⸋ heurístic -a

[ formació culta analògica sobre la base del gr. heurískō ‘trobar, descobrir’ 1a font: 1868, DLCo. ]

1 adjectiu Que serveix per a descobrir o inventar.

2 adjectiu Relatiu o pertanyent a l’heurística.

3 femení HISTÒRIA Part del mètode històric que consisteix en la recerca i l’aplec de les fonts.

4 adjectiu INFORMÀTICA Relatiu a un mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema, en el qual la solució es descobreix per mitjà de les avaluacions del progrés que s’ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig-correcció.


heu_rís_tic.