Bloc personal,

dilluns, 22 d’abril de 2019

Game Night (2018)

[714]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: John Francis Daley, Jonathan Goldstein
Guió: Mark Perez
Actors: Jason Bateman, Rachel McAdams, Kyle Chandler

[ Acció, comèdia, crim ] 1h 40min

Sinopsi

IMDb (7,0):
“Un grup d’amics que es reuneixen periòdicament a les nits per fer jocs de sobretaula es troben embolicats en un misteri real quan el germà amb un passat tèrbol d’un d'ells és aparentment segrestat per gàngsters perillosos.”

Crítica

Ben ximple, però he rigut una bona estona…

La veritat és que química entre els actors, zero. L’hagués pogut protagonitzar qualsevol altre actor hi hagués funcionat igual. Els acudits bastant estereotipats, però només que tingui un guió mínimament cuidat i coherent, ja funciona.

L’actriu protagonista que em va agradar moltíssim a la segona temporada de True Detective. Aquí, ni fu ni fa.

A mi m’ha agradat… per passar l’estona.

Resum (amb espòilers)

Una parella es coneix en concursos de jocs de taula. Comparteixen gustos i acaben sent parella. Ara estan buscant tenir un fill, però sembla que els espermatozous estan massa estressats per fecundar. Conclueixen que el problema és el germà, que sempre que apareix el deixa malament. Justament se’ls presenta a casa fent ostentació del seu gran nivell de vida davant els ulls de tothom, tot i que li han demanat que no entri per la porta de davant de la casa, perquè tenen un veí policia, recentment separat, que sembla estar en un inquietant estat de catarsi i no volen convidar als seus jocs.

Després que el germà nouvingut el deixi en ridícul una vegada més, acorden que la propera festa l’organitzarà el germà. El pla és simular un segrest i, mitjançant un joc de pistes, han de trobar on es troba el germà segrestat. Les tres parelles que s’havien citat per jugar es pensen que estan en un joc, quan en realitat hi ha hagut un segrest de veritat, perquè el germà s’ha posat en negocis “delicats”. Fins que no s’adonen que és un segrest de veritat es succeeixen tota mena de malentesos divertits que donen suc a la pel·lícula.

Finalment el policia catàrtic els rescata i és abatut per un tret… un tret de mentida, perquè ell també ha previst un joc dintre del joc per demostrar-los que també pot jugar amb ells. Un embolic dintre d’un altre embolic, fins que finalment el policia el disparen de veritat, tot s’aclareix i, un cop recuperat de l’hospital, tots formen part de la colla de jocs inclòs el germà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada