Bloc personal,

diumenge, 22 de juliol del 2018

Los ríos de color púrpura (2000) (Les rivières pourpres)

[619]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Mathieu Kassovitz
Guió: Jean-Christophe Grangé (novel·la), Jean-Christophe Grangé, Mathieu Kassovitz
Actors: Jean Reno, Vincent Cassel, Nadia Farès

[ Crim, misteri, thriller ] 1h 46min

Sinopsi

IMDb (6,9):
“Un detectiu d’homicidis ha de seguir els passos d’un brutal assassí dins dels secrets d’una universitat classista.”

Crítica

M’agraden tots els thrillers

Sempre m’han agradat els thrillers. Així que estiguin mínimament ben fets, els trobo genials. De fet, no conec un thriller que estigui mal fet, just al contrari… no sé perquè, però tots estan molt elaborats. Aquest tipus de trama en la que, mica en mica, es va resolent el misteri, però no és fins el final en el que, després d’uns inesperats girs, acabes coneixent la veritat, i en la que l’espectador s’hi ha d’involucrar i demostrar la seva intel·ligència respecte les pistes que han anat deixant i sempre preveient girs inesperats, dins d’altres girs. Això és el que m’atrau. Al final, no es tracta de saber quant intel·ligent és l’espectador, perquè els autors/director juguen amb ell com els dona la gana i no deixa de ser un entreteniment més.

I encara diria més: passats els anys, com és el cas, només recordes parts de la història macabra d’assassinats i no recordes la resolució de la història fins pràcticament el final. Almenys això és el que em passa a mi…

Resum (amb espòilers)

El comissari Pierre Niemans (Jean Reno), investigador conegut a París, es enviat a la petita ciutat rural de Guernon, als Alps francesos, per investigar un brutal assassinat. El cos de la víctima es troba lligat a la posició fetal i suspès a l’altura d’un penya-segat, els ulls buidats i les mans tallades. Niemans s’assabenta que la víctima era professor i bibliotecari de la Universitat, Remy Callois, i busca un oftalmòleg local per explicar l’eliminació dels ulls. El Dr. Cherneze, de la universitat, explica que l’aïllament de l’escola va portar a la criança entre els professors, amb trastorns genètics cada vegada més greus. Recentment, la tendència s’ha invertit, amb els nens de la població local malalts i els bebès universitaris romanen sans. El doctor suggereix al comissari que l’assassí deixa les pistes eliminant les parts del cos que són úniques per a cada individu: els ulls i les mans. El comissari interroga el degà i examina l’apartament del bibliotecari, on troba imatges de “superhomes” atlètics barrejats amb textos sobre deformitats genètiques. L’ajudant (i fill) del degà tradueix el títol de la tesi de l’home assassinat com, “Som els amos, som els esclaus, som a tot arreu, no som enlloc, controlem els rius ce color porpra”.

Coincidentment, un inspector de la policia, Max Kerkerian (Vincent Cassel) es troba a la veïna localitat de Sarzac investigant la profanació de la tomba de Judith Herault, una noia que va morir el 1982 i el robatori de les seves fotos del local primària. La noia va morir en un accident d’autopista horrible, del que en va ser testimoni de la seva mare, que estava tan traumatitzada que va prendre un vot de foscor en un monestir. La mare li diu a Kerkerian que quan Judith tenia deu anys, va caure malalta i es van anar a buscar ajuda a Guernon on va néixer; ella afirma que van ser atacats per “dimonis” i, quan van fugir, la seva filla va morir en un accident de carretera. Ella diu que les fotografies van ser robades per esborrar a la seva filla de la història i que el seu rostre és una amenaça per als dimonis que han tornat a completar la seva missió. Ella li diu que tot va començar a Guernon.

El comissari pregunta a Fanny Ferreira (Nadia Farès), glaciòloga i estudiant, que és immediatament sospitosa per la seva capacitat d’escalada. Malgrat el seu menyspreu per l’escola i els seus professors arrogants, treballa per a la universitat per allunyar-se d’allaus freqüents. Ella li diu que qualsevol persona amb un bon equip podria haver aixecat el cos fins al penya-segat i esborra la seva atracció òbvia. Poc després, el forense informa que hi havia pluja àcida a les conques dels ulls de la víctima, que no ha caigut a la zona des dels anys setanta. El comissari encoratja a Fanny per portar-lo a la glacera per obtenir mostres de gel per comparar-se amb la pluja àcida en els ulls de Callois. En un moment, el comissari segueix un túnel de fusió glacial a una cova que conté un segon cos, congelat al gel.

Per la seva banda, l’inspector de policia rastreja un cotxe de l’accident a Phillip Sertys a Guernon i coneix al comissari mentre intenta entrar a l’apartament de Sertys. Sertys és el cos trobat dins el gel, un metge que treballava a la maternitat de l’hospital universitari. Troben la fotografia robada de Judith, així com l’evidència que Sertys estava criant i formant gossos de lluita. Després troben els gossos i el comissari queda paralitzat momentàniament per la por, fins que l’inspector l’ajuda.

Sertys també va ser mutilat i els seus ulls es van reemplaçar amb pròtesis de vidre, “igual que trobeu a un oftalmòleg”, esmenta el patòleg, comentari que fa que Niemans torni a buscar Cherneze. El metge ja està mort i gairebé capturen a l’assassí, que lluita contra Niemans i fuig a la carrera després de buidar deliberadament l’arma de Niemans a la paret sense colpejar-lo. Kerkerian el persegueix, però l’assassí escapa. Tornant a l’escena on l’assassí ha escrit ”vaig rastrejar la font dels rius de color porpre” amb la sang pròpia de Cherneze per sobre del seu cos, prenen les impressions dactilars sobre l’arma de Niemans i conclouen que pertanyen a Judith Herault, la nena morta fa vint anys.

Kerkerian torna a buscar la tomba a Sarzac, que està buida, excepte una foto, mentre que Niemans va a casa de Fanny. Niemans li diu que tot i que la veu capaç de cometre els crims, no creu que sigui culpable. Quan torna a la universitat, el capità de la policia local li diu que la tesi de Callois està plena d’eugenèssies d’estil nazi, la qual cosa suggereix que la perfecció es pot aconseguir criant nadius dotats amb força i dotats intel·lectualment.

Kerkerian torna amb la foto que Niemans reconeix com Fanny i, en el camí cap a la seva casa, el fill de Dean intenta fer-los estavellar amb el cotxe. A causa de les pobres línies de sang i de les mutacions genètiques en la descendència dels propis professors, els metges de l’hospital havien estat intercanviant nens sans de la vila amb els nens de la universitat. Sertys, dedueixen, han d’haver canviat a Fanny per a Judith, i Callois va organitzar el programa de cria de la universitat. Un cop a la casa de Fanny troben les mans i els ulls mutilats de les víctimes al seu soterrani, però Fanny ja se n’ha anat i s’ha emportat les seves granades. Niemans dóna l’ordre d’evacuar la universitat mentre ell i Kerkerian recorren la muntanya per trobar Fanny.

El duo s’enfronta a Fanny només per ser configurada per Judith, que és la seva germana bessona. Judith li diu a Fanny que mati a Niemans, però ella es nega, a la vegada que gira l’arma cap a la seva germana. Al mateix temps Kerkerian dispara a Judith, però colpeja a Fanny a l’espatlla i els disparos generen una allau. Judith es escombrada per l’allau i la resta s’amaga dins una màquina fins que arriba un equip de rescat amb gossos de recerca. Fanny és traslladada a l’hospital mentre Kerkerian demana a Niemans que expliqui la seva por als gossos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada