Bloc personal,

dissabte, 16 de febrer de 2019

París, Texas (1984)

[690]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Wim Wenders
Guió: L.M. Kit Carson (adaptació), Sam Shepard
Actors: Harry Dean Stanton, Nastassja Kinski, Dean Stockwell

[ Drama ] 2h 25min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Travis Henderson, una persona que ha tirat la tovallola i ha estat donant voltes sense rumb durant quatre anys, desapareix pel desert i ha de tornar a connectar amb la societat, amb ell mateix, amb la seva vida i amb la seva família.”

Crítica

Una obra mestra!

Mentre anava veient la pel·lícula anava reflexionant sobre la qualitat de la mateixa i, al mateix temps, la impossibilitat de programar-la per televisió avui en dia. I la sorpresa ha estat veure que la pel·lícula es va estrenar el 1984, però no va ser fins cinc anys després, 1989, que es va estrenar a la pell de toro. O sigui que, el problema no és ara per programar una pel·lícula intensa com aquesta… el problema ja va existir en la seva estrena.

Per altra banda, un altre pensament que he anat tenint mentre la visionava era que representava l’exemple perfecte de frase feta d’“elefant en una habitació”. La trama marca, des d’un bon començament, un problema gros, ben gros, però del que tothom, en arribat el moment, eludeix i ningú en parla. És donar força a una idea per la seva omisió. És tant evident que hi ha un problema gran i que ningú es pregunta el perquè, que reforça la idea d’aquest problema.

La pel·lícula m’ha semblat genial, senzillament genial. Però em sembla que el que té més força és el guió original. I no parlaré de la música perquè a hores d’ara és ja un clàssic, però que jo no sabia d’on venia…

Resum (amb espòilers)

Un home vaga mig perdut enmig del desert de Mexico. Arriba a una benzinera mig deshidratat i ha de ser ingressat. En aquest moment avisen la família que l’han de venir a recollir, després que hagués desaparegut fa quatre anys.

L’home perdut, Travis, sembla haver perdut la xaveta també i, al principi, li costa fins i tot interactuar amb el seu germà. Mica en mica, però, es va obrint i anem coneixent detalls de la seva vida.

Travis tenia una parella, bastant més jove que ell, i tots dos estaven molt enamorats. Van tenir un fill i al poc temps es van separar fins al punt que cadascú se’n va anar per la seva banda i el bebé es va quedar amb el germà de Travis. Ara que han tornat a contactar amb Travis, aquest viu per una temporada a casa seva i, mica en mica, va assimilant la seva paternitat, així com el nen, Hunter, comença a conèixer el seu “nou” pare.

En tot aquest procés, pare i fill arriben a la conclusió que cal saber on és la mare i, de manera unilateral, decideixen anar a buscar-la a Houston. Allà la troben treballant en una casa de cites, però només es dedica a parlar i escoltar (mostrar nua, hem de suposar que també) amb els clients.

Primer Travis decideix fugir d’allà, però després recapacita i decideix convèncer la noia perquè coneixi el seu fill, moment en el qual ell s’aparta i desapareix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada