Bloc personal,

dilluns, 11 de març de 2019

Red Sparrow (2018)

[699]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Francis Lawrence
Guió: Justin Haythe, Jason Matthews (novel·la
Actors: Jennifer Lawrence, Joel Edgerton, Matthias Schoenaerts

[ Acció, drama, thriller ] 2h 20min

Sinopsi

IMDb (6,6):
“Una ballarina, Dominika Egorova, és reclutada a l’escola Sparrow School, un servei d’intel·ligència rus on es veu obligada a utilitzar el seu cos, sexualment parlant, com a arma. La seva primera missió, dirigida a un agent de la CIA, amenaça de desentranyar la seguretat de les dues nacions.”

Crítica

Desigual…

El millor de la Jennifer Lawrence, aquí, és la seva inexpressió. Només hi posa la cara –i el cos, prefentment obert de cames– i ja està. La pel·lícula només s’aguanta per la trama embolicada –lògica i normal en aquest tipus de pel·lícules– tot i que tampoc és cap cosa de l’altre món. Ara bé, totes les patranyes de mostrar aquesta imatge estereotipada d’una Rússia decadent… fan una mica de pudor. Una pel·lícula rusa feta per americans… què podia sortir malament!

També estic bastant emprenyat amb la temàtica que s’hi aborda. Bé, no tant la temàtica, que ja ha sortit en altres pel·lícules, sinó en la manera de plantejar-la. Fins i tot a mi les escenes on s’aborda el sexe, forçat o consentit, m’han molestat… però justament perquè busquen l’estereotip i perquè cal enseyar la sex symbol despullada. Tindrà altres coses més interessants a mostrar… dic jo.

Resum (amb espòilers)

Una reconeguda ballarina clàssica de ballet rus, davant del trencament de la seva cama en plena actuació, es veu en dificultats de mantenir la seva mare malalta en unes condicions mínimes en el moment que la companyia deixa de fer-se’n càrrec, per la qual cosa ha d’optar per alternatives poc ortodoxes quan el seu oncle, enormement atret per ella, com a alt dirigent del servei d’intel·ligència, la proposa per anar a l’escola Sparrow on, la llegenda urbana diu que ensinistren nois i noies per atreure sexualment alts càrrecs de poder i treure’n després informació classificada.

Tot i que ella xoca amb la manera de fer de l’escola, sembla que en treu bons coneixements i, sabent defentsar-se tota sola, finalment és enviada de nou a Moscú per encarregar-li la primera missió amb el xantatge continu de “qui es farà càrrec de la seva mare si no col·labora”. La seva primera missió és contactar amb una agent de la CIA que, recentment, ha hagut de fugir de Rússia en el moment que estaven a punt de detenir el seu contacte, un rus que els passa informació als americans i que, sigui com sigui, cal saber qui és.

Com l’agent no pot tornar a entrar a Rússia, l’envien a Budapest per intentar contactar de nou amb el talp i allà es presenta la “pardaleta vermella”. Després de seguir-lo, finalment contacta amb ell, però ell ja l’ha vist venir de llum i sap que és una agent rusa, cosa que, per altra banda, ella ja havia previst i, en comptes d’inscriure’s a la piscina on contacten amb el seu nou nom, ho fa amb el real, cosa que fa que sàpiguen qui és i li proposen de fer d’agent doble.

Davant de les amenaces de tortures dels rusos, accepta i posa ràpidament les cartes sobre la taula, donant el nom d’una confident que s’havia revelat a la seva companya de pis i que ha estat assassinada. En tot moment, no se sap del tot cert de quin cantó està, encara que es pot anar endevinant, però finalment diu qui és la confident tot i que, per una seguit d’aconteixements imprevistos, acaba morint atropellada per un camió i els americans són descoberts. Ella és enviada a Rússia on pateix tortura fins que finalment fa veure que tot ho ha fet per fer el doble i triple joc. Els rusos s’ho creuen i l’envien de nou per saber el nom del talp.

Quan torna a contactar amb l’agent de la CIA, apareix un torturador que intenta treure-li a la força el nom del talp a l’agent de la CIA. En un principi sembla que ella cooperi amb el torturador, però, així que pot, se’n desfà. Tots dos acaben a l’hospital, on se li apareix el talp i es mostra. Li ofereix que digui el seu nom a canvi de tenir reconeixement en el seu país, tot i saber que morirà, per tal de contiuar passant informació.

En un final sorprenent per alguns o que es veia a venir per altres, ella fa una doble jugada i, en comptes de dir qui és el talp de veritat, inculpa el seu oncle i per un seguit de paranys que ella ha anat posant en el transcurs de la pel·lícula. Tothom s’ho creu. Ella torna a casa seva, el talp continua operatiu i ella és una agent doble que treballa pels americans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada