Sirāt (2025)

[1403]

(cinema espanyol) [87]

Valoració

Fitxa tècnica

• • 78è Festival de Cannes  (24/05/2025):

•    -  Premi del Jurat: Sirāt   (ex aequo Sound of Falling)

Direcció: Óliver Laxe
Guió: Santiago Fillol, Óliver Laxe
Música: Kangding Ray
Producció: Los Desertores Films AIE (ES), Telefónica Audiovisual Digital (ES), Filmes Da Ermida (ES), El Deseo (ES), Uri Films (ES), 4A4 Productions (FR)
Distribució: BTeam Pictures (Espanya), Pyramide Films (França), The Match Factory (resta del món)
Actors: Sergi López, Bruno Núñez Arjona, Richard Bellamy, Stefania Gadda
País: 🇪🇸 Espanya, 🇫🇷 França; idioma: castellà, francès, anglès, àrab
Relació d’aspecte: 1.85:1; color: color
Estrena: 15/05/2025 (Cannes), 06/06/2025 (Espanya), 10/09/2025 (França)
Pressupost: 6,5M €; recaptació: 9,7M $
Títol original: Sirāt

• Sirat  en alguns països
• Sirāt: Trance en el Desierto  a Hispanoamèrica

[ Drama, aventura, intriga, thriller ]
1 h. 54 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,0) (17K)   |   Filmaffinity (6,2) (22K):
“Un pare, acompanyat del seu fill, va a buscar la seva filla desapareguda al nord d’Àfrica.”

Crítica

Amb la sensació de que podria haver estat alguna cosa més i s’ha quedat només amb bones intencions…

“Va anar per llana i en va sortir escaldat”, seria el meu resum de la pel·lícula.

Em sembla que no n’hi havia per a tant… per a tant enrenou. En cap moment hi ha un mínim de credibilitat del que s’està veient. Hi ha un intent, aixó sí, però res més.

Per una banda, se’m fa molt estrany veure el Sergi López parlant en castellà. Òbviament destaca com una ovella negra de l’entorn i de la resta de personatges, encara que només sigui pel seu físic, però la resta, un cop els analitzes bé, tampoc encaixen amb la història que t’estan explicant.

Així que, credibilitat zero i, per tant, gens de predisposició a entrar en el joc que suposa que et vulguin explicar una història. La crítica social i tota la resta ja no tenen opció a entrar en l’equació.

La qüestió principal que és el fet de que no he entès res, el perquè de tot plegat, la deixo de banda.

“Un home i el seu fill arriben a una rave perduda al Marroc. Busquen Mar, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquelles festes sense clarejar. Reparteixen la seva foto una vegada i una altra envoltats de música electrònica i un tipus de llibertat que desconeixen. Coneixen un grup de ravers i decideixen seguir-los a una última festa que se celebrarà al desert, on esperen trobar la jove desapareguda.”

Resum (amb espòilers)

El Luis, juntament amb el seu fill Esteban, viatja a una rave que se celebra als deserts del sud del Marroc a la recerca de la seva filla desapareguda, la Mar. Un subgrup de ravers els explica que després tindrà lloc una altra rave més endins del desert, i que la Mar podria ser-hi. Quan arriba un grup de soldats per aturar la rave i ordenar l’evacuació dels ravers europeus, el subgrup se separa en dues furgonetes, amb el Luis, l’Esteban i el seu gos Pipa seguint el seu exemple en la seva furgoneta compacta. La ràdio informa que ha començat un conflicte armat entre dos països, que aviat s’intensifica en un esdeveniment semblant a la Tercera Guerra Mundial.

Els ravers, formats per la Stef, la Jade, el Tonin, el Bigui i el Josh, intenten dissuadir el Luis i l’Esteban sense èxit. Dirigint-se al sud, a un lloc “prop de Mauritània”, el grup té contratemps i s’apropen. Comparteixen menjar i combustible, creuen un riu junts amb els seus vehicles, cuiden el Pipa fins que es recupera quan emmalalteix després de menjar els excrements contaminats amb LSD dels ravers, i el Tonin fa un número musical mentre improvisa un espectacle de titelles utilitzant el seu monyó de cama. Mentre creuen un port de muntanya, una de les furgonetes queda atrapada en un lloc sense sortida. El grup aconsegueix alliberar el vehicle, però enmig de la celebració, la furgoneta del Luis cau enrere per un penya-segat amb l’Esteban i el Pipa a dins, matant-los a tots dos.

Els membres restants del grup condueixen més endins del desert buscant ajuda, i es troben amb un pastor nòmada que fuig quan se li acosta. Un Luis afligit camina sol cap al desert; és rescatat per la Jade i la Stef. Buscant aixecar l’ànim del grup, la Jade els demana que utilitzin una droga psicoactiva i improvisa una rave al desert amb dos altaveus. Mentre està en trànsit, mor en una explosió després de trepitjar una mina terrestre. Intentant arribar a la Jade, el Tonin trepitja una altra mina i mor.

En adonar-se que es troben al mig d’un camp de mines, els supervivents estan decidits a arribar a una zona rocosa presumiblement lliure de mines a uns 60 metres de distància. Envien una furgoneta buida endavant, intentant assegurar un camí segur; la furgoneta explota després de xocar contra una mina. Repeteixen l’operació amb la segona furgoneta, però la furgoneta es desvia del seu curs quan activa una segona mina i és destruïda després de xocar amb una tercera, sense aconseguir crear el camí que pretenien. Imperturbable, el Luis camina recte i arriba a la zona amb èxit. El Bigui intenta fer el mateix, però mor després de trepitjar una mina. Amb molta vacil·lació, la Stef i el Josh segueixen el seu exemple amb els ulls tancats i arriben al Luis sans i estalvis. Més tard se’ls veu creuant el desert al sostre d’un tren juntament amb altres persones.