Bloc personal,

divendres, 19 d’abril de 2019

Hereditary (2018)

[708]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Ari Aster
Guió: Ari Aster
Actors: Toni Collette, Milly Shapiro, Gabriel Byrne

[ Drama, terror, misteri ] 2h 7min

Sinopsi

IMDb (7,3):
“Després que la matriarca de la família mori, una família és perseguida per esdeveniments tràgics i inquietants i es comencen a desentranyar secrets foscos.”

Crítica

… d’esquizofrènia; el que és hereditari és l’esquizofrènia!

Em pensava que seria més fluixeta i realment m’ha agradat força. Especialment pel gir que se li dona al final. Però com dic al titular, el que és hereditari és l’esquizofrènia i, si bé li podem concedir el benefici del dubte en el desenvolupament final, el que està clar és que en aquesta família no hi ha una persona sana.

Resum (amb espòilers)

Una dona gran mora i la seva filla, amb la que no hi tenia massa bona relació, en prepara l’enterrament. Amb qui sí s’hi relacionava era amb la neta, una noia amb problemes de salut per culpa de les al·lèrgies i amb poques relacions socials.

Al poc temps, el noi gran de la família li demana a la mare si pot agafar el cotxe per anar a una festa amb companys de l’institut i la mare li posa, de condició, emportar-se la seva germana. En un moment de la festa, quan el germà gran està fumant marihuana, la nena, a la que li agrada amb bojeria la xocolata, menja un tros de pastís de xocolata amb la mala sort que porta nous i ella n’és al·lèrgica, per la qual cosa se li comença a inflar el coll i li costa respirar. El germà espantat se l’emporta corrents a l’hospital. La noia, veient que li falta l’aire, obre la finestra i treu el cap per la finestra. El germà, que va apretant l’accelerador com un desesperat per arribar a l’hospital, ha d’esquivar un animal enmig de la carretera i dona un cop de volant amb la mala sort que li arrenca el cap a la germana amb un pal de carretera just al costat. El germà, en estat de xoc, torna lentament a casa amb el cos de la germana al seient de darrera, deixant el cap a la carretera, que no ha volgut veure, i es posa dins el llit. L’endemà, la mare en sortir amb el cotxe es troba amb el cadàver.

A partir d’aquí, cadascun dels membres de la família intenten superar la doble pèrdua al mateix temps que, sembla, defugin de parlar-ne. La mare, d’amagades del seu marit, va a un grup d’ajuda emocional per superar-ho, on coneix una dona de la que es fa amiga. En aquest grup acabem sabent la poca relació que tenia amb la seva mare i els problemes d’esquizofrènia extrema que han tingut tots els membres. Un dia, ella li diu que, a través d’una mèdium, ha pogut contactar amb el seu nét, recentment mort i li ensenya com mou un vas de vidre damunt d’una taula i, fins i tot, pinta una pissarra. Li dona instruccions per fer-ho ella també.

Ho prova i, com funciona, li ho ensenya al marit i al fill. Tots s’espanten, però al marit, veient el problema de salut mental de la dona, la intenta aturar. La dona veu com “ningú” pinta el quadern de notes de la seva filla i entén que és l’esperit de la seva filla que l’està pintant, però en veure que els dibuixos representen alguna cosa dolenta pel seu fill, intenta cremar el quadern, però segons es va cremant, a ella se li comença a cremar el braç. Treient el quadern del foc, s’apaga el foc del braç. Intenta convèncer el marit que el cremi ell, però en tirar el quadern al foc, crema el marit com un torxa humana.

Finalment la dona s’acaba tallant el coll davant la presència del seu fill i del cadàver de l’àvia, que havia estat profanat del cementiri i en un aquelarre en honor al dimoni. Acabem sabent que, l’amiga de la mare era una seguidora d’un culte religiós adorador del diable i l’àvia n’era la Reina: estava poseïda pel diable. En morir, buscava un nou cos, i finalment el receptor era el fill gran per la qual cosa havia de matar primer la resta de la família… o també que tots estaven bojos… ;-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada