Bloc personal,

diumenge, 7 d’octubre de 2018

Gauguin - Voyage de Tahiti (2017)

[653]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Edouard Deluc
Guió: Edouard Deluc, Etienne Comar
Actors: incent Cassel, Tuheï Adams, Malik Zidi

[ Biografia, drama, romanç ] 1h 42min

Sinopsi

IMDb (5,8):
“Centrada en l’afecte que va sentir Paul Gauguin amb una noia molt més jove a Tahití.”

Crítica

Molt justeta… però pedagògica.

Un biopic és un biopic. I si la persona retratada és algú que ha trascendit, val la pena sempre. Potser esperava veure més la seva obra, però realment només era una excusa per mostrar la personalitat de l’artista i les penes que va haver de passar, més que no pas la seva obra.

Resum (amb espòilers)

Paul Gauguin malviu a París. Té dona i cinc fills, però els manté la famiília d’ella. Ell amb prou feines té per menjar. No ven ni un quadre. Cansat d’aquesta esgotadora misèria, decideix deixar-ho tot i marxar a Tahití on, segons ell, no necessita diners, doncs pot menjar amb el que dona la terra i poca cosa més necessita. La idea primera és emportar-se la família, però la dona li diu que no.

Quan arriba a Tahití, les coses tampoc són com les havia imaginat i, tot i que, de tant en tant, rep algun diner enviat per la venda d’algun quadre, deu més diners al botiguer dels que mai rebrà.

En el moment més delicat de diners, pateix un atac de cor i és ingressat a l’hospital. El metge li recomana descans i l’ingrés en un hospital en condicions. Fent cas omís, agafa les poques coses que té i se’n va selva endins a veure una regió que desconeixia, no sigui cas que mori abans de veure-la. Sense gairebé forces, arriba a un poblat on és alimentat. Allà no para de mirar una noia jove, fins que se l’ofereixen. Ella també accedeix.

Se l’emporta al poblat d’on venia i, tot motivat i inspirat, comença a pintar sense parar. Per aconseguir diners fa tot tipus de treballs, des de descarregar mercaderies al port i sortir a pescar, fins a pintar làmines i tallar petites escultures en fusta pels blancs visitants de l’illa.

La noia però, és molt jove, i es fixa en un noi de la seva edat amb el que manté relacions. Gauguin primer ho sospita, però finalment en té tota la certesa. En un atac de gelos, se l’emporta del poble on està el noi al que, per cert, ha ensenyat a tallar fusta, i se’n va a la ciutat on lloga un apartament i, mentre treballa al port, la deixa tancada a casa veient que a la ciutat s’estan venent les escultures del jove aprenent i no pot estar gaire lluny. Com no pot ser d’una altra manera, el jove acaba sabent on viu la noia. Quan Gauguin torna, en veure la porta oberta, decideix tornar a França com a “artista rescatat de la misèria”.

Aquí acaba la pel·lícula amb explicacions del què va passar després. A França Gauguin va començar a pintar com un boig amb les eines necessàries i la seva obra va començar a tenir una mica d’acceptació. Finalment però, va tornar a Tahití on mai va tornar a veure la noia i va morir en la més absoluta misèria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada