu l’acusa de ser “un bandit que renya a un altre bandit”. El plebeu deixa Rashōmon, afirmant que tots els homes només estan motivats per l’interès propi.

Aquests enganys i mentides sacsegen la fe del sacerdot en la humanitat. Però torna a tenir esperança quan el llenyataire agafa el bebè dels braços del sacerdot. El sacerdot en sospita al principi, però el llenyataire explica que té la intenció d’atendre al bebè juntament amb els seus altres sis fills. El sacerdot li dona el bebè al llenyataire dient que el llenyataire li ha donat motius per continuar tenint esperança en la humanitat. La pel·lícula es tanca al llenyataire, caminant cap a casa amb el nadó. La pluja ha parat i els núvols s’han obert revelant el sol en contrast amb el començament on estava cobert.

dissabte, 14 de juliol de 2018

#funnywordsgift (188)

“The first is love; the second, company; the third, silly…”

[188]

diumenge, 8 de juliol de 2018

Dune (1984)

[613]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: David Lynch
Guió: Frank Herbert (novel·la), David Lynch (screenplay)
Actors: Kyle MacLachlan, Virginia Madsen, Francesca Annis

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 2h 17min

Sinopsi

IMDb (6,6):
“El fill d’un duc lidera guerrers del desert contra l’emperador galàctic i el malvat enemic del seu pare, quan l’assassinen i envaeixen el planeta desert en nom de l’emperador.”

Crítica

Un altre clàssic

És un clàssic i, com a tal, cal reconèixer-ne l’excel·lència, però a veure… la història és complicada de nassos i potser no es tan fàcil de seguir. En el seu moment em va agradar, però tampoc com per convertir-me en fanàtic. Va ser una pel·lícula més com moltes d’altres. El que sí puc dir és que, ara, gràcies una vegada més a YouTube i, en no massa bona qualitat, l’he pogut veure per primera vegada sencera des de la seva estrena i, així com altres pel·lícules les sensacions són prou diferentes amb el pas dels anys, en aquesta ocasió les sensacions són pràcticament les mateixes tot i que ara almenys l’he entés una mica millor. També he vist que hi han finals alternatius i versions de 3 hores… però penso que amb 2 hores ja s’explica el que s’ha d’explicar.

Resum (amb espòilers)

En un futur llunyà, l’univers conegut està governat per un emperador. La substància més important en l’imperi és la droga coneguda com “l’espècia”. Té moltes propietats especials, com l’extensió de la vida i l’expansió de la consciència. El més rendible i important de les seves propietats és la seva capacitat d’assistència a l’Spacing Guild amb espai plegable, que permet un viatge interestelar segur i instantani.

Sentint una amenaça potencial per a la producció d’espècies, l’Spacing Guild envia un emissari per demanar una explicació de l’emperador, que comparteix confidencialment els seus plans per destruir la Casa Atreides. La popularitat del duc Leto Atreides ha crescut a través de l’imperi i se sospita que està acumulant un exèrcit secret, que l’emperador veu com una amenaça potencial per al seu govern. El pla de l’emperador és donar a Casa Atreides el control del planeta Arrakis (també conegut com Dune), l’única font de l’espècia. Una vegada que s’instal·lin a Arrakis, té la intenció d’emboscar-los amb l’ajuda de les seves tropes d’elit. L’Spacing Guild també ordena a l’emperador que mati el fill de Duke Leto, Paul Atreides, un jove que té visions profètiques del seu futur. L’ordre d’execució crida l’atenció de la germandat de Bene Gesserit, ja que Paul està lligat al programa de selecció de Bene Gesserit durant segles que busca produir el ser suprem de l’univers, el Kwisatz Haderach. Abans de marxar cap a Arrakis, Paul és sotmès a una prova per part de la mare reverenda Bene Gesserit i és obligat a posar la seva mà en una caixa que indueix un dolor insuportable. Per sorpresa de la mare reverenda i la seva satisfacció personal, passa la prova.

Mentrestant, en el món de Giedi Prime, el sàdic baró Vladimir Harkonnen li explica als seus nebots el seu pla per eliminar els atreides manipulant a algú de la casa Atreides per trair al duc. Els atreides abandonen el seu planeta d’origen, Caladan, per a Arrakis, un planeta desèrtic poblat per gegantescs cucs de sorra. Els nadius d’Arrakis es diuen fremen, una gent misteriosa que fa molt temps mantenen una profecia que diu que un messies arribaria a portar-los a la llibertat. Arribats a Arrakis, un dels seus homes de confiança informa a Leto que els fremen han estat subestimats, ja que existeixen en gran nombre i podrien demostrar ser aliats poderosos. Leto comença a guanyar-se la confiança dels fremen, però abans que el duc pugui establir una aliança, els harkonnens llancen el seu atac.

El metge personal del duc, és el traidor i ha desactivat els escuts crítics i destrueix les seves armes sonores, deixant-los gairebé indefensos. En l’atac, el líder dels fremen és assassinat, el duc és capturat i gairebé tota la casa Atreides acaba morint. En el seu captiveri, el duc mor en un intent fracassat d’assassinar el Baró Harkonnen utilitzant una càpsula de gas verinós plantada en el seu dent pel seu metge personal, que és executat per ordre del baró. No obstant això, la concubina del duc, Lady Jessica i el seu fill Paul, sobreviuen a l’atac i aconsegueixen escapar al desert profund, on descobreixen un amagatall dels fremen, liderat per Stilgar. Paul i Jessica són acceptats pels fremen; Jessica es converteix en la seva mare reverenda i Paul s’enamora de Chani, una guerrera fremen que havia vist prèviament en una de les seves visions.

Paul pren el nom fremen Muad’Dib i emergeix com el líder per al qual els fremen han estat esperant. Ensenya als fremen a construir i utilitzar armes sòniqes desenvolupades per la casa Atreides i comença a apuntar a la producció de mines d’espècies, que controlen de nou els harkonnen. Durant els propers dos anys, la producció d’espècies es deté efectivament, un fet que un dels nebots del baró intenta mantenir amagat de l’imperi. L’Spacing Guild torna per avisar l’emperador de la situació de deteriorament d’Arrakis. També temen que Paul consumeixi l’Aigua de la Vida, un verí poderós utilitzat per la germandat Bene Gesserit per ajudar a induir les seves habilitats. La trobada la veu Paul en un somni profètic, però després els somnis s’aturen sobtadament. Sacsejat per l’absència de les seves visions, surt al desert, beu l’aigua de la vida i entra en un estat hipnòtic. Al despertar, es transforma, obtenint potents habilitats psíquiques i la capacitat de controlar els cucs de sorra. Paul també ha recuperat la seva capacitat de veure l’espai i el futur i s’assabenta que l’emperador està acumulant una gran flota d’invasió per sobre d’Arrakis per acabar amb els fremen i recuperar el control absolut del planeta.

Després de l’arribada de l’emperador a Arrakis, executa el nebot del baró per no haver remeiat la situació de les espècies i li demana al Baró una explicació. Al mateix temps, Paul llança un atac final contra els harkonnens i els sardaukar de l’emperador a la ciutat capital d’Arrakis. Els seus guerrers fremen, cavalcant sobre els cucs de sorra i esgrimint les seves armes sòniqes, derroten fàcilment a les legions de l’emperador, mentre que la germana de Paul, Alia, mata al baró. Una vegada a la capital, Paul s’enfronta a l’emperador i es compromet en un duel fins a la mort amb l’altre nebot, encara viu, del baró; Paul el mata i li pren a l’emperador el poder. Paul demostra llavors els seus nous poders i compleix la profecia dels fremen que és el messies promès fent que la pluja caigui sobre Arrakis per primera vegada, ja que Alia li declara que és el Kwisatz Haderach.

Salyut-7 (2017)

[612]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Klim Shipenko
Guió: Aleksey Chupov, Jeffrey Hylton
Actors: Vladimir Vdovichenkov, Pavel Derevyanko, Aleksandr Samoylenko

[ Acció, drama, història ] 1h 51min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“URSS, juny de 1985. Basada en fets reals. Després de perdre el contacte amb l’estació espacial Salyut 7, els cosmonautas Vladimir Dzhanibekov i Viktor Savinykh han de fer funcionar l’antiquada i congelada estació.”

Crítica

Història desconeguda

Per casualitat, he vist aquesta pel·lícula en espanyol a YouTube, sense més restriccions. El curiós és que ni havia sentit parlar de la pel·lícula ni tenia idea dels esdeveniments i em pensava que la pel·lícula tenia bastants més anys… per allò dels drets d’autor a YouTube.

Realment una història interessant que ha valgut la pena conèixer.

Resum (amb espòilers)

En plena escalada armamentística i cursa espacial entre els EE.UU. i l’antiga URSS, els americans anuncien que posaran la primera cosmonauta dona en òrbita. L’URSS se’ls adelanta en un viatge de 3 cosmonautes que enllacen el mòdul amb l’estació russa que ja porta 3 anys a l’espai. Un dels cosmonautes anuncia que ha vist unes llums misteriores que semblen àngels (en realitat, segons la història, ho han vist tots i en diverses ocasions). De moment, aquest cosmonauta és apartat de la missió.

Just en el moment que els EE.UU. anuncien la primera missió Challenger, la Salyut 7 composada de dos mòduls d’anteriors missions, és bombardejada per meteorits i comença a malfuncionar fins que, finalment, perden contacte i es comença a témer per la seva entrada a l’atmosfera terrestre i per saber on acabarà caient. Amb la por que els americans acabin apropiant-se de la Salyut, doncs el Challenger té una bodega del tamany exacte de la Salyut, preparen una expedició per salvar l’estació i, en cas que no sigui possible, fer-la caure sobre el mar. Però l’estació està girant en un angle que fa molt difícil un acoblament. Tots els cosmonautes entrenats diuen que és impossible fins que, finalment, el cosmonauta apartat accedeix a fer-ho, conjuntament amb el seu millor amic, un enginyer que mai ha fet un passeig espacial.

En la missió intenten l’acoblament, però fallen. En el moment de desconexió radiofònica amb la terra, assajen l’acoblament i quan tornen a conectar, ja estan acoblats. L’estació està “morta”, totalment congelada perquè s’ha trencat un compartiment d’aigua i ha cobert de gel tota l’estació. L’enginyer explica que un cop li va caure la ràdio al llac, però com estava apagada en el moment de caure, al treure-la i assecar-la, després va poder tornar a funcionar, cosa que, en el cas de caure engegada, hagués cortocircuitat i s’hagués fet malbé. El mateix serveix per l’estació. Així que, gairebé contradient les ordres de la terra, comencen a escalfar la nau fins que aconsegueixen desfer el gel i comencen a recollir l’aigua. Amb tot, una gota d’aigua entra al mòdul per on han vingut i acaba fent un curtcircuit.

Mentrestant van secant, un per un, tots els components de l’estació. Després de diversos dies de treballar pràcticament sense dormir, tots dos estan amb febre, però ho amaguen. El pilot surt fora de la nau per comprovar els danys reals externs i comprova que el principal problema que torni a funcionar és un sensor està dins un tub de ferro en l’exterior i que no hi ha manera de trencar, per tal que rebi la llum solar, es carregui i torni a fer funcionar l’estació. Mentre està fora, el curtcircuit provoca foc dins l’estació i l’enginyer té cremades tot i que, finalment es posa el tratje i obre l’escotilla apagant el foc.

Per un cantó no poden tornar a fer funcionar la nau i per l’altre han consumit molt oxigen, per la qual cosa un dels dos no podrà tornar a la terra. El pilot és el que s’ha de quedar, però l’enginyer diu que o tornen els dos o no tornen. Així que, mentre a la terra, la dona del pilot es despedeix del seu marit i donen per fracassada la missió mentre decideixen destruir-la amb un torpede, els dos cosmonautes aprofiten la baixada de temperatures durant la nit per intentar trencar el tub de ferro que no deixa visible el sensor. Però passa tota la nit i no ho aconsegueixen. Al fer-se de dia, en un últim cop, el tub surt despedit, el sensor s’activa i fa funcionar els panels solars, cosa que fa que es comenci a fabricar oxigen. En aquest moment apareix la Challenger i se saluden tots els cosmonautes.

Ara ja poden aguantar més dies en una estació operativa fins que són rescatats per una altra missió.

El quinto elemento (1997)

[611]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Luc Besson
Guió: Luc Besson, Robert Mark Kamen
Actors: Bruce Willis, Milla Jovovich, Gary Oldman

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 2h 6min

Sinopsi

IMDb (7,7):
“En un acolorit futur, un conductor de taxi es converteix en el protagonista a la recerca d’una llegendària arma còsmica per evitar que el dimoni i el senyor Zorg dominin l’univers.”

Crítica

Imaginari Moebius

Amb la distància del temps i veient-ne les errades òbvies, una excel·lent pel·lícula de ciència ficció on, no ha estat fins ara, que he observat que tot el metratge està farcit de personatges Moebius. Quan penso en Moebius, penso en l’Incal Llum, però hi han tantes altres coses, des d’Arzach fins el Garatge Hermètic, que podria ser qualsevol història. El protagonista podria ser tranquil·lament John Difool, si no fos perquè el de la pel·lícula és un heroi d’aventures i John Difool és un looser de totes totes.

Per cert, Moebius forma part de l’equip de disseny, com un més, però la pel·lícula és una versió animada del seu imaginari que va popularitzar la dècada de 1980 i respira totalment la seva emprenta.

Resum (amb espòilers)

El 1914, uns estrangers anomenats mondoshawans arriben a un antic temple egipci per recollir, mentre es desenvolupa la Primera Guerra Mundial, l’única arma capaç de vèncer un gran mal que apareix cada 5000 anys. L’arma consta de quatre pedres, que contenen les essències dels quatre elements clàssics i un sarcòfag que conté un cinquè element en forma d’humà, que combina el poder dels altres quatre en una llum divina capaç de vèncer el mal. Els Mondoshawans prometen al seu contacte humà, un sacerdot d’un ordre secret, que tornaran amb l’arma a temps per detenir el gran mal en el moment que torni.

L’any 2263, el gran mal apareix a l’espai profund en forma d’una bola gegant de foc negre i destrueix una nau espacial terrestre que intenta atacar-la. El contacte actual dels mondoshawans a la Terra, el sacerdot Vito Cornelius, informa al President dels Territoris Federats sobre la història del gran mal i l’arma que la pot aturar. A mesura que els mondoshawans tornen a la Terra, són emboscats per mangalores, contractats pel magnat Jean-Baptiste Emanuel Zorg, que ha estat dirigit pel gran mal (enviant missatges com “Mister Shadow”) per aconseguir les pedres.

La nau espacial de Mondoshawans és destruïda, i l’únic “supervivent” és una mà tallada en un guant metàl·lic del sarcòfag del cinquè element que encara conté algunes cèl·lules vives. Els científics el porten a un laboratori de Nova York i l’utilitzen per reconstruir una poderosa dona humanoide que porta el nom de Leeloo. Espantada per l’entorn desconegut, trenca el confinament i salta al buit, estavellant-se al taxi que condueix Korben Dallas, un ex major de les forces especials.

Dallas lliura Leeloo a Cornelius i el seu aprenent, David, en el moment que revelen que ella és el Cinquè Element. Cornelius s’assabenta a travès d’ella que les pedres no estaven en el vaixell dels mondoshawans, ja que confiaven les pedres a l’alienígena Diva Plavalaguna, una cantant d’òpera. Zorg mata a molts dels Mangalores per no aconseguir les pedres, però els seus compatriotes supervivents decideixen immolar-se en venjança. Després d’aprendre dels Mondoshawans que les pedres estan en possessió de Plavalaguna, el general Munro, l’ex superior de Dallas, ordena Dallas viatjar en secret al planeta Fhloston per reunir-se amb Plavalaguna en un creuer de luxe; Dallas porta a Leeloo amb ell. Mentrestant, Cornelius ordena a David que prepari el temple dissenyat per allotjar les pedres.

Plavalaguna és assassinada quan els mangalores ataca el creuer, però Dallas aconsegueix recuperar les pedres de la Diva. Durant la seva lluita amb els mangalores, Dallas mata al seu líder, fent que els altres mangalores no vulguin continuar lluitant. Mentrestant, Zorg arriba, dispara i ferir greument a Leeloo abans de portar una maleta que suposa que conté les pedres a la seva nau espacial, deixant enrere una bomba de temps que obliga els ocupants de la línia d’evacuació. En descobrir que el cas està buit, Zorg torna al vaixell i desactiva la seva bomba, però un mangalore agonitzant detona el seu propi dispositiu, destruint el vaixell i matant a Zorg. Dallas, Cornelius, Leeloo i un locutor de ràdio mediàtic, Ruby Rhod, escapen amb les pedres a bord de la nau espacial de Zorg.

Els quatre s’uneixen amb David a la càmera del temple quan el gran mal s’apropa. Organitzen les pedres i les activen amb els seus elements corresponents, però havent vist i estudiat tanta violència, Leeloo s’ha desencantat de la humanitat i es nega a cooperar. Dallas confessa el seu amor per Leeloo i la besa. En resposta, Leeloo combina el poder de les pedres i allibera la llum divina sobre el gran mal, aturant-la i destruint el seu poder.