Bloc personal,

diumenge, 31 d’octubre de 2021

Interaccions socials #43/2021

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 43 (2021):

dilluns: 0
dimarts: 0
dimecres: 2
dijous: 0
divendres: 0
dissabte: 0
diumenge: 0

Dune: Part One (2021)

[1109]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Denis Villeneuve
Guió: Jon Spaihts, Denis Villeneuve, Eric Roth, Frank Herbert (novel·la)
Actors: Timothée Chalamet, Rebecca Ferguson, Zendaya

[ Acció, aventura, drama ] 2h 35min

Sinopsi

IMDb (8,3):
“Adaptació de la novel·la de ciència ficció de Frank Herbert, sobre el fill d'una família noble encarregada de la protecció del bé més valuós i l'element més vital de la galàxia.”

Crítica

Que siguin totes com aquesta!

No sé com serà la segona part, però només que mantingui una mica el nivell, per mi acomplirà totes les expectatives.

Sí. Vaig veure la versió de 1984 i, com tants d’altres i com tantes altres pel·lícules “de culte”, no vaig entendre una merda, tot i que, si fa no fa, em va agradar. No he llegit la novel·la, ni tampoc en tinc ganes…

Exce·lent càsting. Minimalisme visual fins on cal i tots els detalls i explicacions per qui ho vulgui, sense ser intrusiu. No abusen de les batalles, cosa que s‘agraeix.

Portava una bona estona rumiant en el molt que s’assemblen The Mandalorian i Dune: Part One, i ara he llegit que comparteixen el mateix director de fotografia. Tot i això, no és només la fotografia en el que s’assemblen: és el to general.

Resum (amb espòilers)

L'any 10191, el duc Leto de la casa Atreides, governant del planeta oceànic Caladan, és assignat per l'emperador Padishah Shaddam Corrino IV per substituir la casa Harkonnen com a governants del feu d'Arrakis. Arrakis és un planeta desert dur i l'única font d'"espècia", una substància valuosa que amplia la vitalitat humana i és fonamental per als viatges interestel·lars. En realitat, Shaddam té la intenció de fer que la Casa Harkonnen faci un cop per recuperar el planeta amb l'ajuda de les tropes Sardaukar de l'Emperador, eradicant la Casa Atreides, la influència de la qual amenaça el control de Shaddam. Leto està aprensiu, però veu els avantatges polítics de controlar el planeta de les espècies i una aliança amb la seva població nativa, uns combatents hàbils coneguts com els Fremen.

La concubina de Leto, Lady Jessica, és una acòlita de la Bene Gesserit, un ordre exclusivament femení amb habilitats físiques i mentals avançades. Tot i que la Bene Gesserit va ordenar a Jessica que tingués una filla el descendent de la qual es convertiria en el Kwisatz Haderach, en canvi va tenir un fill, Paul. Al llarg de la seva vida, Paul és entrenat pels ajudants de Leto, Duncan Idaho, Gurney Halleck i el Mentat Thufir Hawat, mentre que Jessica entrena Paul en disciplines Bene Gesserit. Paul confia a Jessica i Duncan que està preocupat per visions del futur. A causa d'aquestes visions, la Reverenda Mare Gaius Helen Mohiam visita Caladan i sotmet a Paul a una prova mortal per avaluar el seu control d'impulsos, que supera. Més tard, Mohiam ordena al patriarca de la Casa, baró Vladimir Harkonnen, que no mati Paul i Jessica durant el seu cop. Accepta no fer-los mal, però té la intenció de provocar la seva mort indirectament per acabar amb la línia Atreides.

La casa Atreides arriba a Arrakeen, el bastió de la fortalesa d'Arrakis, on Duncan i un grup avançat han estat aprenent sobre el món i els Fremen. Leto negocia amb el cap dels Fremen, Stilgar, i es troba amb el planetòleg i jutge imperial Dr. Liet-Kynes. Kynes informa a Leto, Paul i Halleck dels perills de la collita d'espècies, inclosos els cucs de sorra gegants que viatgen sota el desert. Durant un vol, veuen un cuc de sorra que s'acosta a una recol·lectora d'espècies activa amb una tripulació encallada. Leto i el seu equip rescaten els treballadors moments abans que el cuc de sorra se l'empassi. L'exposició de Paul a l'aire carregat d'espècies desencadena intenses premonicions.

Després d'un atemptat contra la vida de Paul per part d'un agent Harkonnen, Leto posa els seus soldats en alerta màxima. El doctor Wellington Yueh de Suk desactiva els escuts protectors d'Arrakeen i permet que les tropes Harkonnen i Sardaukar aclaparan les forces Atreides. Yueh incapacita a Leto i li diu que va fer un tracte per lliurar-lo al baró a canvi d'alliberar la seva dona captiva. Yueh substitueix una de les dents de Leto per una càpsula de gas verí i és assassinat després de lliurar el Duc. Leto allibera el gas verí, matant els membres de la cort del baró i ell mateix, però el baró sobreviu. Duncan escapa i roba un ornitòpter, però Paul i Jessica són capturats. Els Harkonnen els porten al desert per morir, però els superen utilitzant una habilitat Bene Gesserit coneguda com "Veu", un mitjà per controlar els altres verbalment. Trobant un equip de supervivència que els va deixar Yueh, Paul i Jessica passen la nit en una tenda de campanya. Paul experimenta visions d'una "guerra santa" que s'estén per l'univers sota el seu nom.

El baró lliura el comandament d'Arrakis al seu nebot brutal Rabban i li ordena que vengui reserves d'espècies i reiniciï la producció per recuperar el cost del cop. Paul i Jessica són trobats per Duncan i Kynes i es dirigeixen a una antiga estació d'investigació, però Sardaukar els localitza ràpidament. Duncan i diversos Fremen es sacrifiquen per permetre a Jessica, Paul i Kynes escapar de la instal·lació. Kynes, emboscada per les tropes de Sardaukar, atrau un cuc de sorra que els devora juntament amb ella. Paul i Jessica arriben al desert profund i es troben amb els Fremen, entre ells Stilgar i Chani, la noia de les visions de Paul. El guerrer Fremen Jamis protesta per la seva admissió i és assassinat per Paul en un duel ritual fins a la mort. En contra dels desitjos de Jessica, Paul afirma que romandran a Arrakis amb els Fremen per recuperar el planeta.

Los jardines de Edena (1988)
(El mundo de Edena - 2)

[156]

Valoració



Fitxa tècnica

Moebius (guió, dibuix, tinta i color)
(Les Jardins d'Edena - The Gardens of Edena)

[ Còmic europeu ] (ed. 1999)
Norma Editorial

56 pàgines - 220 x 295 mm

Sinopsi

Whakoom:
“A partir dels personatges creats a l'àlbum Sobre la estrella, Stel i Atan, neix una nova sèrie basada en El mundo de Edena i de la qual forma part Los jardines de Edena.”

Crítica

M’encanta!

No ho puc dir del tot segur, però diria que aquesta història no l‘havia llegit. De totes maneres, com ja he comentat amb anterioritat, aquest és el Moebius que a mi m’agrada i no puc deixar d’al·lucinar amb el detall del dibuix i el tractament del color.

Resum (amb espòilers)

Stel i Adan són guiats per “la piràmide” (el logotip de Citrën en tres dimensions, convertit en nau espacial) a un planeta que és pràcticament el jardí de l’Edèn.

Després de provar la seva tolerància amb el menjar i la beguda, i veure que no els fa mal, malgrat patir per la integritat dels seus implants i no saber quan podrien necessitar una nova cirurgia de cor, comencen a seguir el riu amb l’objectiu d’arribar al mar. En el camí, experimentaran somnis amb fades, una estrella molt brillant i els seus cossos canviaran: els sortirà pèl i deixaran de ser asexuats.

Stel, noi pèl-roig de 32 anys, intentarà tenir relacions amb Atan, noia rossa de 23 anys, i ella l’acabarà colpejant amb una pedra al cap. Atan desapareix i Stel continua el viatge sol.

Continuen els somnis i a Stel se li apareix un personatge que el condueix a una edificació on hi ha Atan, ara tots dos perfectament desenvolupats com home i dona, i ella és qui li demana tenir relacions. Malgrat l’avís del personatge, apareix un monstre per sota el terra que atravessa Stel al pit i el fa sortir de l’espai tridimensional en què es troba. Torna a entrar en l’edificació i destrueix el monstre.

Finalment només era un altre somni i Stel continua sol i avançant cap el mar.


dissabte, 30 d’octubre de 2021

#funnywordsgift (360)

“He’s touched of mushroom.”

[360] (“Està tocat del bolet.”)

divendres, 29 d’octubre de 2021

Sobre la estrella (1983)
(El mundo de Edena - 1)

[155]

Valoració



Fitxa tècnica

Moebius (guió, dibuix i tinta)
Claudine Giraud, Bernard Hugueville, Frayzic, Domdom, Moebius (color)
(Sur l’Étoile - The Star)

[ Còmic europeu ] (ed. 2006)
Norma Editorial

2 capítols - 64 pàgines - 234 x 312 mm

Sinopsi

Whakoom:
“El que va començar a finals dels 80 com un encàrrec per al departament de promocions de Citroën, va acabar convertint-se en l'inici de la saga El mundo de Edena. Fantasia, psicodèlia i ciència ficció, combinades amb el color i el dibuix que li imprimeix Moebius (Jean Giraud), l'autor d'obres imprescindibles com El Incal i El corazón coronado.

A Sobre la estrella, el primer capítol del cicle El mundo de Edena, coneixem Stel i Atan, dos éssers aparentment iguals i asèptics que, després de no rebre resposta a la seva insistent petició d'aterratge a Stilopenn, decideixen posar rumb al planeta i esbrinar quin és el motiu de la desaparició dels seus habitants.”

Crítica

Embadalit!

Tenia el volum de l’edició de 1983 de Toutain Editor i ara, quan llegia la història, estava tota l’estona pensant “això ja ho he llegit”. Bé, de llegir, ben poc. Aquí cal mirar, embaladir-se amb les imatges oníriques i deixar-se anar…

Molt interessant també, les explicacions del final que em sonava també d’haver llegit en algun moment o altre, on s’explica que tota aquesta fantasia del món d’Edena neix a partir d’un encàrrec de Citröen i com Moebius, de seguida, va visualitzar ràpidament el logotip de la marca com una nau espacial i va construir la història al revés per deixar aquesta afirmació com el final de la història.

Aquest traç i aquesta manera de tractar el color*, per a mi representen el veritable Moebius.

(*) Amb tot, hi ha alguna pífia o, com a mínim, experimentació errònia amb el color.


dijous, 28 d’octubre de 2021

Jazz Maynard: Una trilogía barcelonesa (2010)

[154]

Valoració



Fitxa tècnica

Raule (guió)
Roger Ibáñez (dibuix i tinta)
Homs (color de coberta)

[ còmic europeu, sèrie negra ] (ed. 2010)
Diábolo Ediciones

recopilació dels tres primers volums de la sèrie - 152 pàgines - 272 x 347 mm

Sinopsi

Whakoom:
Home Sweet Home, Melodía del Raval i Contra viento y marea són els títols dels primers tres volums publicats (d’un total de set fins ara) de la sèrie de novel·la negra amb el trompetista Jazz Maynard com a protagonista.

El trompetista Jazz Maynard torna a Home Sweet Home al Raval de Barcelona. Tot ha canviat: el barri, la família, els amics… tot excepte la seva habilitat per ficar-se en problemes. Deu anys poden ser un sospir… o una eternitat.

Maynard no té intenció de reviure temps passats, però la captivadora Melodía del Raval s'instal·la perillosament al cap. Recuperar tot allò que va deixar enrere està ara a l'abast de la mà… i de la pistola.

Ell haurà d'enfrontar-se als seus vells dimonis i lluitar Contra viento y marea per la seva vida i la d'aquells que estima. Jazz Maynard ens porta de passeig pels baixos fons de la Barcelona més sòrdida i ombrívola dels darrers temps. Obriu bé els ulls.”

Crítica

Bon dibuix i execució, però… no!

Totes les ressenyes en parlen molt bé d’aquesta obra. De l’encert que hi hagi un guionista que es dediqui a fer el que millor sap i el mateix amb el dibuixant. Però a mi no m’ha agradat: ni la història, ni el dibuix.

La història em sembla bastant justeta, la veritat. De fet, una cosa podria completar l’altra, però és cap de les dues m’ha fet el pes. I reconec que, especialment el dibuix, està molt ben treballat; però fins i tot en això, em semblen més interessants els esbossos que l’art final. És una qüestió personal purament de gustos.

Una última cosa. En aquest volum han recopilat les tres històries que s’havien publicat amb anterioritat. Si no l’haguessin publicat amb tanta ostentació, en aquesta edició de luxe, el format tan gran, tapa dura… si hagués estat un B6 (13 x 18 cm) tipus tankōbon amb tapa tova, potser m’hagués entrat millor. Tinc la sensació que l’ostentació de la publicació no s’adiu amb la qualitat del volum.

Midnight Mass (2021) S01

[166]

Valoració



Fitxa tècnica

Creador: Mike Flanagan
Actors: Kate Siegel, Zach Gilford, Kristin Lehman

[ Drama, fantasia, terror ] 7 capítols de 60-71 min

Sinopsi

IMDb (7,7):
“Una comunitat insular aïllada viu esdeveniments miraculosos i presagis aterridors després de l'arribada d'un jove sacerdot carismàtic i misteriós.”

Crítica

A mi, així, no!

Per què les sèries de “terror” han de ser tan lentes i avorrides! I per què, quan arriba la part fosca, és tan fosca! ¿Que no en van aprendre amb el famós episodi de GOT (Game of Thrones) que havia de ser el millor i ningú va veure res del què passava?

La sèrie està bé? Sí. M’ha agradat? No… o més ben dit, sí, però no d’aquesta manera. Si m’estic una hora davant la pantalla per un capítol, vull xixa des del principi. Vull alguna cosa que em motivi a estar sentat per empassar-me allò que m’estan proposant.

M’ha costat moltíssim passar del primer capítol. I també molt els dos capítols següents. La resta ja menys. Però és tan lenta i pesada, que, per explicar una situació bastant simple, has de passar per situacions i diàlegs totalment prescindibles.

Oh! És que, el que importa, és el clima que es crea. Hmmm… a veure… és una minisèrie. A IMDb, tot i ser considerada una sèrie, la quantifiquen com una pel·lícula de 7h 30min. [Atenció: spoiler] I una pel·lícula de vampirs de 7h 30min em sembla excessiu.

Jo no sabia de què acabaria anant, però les pistes són massa evidents. Podia haver estat una altra cosa, és clar, però si és blanc i està dins una ampolla, és llet!

Els diàlegs són inacabables i la majoria totalment prescindibles. Els sermons, ni que siguin de ficció, a mi no!

Resum (amb espòilers)

Riley Flynn torna a la seva ciutat natal, l'illa de Crockett, un petit poble de pescadors a alta mar, després de complir quatre anys de presó per un accident de conduir ebri que va matar una dona jove. Després d'haver perdut la fe durant el seu empresonament, Riley lluita per reintegrar-se a la devota comunitat catòlica de la ciutat, que inclou els seus pares Annie i Ed, el germà adolescent Warren, l'amor de la infància Erin Greene (que ha tornat a Crockett Island embarassada i ara treballa com a mestra d'escola). ), el zelós feligrés Bev Keane i el pare Paul Hill, un nouvingut que substitueix temporalment l'envellit mossèn Pruitt (el parador del qual només sembla saber el pare Paul). La ciutat es trontolla econòmicament després d'un vessament de petroli que va paralitzar la seva indústria pesquera. Mentre surt a la nit per beure i fumar marihuana amb els seus amics Ooker i Ali, Warren descobreix moviments estranys en una illa remota i poblada per gats salvatges, que després són mutilats per una entitat invisible. La nit següent, Riley veu la figura de mossèn Pruitt caminant per la platja enmig d'una forta tempesta, però la figura aviat desapareix. L'endemà al matí es descobreixen centenars de gats morts a la platja.

La gent del poble no pot determinar la causa de la mort dels gats trobats a la platja. Bev cobreix el perímetre de l'església amb 1080, amb l'esperança d'esquivar els possibles depredadors. Durant la nit, Bowl, el narcotraficant de l'illa, és atacat i presumiblement assassinat per una entitat que imita la seva veu. El pare Paul s'assabenta que Leeza Scarborough, la filla de l'alcalde de Crockett que utilitza una cadira de rodes, va quedar paralitzada després de rebre un tret accidental del Joe Collie, borratxo de la ciutat. Durant el festival anual "Potluck" del Dimecres de Cendra de l'illa, el gos d'en Joe mor sobtadament després de menjar-se menjar a terra. Joe sospita que Bev, a qui menysprea personalment, per extreure donacions de l'església de la gent del poble després de convèncer-los d'acceptar un acord amb la companyia petroliera que va enverinar les aigües de la badia, sabent que beneficiaria l'església. L'Erin és testimoni d'una criatura misteriosa que s'amaga per la seva propietat. Riley assisteix a una reunió individual de l'AA amb el pare Paul, on expressa el seu menyspreu per la doctrina de la teodicea, a causa de la seva culpa per l'accident de cotxe mortal. Durant la missa d'aquell diumenge, el pare Paul insisteix que Leeza s'aixequi de la seva cadira de rodes per acceptar l'eucaristia; per a sorpresa de tothom, Leeza s'aixeca i camina.

Crockett Island comença a experimentar un renaixement religiós després de la sobtada recuperació de Leeza, que els residents creuen que va ser un miracle. Leeza visita Joe, que és testimoni de la seva recuperació per primera vegada, i expressa amb llàgrimes els anys d'odi que ha mantingut cap a ell per haver-li causat una ferida arruïnada per la seva vida, només per finalment perdonar-lo. Un Joe emocionat decideix assistir a una sessió d'AA amb Riley i el pare Paul. El xerif Hassan, la fe musulmana del qual el posa en contra de la població majoritàriament cristiana de la ciutat, s'assabenta que el seu fill Ali està estudiant la Bíblia. Més tard, fa un intent sense èxit d'aconseguir que Bev deixi de repartir Bíblies als nens de l'escola pública en una reunió municipal. El pare Paul s'ensorra davant de Bev i els Scarborough i mor després de tossir sang, només per tornar de sobte a la vida. En un flashback que té lloc la nit abans del seu primer sermó a l'illa, Paul s'asseu en una cabina de confessió. Revela la història real de Monsenyor Pruitt: prop de Jerusalem, Pruitt va ser atrapat en una tempesta de sorra i va descobrir una ruïna antiga, on va ser atacat per una criatura humanoide alada i xuclasang (que Pruitt assegura que és un àngel) que li va alimentar la seva sang. . Pruitt es va despertar l'endemà al matí per descobrir que havia recuperat la seva joventut, revelant la veritable identitat del pare Paul com a mossèn Pruitt revitalitzat.

La doctora resident de Crockett, Sarah Gunning, descobreix que el fetus d'Erin ha desaparegut misteriosament del seu úter i conclou que l'Erin ha patit un avortament involuntari. Una Erin angoixada viatja al continent l'endemà al matí per obtenir una segona opinió, però el metge no pot trobar cap evidència que Erin estigui embarassada. El pare Paul comença a experimentar símptomes de vampirisme després de la seva resurrecció, incloent cremades a la llum del sol, i Bev dedueix la seva veritable identitat com a monsenyor Pruitt. Incapaç de fer les seves funcions a plena llum del dia, Paul fa una eucaristia a casa amb la mare gran de Sarah, Mildred, que reconeix Paul com Pruitt. Joe visita el pare Paul aquella nit i el veu bevent la sang de l'àngel, que Paul ha estat diluint amb vi de comunió i alimentant la seva congregació. Paul mata Joe i beu la seva sang. Bev, l'alcalde Scarborough i l'operador local Sturge descobreixen l'escena l'endemà al matí; Bev opta per cobrir-ho, creient que la resurrecció de Pau és un presagi de la segona vinguda de Crist. Durant una sessió d'AA, Paul li diu a Riley que Joe està absent perquè està visitant la seva germana; Riley, sabent que la germana d'en Joe ha mort, torna al centre recreatiu a última hora de la nit per enfrontar-se a Paul, però s'endinsa sobre l'Àngel que vessa la seva sang en un decantador. En veure a Riley, l'àngel l'ataca.

Preocupada per la sobtada desaparició de Riley, l'Erin presenta un cas de persones desaparegudes amb el xèrif Hassan, que planteja la hipòtesi que Riley podria haver recaigut o suïcidat. A la tarda de la missa de Divendres Sant, el pare Pau pronuncia un sermó ple de retòrica militarista, instant a la congregació a preparar-se per a la guerra com a soldats de l'exèrcit de Déu. L'homilia molesta Mildred Gunning, l'estat físic i mental de la qual sembla estar millorant ràpidament després de la visita del pare Paul. Més tard aquella nit, Riley apareix a la porta d'Erin i li demana que vagi a la costa amb ell en un vaixell. Erin, tot i que sospita, està d'acord. Remant lluny de l'illa, Riley li revela a Erin què li va passar: després de ser atacat per l'Àngel, Riley es va recuperar ràpidament sota la cura del pare Paul. El pare Paul li revela la seva veritable identitat i li diu que creu que la sang de l'àngel és un do de Déu i que l'ha estat barrejant amb el vi de la comunió per curar els residents de l'illa Crockett. Riley abandona el centre recreatiu, disgustat, i deixa enrere notes per a la seva família i mossèn Pruitt abans de veure l'Erin. Riley li diu a Erin que la va portar al vaixell per aïllar-se, i li declara el seu amor. A mesura que surt el sol, Riley s'enflama i es torna ràpidament a cendres mentre l'Erin crida horroritzada.

L'Erin torna a l'illa després d'haver presenciat la mort de Riley cremada i li explica a Sarah què està passant. La Sarah mostra a l'Erin la Mildred desapareguda i com les seves mostres de sang cremen sota la llum del sol, teoritzant que el pare Paul està induint miracles mèdics a través del vi a l'església i que el consum d'Erin és el que va matar el seu nadó. Transmet les seves sospites al xèrif Hassan, que es nega a investigar l'església, tement una major alienació dels locals. L'Erin revela la mort de Riley a l'Annie, que es nega a creure-la. L'Erin, la Sarah i la Mildred intenten portar el ferri al continent, però descobreixen que l'alcalde Scarborough ha enviat els ferris i veuen que Sturge tanca els vaixells de pesca. Aquella nit, abans de la missa de Pasqua, Sturge talla l'electricitat a la ciutat i saboteja la torre cel·lular. A la missa, el pare Paul revela que ell és Monsenyor Pruitt als residents, abans de revelar l'Àngel a una congregació meravellada. Pruitt informa als religiosos que tots tenen la sang de l'Àngel a les venes i els anima a beure verí per morir i renéixer. Diversos residents beuen el verí, inclosos els pares de Leeza, Sturge, Ooker i Ali. La Mildred dispara a Pruitt i l'Àngel l'aboca fora de l'església. Els fidels no morts ressuscitan i ataquen els que no han begut el verí. Ed es gira mentre Erin, Hassan, Leeza, Sarah, Warren i Annie escapen. L'Erin dispara a Bev abans que el grup fugi a la ciutat. Un Bev i un Sturge ressuscitats deixen anar els no-morts a l'església sobre la resta de la gent del poble.

L'ara convertida Mildred es retroba amb Pruitt; els dos van ser amants fa anys, i la Sarah és la seva filla. Pruitt confessa que va portar l'Àngel a l'illa per rejovenir la Mildred perquè tots dos poguessin tenir una segona oportunitat d'estar junts. Mentrestant, els pocs habitants no convertits que quedaven a l'illa de Crockett van incendiar els vaixells per evitar que els convertits en església abandonessin l'illa i estessin el seu contagi al continent. Bev guia els convertits en església en una croada a través de l'illa, matant a qualsevol que puguin trobar. Ella i Sturge van a casa d'Erin per matar-la, però l'Annie s'enfronta a ells i es talla la gola, utilitzant la seva sang per distreure'ls el temps suficient perquè Erin i la resta escapen, convertint-se en el procés. Pruitt, horroritzat per la violència, denuncia Bev, i ella, al seu torn, el denuncia com un fals profeta. Bev ordena als seus seguidors que cremin tot el que hi ha a l'illa, excepte l'església i el centre d'esbarjo de la ciutat, que pretén utilitzar com a refugi per als que s'han convertit en església durant el dia. El xèrif Hassan, Sarah i Erin intenten cremar l'església i el centre recreatiu, però Sturge dispara a Sarah, Bev fereix mortalment a Hassan i l'Àngel ataca l'Erin. L'Erin talla repetidament les seves ales mentre mor per evitar que s'escapi a terra ferma. Molts dels fidels estan consternats pel que han fet a la ciutat i abandonen la causa de Bev. L'Alí crema el centre recreatiu, sense deixar refugi per als assistents a l'església, mentre que Pruitt i Mildred incendien l'església després de la mort de la seva filla. A mesura que s'acosta l'alba, la gent del poble arrepentida, liderada per Ed i Annie Flynn, es reuneix per ser immolada pel sol naixent. Ali i Hassan es reconcilien i fan una darrera salah, amb Hassan finalment sucumbir a les seves ferides a mitja pregària. Pruitt i Mildred s'agafen de la mà i observen la sortida del sol, mentre la Bev intenta desesperadament cavar un forat a la platja per refugiar-se. Leeza i Warren, que van remar a la costa per evitar la carnisseria, són els únics supervivents de l'illa. Observen que l'Àngel intenta volar, però noten que les seves ales estan fallant. Quan moren en Bev, Ali, Pruitt, Mildred i la resta dels habitants de l'illa, Leeza li diu a Warren que ja no sent les cames. Leeza i Warren veuen l'illa sucumbir als focs mentre les cendres comencen a embolicar el mar.

dimecres, 27 d’octubre de 2021

97 Kg



97 Kg


Irezumi (1966) (Tattoo)

[1108]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Yasuzô Masumura
Guió: Kaneto Shindô, Jun'ichirô Tanizaki (novel·la)
Actors: Ayako Wakao, Akio Hasegawa, Gaku Yamamoto

[ Drama ] 1h 26min

Sinopsi

IMDb (7,1):
“Una dona seductora és segrestada per a la prostitució. Després de fer-se un tatuatge d'aranya a l'esquena, es torna venjativa, deixant diversos homes al seu pas.”

Crítica

Disruptora!

Per l’any en que es va produir, devia trencar bastants esquemes per la mentalitat de l’època. Passat el temps, encara té força. Suposo que, en part, per la credibilitat de l’actriu principal.

Em sembla tenir-ne algun record d’haver-la vist, potser quan era petit per la televisió, segurament en blanc i negre. El que no acabo d’entendre és perquè diuen que és una pel·lícula amb tints eròtics… per què ensenya l’esquena?, o perquè són “normals” els tocaments per part de l’home a la dona?

Comparada amb altres pel·lícules de l’època (potser estic pensant més en la dècada posterior) no és excessivament violenta, tot i que hi surti molta sang. I tampoc és excessivament vexatòria respecte la dona. Ara bé, l’única escena en que l’home agafa un fuet i comença a fustigar la dona, i aquesta ho accepta amb resignació, a mi personalment em fa mal a la vista. He de considerar que realment els temps han canviat tant la percepció de les coses que això que, en algun moment podia ser considerat normal, ara no ho és.

Resum (amb espòilers)

Una obra clau d'un dels mestres del cinema descuidats del Japó, el director Yasuzo Masumura, que a Irezumi va crear un relat totalment violent i pervers d'obsessió, venjança i tatuatges elaborats. La base d'aquesta pel·lícula de 1966 va ser la famosa història de 1910 de Junichiro Tanizaki "Shisei" ("El tatuador"). L'adaptació cinematogràfica va ser escrita pel cineasta Kaneto Shindo, dels clàssics de terror Onibaba i Kurnoeko. Una sensibilitat igualment macabra és evident en Irezumi (Tatuatge).

Va ser una de les diverses pel·lícules importants dirigides pel prolífic Yasuzo Masumura a mitjans i finals dels anys seixanta. Altres inclouen Manji (1964), Red Angel (1966) i la discutible obra mestra de Masumura The Blind Bast(1969). Igual que amb Manji (també adaptat d'un text de Tanizaki), Irezumi es va refer diverses vegades al llarg dels anys, encara que mai amb tanta força.

La jove Otsuya lluitadora està tenint una aventura amb el terrenal Shinsuke, per a la consternació dels seus pares rics. Otsuya i Shinsuke decideixen fugir, dirigint-se a la casa del seu qüestionable amic Gonji. En Gonji, al seu torn, mostra la seva veritable naturalesa venent Otsuya a una casa de geishes i organitzant que Shinsuke sigui assassinat. Shinsuke, però, acaba apunyalant mortalment el seu aspirant a assassí pel front.

L'Otsuya és lliurada a les urpes del fastigós Tobukei, que dirigeix un bordell exclusiu. Tobukei exigeix que l'Otsuya es tatuï pel seu tatuador resident Seikichi, que s'obsessiona per la puresa i la suavitat de la pell d'Otsuya. Crea un tatuatge d'una aranya negra gegant a l'esquena d'Otsuya que sembla tenir un impacte psicològic equivalent, amb la seva naturalesa cada cop més depredadora i semblant a una aranya.

Mentrestant, Shinsuke es converteix en un fugitiu. Localitza l'Otsuya i li demana que fugi amb ell, però ara ella està plenament en el mode de dona aranya, malgrat la seva passió per Shinsuke. Ella l'utilitza en la seva campanya de venjança, obligant-lo a ajudar a localitzar i matar en Gonji i la seva dona.

La venjança d'Otsuya no s'acaba aquí. Ella està decidida a fer-ho a Tobukei, i una vegada més obliga a Shinsuke a dur a terme l'assassinat. Shinsuke, però, s'està tornant cada cop més culpable i gelós. També es torna més abusiu cap a Otsuya, i fins a un grau extremadament perillós, mentre que el tatuador Seikichi es torna cada cop més ambivalent sobre haver creat el tatuatge d'aranya d'Otsuya. En una nit fosca i amb història, Seikichi decideix enfrontar-se a Otsuya i posar fi definitivament a la bogeria…

El domini cinematogràfic de Yasuzo Masumura és evident aquí en les imatges atrevides i acolorides. La pel·lícula no és tan al·lucinant com l'esforç posterior de Masumura The Blind Bast, per al qual Irezumi, amb els seus temes d'obsessió sexual i atrapament, es pot veure com una mica de sequera, però, tanmateix, força sorprenent en les seves enginyoses composicions visuals i ús fascinant del color. Parlant d'això, el tatuatge d'aranya negra que es veu a l'esquena de l'heroïna és una visió notable, que sembla torçar-se i moure's mentre el seu cos es mou (i prefigurant les inoblidables escultures de part del cos de The Blind Bast). La pel·lícula també es va avançar uns quants anys a la seva època en les seves representacions franques de sexe i violència, i l'assassinat profundament brutal i prolongat de Tokubei segueix sent sorprenent avui.

Narrativament, Irezumi és força desigual i una mica complicat innecessàriament en les seves maquinacions argumentals. Això contrasta directament amb el conte font de Junichiro Tanizaki, que destaca per la seva compacitat i senzillesa; la major part de la narració de la pel·lícula no apareix a la història, el protagonista de la qual, el tatuador dement Seikichi, es veu reduït aquí a un paper secundari.

No obstant això, la complexa i canviant relació entre Otsuya i Shinsuke és fascinant, amb un amor creuat d'estrelles cada cop més contaminat per la gelosia, l'obsessió i la sed de sang. La pel·lícula ha estat ridiculitzada per alguns com a misògina, però jo contestaria aquesta afirmació. Tot i que pugui ser espantós, Irezumi és extremadament audaç i fins i tot intel·ligent en la seva explicació dels rols de gènere i el joc de poder sexual, molt més que la majoria de les històries d'amor tradicionals. De fet, podríeu anomenar aquesta pel·lícula una història anti-amor.