Bloc personal,

dissabte, 12 de gener de 2019

#funnywordsgift (214)

“What happens in Las Vegas stays in Las Vegas.”

[214]

dilluns, 7 de gener de 2019

A Star Is Born (2018)

[684]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Bradley Cooper
Guió: Eric Roth, Bradley Cooper
Actors: Lady Gaga, Bradley Cooper, Sam Elliott

[ Drama, música, romanç ] 2h 16min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Un músic d’èxit ajuda a una jove cantant a aconseguir la fama, tot i que l’edat i l’alcoholisme envien la seva pròpia carrera a una espiral descendent.”

Crítica

Un bunyol d’estereotips totalment superficial sense raó de ser…

Segons la meva opinió, una pel·lícula molt ben feta, això no se li pot negar, però totalment superficial que va als estereotips de sempre i que no diu absolutament res… a menys que siguis seguidor acèrrim de Lady Gaga i tot el que faci et sembli una meravella, és clar.

I no entenc com pot ser que a IMDb la valorin per sobre de 8! És incomprensible… que no siguin fans…

Resum (amb espòilers)

Un cantant d’èxit i fama notables, afartat de drogues i alcohol i buscant encara més alcohol entre concert i concert, acaba en un local de drag-queens on homes trasvestits interpreten cançons en playback, excepte una noia que ho fa amb la seva veu. El cantant la comença flirtejar enmig de la nit de borratxera i, en fer-se de dia, li proposa que vingui amb ell en un avió privat a veure el concert de la nit següent.

Ella primer diu que no, perquè ha d’anar a la seva feina de cambrera en un hotel, però quan li busquen les pesigolles a la feina ho engega tot a rodar i se’n va a veure el concert en l’avió privat promès. En el concert, el cantant li proposa cantar una cançó que la noia va cantar en la nit de borratxera i, sobtadament, és tot un èxit. Una cosa porta a l’altra i acaba anant de gira amb ell aconseguint encara més rellevància.

Un productor diu a la noia que està a disposat a fer el que calgui per donar-la a conèixer i aconsegueix gravar un disc, que alhora comporta una gira en solitari, fins que, finalment, té més èxit que el cantant, que va de mal en pitjor amb les drogues i l’alcohol. En un rampell, mig seriosament mig en broma, es casen. A ella la nominen a tres Grammys i en la gala d’entrega ell puja a l’escenari i es pixa a sobre davant de tothom.

Després d’una cura de desintoxicació, el productor de la noia li fa saber al cantant que, tard o d’hora tornarà a caure en les drogues i l’alcohol i acabarà arruinant, com ja ha estat a punt de fer en l’entrega dels Grammy, la carrera de la seva dona que també ha deixat de fer una gira per poder estar al costat del seu home. Ell es treu la vida i ella fa un concert homenatge.

diumenge, 6 de gener de 2019

The Dark Crystal (1982)

[683]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Jim Henson, Frank Oz
Guió: David Odell, Jim Henson (història)
“Actors”: Jim Henson, Kathryn Mullen, Frank Oz

[ Aventura, familiar, fantasia ] 1h 33min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“En un planeta del passat llunyà, un gelfling s’embarca en una recerca per trobar el fragment perdut d’un cristall màgic i així restaurar l’ordre del seu món.”

Crítica

Inclassificable!

Tenia disset anys (potser setze) quan vaig veure aquesta pel·lícula. Em va agradar tant que, en acabar la projecció, em vaig quedar assegut al seient per tornar-la a veure en la següent sessió. Potser és l’única pel·lícula que ho he fet… Està clar que, amb aquesta edat, era fàcilment influenciable, però ara, passats els anys, la continuo trobant fotudament genial.

És estrany també que, amb la quantitat de pel·lícules que he volgut tornar a veure per veure com els afectava el pas dels anys, amb aquesta no havia pres la decisió de tornar-la a veure fins ara. I tampoc recordo haver-la vist per la televisió, per la qual cosa fa més de 35 anys que no l’havia tornat a veure. A veure… sí és veritat que hi han coses que són ridícules, però ho són ara i ho eren aleshores.

Quan van fer Avatar (2009) una de les coses amb la que vaig al·lucinar més va ser amb els paisatges incadescents, especialment de nit, i tota la flora i fauna que habitava el planeta. En aquesta pel·lícula això justament és un dels punts forts i que, a mi personalment, em posa la pell de gallina.

Resum (amb espòilers)

En un altre temps, en un planeta anomenat Thra que tenia tres sols, hi vivien en pau i harmonia els urskeks fins que el cristall fosc es va esberlar i tot va canviar. Els urskeks es van dividir en dues races: els místics, savis plàcids que vivien en contínua meditació apartats de la societat, i els skeksis, malvats que governaven al castell del vidre i extreien l’essència vital dels podlings que esclavitzaven. Els dos pobles guardaven una interconnexió existencial: quan un místic moria o patia alguna malaltia o ferida, al seu skeksis corresponent li deparava el mateix destí immediat i viceversa.

La trama comença quan ja han transcorregut mil anys després del trencament del cristall i només queden deu membres de cada raça dominant. Segons una profecia, quan es produís una conjunció dels tres sols, un jove elf pertanyent al clan dels gelflings restauraria el cristall fosc i així acabaria amb el mal per sempre. Amb la intenció que aquesta profecia no s’arribés a complir, els perversos skeksis es van encarregar d’exterminar a tot el clan èlfic. No obstant això, els místics van poder rescatar i criar a l’últim supervivent gelfling, anomenat Jen, al qual van ensenyar tota la seva saviesa i li van encomanar l’heroica tasca de reparar el cristall fosc per tornar-li el seu resplendor. En la seva missió, a més de comptar amb l’ajuda de la bruixa Aughra, Jen coneixerà a Kira (una gelfling que va aconseguir sobreviure gràcies als podlings) i, al costat de la seva fidel mascota Fizzgig, viuran una fantàstica aventura.

dissabte, 5 de gener de 2019

#funnywordsgift (213)

“A good listener, few words are enough.”

[213]

divendres, 4 de gener de 2019

Beetlejuice (1988)

[682]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Tim Burton
Guió: Michael McDowell, Larry Wilson
Actors: Alec Baldwin, Geena Davis, Michael Keaton

[ Comèdia, fantasia ] 1h 32min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Els esperits d’una parella morta són assetjats per una família insuportable que s’ha traslladat a casa seva i contracten un esperit malintencionat per expulsar-los.”

Crítica

Genial!

He estat a punt de donar-li les quatre estrelles, però hi han efectes que, tot i el pas dels anys, són de riure. Però la intenció de genialitat, que supera el pas del temps, perdura. I això que Tim Burton, personalment, no em crida massa l’atenció…

Resum (amb espòilers)

Una jove parella aprofita els seus dies de vacances per acomodar la seva nova casa quan, fatalment, moren en accident. Els seus esperits passen a ocupar la casa sense possibilitat de sortir-ne. Malgrat haver-hi un manual d’instruccions per recentment defenestrats, no saben com actuar un cop morts.

El que sí tenen clar és que volen fer fora de la casa els nous compradors que, venint d’una gran ciutat, sembla no els faci por cap dels trucs d’esperits i poseïts, la qual cosa fa que pensin quedar-s’hi i aprofitar la veta econòmica d’exhibició paranormal.

Un cop ho han provat gairebé tot, decideixen invocar Beetlejuice per fer fora els nouvinguts encara que, un cop veuen de quin peu calça utilitzant males arts, decideixen no utilitzar-ho.

Les contínues visites d’interessats en veure fantasmes i esperits fan que un dels asidus de la casa els robi el manual i els invoca a ells, provacant, a la vegada, la seva degradació fins gairebé desaparèixer. La filla gòtica de la família, que sí els pot veure, decideix ajudar-los i invoca Beetlejuice, espantant en primer terme els convidats. Però quan la cosa se’n va de mare, la jove parella recentment morta intenta pronunciar el seu nom tres vegades, però fallen fins que, finalment, la noia cavalca un cuc de sorra gegant que se li apareixia cada cop que intentava sortir de la casa i engoleix Beetlejuice.

Finalment sembla que tots, vius i morts, arriben a un acord per compartir la casa. La filla estudia amb molt bones notes gràcies a l’ajuda en els estudis dels joves morts i acaben ballant la melodia de la banda sonora amb la noia volant pels aires.