Valoració
Fitxa tècnica
- Guanyadora del Manga Taishō 2025 (18a ed.)
Kiko Urino (guió, dibuix, tinta i color)
Títol original: ありす、宇宙までも
(ALICE, DOKOMADEMO)
[ Manga seinen, drama, slice of life ]
Raw18 (scans en japonès)
Shōgakukan (Big Spirits Comics - Weekly Big Comic Spirits) (26/12/2024 al Japó)
7 capítols (6-12) - 160 pàgines b/n - 127 x 180 mm (B6)
Wikipedia | MyAnimeList (N/A) (277)
Sinopsi
Whakoom:
“L’Alice es desperta! L’Alice participa en un taller escolar de selecció d'astronautes i se sent angoixada per l'excel·lència dels altres participants, però el projecte secret de l'Inuboshi desperta els seus poders… Podrà l’Alice superar la ronda preliminar i avançar a la final?
‘Com més restringit et sentis, més lliure et sentiràs a l'espai’. Avui dia, tothom té algun tipus de dificultat per viure. Gent a qui li costa moure el cos. Gent que es considera estrany a la Terra. L'espai és un lloc on et pots sentir lliure, lliure de la gravetat i l'alienació. Definitivament t'emocionarà veure aquestes persones que persegueixen el seu gran somni de convertir-se en astronauta amb una determinació directa i decidida.”
Crítica
Més que aquest dibuix fresc i espontani, encara m’agrada més la manera d’explicar la història…
L’autora, Kiko Urino, que aquest any farà els quaranta anys, és molt prolífica professionalment des de 2009 i disposa d’una gran producció tant en format imprès com en digital amb nombroses obres publicades, algunes de prou renom i alguna també traduïda al castellà (veure vol. 1 amb més informació). Les més conegudes: - MAMA (2013-15, 6 vol.) (Ed. Arechi Manga)
- Alice, Doko Made mo (Alice, fins i tot a l'espai) (2024-25, 4 vol.)
També es pot trobar sota els títols Alice, Dokomademo, Arisu, Dokomademo, Alice, Even in Space, Alice, All the Way to the Stars i/o Alice, allà on vagis.
Pel que veig, l’autora aprofita l’empemta del premi Manga Taishō 2025 i està treient un volum cada tres mesos. Hi ha algun volum que puntualment és justet pel que fa a l’extensió en pàgines (160 pàg.), però d’altres sobrepassen les dues-centes.
Com més pàgines llegeixo, més me n’adono del domini narratiu de l’autora, anant endavant i enrera en el temps amb una facilitat sorprenent, sense perdre mai el fil conductor i, sobretot, amb aquest dibuix espontani i fresc, que de vegades sembla mig esbossat, que tan m’agrada.
També m’adono de la bona documentació que ha fet l’autora abans d’escriure aquesta peça: he estat jo que he hagut d’investigar que, realment, existia la “síndrome” semilingüe* o el fet de que el color blau, per exemple, no existia en l’antiguitat senzillament perquè no existia la paraula… el concepte, més aviat (a excepció dels egipcis). Tot això que anem aprenent.
(*) Semilingüe (informació real contrastada): els nens exposats a una segona llengua en diferents edats demostren que quan s'adquireix la segona llengua sense tenir consolidada la primera el nen corre el risc de ser semilingüe, és a dir, de no desenvolupar íntegrament cap de les dues llengües.
Una autèntica pena que les pàgines a color de la publicació en revista no surtin en la publicació en tankōbon.
Les editorials d’aquí ja van tard anunciant la publicació d’aquesta obra que té pinta que serà prou llarga. El que és segur és que, si la tradueixen al català i no s’adormen amb els temps d’espera, a mi em tenen el cor guanyat, perquè la vull a la meva llibreria.
Col·lecció
- Alice, Doko Made mo, vol. 1 (2024) (Alice, fins i tot a l'espai)
- Alice, Doko Made mo, vol. 2 (2024) (Alice, fins i tot a l'espai)
- Alice, Doko Made mo, vol. 3 (2025) (Alice, fins i tot a l'espai)
- Alice, Doko Made mo, vol. 4 (2025) (Alice, fins i tot a l'espai)
- Alice, Doko Made mo, vol. 5 (2025) (Alice, fins i tot a l'espai)
Resum (amb espòilers)
Núm. 06.- Projecte secret. Quan l’Alice estudiava amb l’Inuboshi, aquest es va adonar que l’Alice tenia una oïda molt fina i la capacitat d’escoltar coses que la majoria de persones ni s’adonen, així que la va estar entrenant per escoltar determinats cants d’ocells per localitzar-los i donar-los nom. Aquest era el projecte secret de l’Inuboshi que va explicar a un nen que assistia d’espectador, com ell mateix, a la selecció quan l’Alice va esbrinar quina era la cosa que estava fora de lloc: el mateix so de l’aire que s’escapava del flotador quan era petita. Era just la prova que els havien posat: enmig de molt de soroll en una nau espacial, calia detectar una petita fuga d’aire provocada per meteorits microscòpics només amb l’oïda. Dels cinquanta preseleccionats en queden deu que passen a la següent prova, entre els quals hi ha l’Alice. (05/06/25)
Núm. 07.- Entorn tancat. No només ha passat a la següent fase, sinó que ho ha fet en primer lloc. L’Alice li dona tot el mèrit a l’Inuboshi. En la següent prova els deu participants quedaran incomunicats en un habitacle que simula l’Estació Espacial Internacional amb llits, taules, lavabos, dutxa i cuina. En la prova real s’hi estan una setmana, però ells només s’hi estaran una nit. El primer que fan es dividir-se en dos equips de cinc persones cadascun: A i B. Una primera prova és construir una piràmide amb cartes en una hora. Davant la facilitat en què l’altre equip comença a muntar-la, l’equip de l’Alice (equip B) sembla estar en desavantatge… (06/06/25)
Núm. 08.- Avançant. Algú s’adona que a ells els toca un lleuger corrent d’aire: l’aire condicionat. El primer que fan és aturar-lo, tot i que justament hi ha un indicatiu de que és prohibit. Paral·lelament veiem un flahback bastant recent on l’Inuboshi mostra problemes de sociabilització entre companys de classe. Tornant a l’Alice, encara capficada amb la paraula comandant de la nau i el concepte líder de la tripulació, es planta davant els companys, diu el que pensa i avalua la situació amb la resta de companys davant del fet d’haver aturat l’aire condicionat i el que pot passar a continuació quan comenci a fer calor de veritat. (06/06/25)
Núm. 09.- Friqui de l'espai. Amb la calor comencen a discutir entre ells. Entre l’equip que els avalua detecten la pujada de diòxid de carboni a l’aire i els indiquen que l’engeguin. Saben, però, que amb l’aire engegat els cau la torre. La dorsal número tres, una “friqui de l'espai”, parla amb els supervisors, els explica el problema i demana màscares d’oxigen per continuar la prova. Amb les mascaretes posades, tot entusiasmats comencen a calcular quina és la millor manera de construir la torre. Finalment ho aconsegueixen en el temps límit i, ara més que mai, com un atèntic equip. Anuncien la propera prova: explicar una història que entretingui els companys en l’espai. (06/06/25)
Núm. 10.- Qualitats d’un líder. Mentre van pensant en la propera prova els arriba el sopar. Decideixen fer La ventafocs i es distribueixen els papers. Entre una cosa i altra, es van escoltant entre ells i es comencen a conèixer millor, per les coses bones i per les dolentes. Amb més o menys tot decidit i alguna fricció, se’n van a dormir. L’endemà pel matí els avisen que la interpretació també serà pels pares i acompanyants, que se saluden a través de microfonia. Per part de l’Alice, òbviament qui s’ha presentat és l’Inuboshi i, en comptes de saludar-la com la resta de familiars, el que fa és donar-li tot un seguit d’informació tècnica dels germans Grimm i el context en què van escriure La ventafocs. (06/06/25)
Núm. 11.- Classe de teatre. L’Inuboshi els fa una disertació sobre les qualitats comunicatives i de la importància del teatre en l’alliberació d’emocions, però es comença a esplaiar massa i l’han de tallar. Gràcies a les seves paraules, però, canvien els papers i improvisen la història afegint-hi nous elements. L’Alice, que havia de fer de la ventafocs, finalment fa de germana gran assetjadora i el noi del dorsal vint-i-u és el que acaba fent de ventafocs. Tots s’integren molt bé en els seus nous rols. (06/06/25)
Núm. 12.- Escapar de l'entorn tancat. Mentre van improvisant, especialment amb els rols canviats, van deixant anar, de vegades subtilment i de vegades de manera directa, el que pensen en el fons de la seva ànima. Malgrat l’embolic de tota la història, finalment ha agradat molt. L’actuació de l’equip A és sobre El llop i les 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada