Loca! (2025)

[1442]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ion Miyamoto, Yuta Uchiya
Guió: Ryūzaki Ayai
Música: Omochi, Yonaha Takurō
Estudi: Studio 3-gōsha
Veus de doblatge: Rio Kawaguchi, Hinata Nakamura
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès
Relació d’aspecte: 16:9; color: color
Emissió: 19/12/2025
Títol original: LOCA! (ロカ!) (Roka)

[ Animació, curtmetratge, postapocalíptic ]
21 min.
MyAnimeList (6,73) (523)

Sinopsi

IMDb (7,7) (8):
“En un Japó postapocalíptic, dues noies, la Haru i la Tamo, troben un tren vell que encara es pot posar en marxa. S’hi instal·len i recorren un món en ruïnes, descobrint-hi petits moments de vida i meravella.”

Crítica

Curtmetratge dirigit a presentar currículum…

Història original d’Studio 3-gōsha.

Era una producció independent i estudiantil, i es va concebre amb la intenció de circular per festivals. Però tampoc no es va limitar als festivals: el productor explica que també va gestionar la distribució a sales i la publicitat; el curt es va estrenar en una sala de Tòquio el desembre de 2025 i després es va publicar a YouTube.

O sigui que era un projecte orientat a festivals i a trobar públic, amb una explotació comercial modesta, més que no pas una producció enfocada a maximitzar la taquilla.

El curtmetratge va ser seleccionat en festivals, va rebre nominacions i finalment va aconseguir tres premis:

• Fantasia 2025 (Canadà): or del premi del públic al millor curtmetratge d’animació (Best Animated Short);
• Kyoto International Creators Award 2025: premi a la millor obra del concurs d’animació digital (Grand Prize) i
• Digital Animation Festival NAGOYA 2025: premi a l’excel·lència (Universitat Kyoto Seika).

“Dues nenes curioses, la Tamo i la Haru, podrien ser els últims éssers humans a la Terra. Exploren les ruïnes silencioses i envaïdes per la vegetació del que abans va ser el Japó rural i documenten les seves troballes en un quadern. Quan es topen amb un tren de rodalia en desús i descobreixen que encara funciona, qui sap on els portarà? Una interpretació de la fi del món desconcertantment alegre i infantil.”

Resum (amb espòilers)

La història passa en un món on la civilització humana s’ha ensorrat i la vegetació ha envaït bona part dels edificis i del paisatge. La gent s’ha adaptat de maneres diverses: alguns viuen en petits assentaments, d’altres es desplacen. La Haru i la Tamo són dues noies que van fent vida pel seu compte, amb curiositat i sense gaire pressa.

Un dia, després de pujar una llarga escala, troben un tren abandonat. S’hi enfilen i, per casualitat, aconsegueixen que arrenqui. A partir d’aquí, el tren es converteix en casa i mitjà de transport: les dues viatgen, s’aturen a explorar i improvisen una rutina entre les restes del món antic. El curt mostra aquest recorregut més com una successió de trobades i estones compartides que no pas com una aventura amb un gran conflicte central. Entre altres moments, baixen del tren per explorar l’entorn i veure animals, i visiten un cinema abandonat. La pel·lícula canvia d’estil visual en diversos passatges, com si cada parada deixés veure una faceta diferent d’aquest món.

El final no tanca el viatge de les dues noies amb una resolució definitiva: la sensació és que la seva vida nòmada continuarà. Després, apareix una altra figura, que obre la possibilitat que el món del curt sigui més ampli que el trajecte de Haru i Tamo. Un assaig sobre la pel·lícula descriu expressament el punt de partida com un relat sense una trama convencional, centrat en les impressions i els moments quotidians.