Bloc personal,

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 entrenament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 entrenament. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Merrell Trail Glove 4

Ara sí! Ja les tinc aquí! Bastant abans del previst fins i tot… M’acaben d’arribar les Merrell Trail Glove 4. I aquí unes primeres impressions a nivell visual i de sensacions, respecte les anteriors.

Primer de tot però, comentar el preu. El preu d’aquestes sabatilles està “marcat” en 120€, però amb més o menys facilitat es poden trobar entre 100 i 105€. A mi m’han costat 70€ perquè he trobat una manera de fer “trampa”.

Jo calço un 45 EU –que equival a un 11 US o 10.5 UK (29 cm)–, però en realitat haig de calçar aquest número perquè tinc el peu molt ample, bastant alt i òbviament cal deixar un marge al final del peu per allò de quan s’infla… Normalment a Espanya es venen els números sencers, és a dir, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46… El cas és que a Amazon les hi tenia l’ull posat des de feia temps i, de cop, vaig començar a veure que es podien aconseguir millor de preu. Com passa en aquests casos, acostuma a ser en colors “lletjos”, models descatalogats o números que ningú compra. Però en aquesta ocasió la “trampa” estava en que els números sencers (43, 44, 45…) estaven a preu normal, però hi havia disponibilitat de números fraccionats –gens habitual–, i com sembla que ningú compra perquè o calces un 44 o un 45 –poca gent hi haurà que, de normal, calci un 44,5– estaven descomptats a 70€ i a més amb disponibilitat en el color que jo volia. Veient que era una oportunitat que no podia deixar escapar no vaig tardar gens en decidir-me. Però, és clar, calçant un 45 havia de demanar un 44,5 o un 45,5… Vaig demanar un 45,5 EU –11.5 US o 11 UK (29,5 cm)–.

El més interessant i sorprenent de tot és que m’ha arribat un 45! I aquí m’he tornat boig… he començat a mirar les caixes de sabatilles que guardo i acabo de donar-me compte que, en les anteriors Merrell Bare Access Trail vaig demanar un 45 EU i em va arribar un 44,5 EU –10.5 US o 10 UK (28,5 cm)–. I jo sense saber-ho… El cas és que m’ha sortit la jugada rodona. Molt content.

Ara bé, les primeres impressions a nivell visual, posant les velles al costat, és que eren molt llarges i més estretes. La veritat és que les Merrell Bare Access Trail tenen una sola molt ample, que suposadament dóna més estabilitat a la petjada. Però un cop posades les noves ja no semblen tant llargues… només era la sensació de posar-les una al costat de l’altre. I sí que són més estretes, però per tenir més contacte de petjada a nivell lateral amb el terra, que no t’obligui sempre a fer la petjada segons la forma de la sola. Això ho trobo bé.

Posades són un guà. No tenen llengüeta. És la part interior que continua i es posa dins la part exterior. Ajudat, això sí, per una goma. I el que no tinc tant clar és si aquesta goma, amb el pas del temps i els quilòmetres, aguantarà o no. Això ja ho veurem. Tampoc m’acaba de fer el pes, a nivell visual, aquesta “novetat” de la llengüeta, perquè en el cas de la gent com jo que tenim el peu molt ample, la llengüeta no queda centrada visualment… vull dir que l’etiqueta no queda al centre. Les sabatilles amb llengüeta, tant si tens el peu molt ample o molt estret, recolocant la llengüeta sempre queda al centre. Amb aquest nou tipus, la part interior embolcalla el peu –entenc que funcionalment és molt millor–, però no queda centrada visualment.

Ara, passats uns minuts amb les sabatilles posades i sense tenir les altres davant, m’agraden moltíssim i em sembla que s’hi ha de poder córrer molt bé.

Seguirem informant… ;-)

I per acabar el quilometratge total de cada sabatilla a dia d’avui:

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Hora de jubilació

Després de 1.650 Km potser que ja va sent hora d’una jubilació “forçada” d’aquestes sabatilles Merrell Bare Access Trail. Les que més quilòmetres han fet de totes i per més temps: 2 anys! El que més m’ha sobtat és el rendiment de la sola que, tot i estar òbviament desgastada en alguna zona, encara conserva majoritàriament el dibuix.

Després de 6 anys i 7.366 Km acumulats, aquestes són les que més han durat. Les anteriors, per arribar als 1.500 Km, vaig haver d’estirar-les molt… Les Pegasus no va durar pràcticament res, fins que es van trencar. Les altres Nike encara van aguantar una mica bé. I les pitjor, amb diferència, la Salomon… unes butllofes i mal als peus increïbles.

Resum dels dos últims anys: menys quilometratge acumulat en el total i més barefoot amb sandàlies. El quilometratge, el necessari i ajustat sempre amb drop 0.

D’aquí res m’arriben ja les noves i ganes tinc de presentar-les… ;-)
El quilometratge total de cada sabatilla a dia d’avui:

diumenge, 27 d’agost de 2017

Dit trencat / luxat / esquinçat

Ahir mateix, fent un mal gesto, se’m va torçar completament el dit petit del peu dret. No vaig sentir cap dolor. Només un “creeeck”… Avui estava així, inflat i amoratat. Pressumeixo que, més que trencat, hi ha hagut una luxació en l’articulació, però avui sí fa mal… :(

Ara què toca doncs? Descans sí o sí!

diumenge, 25 de juny de 2017

El gran ostiot!


41.23047, 1.76881

Aquesta és la ubicació exacta on m’he fotut el gran ostiot! Una òstia santa que ha quedat en no res, però hagués pogut estar molt greu… Perquè en quedi constància aquí ho deixo anotat per si després ho haig de buscar. Per cert… ara m’acabo de donar compte que està al costat de la serra dels Paranys… serà un senyal? ;-)

Anava jo fent la meva tirada llarga setmanal (“només” 10,5 Km però amb 300 metres de desnivell i aproximadament 1h15’ de carrera) quan, després de passar la part més difícil de pujada i després de baixar les parts tècnicament més complicades, hi havien uns girs bastant divertits entre la vegetació molt espesa i terra molt flonjo –cosa ben infreqüent en aquest circuit–, havia agafat una mica de velocitat per passar-m’ho bé, just abans de sortir a la urbanització Els Colls de Miralpeix de Sitges (on hi ha el golf i l’hotel Dolce). Doncs he ensopegat, no sé ben bé amb què (segurament una pedra o potser una arrel) i he vist a càmera lenta, talment si fos una pel·lícula amb la càmera dins el cotxe que va donant voltes de campana, com anava queient irremediablement i aterrissava amb l’exterior de l’avantbraç dreta i la part externa del genoll dret contra el terra negre i tobet del caminet. Allà estirat al terra, sent conscient que no m’havia passat res i que no m’havia fet gens de mal (més tard, amb la suor, he notat la coisor de les rascadetes), m’hi he estat una bona estona (2 - 3 mintus) disfrutant de la natura… sí, sí, tal com ho dic, disfrutant el moment.

Em passa sovint que, per aquests terrenys abruptes, en un moment o altre acabo ensopegant amb pedres, també perquè estic canviant la tècnica de carrera i ajusto massa els peus al terra. Sovint faig els circuits corrent amb sandàlies –barefoot extrem– i amb sandàlies no ensopego pas. Però quan faig la tirada més llarga em poso les Merrell Bare Access Trail (ara ja amb més de 1.500 Km! i mig trencades que estan demanant a crits una renovació), les mitges compressives i “arreando”. Les ensopegades que tinc però, com vaig a ritmes assumibles, es recuperen a la posició inicial amb 3 o 4 passes. El problema d’avui potser ha estat anar massa ràpid on potser tampoc calia… ;-) Però és que no tinc dret a passar-m’ho bé, o què? Després del gran ostiot, baixant per camins de pedres ben punxagudes, encara he tingut un parell més d’ensopegades que m’han fet veure que “amb no res” ara som aquí i després no hi som…

Els escenaris alternatius eren innombrables, perquè justament he caigut en l’únic tram flonjo del recorregut. La majoria del trajecte són pedres i moltes baixades per trencar-te el cap contra pedres o arbres. M’hagués pogut fer una luxació suficientment forta com per deixar de córrer, m’hagués pogut trencar l’avantbraç, m’hagués pogut fer una bona ferida amb sang, hagués pogut caure sobre pedres i obrir-me en canal, hagués pogut rodolar sobre pedres i obrir-me el cap, hagués pogut xocar directament contra un arbre… Haguessin pogut passar mil coses que, per l’hora en que ho anava fent (21:30h) i en el cas de perdre el coneixement, no m’haguessin trobat fins el dia següent… Així doncs, puc dir que torno a estar viu!

Vull unes Merrell!
(Trail Glove 4?)

I les vull ja! No tinc ganes d’esperar-me fins la tardor…

Per disseny m’agraden les Merrell Bare Acces Flex (almenys jo aluciono amb les imatges del vídeo), però imagino que per córrer m’anirien molt millor les Merrell Trail Glove 4.




dissabte, 14 de gener de 2017

dilluns, 5 de desembre de 2016

Unbreakable finisher

Després de 50 sessions ja puc dir que sóc Unbreakable finisher. Ole tu!

Ara una setmaneta de descans actiu que bé m’ho mereixo.

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Barefoot sandals

Enix V2

Quan sigui gran me les compraré específicament per córrer.

I quan pugui aquestes altres també, però “per fer bonic”…:

Furoshiki


dilluns, 26 de setembre de 2016

Acabada sessió #01 d’Unbreakable

Per fi he pogut començar Unbreakable.

Em va enganxar el llançament enmig de la segona volta d’Efecto Kettlebell (20 Kg) i, ara que per fi he acabat i he descansat el que tocava, he pogut començar-lo. Així que, acabada primera sessió d’Unbreakable. ;-)

Intentaré afinar també el pes, així que aquí deixo anotat el pes actual: 89,5 Kg. A cuidar-se! A veure d’aquí 10 setmanes com acaba la cosa…

dimarts, 20 de setembre de 2016

Acabada segona volta d’Efecto Kettlebell (20 Kg)

Després de les 10 setmanes de rigor (que al final potser s’hauran convertit en 11 o més), he acabat la segona volta d’Efecto Kettlebell, aquest cop amb 20 Kg, poca broma!

Acabada la primera volta em vaig donar un temps per preparar els 5K Ciutat de Vilanova i just després vaig fer les 4 setmanes de Sinergia. Estava en l’última setmana de Sinergia que ja havia decidit fer la segona volta d’Efecto Kettlebell amb 20 Kg, així que vaig vendre l’“aberració” de 16 Kg a Wallapop i em va arribar la nova de 20 Kg.

La veritat és que, entre els desajustos de l’alimentació i un estiu calurós, m’he sentit una mica cansat massa sovint. A més, al principi en va costar bastant fer la transició dels 16 als 20 Kg, més que pel pes, per la forma de la kettlebell: no trobava la forma d’ajustar-la a l’avantbraç sense dolor… L’última setmana, que és la que en teoria és la més dura, per mi ha estat més fàcil suposo que perquè he assimilat els canvis.

Després de la setmaneta preceptiva de descans actiu començaré Unbreakable. Mentrestant a veure si amb el final de la calor estiuenca i un treball més integral normalitzem el pes. M’agradaria fer després una altra volta de Sinergia amb 20 Kg per després passar a Efecto Kettlebell amb 24 Kg. A veure què diu el cos… ;-)

dilluns, 13 de juny de 2016

Ja està aquí la germana gran: 20 Kg.

M’acaba d’arribar la germana gran de la família: la de 20 kg. encara que, de moment, serà filla única. Una pesa rusa o Kettlebell de 20 Kg. de competició.
Després de bastant de temps “treballant” amb les Kettlebell for poor, fa cosa d’una mica més d’un any (febrer 2015) em vaig comprar una Kettlebell de 16 Kg. amb recobriment de plàstic.

Les Kettlebell són un equipament de fitness bastant car en el que les diferències de preu, a part del pes, són pel material en que estan fetes. Per qui no hi estigui posat hi han 3 tipus de peses ruses o Kettlebells:
  • les de competició: que són fetes d’acer i medeixen totes exactament igual, 21 cm. Ø, sigui quin sigui el seu pes;
  • les de ferro colat: les que s’acostumen a veure normalment i que, en la majoria dels casos, són negres;
  • i les de formigó (o qualsevol altre material pesat i compacte) recobertes de plàstic, bastant més voluminoses especialment en pesos mitjans i grans.

La qüestió és que, després d’haver “vist la llum” amb El Plan Revolucionario + Desencadenado i haver-ne fet dos voltes i mitja, vaig voler pujar de nivell i vaig provar Efecto Kettlebell amb una de 16 Kg. Me’n vaig buscar una de ben econòmica no fos el cas que me’n cansés… però ha estat justament al contrari. Així que acabada la primera volta d’Efecto Kettlebell, he volgut anar a més amb Sinergia (una combinació de Desencadenado i Efecto Kettlebell) i veient que la cosa rutllava bé, he decidit avançar-me i comprar-ne una de 20 Kg. per preparar la segona volta d’Efecto Kettlebell.

La cosa és que, per sort o desgràcia, he volgut anar massa depressa i se m’ha ocorregut vendre’m la de 16 Kg. de plàstic per Wallapop i comprar-me la de 20 Kg. de competició abans d’acabar Sinergia amb el resultat que la de 16 Kg. me l’han prés literalment de les mans i gairebé em quedo sense res… però finalment no: la de 20 Kg. ha arribat just a temps.

L’ordre natural de germanes és: primer una de 16 Kg., després pujar a la de 20 Kg. (punt en el que ens trobem), continuar amb la de 24 Kg. i acabar amb una segona de 16 Kg. En la meva humil opinió amb això ja faríem per uns quants anys… amb això i especialment combinant exercicis calistènics (Desencadenado) amb exercicis balístics de força (Efecto Kettlebell). Com que “familia unida jamás será vencida” per això havia pensat que tota la família fos igual… de competició… ;-)

diumenge, 15 de maig de 2016

III Cursa 5 km
Ciutat de Vilanova 2016

Marca personal!

Temps final:
21:51
Ritme:
4:18 min/km
Pes:
88 kg
(realment no m’he pesat, però és una estimació pel volum que he agafat els darrers dos dies, tot i que en els darrers mesos m’havia estabilitzat en 86,5 - 87 kg)

Marca personal perquè, entre d’altres coses, no havia fet mai aquesta distància. Recordo un entrenament haver-lo fet en 22’30”, però segons el meu GPS li faltaven realment uns 100 m (vindrien a ser 23’ o potser més amb la mida homologada). Els 4 anys anteriors havia fet la de 10K, però un canvi en els objectius a aconseguir (deixar les distàncies llargues per fer a ritmes lents i aconseguir velocitat i força) m’han fet decidir per escollir aquesta distància. El mèrit és que, en aquesta ocasió, no havia fet cap planificació ni entrenament específic. Senzillament he acabat els treballs de força a 15 dies de la carrera i he procurat, en aquestes dues setmanes, incorporar algunes sèries curtes. Això és tot. Ah… se m’oblidava… amb una mitja lesió enmig. Al final, de fet, només era contractura muscular prou important i duraradora de la que només me n’he deslliurat a 3 dies de la competició.

Segons la meva VAM (velocitat aeròbica màxima) en la que estic a 16 km/h, hauria de poder fer els 5K en 21’ (els 10K en 46’, la Mitja Marató en 1h42’ i la Marató en 3h49’). I aquesta era la meva referència. Però, és clar, amb l’entrenament apropiat. Personalment, veient els entrenaments, em donava de marge fins els 22’ i encara esperava algun segon de més. Així que, 21’51” està perfecte! I les arcades, amb ganes de vomitar a l’arribada, indiquen que “ho he donat tot”. ;-)

El que més m’agrada d’aquestes proves en els que hi ha “poca” gent (299 corredors han creuat la línia de meta) és que la meva posició és molt avançada. En aquesta ocasió 55è de la general i 8è de la meva categoria (M50).

Els ritmes han resultat d’allò més interessant i descriptiu de com ha anat la cursa: el primer km a 4:09 un pèl ràpid, el segon km marcant el ritme bo a 4:19, el tercer igual a 4:18, baixada “control·lada” en el quart a 4:23 i a 4:22 per l’últim amb acceleració els últims 300 m per sota de 4:00 (fins a 3:42 a falta de 200 m).

dissabte, 30 d’abril de 2016

Acabada primera volta d’Efecto Kettlebell (16 Kg)

Després de les 10 setmanes de rigor, he acabat la primera volta d’Efecto Kettlebell.

He començat amb una kettlebell de 16 Kg comprada a Amazon de Gorilla Sports bastant aparatosa per cert, fa cosa de més d’un any (27/02/15) quan vaig “cansar-me” de les Kettlebell for poor;-)

Ara vull preparar el 5K Ciutat de Vilanova i el següent pas serà Sinergia, una barreja de Desencadenado y Efecto Kettlebell. Calculo que, amb els descansos preceptius, serà d’aquí un mes. I estic pensant per després una segona volta d’Efecto Kettlebell amb 20 Kg… el temps ho dirà.

dissabte, 26 de setembre de 2015

Tothom pot ser corredor


Todo el mundo puede ser corredor.
Todo el mundo puede ser corredor. Solo necesitas empezar a correr.Desde tu primer kilómetro hasta tu primera maratón, Nike+ Run Club te ayudará a ponerte en marcha. http://go.nike.com/06j4eitg
Posted by Nike Running Spain on divendres, 25 / setembre / 2015
M’ha agradat molt aquest anunci de Nike Running Spain a Facebook, una súper-mega producció simulant una marató –milers d’extres perfectament sincronitzats, com si es tractés d’una coreografia que val la pena analitzar al detall per veure la dimensió de la producció–, i dient sota una captivadora música que “Tothom pot ser corredor. Només cal començar a córrer.”

Ho acompanyen del texte “Des del teu primer quilòmetre fins a la teva primera marató, Nike+ Run Club t’ajudarà a posar-te en marxa. http://go.nike.com/06j4eitg.

La veu en off de l’anunci diu exactament això:
“Si busques la paraula «marató» veuràs que la primera persona que va córrer 42 km va morir. Va morir. I era corredor.
Tu no ets corredora. I menys de maratons. Però quan acabis aquesta, ho seràs.”

Just do it.
nike.com/running

dissabte, 12 de setembre de 2015

Dies d’esbarjo

M’agrada molt veure algun dibuix diferent sobre el plànol… ;-)

diumenge, 23 d’agost de 2015

⸋ fàscia

[de latent]

f ANAT ANIM 1Membrana fibrosa i resistent, de color blanquinós brillant, que serveix d’embolcall als òrgans subjacents i els manté en llur posició respectiva.

2 Mitjà d'inserció dels músculs.

fàs_ci_a.




[ Afegit cortesia de Fitness Revolucionario: ]

De manera simplificada podem dir que la fàscia és una espècie d’embolcall que envolta tots els nostres músculs, òrgans, nervis i altres estructures corporals. S’estén per tot el cos com una xarxa tridimensional, de manera contínua i ininterrompuda, amb diferents nivells i segments.

Malgrat la seva enorme importància, la fàscia és la gran oblidada en molts llibres d’anatomia. La visió anatòmica imperant ressalta els components individuals (ossos, músculs, tendons…), però la fàscia és l’element que literalment els integra. Ens centrem en els arbres però no veiem el bosc, l’ecosistema format per tots els seus elements.

Afortunadament les coses estan canviant. Els estudiosos del moviment humà estan descobrint l’enorme importància de la fàscia. Fa molt més que unir i protegir. És un òrgan sensorial ric, juga un paper estabilitzador, intervé en cada moviment i té capacitat de contracció independent dels músculs. Alguns van encara més enllà; argumenten que la divisió en músculs és artificial i que en realitat no tenim 600 músculs, sinó un gran múscul dividit en 600 compartiments de la fàscia.

Més enllà de categoritzacions i canvis de paradigmes anatòmics, el que és evident en l’actualitat és que moltes vegades un problema de flexibilitat no es deu a un múscul tens, sinó a adherències o fixacions entre les diferents superfícies (pell, fàscia, nervis, múscul), evitant que llisquin correctament. Si penses en aquestes fixacions com nusos en una corda, entendràs que el nus no es desfà estirant la corda. Fan falta noves eines (les deixem per un altre dia).

dijous, 13 d’agost de 2015

Resistència, força, potència…

(Apunts d’informació per a ús personal per aclarir conceptes).



Jo fins ara entenia la salut com un tot. “La salut ho és tot”, pensava… “la física i la mental”. Però segons sembla la salut només és una part del trencaclosques d’aquest tot i “arribarà sola” si justament la sabem balancejar conjuntament entre:
  1. FUNCIONALITAT
  2. COMPOSICIÓ CORPORAL
  3. SALUT

I ara sí, aquest tot, el podem treballar amb la coneguda ràtio 80% alimentació i 20% exercici.

Aclarits aquests primers conceptes, ara podem parlar de tot un seguit de paraules que, fins ara, em semblaven totes iguales o sinònims per expressar el mateix… Però no, cadascuna és un concepte diferent que aquí anoto com apunt personal per tenir-ho més clar d’ara endavant.

1.- Força

Ets capaç de fer o moure?:
Enhorabona! Vas bé de força!


2.- Velocitat

Ets capaç de fer?:
  • sprint de 100 m en menys de 15”
Enhorabona! Vas bé de velocitat!


3.- Potència

Ets capaç de fer?:
  • saltar un obstacle a peu parat a l’alçada de la cadera
Enhorabona! Vas bé de potència!


4.- Resistència cardiovascular

Ets capaç de fer?:
  • córrer 5 km en menys de 25’
Enhorabona! Vas bé de resistència cardiovascular!


5.- Resistència muscular

Ets capaç de fer?:
  • 200 sentadetes en menys de 5’
Enhorabona! Vas bé de resistència muscular!


6.- Mobilitat (flexibilitat, coordinació, estabilitat, precisió…)

Ets capaç de fer?:
Enhorabona! Vas bé de mobilitat!






Ja sabem doncs, on cal treballar amb especial dedicació: allà on anem més fluixos.

Com podem aconseguir millores en alguns aspectes? Aquí alguns apunts més que vaig editant, afegint i retocant segons en vaig aprenent… ;-)

Jo vaig especialment malament en força i curt en resitència muscular i mobilitat… A treballar-ho doncs! I dels altres aspectes vaig bé, però tampoc sobrat. A treballar-ho també.




1.- Resistència:

Per guanyar masa muscular, moltes repeticions amb intensitat mitja.


2.- Força:

Exercicis intensos amb poques repeticions.


3.- Potència:

Exercicis pliomètrics*, basats en moviments explosius del cos.
Potència = treball** ÷ temps.



(*) Pliometria:
Execució de salts que produeixen un cicle d’estirament-escurçament en el múscul, la qual cosa és deguda a l’activació del reflex miotàtic i també de la reutilització de l’energia elàstica, producte de l’estirament realitzat. Alt reclutament de fibres ràpides (factor histològic), amb intervenció també de factors nerviosos (reclutament de fibres, sincronització d’unitats motrius i activació del reflex miotàtic) i elasticitat muscular en sèrie.


(**) Treball:
Treball = força x distància.

divendres, 31 de juliol de 2015

Merrell Trail Bare Access SS’15

Després d’un any des de l’última compra tocava renovar calçat. En aquest cas per preveure la finiquitació de les Salomon Speedcross 3 que tenen ja 2 anys, però poc quilometratge en comparació amb les d’asfalt. A més, amb ganes des de fa temps de provar el calçat minimalista amb drop 0.

De rebaixes per 77,21€ a Wiggle (sobre els 110,31€ de preu llistat).

Vida, obra i miracles d’altres sabatilles

El quilometratge total de cada sabatilla a dia d’avui:

diumenge, 17 de maig de 2015

IV Cursa 10 km
Ciutat de Vilanova 2015

Aquest cop ha sigut diferent d’altres anys perquè m’havia lesionat seriosament i no sabia ni tan sols si podria córrer… El mateix objectiu final que tenia des de fa ja dos anys de baixar de 45:00, aquest cop se n’havia anat en orris per una sobrecàrrega muscular als bessons de les dues cames a La Talaia, que es va complicar amb sobrecàrrega muscular al soli de la cama dreta, que no es va curar del tot i es va convertir en lesió. En definitiva, tres setmanes en blanc… ;-)

De totes maneres, amb la calor que ha fet, haig de ser sincer i qüestionar seriosament la realització d’aquest objectiu. No tinc gaire clar haguer-ho aconseguit en condicions normals d’entrenament… Aquí unes dades que poden ser significatives:
  • Aquesta setmana he anat pesant 94 kg pràcticament cada dia, menys ahir que estava en 93,5 kg.
  • Però avui, a les 8 del matí, pesava 94,5 kg.
  • Doncs després d’acabar la cursa, havent begut gairebé dos litres de líquid, pesava 91,5 kg! I sense notar-me especialment deshidratat…
És cert que, tot i l’onada de calor de l’última setmana, feia un parell de dies que l’aire semblava més fresquet, però al final he acabat amb els pantalons xops de suor com si m’hagués banyat vestit…

Això doncs, amb tots els ets i els uts, el temps ha estat purament anecdòtic, però perquè aquí consti:
49:38

En aquesta ocasió, per fi, hi havien llebres que marcaven el ritme. Havien llebres de sub 40’, sub 45’ i sub 50’. Tenia dubtes fins última hora de què fer: si tirar com si s’acabés el món o anar a disfrutar. Veient les llebres, m’he animat a seguir la sub 45’ coneixedor que de cap manera podria acabar la cursa a aquell ritme per les 3 setmanes en blanc, però per provar-me a nivell de sensacions i per saber com acabaria el soli.

Amb tot he anat sobradíssim fins el km 2 que he vist que si seguia a aquell ritme patiria molt per acabar. Així que he decidit afluixar, però les llebres sub 45’ han tardat bastant en desaparèixer de la vista. Jo anava xino-xano, pràcticament sense mirar el rellotge i calculant fer 51’ o 52’. Veia que en algun moment la calor em passava factura i em feia baixar el ritme, però que podia mantenir, si calgués, un ritme de 5:00 min/km sense problemes. Així que he anat fent i esperant que em passessin les llebres de sub 50’. Però han tardat molt en passar-me… només ho han fet a l’últim quilòmetre i, a més, anaven per fer una marca de 49:00. Així que a la recta final he apretat una mica i he passat per sota dels 50:00.

La bona notícia és que puc dir, definitivament, que ja no hi ha lesió. M’he recuperat molt bé de l’esforç final (tot i la discreció de la marca) malgrat unes primeres sensacions estranyes que se m’estan repetint massa sovint últimament i que hauré d’experimentar a veure què són (podrien ser tranquilament una “simple” deshidratació).

Una vegada més, agrair el suport incondicional i ànims d’amics i familiars sense els que no podria tirar endavant… ;-)

(Fotos: J.J. Vico - Galeria Google+)