Valoració
Fitxa tècnica
- Nominada al Manga Taishō 2025 (9è lloc)
Hatsumi Kodama (guió, dibuix, tinta i color)
Títol original: この世は戦う価値がある (Konoyo wa tatakau kachigāru)
[ Manga seinen, drama, slice of life ]
RawKuma (scans en japonès)
Shōgakukan (Big Comic Superior - Weekly Big Comic Spirits) (11/09/2024 al Japó)
10 capítols (20-29) - 176 pàgines b/n - 127 x 180 mm (B6)Wikipedia | MyAnimeList (N/A) (404)
Sinopsi
Whakoom:
“Un drama sobre la vida d'una oficinista amb dificultats. La Kiri s'acomiada del seu jo còmode i es guanya la seva llibertat amb les seves pròpies mans. Mentre s'enfronta a la solitud de cenyir-se a la seva voluntat, comença a qüestionar-se si la seva vida té valor. Quan comença la seva cerca d'algú a la vida nocturna, un intrús apareix a la seva vida quotidiana (Ruby: a l’illa Myōken). El passat del seu pare surt a la llum, revelant tant els seus veritables sentiments com les seves pretensions. Les expectatives i l'emoció que van i venen en un món nou. Un tercer volum ple de grans somriures!”
Crítica
Llegir-la via scans en japonès em dificulta bastant la comprensió i la història se’m desinfla una mica, però em continua semblant interessant… He vist en algun vídeo de la presentació del volum quatre a llibreries que es presenta justament al costat del també volum quatre de Mujina into the Deep de l’Inio Asano. Evidentment està a anys llum de l’Asano, però, suposo, a nivell de vendes és prou important com per prendre un lloc tan destacat.
Deixo per aquí aquest petit resum que trobo prou encertat que vaig escriure pel primer volum:
“Al principi sembla que hagi de ser una història de revenges, de ressentiment acumulat que explota per on ningú s’ho espera. Així és el primer capítol, però el fons de la història i la manera d’estirar el xiclet és presentar una història de coses que m’agradaria fer abans de morir per allargar-ho tan com calgui, mentre anem fent noves amistats, coneixem noves històries i veiem un ‘slice of life’ clàssic de manual. Simple, com a mi m’agrada.”
(29/05/2025)
Col·lecció
Resum (amb espòilers)
Capítol 20.- Crema la bossa de jocs artificials. El Hatanaka, que és un noi ben plantat, acaba de ser deixat per la seva xicota i, mentre torna de la feina capficat, es troba la Kiri gaudint de la seva nova llibertat. La Kiri porta una galleda d’aigua perquè vol tirar focs artificials al parc. El Hatanaka la repta a donar la volta a la galleda sense que li caigui damunt, però la Kiri acaba perdent ben molla. Finalment acaben compartint menjar preparat i de bossa en un parc. La idea de la Kiri era llençar coets amb paracaigudes, però sembla que està prohibit. Per simular el joc dels coets amb paracaigues, la Kiri llança una pilota a veure qui l’agafa primer: és el Hatanka, que en presumeix, però ràpidament la Kiri li treu de les mans. El Hatanaka li demana de poder encendre la bossa de focs artificial,s de les que no fan soroll, i la Kiri se sent satisfeta d’haver completat una cosa més de la seva llista: “sensació d’accident”. (01/06/25)Capítol 21.- Buscant algú que el meu pare coneixia fa vuit anys (1). En un flashback, la Kiri recorda un dia que tornava a casa a secundària i va veure el seu pare alternant amb dues noies. El que fa ara la Kiri, en la seva llista de coses a fer, és buscar feina de cambrera i acaba disfresada de conillet en un bar de copes per donar converses al clients. Després dels primers clients habituals del bar, n’arriba un molt seriós i ben vestit del que es diuen coses lletges, el Sabu, i la Kiri es proposa fer-lo riure. (01/06/25)
Capítol 22.- Buscant algú que el meu pare coneixia fa vuit anys (2). El suposat joc de la seducció dels bars de copes es converteix en una aposta d’espectacle humorístic a veure qui fa riure el Sabu primer. La Kiri comença tocant la flauta dolça pel nas. La Linlin (Kane), la companya de la Kiri al bar que té piercings a la llengua i a “altres parts”, es vesteix de ballarina i fa una sòbria dança per acabar mostrant el cap d’un cigne inflable entre les cames en el moment més àlgid. El Sabu no riu. La Kiri surt vestida de conillet del bar amb la caçadora a sobre, provocant el conseqüent ensurt entre els vianants, a buscar alguna cosa pel seu proper número i la veu el Gaku, el jugador d’apostes i director de teatre. En la segona ronda de l’aposta, la Kiri es posa sabó sobre les ceies i se les afeita amb una maquineta. El Sabu no pot aguatar més i esclata a riure. (01/06/25)
Capítol 23.- Buscant algú que el meu pare coneixia fa vuit anys (3). Just en aquell moment entra el seu antic cap a la feina, el que solia assetjar-la i le retornen records desagradables. Sembla que l’antic cap, a qui tothom anomena Ulleres, no la reconeix al principi, però la Kiri li revela la identitat i el deixa en evidència. En acabar de la feina, la Kiri i la Linlin tornen a casa, però la Linlin ha de fer temps abans i acaben cruspint-se un ramen i compartint confidències. La Kiri li explica quan va veure el seu pare sortir del bar amb dues noies. (01/06/25)
Capítol 24.- Buscant algú que el meu pare coneixia fa vuit anys (4). La Kiri li explica que quan finalment el seu germà petit va morir els seus pares ja estaven separats i, des de llavors, no l’ha tornat a veure. També li pregunta a la Linlin si coneix el local d’on el va veure sortir. La Linlin li diu que el local ja ha tancat des de fa dos anys, però coneix algú que hi treballava. Finalment coneixen aquesta noia, però o no recorda res o per confidencialitat no en diu res. Té clar que potser tenia una imatge idealitzada del seu pare i té clar també que li cal una conversa cara a cara amb el seu pare i també amb la seva mare. La Linlin la porta a un temple per demanar desitjos, però la Kiri ho refusa doncs “els déus són discriminatoris” i no hi creu. Amb tot, la Linlin li porta un amulet. (01/06/25)
Capítol 25.- Juga al donjara* (1). En un dia càlid, tranquil i normal, la Linlin passa a prop de casa de la Kiri i aprofita per dutxar-se. La Linlin surt despullada de la dutxa i li demana roba de recanvi neta, moment en què acaben sortint al balcó i moment també en què comença a ploure. A baix del carrer, la Kiri veu la Yūka i li diu de pujar per resguardar-se. La Yūka, al veure-la sense celles, es posa al dia amb les novetats dels objectius de la llista. Aprofitant que són tres persones a casa la Kiri, aquesta proposa jugar al donjara. La Yūka i la Linlin es piquin a veure qui guanya a qui. (02/06/25)
(*): Donjara, joc de taula japonès similar al mahjong**, però amb personatges d'anime i manga en lloc de símbols tradicionals xinesos.
(**): Mahjong, joc d’origen xinès que consisteix a agrupar totes les fitxes que cadascun dels quatre jugadors té (hi ha modificacions del joc que permeten jugar-hi a menys de quatre persones). És característic d'aquest joc la gran quantitat de normes que hi intervenen, que pot variar depenent de la regió on es jugui.
(**): Mahjong, joc d’origen xinès que consisteix a agrupar totes les fitxes que cadascun dels quatre jugadors té (hi ha modificacions del joc que permeten jugar-hi a menys de quatre persones). És característic d'aquest joc la gran quantitat de normes que hi intervenen, que pot variar depenent de la regió on es jugui.
Capítol 26.- Juga al donjara (2). Acabada la partida i mentre el trio decideix què faran de menjar es posen a parlar de nois. La Kiri, inconscientment, pensa en el Gaku. En un flashback a 1992 veiem com es van conèixer els pares de la Kiri en la seva època d’estudiants i el naixement de la Kiri el primer de gener de 1998. (No he entès els motius d’aquest flashback ni a sant de què apareix… tampoc és que aporti gran cosa). (02/06/25)
Capítol 27.- Fes un passeig. El Nishino i la Kiri han quedat per fer un tomb i anar de shopping. També mengen alguna cosa d’street food i acaben veient una obra de teatre on surt el Gaku. En acabar l’espectacle, mentre la Kiri se’n va al lavabo, el Gaku es posa a parlar amb el Nishino pensant-se que surt amb la Kiri. (02/06/25)
Capítol 28.- Asistent (1). El Gaku li demana humilment ajuda a la Kiri per fer-li d’assistent, de moment per distribuir publicitat per l’espectacle, però acaba fent de tot i acaba veient tot el rerafons dels bastidors. Coneix l’amic del Gaku, el Harunobu, que també fa de repartidor d’Uber i també més gent de la companyia com la Kasahara. Assisteix al primer assaig de la companyia de teatre i acaba fent una primera lectura de guió d’un paper petit, però ho fa prou bé i el Gaku li demana que torni. (02/06/25)Capítol 29.- Assitent (2). Finalment torna i no només fa d’assistent sinó que acaba fent un petit paper de cambrera a insistència de la Kasahara i el Gaku. Dues setmanes després estrenen l’obra amb el corresponent pànic escènic. (02/06/25)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada